La propietat es formà mitjançant l’agrupació de dues peces de terra procedents de la possessió de Son Pont de la Terra. Se situa devora el Secar de la Real, entre Can Ribes, Son Espases Nou, el camí de Can Horrac i el camí de Son Espanyol. Pren nom del conrador Antoni Llinàs, Horrac.
El 28 d’octubre de 1748 Antoni Llinàs adquirí de Guillem Pont de la Terra una peça de terra de 3 quarterades que confrontava amb terres del monestir de la Real i terrenys romanents mitjançant la síquia de na Bastera, per la qual el venedor es comprometé a donar passatge per anar al Pinaret. S’imposà un cens reservatiu de 7 lliures 16 sous (ARM, Not. P-205, f. 286v).
El 19 d’octubre de 1749 Antoni Llinàs adquirí de Guillem Pont de la Terra una peça de terra de 2 quarterades i mitja que confrontava amb terres del monestir de la Real, el camí de Son Espanyol, terres del conrador Miquel Ribas (Can Ribes) i la peça de terra esmentada al paràgraf anterior mitjançant la síquia (íd., f. 325).
Antoni Llinàs, Horrac, era un conrador del terme de la ciutat vinculat a la possessió de Son Pont de la Terra, de la qual fou arrendatari almanco durant els decennis de 1760-70. Morí el 28 de juliol de 1791 amb testament que havia disposat el 4 d’abril de 1783 davant el notari Cayetano Socias Bover, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu nebot Pau Romaguera Llinàs, conrador relacionat amb propietats de la zona com ara Son Magraner (ARM, Not. P-1242, f. 59; ARM, Not. M-2363, f. 375v).
Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Horrac, pertanyia a Antoni Josep Romaguera Alemany (fill de Pau Romaguera Llinàs), ocupava una superfície de 6 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 4.000 lliures. Molt probablement, la finca apareix documentada al seu nom perquè Antoni Llinàs havia signat prèviament títol patrimonial al seu favor (ARM, D-1530, f. 206v; ARM, Not. P-262, f. 373).
Pau Romaguera Llinàs es casà amb Aina Alemany i en foren fills Antoni Josep, Joan, Jaume, Pau, Miquel, Sebastià, Lluís i Caterina Romaguera Alemany. Testà el 12 de juny de 1832 i nomenà hereu usufructuari el seu fill Pau, monjo cistercenc, i propietari, el seu fill Antoni Josep, qui també succeí al fideïcomís fundat per Antoni Llinàs, Horrac. Una vegada mort Pau Romaguera Alemany, Antoni Josep signà una escriptura de transacció amb els altres germans. Per taxar les llegítimes i els drets successoris, es valorà aquesta propietat en 4.275 lliures. Un cop fetes les operacions, es pactà que Antoni Josep havia de pagar 1.516 lliures 8 diners. Per sufragar aquesta quantitat, el 29 d’octubre de 1839 davant el notari Joan Ignaci March vengué al comerciant Andreu Castelló Palou per preu de 750 lliures una porció de 5 quartons situada darrere les cases. La finca, coneguda després com a Can Castelló, confrontava amb terres d’Antonina Riutort Riera (casada amb Pere Crespí Capó), terres d’Antoni Coll, Majoralet, mitjançant un camí sender, terres del venedor i Can Ribes mitjançant una síquia (ARM, Not. M-2363, f. 375v).
