Ca l’Amo en Tomeu, Cal Català
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Probablement, pren nom de Bartomeu Vallespir Pons i del seu fill Ramon Vallespir Torrandell. Desconeixem la procedència de la denominació de Cal Català.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Nadal Vallespir Camps, fill de Pere Francesc i de Joana, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, els trasts nombres 1, 2, 3, 10, 11 i 18 del plànol de parcel·lació. Ocupaven una superfície de 6 quarterades i 3 quartons i confrontaven amb terres de la possessió de Son Berga, el camí reial d’Esporles, terres romanents al monestir i un camí d’establidors (ARM, Not. R-889, f. 76).
El 26 d’octubre de 1814 Nadal Vallespir Camps, qui aleshores residia a la possessió de Son Rossinyol, vengué a Antoni Coll Deyà, natural de Deià, fill de Joan Baptista i de Caterina, una peça de terra que confrontava amb el camí reial d’Esporles, un camí d’establidors i terres de Margalida Mateu i Jaume Roca (ARM, Not. R-216, f. 255).
Posteriorment la propietat passà a Bartomeu Vallespir Pons, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual tenia casa, ocupava una superfície de 6 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 2.800 lliures (ARM, D-1530, f. 202).
Després de la mort de Bartomeu Vallespir Pons la propietat fou heretada pel seu fill Ramon Vallespir Torrandell, qui se l’adjudicà en la divisió verbal que practicà (1854) amb la seva germana Maria. Aleshores ocupava una superfície de 6 quarterades i 1 quartó (RP2, 4518-terme, 1a).
El 23 d’abril de 1884 davant el notari Antonio Mulet Mas, Ramon Vallespir Torrandell vengué a Miguel Garau Estrany per preu de 502 lliures una porció d’1 quarterada de forma triangular que confrontava al nord amb Cal Català (del comprador), i al sud i a l’oest, amb el camí d’Esporles (RP2, 4519-terme, 1a).
Ramon Vallespir Torrandell morí sense testar el 9 d’agost de 1884, i en acte de 3 de desembre següent dictat per Francisco Bello Baile, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Micaela (casada amb Juan Mir Arbós), Bartolomé i Coloma Vallespir Vallespir (casada amb Gabriel Rosselló Terrasa), nascuts del seu matrimoni amb Joana Aina Vallespir Estades. Mitjançant escriptura de 29 de gener següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas, els germans Vallespir Vallespir acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, que consistien en una peça de terra procedent de Son Morlà amb una casa de planta baixa denominada la Rota i en la propietat que aquí ens ocupa, denominada Ca l’Amo en Ramon, abans Ca l’Amo en Tomeu, la qual ocupava una superfície de 5 quarterades i 1 quartó de terra poblada d’ametlers. Tenia dues cases contigües de planta baixa i alts de dos aiguavessos amb sengles quadres i cisternes, un pati unit a la menor i un jardí, les quals estaven marcades amb el nombre 12 del quarter 9è de la zona 4a. Era tenguda sots alou de l’extingit monestir de la Real, al qual prestava 20 lliures 8 sous 9 diners cens el 29 de setembre. Era travessada per un camí d’establidors que passava per darrere les cases i que era camí de roda des de la carretera d’Esporles fins a la casa major (que era la del costat est). Confrontava al nord amb terres de Gabriel Feliu Manera i terres de Miguel Garau Estrany de la mateixa procedència; al sud, amb terres de María Palmer (abans de Magdalena Reus), Jaime Vila, Pablo Sancho i Juan Borrás; a l’est, amb terres d’Antonia Seguí (després de Juan Matas) i Magdalena Seguí, terra d’Antonio Tomás i terra d’Antonio Cánaves, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd., 1a-2a; ARM, Cayetano Socías Bas, Any 1885, Trimestre 1r, f. 159).
Al mateix acte Bartolomé i Coloma Vallespir Vallespir es dividiren la propietat. Bartolomé s’adjudicà una peça de terra de 2 quarterades i 250 destres que confrontava al nord-oest amb la porció de Coloma i la carretera d’Esporles. Comprenia la casa major amb la seva carrera i el jardí de davant. Coloma s’adjudicà la porció restant, de 2 quarterades i 250 destres, que confrontava al sud-est amb la peça de terra de Bartolomé. Comprenia la casa menor, el pati annex i la cisterna que tenia a l’enfront. Ambdós germans establiren les terres (RP2, 4518-terme, 3a; RP2, 4519-terme, 1a).
