Ca l’Escolana

Ca na Vicenta

La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom de Vicenta Llabrés Vich. Desconeixem la procedència de l’altre topònim.

Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Bartomeu Amengual Vallespir adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, els trasts nombres 5 i 6 del plànol de parcel·lació. Ocupaven una superfície de 2 quarterades i confrontaven amb terres de la possessió de Son Berga, terres d’Antoni Terrades i terres de Tomàs Vidal i de Jaume Vallespir mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 5 sous (ARM, Not. R-889: f. 95v, 100v).

El 20 de gener de 1809 Bartomeu Amengual Vallespir vengué a Joan Mascaró Arbós, fill de Nicolau i de Caterina, una peça de terra d’1 quartó que s’ha d’identificar amb Ca l’Escolana. El comprador s’obligà a la prestació de 3 lliures cens de nombre de 14 lliures 5 sous cens (ARM, Not. R-241, f. 30).

Segons l’Apeo (1818), la resta de la propietat (denominada Can Mosca), de Bartomeu Amengual Vallespir, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 750 lliures (ARM, D-1530, f. 201).

El 7 d’octubre de 1818 davant el notari Miquel Rosselló, Joan Mascaró Arbós vengué la propietat a Miquel Llabrés Barceló, fill de Melcion i de Vicenta. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó i tenia unes cases novament edificades. Confrontava amb terres d’Antoni Terrades, la possessió de Son Berga, terres de Bartomeu Amengual Vallespir i terres de Tomàs Vidal mitjançant un camí tender (ARM, Not. R-241, f. 30).

Miquel Llabrés Barceló morí sense testar el 5 de novembre de 1851, i en providència de 13 d’octubre de 1887 dictava pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en fou declarada única hereva legal la seva filla Vicenta Llabrés Vich (†23-2-1891) (RP2, 5396-terme, 1a).

Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda Guiscafré sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre un cens de 3 lliures al for de 3% que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual constava que Mariano Valentí Forteza Aguiló adquirí el dret de percebre dit cens en virtut de l’obligació que contragué de prestar-lo al Crèdit Públic per compte del censatari Joan Mascaró Arbós i d’haver-se subrogat després en el dret de l’Estat mitjançant la redempció que de dit cens i d’altres verificà en escriptura de 7 de setembre de 1841 autoritzada pel notari Miquel Pizà Nadal. Segons aquesta escriptura, la propietat es denominava Ca na Vicenta (íd., 4a; ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169).

El 3 de novembre de 1887 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Vicenta Llabrés Vich vengué la nua propietat de la finca per preu de 2.000 pessetes al seu fill Miguel Tomás Llabrés. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó, confrontava al nord amb Cal Prior i comprenia unes cases de dos aiguavessos dividides en dos habitatges marcades amb el nombre 31 del quarter 9è de la zona 4a (RP2, 5396-terme, 1a-2a).

Miguel Tomás Llabrés morí viudo als 78 anys el 10 de març de 1913 amb testament que havia disposat el 29 de juliol de 1910 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris els seus dos únics fills: Jaime i Vicenta Tomás López. Mitjançant escriptura de 3 de març de 1914 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Vicenta (íd., 5a).

Vicenta Tomás López morí sense testar el 29 de setembre de 1924, i en acte de 6 de desembre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Miguel (†4-2-1943, professor) i Isabel Alomar Tomás, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Juan Alomar Ramis (íd., 10a).