Antoni Josep Romaguera Alemany es casà amb Antonina Bonet Arrom, filla de Pau i de Francina, i en foren fills Pau, Antoni, Josep, Margalida, Maria, Aina Maria, Caterina, Joan Baptista, Tomasa i Francina Romaguera Bonet. Morí el 5 de desembre de 1851 amb testament que havia disposat el 10 de març de 1850 davant el notari Sebastián Feliu Bonet, en què nomenà hereva la seva dona. Mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1854 autoritzada pel mateix notari, Antonina Bonet Arrom repartí Can Horrac entre els seus fills, els quals dividiren la propietat amb intervenció dels pèrits Francesc Vallespir, conductor de Son Morlà (Establiments), i Rafel Comas. Pau s’adjudicà una porció d’1 quarterada i 136 destres que confrontava amb les porcions adjudicades a Joan Baptista, Francina i Tomasa, Can Ribes mitjançant la síquia de na Bastera, Son Espases Nou i el camí de roda que anava a la propietat d’Andreu Castelló Palou. Margalida s’adjudicà una porció de 191 destres que confrontava amb el dessusdit camí, la propietat d’Andreu Castelló Palou, la porció adjudicada a Maria i la síquia de na Bastera. Maria s’adjudicà una porció de 191 destres que confrontava amb el dessusdit camí, les porcions adjudicades a Margalida i Aina Maria i la síquia de na Bastera. Aina Maria s’adjudicà una porció de 191 destres que confrontava amb el dessusdit camí, les porcions adjudicades a Maria i Caterina i la síquia de na Bastera. Caterina s’adjudicà una porció de 191 destres que confrontava amb el dessusdit camí, la porció adjudicada a Aina Maria, la síquia de na Bastera i terra romanent a Antonina Bonet Arrom. Joan Baptista s’adjudicà dues porcions, ço és, una de 162 destres i un terç que confrontava amb el camí de Son Espanyol, terres del notari Sebastián Feliu Bonet i les porcions adjudicades a Tomasa i Pau, i una altra de 191 destres que confrontava amb les porcions adjudicades a Caterina i Pau, terres del notari Sebastián Feliu Bonet i Can Ribes mitjançant la síquia de na Bastera. Tomasa s’adjudicà una porció de 162 destres i un terç que confrontava amb el camí de Son Espanyol i les porcions adjudicades a Francina, Pau i Joan Baptista. Francina s’adjudicà una porció de 162 destres i un terç que confrontava amb el camí de Son Espanyol, el camí de Can Horrac i les porcions adjudicades a Tomasa i Pau (ARM, Not. 6026, f. 431).
Antonina Bonet Arrom morí el 14 d’abril de 1869 amb testament que havia ordenat el 8 de març de 1862 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu el seu fill Joan Baptista (RP2, 405-terme, 1a).
Pau Romaguera Bonet morí als 68 anys el 27 de setembre de 1874 amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1859 davant el notari Pere Joan Fiol, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonina Palliser Balle (†14-9-1891), i propietaris, els seus fills: Antonio i Pablo Romaguera Palliser i Antonio José Romaguera Ordinas. Mitjançant escriptura de 13 d’abril de 1892 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. Antonio José Romaguera Ordinas i Antonio Romaguera Palliser es dividiren Can Horrac de la següent manera: el primer s’adjudicà una porció de 36 destres i la casa (de dos aiguavessos, planta baixa i alts), i el segon, la porció restant (d’1 quarterada i 1 quartó). Antonio Romaguera Palliser s’obligà a pagar el cens de 3 lliures 17 sous 4 diners (creat damunt un capital de 129 lliures 6 sous 11 diners) que gravava aquesta propietat i que es prestava el 28 d’octubre de cada any al marquès de la Bastida. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Joan Baptista Romaguera Bonet, Can Ribes mitjançant la síquia de na Bastera i el camí de roda dels hereus d’Andreu Castelló Palou; al sud, amb Son Espases Nou (de Jacinto Feliu Ferrá); a l’est, amb les porcions adjudicades a Francina (aleshores del picapedrer Guillermo Coll Santandreu), Tomasa i Joan Baptista Romaguera Bonet, i a l’oest, amb dita porció de Joan Baptista Romaguera Bonet. Al mateix acte Antonio José Romaguera Ordinas vengué la seva porció per preu de 1.280 pessetes al prevere Andrés Llambías Cabrer, qui mitjançant escriptura de 2 de maig següent autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a Isabel María Borrás Albertí, casada amb Antonio Romaguera Palliser (RP2, 6079-terme: A, 2a, 4a; RP2, 6142-terme, 1a-3a).
El 24 de juny de 1893 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Antonio Romaguera Palliser vengué a l’industrial Felipe Guasp Vicens per preu de 830 lliures una porció de 3 quartons que confrontava al nord amb el camí de Can Horrac i d’hereus d’Andreu Castelló Palou; al sud, amb Son Espases Nou; a l’est, amb terres de Guillermo Coll Santandreu i de Tomasa i Joan Baptista Romaguera Bonet, i a l’oest, amb terra romanent al venedor (RP2, 6226-terme, 1a).
Al mateix acte es redimí el cens de 3 lliures 17 sous 4 diners que gravava l’íntegra propietat després que Antonio Romaguera Palliser pagàs la quantitat de 59 lliures 13 sous 8 diners a Guillermo Montis Allendesalazar, marquès de la Bastida, com a hereu de son pare, Antonio Montis Boneo (RP2, 6079-terme, 7a-8a).