El 17 de febrer de 1887 davant el notari Cayetano Socías Bas, Bartolomé Vallespir Vallespir vengué a la seva germana Coloma per preu de 1.045 lliures 10 sous una porció d’1 quarterada i 92 destres que confrontava al sud amb terres del venedor mitjançant el camí que travessava l’íntegra propietat, i a l’oest, amb terres de la compradora. Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1894 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Coloma Vallespir Vallespir vengué a Guillermo Gil Serra per preu global de 12.000 pessetes aquesta porció i una altra de 9 quartons que confrontava a l’oest amb terres de la mateixa procedència de Rafaela María Cabrer París i José Bauzá Bordoy (RP2, 5181-terme: 1a, 6a).
El 13 d’abril de 1891 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé Vallespir Vallespir vengué als germans Nadal (picapedrer) i Gabriel Salamanca Lladó (jornaler) per preu de 2.593 pessetes una porció de 389 destres que confrontava al nord amb el camí d’establidors que travessava l’íntegra propietat; al sud, amb terra de María Palmer i la casa i terra de Pablo Sancho; a l’est, amb terres d’Antonio Tomás i Antonio Cánaves, i a l’oest, amb terra romanent al venedor (RP2, 5825-terme, 1a).
Nadal Salamanca Lladó morí sense testar el 16 d’abril de 1894, i en acte de 20 de juny següent dictat per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles: Juana Ana (†1-3-1897) i Catalina Salamanca Barceló, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Barceló Company (†24-8-1909). Mitjançant escriptura de 10 d’octubre següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Juana Ana i Catalina Salamanca Barceló i el seu oncle Gabriel Salamanca Lladó es dividiren la propietat a raó de mitja quarterada per a elles i 189 destres per a ell (íd., 2a-3a).
El 26 d’octubre de 1917 davant el notari José Socías Gradolí, Gabriel Salamanca Lladó vengué la seva porció per preu de 2.500 pessetes a Catalina Mas Arbós, jornalera, casada amb el també jornaler Bernardo Simó Gelabert (RP2, 5825-terme, 7a).
Mitjançant escriptura de 20 de setembre de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Mas Arbós vengué a María Caldentey Jaume per preu de 125 pessetes un trast de 200 m² que confrontava al nord amb el carrer de Can Sossies. El 23 de desembre de 1947 davant el mateix notari, María Caldentey Jaume manifestà que hi havia fet construir una casa de planta baixa i la vengué per preu de 5.200 pessetes a Magdalena Crespí Galarza, casada amb Nadal Nadal Salamanca (RP2, 19733-terme, 1a-2a).
El 16 de març de 1964 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Mas Arbós vengué la resta de la propietat, que aleshores ocupava una superfície de 3.156 m², per preu de 2.000 pessetes a Margarita Carbonell Mas. Confrontava al nord i a l’est amb la porció de Magdalena Crespí Galarza (RP2, 5825-terme, 9a).
En el decenni de 1970 es registrà la segregació d’una porció de 1.581 m² a favor de Gabriel Simó Palmer (RP2, 22906-III, 1a).
Catalina Salamanca Barceló morí sense testar el 16 de febrer de 1909, i en acte de 7 de maig següent dictat per Felipe Montull Biscarri, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Bartolomé i Nadal Nadal Salamanca, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Bartolomé Nadal Camps. Aleshores la propietat confrontava a l’oest amb la porció que s’adjudicà Gabriel Salamanca Lladó (RP2, 6466-terme: 1a, 3a).
El 27 d’agost de 1940 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Bartolomé Nadal Salamanca vengué al seu germà, Nadal, per preu global de 1.250 pessetes la seva meitat indivisa d’aquesta propietat i d’una peça de terra de 3 quartons procedent del Galambre (Son Anglada) (íd., 5a).
L’11 de novembre de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, Bartolomé Vallespir Vallespir, veïnat de la vila d’Andratx, vengué a Juan Roca Sastre per preu de 800 pessetes un trast de 48 destres que confrontava al nord amb un camí; al sud, amb terres de Juan Borrás; a l’est, amb terres de Nadal i Gabriel Salamanca Lladó, i a l’oest, amb terres romanents al venedor (RP2, 6292-terme, 1a).
Juan Roca Sastre morí als 53 anys el 13 d’octubre de 1924 amb testament que havia disposat el 31 de març de 1913 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva universal la seva dona, Juana Ana Portell Lladó, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1926 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa de dos aiguavessos (íd., 3a).
