Ca na Tamorera
Ambdues propietats tenen l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Tamorer era el malnom de Francina Castell. Desconeixem la procedència de l’altra denominació.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, el conrador Antoni Terrades Villalonga adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 4 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres d’Antoni Tomàs mitjançant un camí tender, terres de Nadal Vallespir, la possessió de Son Berga i terres romanents als frares cistercencs. S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures 5 sous (ARM, Not. R-889, f. 65v).
Antoni Terrades Villalonga morí el 9 de maig de 1812 amb testament que havia disposat el 30 d’octubre de 1803 davant el notari Gabriel Oliver Oliver, en què nomenà hereva universal la seva dona, Francina Castell, i llegà aquesta propietat i una altra que tenia al Clot d’Establiments a les seves filles Margalida, Francina, Maria i Antonina Terrades Castell (ARM, Not. 6115, f. 343).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Francina Castell, Tamorer, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de tercera qualitat i valia 300 lliures (ARM, D-1530, f. 201v).
Francina Castell morí el 22 de juny de 1834 amb testament que havia ordenat el 30 d’octubre de 1803 davant el notari Gabriel Oliver Oliver, en què nomenà hereves universals les seves filles Margalida (†15-10-1816), Francina (†2-2-1827), Maria i Antonina Terrades Castell. Mitjançant escriptura de 9 d’agost de 1852 autoritzada pel notari Antonio Fernández, Maria (viuda de Francesc Lladó) i Antonina Terrades Castell (casada amb Joan Pons Lladó) i els seus nebots Andrés, Juan, Francisco, Antonio i Francisca Mas Terrades (casada amb Miguel Seguí), fills de Joan Mas i de Francina Terrades Castell, es dividiren aquesta propietat en tres parts de 133 destres cadascuna. Maria Terrades Castell s’adjudicà una porció que confrontava amb terres romanents, terres d’Antoni Tomàs, Mostatxo, terres de la possessió de Son Berga Vell i Can Mascaró; Antonina Terrades Castell s’adjudicà una porció que confrontava amb terres de la possessió de Son Berga Vell, terres d’Antoni Tomàs, Mostatxo, i terres romanents; els germans Andrés, Juan, Francisco, Antonio i Francisca Mas Terrades s’adjudicaren una porció que confrontava amb terres d’Antoni Tomàs, Mostatxo, terres de la possessió de Son Berga Vell i terres de Bartomeu Vallespir. També es repartiren el cens de 9 lliures 5 sous que gravava l’íntegra propietat en tres parts iguals de 3 lliures 1 sou 8 diners cadascuna (RP2: 1268-1269-terme, 2400-terme).
El 29 de maig de 1857 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Maria Terrades Castell donà a la seva filla Magdalena Lladó Terrades una porció de la propietat que comprenia una caseta que hi feu edificar la donatària, quadra, carrera de 2 destres i hortet. Segons l’escriptura, la finca es denominava Can Tamorer i confrontava amb Ca l’Escolana o Ca na Vicenta i la casa i terra de la donadora (RP2, 2400-terme, 1a).
Maria Terrades Castell es casà amb Francesc Lladó i en foren fills Antonio, Gabriel, Francisco i Magdalena Lladó Terrades. Morí el 2 d’agost de 1864 amb testament que havia disposat el primer de febrer de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què, entre altres coses, deixà als seus fills Antonio i Francisco Lladó Terrades sengles porcions de 25 destres procedents de Can Tamorer (RP2, 7443-terme, A; RP2, 9247-terme, A).
Magdalena Lladó Terrades, veïnada de la vila de Puigpunyent, morí viuda als 65 anys el 4 d’abril de 1885 amb testament que havia disposat el 29 de desembre de 1876 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Antonio Palmer Colomar (†19-8-1882), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Francisco i Antonio Palmer Lladó, jornalers, i el seu net Antonio Palmer Frontera, en representació del fill difunt de la testadora, Miguel Palmer Lladó (casat amb Ana Frontera Mora). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 2400-terme, 5a).
El 25 de desembre de 1885 davant dit notari Palou, Ana Frontera Mora adquirí dels seus cunyats Francisco i Antonio Palmer Lladó per preu global de 200 pessetes les seves parts indivises d’aquesta propietat (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1899 autoritzada per dit notari Palou, Ana Frontera Mora adquirí de Catalina Mas Mas i dels seus fills per preu de 125 lliures el trast de Can Tamorer que Maria Terrades Castell llegà al seu fill Antonio Lladó Terrades. Segons el document, es denominava Ca na Tamorera, ocupava una superfície de 25 destres i comprenia una casa en estat ruïnós marcada amb el nombre 33 antic i 29 modern del quarter 9è de la zona 4a. Confrontava al nord i a l’est amb la porció de Can Tamorer que fou de Magdalena Lladó Terrades i que aleshores pertanyia a la compradora; al sud, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terra que fou de Melchor Castillo Cardell. Antonio Lladó Terrades morí sense testar el 13 de març de 1872, i en acte de 9 de setembre de 1899 dictat pel jutge de primera instància de Palma Manuel Pérez Porto davant l’escrivà Pedro Gazá en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: un primer Francisco (†23-5-1883), un segon Francisco, María (casada amb Guillermo Tous Palmer) i María Magdalena Lladó Mas (casada amb Antonio Pujol Tous), veïnats del lloc de Son Rapinya, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Mas Mas (RP2, 7443-terme: A, 2a-4a).