Antonio Romaguera Palliser i Isabel María Borrás Albertí moriren el 15 de gener de 1921 i el 7 de novembre de 1930, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 25 de juny de 1919 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus fills: Pablo, Antonia (†9-2-1960), Isabel María (†13-6-1967), Catalina, Joaquín (†23-5-1968), Margarita, Antonio (†22-8-1969), Magdalena i Juan Romaguera Borrás. Pablo Romaguera Borrás morí el 9 de desembre de 1956 amb testament que havia ordenat el 16 de febrer de 1924 davant el notari de Sóller Francisco Jofre de Villegas Andreu, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Marcús Casasnovas, i propietària, la seva pubila, María Romaguera Marcús, Na Maria des Camp de s’Oca (†29-3-2012 als 92 anys). Mitjançant escriptura de 2 de juliol de 1970 autoritzada pel notari Antonio Coll Pericás acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Margarita Romaguera Borrás s’adjudicà ambdues porcions procedents de Can Horrac. Aleshores confrontaven al nord amb el camí de Can Horrac; al sud, amb Son Espases Nou (de Rafael Feliu Blanes); a l’est, amb la finca de Juan i Margarita Romaguera Borrás, i a l’oest, amb la finca dels germans Llinás Lladó i Son Espases Nou mitjançant un mur de contenció (íd., 11a; RP2, 6142-terme, 7a).
El 8 de juliol de 1970 davant dit notari Coll, Margarita Romaguera Borrás vengué ambdues porcions per preu global de 25.000 pessetes als germans Juan (comerciant) i Miguel Llinás Lladó (conrador), els quals ja n’eren arrendataris (íd., 12a; íd., 8a).
El 16 de juny de 1899 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Felipe Guasp Vicens vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes al jornaler Sebastián Trías Mas, qui mitjançant escriptura de 21 d’octubre de 1901 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 1.500 pessetes a Joaquín Borrás Alcover, veïnat de Sóller, el qual el 23 de desembre següent davant el mateix notari la donà a la seva neta Antonia Romaguera Borrás, casada amb el dessusdit Sebastián Trías Mas (RP2, 6226-terme, 2a-4a).
Antonia Romaguera Borrás morí viuda el 9 de febrer de 1960 amb testament que havia disposat el 5 de maig de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus amb designació de béns els seus germans Isabel María, Antonio, Juan (fuster) i Joaquín Romaguera Borrás (picapedrer). Mitjançant escriptura de 22 de juliol següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Isabel María i Antonio Romaguera Borrás. Aleshores comprenia una casa (íd., 5a).
Isabel María i Antonio Romaguera Borrás moriren fadrins el 13 de juny de 1967 i el 22 d’agost de 1969, respectivament, amb testament mancomunat que havien ordenat el 5 de juliol de 1966 davant el notari Manuel Baráibar Arrarás, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus germans Magdalena i Juan Romaguera Borrás (íd., 6a).
El 2 de juliol de 1970 davant el notari Antonio Coll Pericás, Magdalena i Juan Romaguera Borrás vengueren la propietat per preu de 25.000 pessetes al metge José Caldentey Carrió, veïnat de Sóller (íd., 7a).
Margalida Romaguera Bonet morí sense testar el 10 de maig de 1867, i en providència de 31 de desembre de 1881 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals els seus quatre fills: Juan, Juana Ana (jornalera), Antonio i Antonia Camps Romaguera, nascuts del seu matrimoni amb Juan Camps Cañellas. Mitjançant escriptures de 12 de gener de 1875 i 3 de gener de 1882 autoritzades pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner es dividiren els béns de les herències paterna i materna i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia. Aleshores confrontava al nord amb Can Castelló; al sud, amb la porció adjudicada a Maria Romaguera Bonet; a l’est, amb la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb el camí de roda que anava a Can Castelló (RP2, 4069-terme, 1a-3a).
El 13 de juny de 1884 davant dit notari Font, Antonia Camps Romaguera vengué la propietat per preu de 1.630 pessetes a Antonia María Crespí Carbonell (íd., 4a).