Juana Ana Portell Lladó morí viuda als 63 anys el 21 de març de 1928. Mitjançant escriptura de 10 d’agost següent autoritzada per dit notari Socías, els germans Jerónimo, Catalina (casada amb Antonio Frau Roca) i Sebastiana Roca Portell (casada amb José Sendra Moll) renunciaren l’herència en favor de l’altre hereu, Juan Roca Portell (íd., 4a).
El 25 de gener de 1894 davant el notari José Alcover Maspons, Bartolomé Vallespir Vallespir vengué a María Sampol Torres per preu de 1.154 lliures la porció restant de la propietat, que ocupava una superfície d’uns 3.700 m² i comprenia una casa amb la seva carrera i un jardí a l’enfront. Confrontava al nord amb un camí sender; al sud, amb terra de Juan Borrás; a l’est, amb terra de Juan Roca, i a l’oest, amb la casa de Coloma Vallespir Vallespir i la carretera d’Esporles (RP2, 4518-terme, 8a).
María Sampol Torres morí viuda als 74 anys el 6 de febrer de 1920 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1907 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Francisco Morey Cabrer (†27-9-1915), i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Bartolomé (fuster), Catalina (casada amb Antonio Abraham Garcías) i María Morey Sampol. Mitjançant escriptura de 21 de maig següent autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 10a).
Mitjançant escriptures de 27 de desembre de 1934 i 26 de març de 1935 autoritzades per dit notari Alcover, Bartolomé Morey Sampol vengué dos trasts de 450 m² i 28 m² per preu global de 505 pessetes a Bartolomé Mesquida Roca, qui els agrupà sota una mateixa finca registral el 8 de setembre de 1937 davant el notari Antonio Gual Ubach. El comprador hi feu construir una casa de planta baixa i pis amb corral marcada amb els nombres 120 i 122 de la carretera d’Esporles (després 270, 272 i 274 i posteriorment 274, 276 i 278 del carrer del Coronel Beorlegui) (RP2, 16614-terme, 1a; RP2, 16738-terme, 1a; RP2, 18091-terme: 1a, 5a).
Bartolomé Morey Sampol es casà en primeres núpcies amb Sebastiana Pujol Vidal i en fou filla María Morey Pujol, casada amb el guixer Juan Vich Ripoll. En segones núpcies es casà amb Francisca Buades Moyá (†28-1-1951) i en foren fills Paula (casada amb el conrador Juan Tous Massanet), Francisca (casada amb l’impressor Miguel Roca Lladó), Catalina (casada amb el guixer Bartolomé Mesquida Roca), Margarita (casada amb el picapedrer Bernardo Cañellas Ripoll), Antonia (casada amb el picapedrer Pedro Vich Oliver), Francisco (impressor) i Magdalena Morey Buades (casada amb el xòfer Matías Sampol Gamundí). Morí el 15 d’abril de 1937 amb testament que havia ordenat el 23 de novembre de 1935 davant dit notari Gual, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus fills. Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1951 autoritzada pel notari José Vidal Busquets acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Paula Morey Buades. Aleshores ocupava una superfície de 3.222 m², tenia una casa i carrera amb corral o jardí marcada amb el nombre 82 de la carretera d’Esporles i confrontava al sud i a l’oest amb la propietat de Bartolomé Mesquida Roca (RP2, 4518-terme, 17a).
En el decenni de 1960 es registrà la segregació d’una porció de 343 m² a favor de Juan Pericás Campins (RP2, 4538-III, 1a).
Mitjançant escriptures de 16 d’agost de 1887 i 15 de juny de 1895 autoritzades, respectivament, pels notaris Cayetano Socías Bas i Miguel Ignacio Font Muntaner, Coloma Vallespir Vallespir vengué al taverner José Bauzá Bordoy, veïnat d’Establiments, dues porcions de 107 destres i 26 destres que foren agrupades sota una mateixa finca registral. Confrontaven al nord-oest amb terra de Sebastián Coll Tugores, abans d’hereus de Miguel Garau Estrany; a l’est i al sud, amb terra de Guillermo Gil Serra, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 5293-terme, 1a; RP2, 6582-terme, 1a).