El 6 de desembre de 1908 davant el notari Mateo Jaume Servera, Ana Frontera Mora adquirí de María Lladó Cañellas (veïnada de l’arraval de Santa Caterina, casada amb Jaime Bisquerra Ferrá) per preu de 100 pessetes el trast de Can Tamorer que Maria Terrades Castell llegà al seu fill Francisco Lladó Terrades. Segons el document, es denominava Ca na Tamorer, ocupava una superfície de 25 destres i confrontava al nord amb Cal Prior, de Gabriel Feliu; al sud, amb la porció de Can Tamorer que fou de Magdalena Lladó Terrades i que aleshores pertanyia a la compradora; a l’est, amb Ca l’Escolana, i a l’oest, amb terra que fou de Melchor Castillo Cardell (RP2, 9247-terme: A, 2a).
Mitjançant escriptura de 3 de novembre de 1922 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Ana Frontera Mora i el seu fill, Antonio Palmer Frontera, impressor, vengueren les dessusdites peces de terra per preu global de 3.000 pessetes al matrimoni Pablo Rigo Vidal i Catalina Sampol Oliver. Segons el document, la porció que fou de Magdalena Lladó Terrades tenia una casa composta de pis, quadra, altres dependències, carrera o terrassa i hortet, i la que fou d’Antonio Lladó Terrades, una casa marcada amb el nombre 29 (RP2, 2400-terme, 7a; RP2, 7443-terme, 5a).
Pablo Rigo Vidal morí el 30 de novembre de 1925 amb testament que havia ordenat el 24 anterior davant dit notari Massanet, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: María (casada amb Pedro Vaquer Mayol) i Catalina Rigo Sampol (casada amb Nicolás Casellas Ferrer), i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Sampol Oliver (†26-1-1935), i propietària, la seva filla Catalina Rigo Sampol, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 30 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores comprenia una casa de dos habitatges i altres dependències i confrontava al nord amb Cal Prior; a l’est, amb Ca l’Escolana i terra dels successors de Bartolomé Lladó; al sud, amb aquesta darrera i un camí d’establidors, i a l’oest, amb terra que fou de Melchor Castillo Cardell i que aleshores pertanyia a Juan Fuster Piña (RP2, 13230-terme, 1a-4a).
El 15 d’abril de 1935 davant dit notari Massanet, Catalina Rigo Sampol vengué la propietat per preu de 7.500 pessetes al matrimoni José Seguí Balaguer i Margarita Busquets Vich (íd., 7a).
Mitjançant escriptures de 15 de juliol de 1959 i 17 d’agost de 1967 autoritzades pel notari José Clar Salvá, José Seguí Balaguer i Margarita Busquets Vich vengueren la propietat per preu de 13.000 pessetes al picapedrer Miguel Llabrés Lladó. Aleshores ocupava una superfície de 1.942 m², comprenia dues cases, dues cisternes i altres dependències. Confrontava al sud amb el carrer de Can Sossies, i a l’oest, amb Can Pineta (íd., 9a; RP2, 31662-terme, 1a).
Antonina Terrades Castell feu construir damunt la seva porció una casa de dos aiguavessos de 3.672 pams quadrats. La terra estava poblada de figueres i ametlers. El 24 de desembre de 1868 davant el notari Cayetano Socías Bas vengué al matrimoni Juan Balaguer Vaquer i Antonia Seguí Mas, jornalers, una porció de 44 destres i una part de la casa per preu de 400 escuts i l’obligació de prestar 1 lliura 5 sous cens de nombre de 3 lliures 1 sou 8 diners cens. Mitjançant escriptura de primer d’abril de 1882 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, l’Estat quità el cens després que el matrimoni pagàs la quantitat de 12 lliures 10 sous (capital del cens al tipus del 10%) (RP2, 1268-terme: 1a, 5a).
Antonina Terrades Castell morí viuda als 92 anys el 12 d’abril de 1873 amb testament que havia disposat el primer de juliol anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus nets: Julián (fuster), Juan i Francisca Bosch Pons (casada amb Rafael Ferrá Mir), en representació de la filla difunta de la testadora, Ana María Pons Terrades, i nomenà hereu universal el dessusdit Julián Bosch Pons, qui mitjançant escriptures de 25 de febrer i 9 de maig de 1877 autoritzades, respectivament, pels notaris Miguel Ignacio Font Muntaner i Gaspar Sancho Coll s’adjudicà el que romania de la propietat. Aleshores es denominava Ca na Bessona, ocupava una superfície de 89 destres, comprenia una casa marcada amb el nombre 28 i confrontava a l’oest amb la porció venuda al matrimoni Juan Balaguer Vaquer i Antonia Seguí Mas (RP2, 528-terme: 1a, 4a-5a).