Antonia María Crespí Carbonell morí als 55 anys el 31 d’agost de 1925 amb testament que havia disposat el 29 de març de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Francisca Real Crespí. En la resta de béns nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Miguel Real Gelabert (†24-10-1925), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Antonio i Antonia Real Crespí. Mitjançant escriptura de 2 de febrer següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Antonio s’adjudicà aquesta propietat, que aleshores es denominava Can Horrac o Can Real i comprenia una casa de planta baixa. Francisca Real Crespí (†14-6-1962), en religió sor Bernarda, era religiosa de la Congregación de las Hijas de la Misericordia Terciaria de San Francisco de Asís, mestra d’instrucció primària i veïnada de Son Servera. Antonia Real Crespí (†9-9-1939), en religió sor Antonia del Salvador, era religiosa de la Congregación de las Hermanas de los Sagrados Corazones de Jesús y de María i veïnada de Campos (íd., 7a).
Antonio Real Crespí, picapedrer, morí el 27 de març de 1950 amb testament que havia ordenat el 29 de novembre anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel (militar), Antonia (casada amb Gabriel Perelló Mairata) i Catalina Real Terrades. En la resta de béns nomenà hereves en parts iguals la seva dona, Juana Ana Terrades Bonet, i la seva filla Catalina Real Terrades. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
El 24 de gener de 1970 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 56.800 pessetes a l’agricultor Pedro Crespí Gost (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 22 de desembre de 1859 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, Maria Romaguera Bonet donà permís al seu home, Bartomeu Femenia Tomàs, jornaler, per construir damunt la propietat a costes i despeses seves una casa d’un aiguavés de planta baixa. Aleshores confrontava al nord i al sud amb les porcions adjudicades a Margalida i Aina Maria Romaguera Bonet, respectivament; a l’est, amb la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb el camí que anava a Can Castelló (RP2, 1527-terme, 1a).
Bartomeu Femenia Tomàs morí el 15 de juliol de 1880 amb testament que havia disposat el 4 de setembre de 1877 davant el notari Pedro José Bonet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva dona, Maria Romaguera Bonet (íd., 5a).
El 4 d’abril de 1903 davant el notari Juan Palou Coll, Maria Romaguera Bonet vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al jornaler Miguel Real Gelabert (íd., 6a).
Miguel Real Gelabert morí el 24 d’octubre de 1925 amb testament que havia ordenat l’11 de març anterior davant el notari José Fernández del Busto, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonio, Francisca i Antonia Real Crespí, i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, Antonia María Crespí Carbonell (†31-8-1925), amb substitució a favor dels seus nets Miguel i Antonia Real Terrades en parts iguals. Mitjançant escriptura de 2 de febrer següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Miguel i Antonia Real Terrades (íd., 7a).
El 27 de desembre de 1966 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, Antonia Real Terrades vengué la seva meitat indivisa de la propietat al seu germà Miguel (militar) per preu de 12.000 pessetes (íd., 9a).
Aina Maria Romaguera Bonet morí sense testar el 15 d’octubre de 1870, i en providència de 29 de maig de 1872 dictada per Francisco María Donnet Arias, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Miguel Villalonga Villalonga en foren declarats hereus legals els seus fills: Antonio José (forner, casat amb Francisca Bover Capellá), Pablo (conrador), Bartolomé, Lorenzo (conrador), Mateo (conrador) i Antonia María Sabater Romaguera (conradora), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Mateo Sabater Sureda (†15-9-1879). Mitjançant escriptura de primer d’agost de 1872 autoritzada pel notari Juan Palou Coll acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicaren Antonio José, Lorenzo, Mateo i Antonia María a raó de 47 destres i 3/4 parts de destre perhom (RP2, 2080-2083-terme, 1a).
El primer de juny de 1878 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Lorenzo Sabater Romaguera vengué la seva porció de Can Horrac per preu de 100 lliures al jornaler Gabriel Balaguer Rosselló. Aleshores confrontava al nord amb la porció adjudicada a Maria Romaguera Bonet mitjançant un camí de carro de 8 diners de destre; al sud, amb la porció adjudicada a Caterina Romaguera Bonet; a l’est, amb la porció adjudicada a Antonia María Sabater Romaguera, i a l’oest, amb el camí d’en Calca (RP2, 2080-terme: 1a, 3a).