José Bauzá Bordoy, natural de Vilafranca de Bonany, morí als 64 anys el 12 d’octubre de 1919 amb testament que havia disposat al Secar de la Real el 23 d’octubre de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Monserrata (†29-3-1916) i Antonia Bauzá Bauzá (†19-1-1924, casada amb Amador Salom Calafat), i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Monserrata Bauzá Catalá, natural de Vilafranca de Bonany, la qual morí el 19 de gener de 1929 amb testament que havia ordenat el 3 de juliol de 1924 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal el seu gendre, Amador Salom Calafat, amb l’obligació de disposar de l’herència a favor d’un o més dels nebots de la testadora: Jaime, Francisco, Antonio, Catalina, Antonia, Juana María i Coloma Rosselló Bauzá (fills de Catalina Bauzá Catalá) i Antonio Gayá Bauzá (fill de Juana María Bauzá Catalá). L’hereu acceptà l’herència mitjançant escriptura de 24 de gener de 1931 autoritzada per dit notari Massanet. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 133 destres i tenia una casa amb terreny adjunt marcada amb el nombre 108 de la carretera d’Esporles (RP2, 6583-terme, 1a-2a).
El 30 de maig de 1891 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Coloma Vallespir Vallespir vengué a Rafaela María Cabrer París per preu de 490 pessetes un trast de 185 m² que confrontava al nord amb la propietat de José Bauzá Bordoy; al sud, amb un camí que anava a diverses propietats; a l’est, amb terreny romanent a la venedora, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 5839-terme, 1a).
Rafaela María Cabrer París morí viuda i sense testar el 10 de març de 1899, i en acte de 6 de juliol següent dictat pel jutge de primera instància Manuel Pérez Porto davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Jaime i Bernardo Salom Cabrer, jornalers. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny de 1900 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner i la propietat se l’adjudicà Bernardo (íd., 2a-3a).
El 12 de març de 1902 davant el notari José Alcover Maspons, Bernardo Salom Cabrer vengué la propietat per preu de 500 pessetes a Coloma Vallespir Vallespir, veïnada de la vila d’Esporles (íd., 4a).
El 28 de gener de 1915 davant el notari Mateo Jaume Servera, Coloma Vallespir Vallespir vengué a Bernardo Simó Gelabert per preu global de 4.000 pessetes aquesta propietat i un trast de 117 m² que comprenia una casa de planta baixa, pis i altres dependències, carrera, pati annex i una cisterna marcada amb els nombres 100-1r i 100-2n de la carretera d’Esporles. Confrontava al nord amb el camí de Can Horrac, que separava ambdues finques; al sud i a l’est, amb la casa i jardí de Bartolomé Morey, abans de Bartolomé Vallespir, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd., 5a; RP2, 4860-terme, 7a).
El 12 d’abril de 1897 davant el notari Antonio Mulet Mas, Guillermo Gil Serra (documentat com a peó caminer, jornaler i picapedrer) vengué al seu germà Juan Gil Serra, jornaler, per preu de 4.000 pessetes una porció de 2 quarterades que confrontava al nord amb terra de Gabriel Feliu Manera; al sud, amb un camí d’establidors i terra romanent al venedor; a l’est, amb dita terra romanent, i a l’oest, amb la casa i terra de José Bauzá Bordoy, un camí d’establidors i dita terra romanent (RP2, 6947-terme, 1a).
Guillermo Gil Serra morí el 18 de desembre de 1941 amb testament que havia disposat el 9 d’octubre de 1911 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Rosselló Gil, i propietària, la seva pubila, Bárbara Gil Rosselló, casada amb Andrés Salleras Salas. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura d’11 de juny següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja i estava formada per dues porcions, una de les quals tenia una casa (RP2, 6340-terme: 4a, 7a).
Bárbara Gil Rosselló morí viuda i sense testar el 26 de gener de 1963, i en acte de 6 de maig següent dictat per José Antonio Somalo Giménez, jutge de primera instància de Manacor, en fou declarava hereva universal la seva pubila, Catalina Salleras Gil, qui mitjançant escriptura de 17 d’abril de 1965 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría vengué a Floriana González Culebras una porció de 7.176 m² que confrontava al sud amb el carrer de Can Sossies. Al mateix acte vengué un trast de 500 m² a Jaime Juan Juan i tres trasts de 250 m² cadascun a María Castelló Serra, Catalina Torres Ferrer i Faustino Reoli Soler (íd., 8a; RP2: 3824-III, 4133-III, 4135-III, 4161-III, 4855-III).
