Son Feliu Nou
La propietat procedeix de les terres de Son Berga que Tomàs Quint Zaforteza Dameto establí entre els anys 1848-52. Se situa entre el camí de Cal Frare de la Torre i el Secar de la Real. Pren nom de la família Feliu, qui en fou propietària fins al 1962.
Mitjançant escriptura de 13 de novembre de 1848 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al saboner Bernat Feliu Tomàs, fill de Gabriel i de Francina, una peça de terra de 5 quarterades, 3 quartons i 42 destres que confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb terres procedents del Secar de la Real de Bartomeu Vallespir Pons, Cayetano Forteza Forteza, Miquel Llabrés Barceló, les germanes Terrades Castell i els germans Mas Terrades; a l’est, amb terra de Mateu Terrasa, i a l’oest, amb terres de Jaume Lluís Garau Ximelis. El venedor es reservà el domini directe, els drets de lluïsme i relluïsme al 10% i 1 lliura pel dret de fadiga. Es creà un cens reservatiu de 35 lliures 2 sous 7 diners i 1 cinquè redimible al for de 3% pagador el primer de gener (ARM, Not- O-432, f. 162).
Bernat Feliu Tomàs morí als 78 anys el 26 d’octubre de 1864 amb testament que havia disposat el 6 anterior davant el notari Miguel Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Francisca (casada amb Miguel Oliver Caubet) i Concepción Feliu Manera (casada amb Antonio Bordoy Vidal), i en la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francina Manera Feliu, i propietari, el seu fill, Gabriel Feliu Manera. Feu nombrosos llegats, entre els quals el de 20 rals de billó a cadascuna de les cases de beneficència de Palma i 50 rals de billó a la causa del beat Ramon Llull. Mitjançant escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, que consistien en una casa amb algorfa i dos pisos al carrer del Socors, una casa al carrer del Sitjar, una fàbrica de sabó al mateix carrer amb magatzem, cotxeria i estable, una casa al carrer de la Soledat, una casa a Establiments denominada Can Garballó, nombrosos crèdits (entre els quals en destacava un de 6.000 lliures contra Francisco Cotoner Chacón, en garantia del qual tenia hipotecada la possessió de Son Net de Puigpunyent) i la propietat denominada Son Feliu Nou, procedent dels establiments de Son Berga, que ocupava una superfície de 5 quarterades i 342 destres de camp amb ametlers i figueres i tenia una casa de 348,1 m². El cúmul de béns de l’herència ascendia a la suma de 96.152 lliures 2 sous 6 diners. Era desig del testador que «mientras madre e hijo sigan en buena armonía, siga la propia fábrica bajo el nombre de Viuda de Feliu e hijo» (ARM, Miguel Font Muntaner, Any 1864, f. 1085; RP2, 296-terme, 1a).
Gabriel Feliu Manera morí als 80 anys el 21 de febrer de 1924 amb testament que havia ordenat el 3 d’agost de 1917 davant el notari José Socías Gradolí, en què prellegà aquesta propietat als seus fills Damián i Gabriel Feliu Jaume. En la resta de béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Jaume Muntaner (†2-4-1934), i propietaris, els seus quatre fills: Bernardo, Damián, Gabriel i Francisca Feliu Jaume. Bernardo Feliu Jaume morí el 29 de setembre de 1919 i en foren hereus els seus fills: José María (misser), Pilar i Gabriel Feliu Mendiri, veïnats de Valladolid. Francisca Feliu Jaume morí el 27 de juny de 1927 i en foren hereus els seus fills: María Antonia, María del Carmen, Jaime (n. 12-11-1895, capità d’infanteria, veïnat d’Inca) i Gabriel Subías Feliu (n. 28-10-1898, misser). Mitjançant escriptures de 3 de març de 1935 i 6 de febrer de 1940 autoritzades pels notaris Antonio Rosselló Gómez i Manuel Cerdó Pujol, respectivament, acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Damián Feliu Jaume. Segons la documentació, aleshores la finca es denominava Cal Prior (RP2, 296-terme, 8a-9a).
Damián Feliu Jaume morí fadrí el 19 de novembre de 1950 amb testament que havia disposat el 21 de setembre anterior davant el notari Tomás Sastre Gamundí, en què nomenà marmessors Damián Jaume Muntaner, Gabriel Feliu Jaume (†29-6-1960) i Juan Oliver Feliu. Declarà que mancava d’hereus forçosos i nomenà hereus universals el seu fillol, Damián Jaume Bosch (fill de Damián Jaume Muntaner), els seus nebots Pilar i Gabriel Feliu Mendiri i María Antonia i María del Carmen Subías Feliu i les germanes Magdalena, Catalina (casada amb el tallista Luis Francisco Moya) i María Antonia Estarás Suau (casada amb Antonio Esteva Alemany). Mitjançant escriptura de 26 de juny següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Pilar i Gabriel Feliu Mendiri i María Antonia i María del Carmen Subías Feliu (íd., 10a-11a).
El 18 de gener de 1962 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría vengueren la propietat per preu de 60.000 pessetes a l’escriptura Antonia Vila Servat, veïnada de Madrid, casada amb l’enginyer industrial Wifredo Ricart Medina. Mitjançant escriptura de 27 d’abril següent autoritzada pel mateix notari es quitaren l’alou i el cens que gravaven la propietat després que els venedors pagassin a José Quint Zaforteza Amat la quantitat de 7.740 pessetes amb 93 cèntims (íd.: 12a, 14a).
El 5 de gener de 1966 davant dit notari Villanueva, Antonia Vila Servat vengué la propietat pel mateix preu al seu home, Wifredo Ricart Medina, qui mitjançant escriptura de 27 de juliol de 1971 autoritzada per dit notari la vengué per preu de 400.000 pessetes a María Juan Munar (íd., 15a-16a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 41 del polígon 11 i ocupa una superfície de 41.312 m².