Mitjançant escriptura de 6 d’octubre de 1879 autoritzada per dit notari Font, Gabriel Balaguer Rosselló adquirí per preu de 500 pessetes la porció de Can Horrac que s’adjudicà Antonia María Sabater Romaguera. Aleshores confrontava al nord amb la porció adjudicada a Maria Romaguera Bonet mitjançant un camí de carro de 8 diners de destre; al sud, amb la porció adjudicada a Caterina Romaguera Bonet; a l’est, amb la porció adjudicada a Antonio José Sabater Romaguera, i a l’oest, amb terra del comprador (abans de Lorenzo Sabater Romaguera) (RP2, 2083-terme: 1a, 3a).
Gabriel Balaguer Rosselló morí als 59 anys el 17 de setembre de 1886 amb testament que havia disposat el 24 de juny de 1884 davant dit notari Font, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Marimón Roca (†20-10-1932), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Isabel María, Gabriel i Antonio Balaguer Marimón. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
Gabriel Balaguer Marimón, carreter, morí el 18 de desembre de 1905 amb testament que havia ordenat el 8 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Espases Crespí, i propietaris, els seus fills: Gabriel i Antonia Balaguer Espases (casada amb Sebastián Trías Company) (RP2, 15657-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de març de 1933 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, els germans Isabel María (casada amb Gregorio Salleras Mestres) i Antonio Balaguer Marimón (picapedrer) i els hereus de Gabriel Balaguer Marimón es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Antonio Balaguer Marimón, qui hi feu construir una casa d’un aiguavés de planta baixa, pis i jardí. Al mateix acte les porcions de Can Horrac que adquirí Gabriel Balaguer Rosselló foren agrupades sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 95 destres i mig (íd.).
Antonio Balaguer Marimón morí viudo el 6 de setembre de 1954 amb testament que havia disposat el 4 de gener de 1945 davant el notari José Vidal Busquets, en què nomenà hereus en parts iguals els seus set fills: Gabriel (mecànic), José (†30-6-1946), Antonio (mecànic), Antonia, Magdalena, Juana Ana (casada amb el picapedrer Antonio Sabater Roca) i Catalina Balaguer Crespí (†14-1-1951, casada amb el jornaler Guillermo Esteva Bordoy). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 31 de gener següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 6 del camí de Can Horrac (abans camí d’en Calca) (íd., 5a).
El 13 de febrer de 1885 davant el notari Juan Palou Coll, Mateo Sabater Romaguera adquirí de la seva cunyada Francisca Bover Capellá per preu de 240 pessetes la porció de Can Horrac que aquesta heretà del seu home, Antonio José Sabater Romaguera (†22-5-1879). Aleshores confrontava al nord amb la porció adjudicada a Maria Romaguera Bonet mitjançant un camí de carro de 8 diners de destre; al sud, amb la porció adjudicada a Caterina Romaguera Bonet; a l’est, amb terra del comprador, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Antonia María Sabater Romaguera. D’altra banda, la porció que s’adjudicà Mateo Sabater Romaguera confrontava a l’est amb terra de Bartomeu Ribas mitjançant una síquia, i a l’oest, amb terra del comprador (abans d’Antonio José Sabater Romaguera) (RP2, 2081-terme: 1a, 4a-5a; RP2, 2082-terme, 1a).
Mateo Sabater Romaguera morí el primer d’abril de 1895 amb testament que havia disposat al Secar de la Real el dia anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Ferrá Sampol, i propietaris, els seus fills: Mateo i Francisca Sabater Ferrá (casada amb Juan Barceló Sampol). Mitjançant escriptura de 29 de setembre següent autoritzada per dit notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues porcions procedents de Can Horrac, que foren agrupades al mateix acte sota una única finca registral de 95 destres i mig de superfície (íd., 6a; íd., 4a; RP2, 6624-terme, 1a).
El 14 de juliol de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera vengueren la propietat per preu de 1.000 pessetes a Juan Vaquer Gelabert (†23-12-1913), qui al mateix acte en feu donació a la seva filla Juana Ana Vaquer Ribas, casada amb Mateo Sabater Ferrá (RP2, 6624-terme, 2a-3a).
Juana Ana Vaquer Ribas morí el 4 de novembre de 1931 amb testament que havia ordenat el 29 de setembre anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Mateo (picapedrer), María (casada amb el picapedrer Juan Mas Alemany), Juan (picapedrer), Antonia (casada amb el picapedrer Pablo Sabater Vaquer) i Francisco Sabater Vaquer (picapedrer), i en la resta de béns nomenà hereu el seu home, Mateo Sabater Ferrá (†27-6-1959). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 6 de maig de 1953 davant el notari Jorge Roura Rosich, Mateo Sabater Ferrá donà la seva meitat indivisa de la propietat al seu fill Mateo Sabater Vaquer, qui al mateix acte adquirí les parts indivises dels seus germans per preu global de 610 pessetes (íd., 5a-6a).