Juan Gil Serra morí el 14 d’octubre de 1920 amb testament que havia disposat el 29 d’abril de 1908 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills: Bárbara, Guillermo, Luciano, Francisca i Magdalena Gil Enseñat. Mitjançant escriptura de 12 d’abril següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se la dividiren Guillermo i Magdalena a raó d’1 quarterada perhom (RP2, 6947-terme, 2a; RP2, 11464-terme, 1a).
Guillermo Gil Enseñat morí el 16 de març de 1952 amb testament que havia disposat el 12 de febrer anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Quintana Terrasa (†9-12-1955), i propietaris amb designació de béns i en parts iguals, els seus dos fills: Juan (agricultor) i Francisca Gil Quintana (casada amb Juan Morey Llompart). Mitjançant escriptura de 5 d’octubre de 1954 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca (RP2, 6947-terme, 3a).
El 29 de gener de 1965 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Francisca Gil Quintana vengué la propietat per preu de 214.000 pessetes a Floriana González Culebras, casada amb l’industrial Moisés Álvarez O’Farril, veïnats de Madrid, la qual la vengué pel mateix preu a l’entitat Inversiones Inmobiliarias Rioja SA (INMOJA SA) mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1969 autoritzada pel notari de Madrid Luis Ramos Gómez (íd.: 4a, 6a).
Magdalena Gil Enseñat morí el 16 de gener de 1966 amb testament que havia disposat el 17 d’abril de 1945 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bartolomé Morey Palmer (†19-6-1962), i propietari, el seu pubil, Bartolomé Morey Gil, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 8 d’agost de 1967 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP2, 11464-terme, 2a).
Endemés de la porció d’1 quarterada de Ca l’Amo en Ramon que adquirí (23-4-1884) de Ramon Vallespir Torrandell, Miguel Garau Estrany era també propietari d’una finca contigua denominada Cal Català que heretà de son pare, Jaume Lluís Garau Ximelis. Aquest la tenia, ço és, una part per herència dels seus pares, Miquel Garau i Caterina Ximelis, una part per compra a Tomàs Quint Zaforteza Dameto mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1848 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà i una part per compra a Ramon Vallespir Torrandell mitjançant escriptura de 26 d’octubre de 1854 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner (RP2, 1960-terme, 2a).
Jaume Lluís Garau Ximelis, vicecònsol d’Àustria i Bèlgica a Palma, es casà en primeres núpcies amb Maria Victòria Estrany Salvà i en fou fill Miguel Garau Estrany. En segones núpcies es casà amb Maria Aina Alemany Roig i en fou fill Jaime Luis Garau Alemany. En terceres núpcies es casà amb Joana Aina Garau Pons i en fou fill el capità d’infanteria Antonio Garau Garau. Morí als 55 anys el 6 de desembre de 1856 amb testament que havia disposat l’11 d’octubre de 1854 davant el notari Pedro José Bonet, en què instituí en la porció llegítima els seus tres fills. Llegà a Miguel la casa botiga nombre 12 (illeta 97) del carrer d’en Camaró i la meitat de l’algorfa nombre 17 (illeta 103) del carrer del Campo Santo, que li deixà la seva àvia (mare del testador). Llegà a Jaime Luis la casa nombre 2 (illeta 120) del carrer situat damunt la costa de n’Ambròs, que heretà el testador de la seva difunta dona Maria Aina Alemany Roig. Llegà a la seva dona, Joana Aina Garau Pons, la mateixa porció d’herència equivalent a la llegítima que deixà als seus fills. També llegà a la seva dona dret d’estatge a la part oriental de la planta baixa de la casa que el testador tenia al Secar de la Real i al tancadet que hi havia davant la casa. Nomenà hereu universal el seu fill primogènit, Miguel Garau Estrany. Mitjançant escriptura de 13 de gener de 1872 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Cal Català se l’adjudicà Miguel Garau Estrany. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 2 quarterades, 1 quartó i 50 destres i tenia una casa marcada amb el nombre 3 del quarter 9è de la zona 4a. Una part de la finca era tenguda sots alou de l’extingit monestir de la Real, i una altra, en alou de José Quint Zaforteza Togores i gravada amb un cens reservatiu de 12 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Confrontava al nord amb un camí d’establidors; a l’est, amb el mateix camí i terres de Gabriel Feliu Manera i de Ramon Vallespir Torrandell, i al sud i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (íd.).