El 25 d’octubre de 1878 davant dit notari Font, Julián Bosch Pons vengué la propietat per preu de 400 lliures al jornaler Melchor Castillo Cardell (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 8 de juliol de 1896 autoritzada per dit notari Font, Melchor Castillo Cardell dividí la propietat en dues porcions de 702,5 m², cadascuna de les quals comprenia la meitat de l’habitatge i d’una fàbrica de teixits, i les vengué per preu de 1.500 pessetes cada una als seus fills José i Catalina Castillo Alzina (íd., 15a; RP2, 6799-terme, 1a).
El 8 d’abril de 1908 davant el notari José Alcover Maspons, José Castillo Alzina vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Francisco Morey Cabrer (RP2, 528-terme, 16a).
Francisco Morey Cabrer morí el 27 de setembre de 1915 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1907 davant dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Sampol Torres (†6-2-1920), i propietaris amb designació de béns, els seus tres únics fills: Bartolomé, Catalina i María Morey Sampol. Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina Morey Sampol (íd., 18a).
Catalina Morey Sampol morí el 9 d’agost de 1960 amb testament que havia ordenat el 23 d’octubre de 1947 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima el seu net, Jaime Balaguer Abraham, fuster, fill de la difunta filla de la testadora, Antonia Abraham Morey, i nomenà hereu el seu fill, Arnaldo Abraham Morey, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 27 d’octubre següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores l’habitacle destinat a fàbrica era un magatzem (íd., 19a).
Mitjançant escriptura de 3 de març de 1967 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello, la propietat se l’adjudicà Antonio Abraham Espases per mort d’Arnaldo Abraham Morey. Aleshores estava marcada amb el nombre 5 del carrer de Can Sossies i confrontava amb Cal Prior i les finques de Guillermo Mateu i Lorenzo Sabater (íd., 20a).
El 4 de març de 1903 davant el notari José Alcover Maspons, Catalina Castillo Alzina vengué la propietat per preu de 300 pessetes a Juan Fuster Piña (RP2, 6799-terme, 5a).
Juan Fuster Piña morí el 8 d’octubre de 1932 amb testament que havia disposat el 15 d’octubre de 1929 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva universal la seva dona, Josefa Sabrafén Enseñat, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 26 de novembre de 1940 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Josefa Sabrafén Enseñat vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes al transportista Pedro Antonio Taberner Garau, qui mitjançant escriptura de 13 de febrer de 1945 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 1.000 pessetes a Guillermo Mateu Verdera. Aleshores les edificacions estaven derruïdes (íd., 8a-9a).
Antonia Seguí Mas morí als 58 anys el 2 de novembre de 1896 amb testament que havia disposat al Secar de la Real dos dies abans davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Balaguer Vaquer, i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Miguel, Pedro Juan (en ignorat parador) i Catalina Balaguer Seguí (casada amb Juan Sastre Estarás). Juan Balaguer Vaquer morí als 75 anys el 27 de maig de 1912 amb testament que havia ordenat el 9 d’agost de 1910 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el seu fill Miguel Balaguer Seguí. Mitjançant escriptura de 26 de gener de 1916 autoritzada per dit notari Jaume acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (RP2, 1268-terme, 6a-7a).
Catalina Balaguer Seguí morí viuda el 13 de maig de 1948 amb testament que havia disposat el 3 d’octubre de 1940 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Lorenzo, Miguel (jornaler), Francisca (casada amb Esteban Obrador Mas), Mateo, Juan (picapedrer) i José Sabater Balaguer (amo pagès). Mitjançant escriptura de 3 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Lorenzo. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 5 del carrer de Can Sossies (íd., 8a).
Lorenzo Sabater Balaguer morí fadrí i sense testar el 21 de juny de 1957, i en acte de 30 de setembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma davant José Solivellas Albertí, oficial de l’administració de justícia, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus germans: Juan, Francisca, Mateo, José i Miguel Sabater Balaguer, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1957 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 9a).
El 7 de desembre de 1957 davant dit notari Losada, Francisca Sabater Balaguer adquirí per preu global de 2.560 pessetes les parts indivises dels seus germans, i el 21 següent davant el mateix notari vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes als germans Jaime i Lorenzo Sabater Sabater, picapedrers (íd., 10a-11a).
Mitjançant escriptures de 29 de novembre de 1974 i 30 de gener de 1975 autoritzades pel notari Florencio Villanueva Echeverría, els germans Jaime i Lorenzo Sabater Sabater dividiren la propietat en trasts i els vengueren a Florencio Jiménez González i Antonia Lara Gutiérrez (130 m² i 226,25 m²), Jaime Colom Ripoll (474,51 m²), Pedro Ribot Caldentey i Juana Ana Crespí Vich (410,74 m²) i Antonio Fernández Amador i Victoria Cobo Rodríguez (317,27 m²). Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 1.558,8 m², comprenia una casa marcada amb els nombres 49 i 49-A del carrer de Can Sossies i confrontava a l’est amb el magatzem d’Establecimientos Álvarez mitjançant un camí (íd., 14a; RP2: 37630-III, 37634-III, 37642-III, 37646-III, 40538-III).
El terme de Palma 