Mitjançant escriptura de 18 d’agost de 1965 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Mateo Sabater Vaquer vengué la propietat per preu de 17.000 pessetes al matrimoni Gabriel Sabater Balaguer (ferrer) i Juana Mieras Salamanca (teixidora) (íd., 7a).
El primer d’abril de 1871 davant el notari Francisco Mateu, Caterina Romaguera Bonet (†3-12-1873) donà la seva porció de Can Horrac a la seva germana Maria (casada amb Bartomeu Femenia Tomàs). Aleshores confrontava al nord amb la porció adjudicada a Aina Maria Romaguera Bonet; al sud, amb les porcions adjudicades a Pau i Joan Baptista Romaguera Bonet; a l’est, amb la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb terra de Melcion Planes Morey mitjançant un camí (RP2, 1812-terme, 1a).
Maria Romaguera Bonet morí viuda als 98 anys el primer de març de 1923 amb testament que havia disposat l’11 d’octubre de 1899 davant el notari Juan Palou Coll, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva neboda Francisca Romaguera Llinás. Aleshores la propietat comprenia una casa i una cisterna (íd., 7a).
Francisca Romaguera Llinás morí viuda el 20 de maig de 1942 amb testament que havia ordenat el 20 d’agost de 1938 davant el notari Juan Alemany Valent, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juan, Bartolomé, Bernardo, Isabel (casada amb Francisco Vich Salom) i Petra Vaquer Romaguera (coneguda per Francisca, casada amb Jaime Jaume Oliver), i en la resta de béns nomenà hereves propietàries en parts iguals les seves filles: Isabel i Petra. Mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel. Aleshores estava marcada amb el nombre 4 del camí de Can Horrac (íd., 10a).
Joan Baptista Romaguera Bonet morí als 81 anys el 28 d’agost de 1895 amb testament que havia disposat el 24 de gener anterior davant el notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonia (casada amb Salvador Ferrá Sampol), Antonio i Francisca Romaguera Llinás (casada amb Bartolomé Vaquer). En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Pedrona Llinás Martorell (+11-3-1898), i propietària, la seva filla Francisca Romaguera Llinás. Mitjançant escriptura de 16 de febrer de 1897 i 30 de setembre de 1899 autoritzades pels notaris Antonio Mulet Mas i Alejandro Rosselló Pastors, respectivament, acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues porcions procedents de Can Horrac. Una ocupava una superfície de 162 destres i un terç i confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Pau i Tomasa Romaguera Bonet; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i al sud i a l’oest, amb terra de Rafael Luis Blanes Massanet. L’altra ocupava una superfície de 191 destres, comprenia una casa i confrontava al nord amb la porció que fou de Caterina Romaguera Bonet; al sud, amb la porció que fou de Pau Romaguera Bonet i terra de Rafael Luis Blanes Massanet; a l’est, amb Can Ribes mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb terra de dit Blanes (RP2, 6482-terme: 1a, 3a; RP2, 6483-terme, 1a-3a).
El 10 de juliol de 1900 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisca Romaguera Llinás vengué a Isabel María Borrás Albertí (casada amb Antonio Romaguera Palliser) per preu de 300 pessetes una porció d’1 quartó procedent de la peça de terra de 191 destres. Confrontava al nord amb la porció que Caterina Romaguera Bonet donà a la seva germana Maria; al sud, amb terra de la compradora mitjançant el camí de roda que anava a Can Castelló; a l’est, amb Can Ribes mitjançant la síquia de na Bastera, i a l’oest, amb la casa de la compradora mitjançant dit camí i terra romanent de la venedora (RP2, 7688-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de primer de juny de 1901 autoritzada pel notari Juan Palou Coll, Francisca Romaguera Llinás vengué la porció de 162 destres i un terç per preu de 1.125 pessetes a Josefa Pujol Alorda (casada amb Juan Gralla). Al mateix acte Pujol adquirí de María Ferrá Sampol per preu de 1.250 pessetes la porció de Can Horrac que heretà de la seva tia Tomasa Romaguera Bonet (†1-10-1899 als 82 anys), la qual confrontava al nord, al sud i a l’oest amb les porcions que foren de Francina, Joan Baptista i Pau Romaguera Bonet, respectivament, i a l’est, amb el camí de Son Espanyol. Josefa Pujol Alorda agrupà ambdues porcions sota una mateixa finca registral (RP2, 6482-terme, 5a; RP2, 7482-terme: 1a, 3a; RP2, 7705-terme, 1a).