Miguel Garau Estrany morí el 22 de juny de 1884 amb testament que havia ordenat el 23 d’abril anterior davant el notari Antonio Mulet Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jaime, Nicolás (veïnat de Lleida), Miguel, Luis, Juan, Antonio, Pedro, María Victoria, María Teresa i María Margarita Garau Montaner (†9-8-1886), i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, María Margarita Montaner Ginestra (RP2, 6474-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 25 d’octubre de 1894 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Margarita Montaner Ginestra i els seus fills Jaime, Nicolás, Miguel, Luis i María Victoria Garau Montaner agruparen Cal Català i la peça de terra contigua procedent de Ca l’Amo en Ramon sota una mateixa finca registral i la vengueren per preu de 8.000 pessetes al conrador Sebastián Coll Tugores, veïnat de Puigpunyent (íd., 4a-5a).
Sebastián Coll Tugores morí als 57 anys l’11 de maig de 1914 amb testament que havia disposat a Esporles el 28 d’abril anterior davant el notari Federico Martínez Montaner, en què nomenà hereus universals propietaris en parts iguals els seus tres fills: Juana Ana, María (brodadora, casada amb Cristóbal Sampol Balaguer) i Juan Coll Fornés (jornaler o comerciant), els quals es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 24 de febrer de 1928 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Juan s’adjudicà la part de la casa que servia de bugaderia i una porció de 8.222,66 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres procedents de Ca l’Amo en Ramon; al sud, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb les porcions adjudicades a María i Juana Ana. María s’adjudicà la part de la casa que servia de centre d’explotació i una porció de 7.875,66 m² que confrontava al nord amb un camí veïnal i la propietat denominada Cal Prior; al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb la porció adjudicada a Juan, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Juana Ana i el camí de Son Berga. Juana Ana s’adjudicà la part restant de la casa i la font i una porció de 7.875,66 m² que confrontava al nord amb la porció adjudicada a María; al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb la porció adjudicada a Juan, i a l’oest, amb el camí de Son Berga. Els germans Coll Fornés destinaren les terres a la venda en trasts (íd.: 11a, 14a; RP2, 13667-13668-terme, 1a).
El 3 d’agost de 1931 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juan Coll Fornés, jornaler, veïnat de França, vengué al carter Jaime Vila Reus per preu de 500 pessetes un trast de 665,45 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb la carretera d’Esporles, i a l’est, amb terres d’Amador Salom Calafat i de Guillermo Gil Serra (RP2, 14585-terme, 1a).
Jaime Vila Reus morí el 5 de gener de 1936 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jaime, Juan i Margarita Vila Borrás, i nomenà hereva la seva dona, María Borrás Palmer (†23-7-1941). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa que hi feu construir el difunt (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1945 autoritzada per dit notari Cerdó, la propietat se l’adjudicà Jaime Vila Borrás, qui el 13 de maig següent davant el mateix notari la vengué per preu de 8.000 pessetes al matrimoni Francisco Serra Martorell, jornaler, i Margarita Alorda Vidal (íd., 7a-8a).
El 14 de maig de 1956 davant dit notari Cerdó, Francisco Serra Martorell i Margarita Alorda Vidal, veïnats de Marratxí, vengueren la propietat per preu de 8.000 pessetes al matrimoni Germano Zanutel Baulini, comerciant, i Antonia Sánchez Cerdó (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 15 de maig de 1964 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Germano Zanutel Baulini i Antonia Sánchez Cerdó vengueren la propietat per preu d’11.000 pessetes al matrimoni Bartolomé Alonso Juan, agricultor, i Catalina Daviu Mayol. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 2 del carrer de l’Alcázar de Toledo (íd., 10a).
El 8 de maig de 1933 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juan Coll Fornés, comerciant, vengué a Rafael Obrador Mas per preu de 200 pessetes un trast de 434,4 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb la carretera d’Esporles, i a l’est, amb el trast que adquirí el mateix dia Francisco Bonet Barceló (RP2, 15524-terme, 1a).
Rafael Obrador Mas morí sense testar el primer de gener de 1955, i en acte de 21 de març següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarada hereva legal la seva pubila, Catalina Obrador Veny (casada amb el marbrista Bartolomé Martorell Bauzá), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Veny Mas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada per dit notari Cerdó. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa amb corral marcada amb el nombre 8 del carrer de l’Alcázar de Toledo (íd., 2a).
El 8 de maig de 1933 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juan Coll Fornés, comerciant, vengué a Francisco Bonet Barceló per preu de 220 pessetes un trast de 447,7 m² que confrontava al nord amb terres romanents al venedor; al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb el trast que adquirí Jaime Vila Reus, i a l’oest, amb el trast que adquirí Rafael Obrador Mas (RP2, 15539-terme, 1a).
El 20 de febrer de 1934 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Juan Coll Fornés vengué al matrimoni Antonio Roca Sabater i Isabel Capó Borrás per preu de 250 pessetes una porció de 498,93 m² que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb la carretera d’Esporles, i a l’est, amb el trast que adquirí Rafael Obrador Mas (RP2, 16173-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1967 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello, Antonio Roca Sabater i Isabel Capó Borrás vengueren la propietat per preu de 20.500 pessetes al maquinista Bartolomé Serra Llabrés i al xòfer Antonio Balaguer Crespí. Aleshores tenia una casa de 90 m² i confrontava al nord i a l’oest amb la propietat de Miguel Crespí (íd., 2a).
El 21 de juny de 1968 davant dit notari Zabala, Bartolomé Serra Llabrés i Antonio Balaguer Crespí manifestaren que damunt la propietat havien fet edificar una casa de planta baixa de 100 m² marcada amb el nombre 12 del carrer de l’Alcázar de Toledo (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 30 d’octubre de 1979 autoritzada pel notari Juan Nadal Pont, Antonio Balaguer Crespí vengué la seva meitat indivisa de la propietat a Catalina Roca Capó per preu de 165.000 pessetes (íd., 4a).
El 25 de febrer de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juan Coll Fornés vengué a Miguel Vallespir Arbós, veïnat d’Establiments, per preu de 1.000 pessetes una porció de 5.628 m² que confrontava al nord amb la porció adjudicada a María Coll Fornés; al sud, amb la carretera d’Esporles i establits de l’íntegra finca; a l’est, amb terres procedents de Ca l’Amo en Ramon i el trast que adquirí el matrimoni Antonio Roca Sabater i Isabel Capó Borrás, i a l’oest, amb les porcions adjudicades a María i Juana Ana Coll Fornés mitjançant el camí que anava a les cases (RP2, 17869-terme, 1a).
El 15 de gener de 1949 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, María Coll Fornés vengué al matrimoni Bartolomé Serra Llabrés, ferroviari, i Catalina Roca Capó per preu de 300 pessetes un trast de 36 m² que confrontava a l’oest amb el carrer de l’Alcázar de Toledo. Al mateix acte adquiriren de Juana María Coll Fornés per preu de 1.700 pessetes un trast de 461 m² contigu a l’anterior que confrontava al nord amb la propietat de Pedro Morey Palmer, i a l’oest, amb dit carrer. El matrimoni hi feu construir una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 18 de dit carrer (RP2, 25117-25119-terme, 1a).
El 24 de febrer de 1967 davant el notari José Clar Salvá, María Coll Fornés vengué sengles trasts de 325 m² a Sebastián i Miguel Coll Salom. Al mateix acte vengué la resta de la propietat per preu de 35.000 pessetes a Antonia i Juana Sampol Coll (RP2, 13667-terme, 8a; RP2, 7421-7423-III, 1a).
En el decenni de 1980 es registrà la segregació de sengles porcions de 1.852 m² i 520,72 m² a favor dels matrimonis Miguel Coll Salom i María Ángeles de Prado Llull i Rafael Sampol Muntaner i María Frau Lladó (RP2, 6578-VI, 1a; RP2, 8020-VI, 1a).
Mitjançant escriptures de 23 d’abril de 1937 i 18 de novembre de 1938 autoritzades pel notari Juan Alemany Valent, Juana Ana Coll Fornés vengué a Pedro Morey Palmer per preu global de 620 pessetes dos trasts de 551,25 m² i 182 m² que confrontava al nord amb la propietat d’Antonio Moyá Suau; al sud, amb la carretera d’Esporles, i a l’est i a l’oest, amb terres romanents a la venedora (RP2, 17969-terme, 1a; RP2, 19107-terme, 1a).
Pedro Morey Palmer morí el 10 de març de 1970 amb testament que havia disposat el 13 de març de 1963 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Vila Cerdá (†13-2-1967), i propietàries en parts iguals, les seves dues filles: Catalina i Margarita Morey Vila (RP2, 19108-terme, 2a).
El terme de Palma 