L’11 d’abril de 1907 davant el notari José Alcover Maspons, Josefa Pujol Alorda vengué la propietat per preu de 4.250 pessetes a Juan Terrades Gallur (íd., 3a).
Juan Terrades Gallur, sabater, morí el 4 de setembre de 1946 amb testament que havia disposat el 9 d’agost de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Lladó Camps, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bárbara (†20-4-1920), Juan (†30-1-1920), José (†6-12-1927) i Jaime Terrades Lladó (barber). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 d’agost següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 4a).
Isabel María Borrás Albertí morí el 7 de novembre de 1930 amb testament que havia disposat el 25 de juny de 1919 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Romaguera Palliser (†15-1-1921), i propietaris, els seus fills: Pablo (†9-12-1956), Antonia (†9-2-1960), Isabel María (†13-6-1967), Catalina, Joaquín (†23-5-1968), Margarita, Antonio (†22-8-1969), Magdalena i Juan Romaguera Borrás. Mitjançant escriptura de 2 de juliol de 1970 autoritzada pel notari Antonio Coll Pericás, Margarita Romaguera Borrás s’adjudicà aquesta propietat (RP2, 7688-terme, 3a).
El 8 de juliol de 1970 davant dit notari Coll, Margarita Romaguera Borrás vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes als germans Juan (comerciant) i Miguel Llinás Lladó (conrador), els quals ja n’eren arrendataris (íd., 4a).
Francina Romaguera Bonet, conradora, veïnada del lloc de Son Sardina, morí als 54 anys el 5 de desembre de 1867 amb testament que havia disposat el 23 d’octubre anterior davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Jaume Roca Botellas (jornaler), i propietaris, els seus fills: Miguel i Francisca Roca Romaguera (casada amb Bartolomé Abraham) (RP2, 405-terme, 3a).
Miguel Roca Romaguera morí sense testar el 5 de novembre de 1870, i en sentència de 4 de juny de 1878 dictada per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en fou declarada única hereva legal la seva pubila, Francisca Roca Mas, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Magdalena Mas Romaguera, la qual es casà en segones núpcies amb Francisco Alemany Oliver (íd., 5a).
El 28 de febrer de 1871 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisca Roca Romaguera vengué la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 137 lliures 10 sous al conrador Bartomeu Femenia Tomàs, casat amb Maria Romaguera Bonet (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1878 autoritzada per dit notari Font, Bartomeu Femenia Tomàs i Francisca Roca Mas vengueren les seves respectives meitats indivises de la propietat per preu global de 400 lliures al picapedrer Guillermo Coll Santandreu (íd., 6a-7a).
Guillermo Coll Santandreu morí el 12 de gener de 1932 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima el seu net José Llabrés Coll. En la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Vidal Perpiñá (†30-6-1930), i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills: María i Francisca Coll Palmer i Juana i Gabriel Coll Vidal. María Coll Palmer premorí al difunt el 16 de desembre de 1920 deixant 10 fills: Damián (mestre nacional, veïnat de Santa Eugènia), Guillermo (conrador), Miguel (prevere), Catalina, Francisca, María, Nicolás, Gabriel, Martina i Juan Tous Coll, nascuts del seu matrimoni amb Miguel Tous Porcel. Mitjançant escriptura de 18 d’agost de 1933 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren els germans Tous Coll (íd., 8a).
El 14 de febrer de 1935 davant dit notari Massanet, els germans Tous Coll vengueren la propietat per preu de 750 pessetes a María Terrades Lladó (íd., 9a).
El 28 de maig de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, María Terrades Lladó vengué una meitat indivisa de la propietat per preu de 150 pessetes al seu germà Jaime Terrades Lladó, comerciant, qui adquirí l’altra meitat indivisa per preu de 19.000 pessetes mitjançant escriptura de 2 de març de 1965 autoritzada pel notari José Clar Salvá (íd., 10a-11a).
El terme de Palma 