Cal Metge
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. La denominació de Cal Metge la prengué del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà. Desconeixem la procedència de l’altre topònim.
Mitjançant dues escriptures de 21 de setembre de 1808 autoritzades pel notari Rafel Rosselló Cladera, Joan Pelegrí Deyà, doctor en medicina, adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, els trasts nombres 27, 28, 29 i 36 del plànol de parcel·lació. Ocupaven una superfície de 4 quarterades i confrontaven amb terres de Jaume Roca Font i d’altres, terres del prevere Francesc Mulet Servera, terres de Guillem Thomàs Gallard mitjançant un camí tender i terrenys romanents al monestir (ARM, Not. R-889: f. 1, 6).
Segons l’Apeo (1818), pertanyia al doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà, ocupava una superfície de 4 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 2.000 lliures (ARM, D-1530, f. 203v).
Joan Pelegrí Deyà es casà en primeres núpcies amb Gertrudis Camps de Suñer i en foren fills els preveres Miquel Ignaci (†5-4-1860), Bernat i Josep Pelegrí Camps de Suñer. En segones núpcies es casà amb Maria Aina Mulet Servera i en fou fill Francesc Pelegrí Mulet. Morí el 16 de febrer de 1840 amb testament que havia disposat el 27 d’abril de 1837 davant el notari Pedro José Bonet, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Miquel, Bernat i Josep, i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Maria Aina Mulet Servera, i propietari, el seu fill Francesc. Mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1849 autoritzada pel notari Antonio Fernández es dividiren els béns hereditaris, que consistien en diversos censos damunt cases situades a la Pescateria i al carrer de Can Oliva; la propietat denominada Son Pi o Cal Metge; una casa botiga i pisos situada a la illeta 141, marcada amb els nombres 21 i 23 del carrer dels Oms, adquirida pel difunt mitjançant escriptura de primer de març de 1803 autoritzada pel notari Miquel Bonet, i una casa marcada amb el nombre 58 de la illeta 74, devora l’hostal de l’Estel, que el difunt adquirí el 17 de novembre de 1808 davant el notari Jordi Colomar. Josep i Bernat Pelegrí Camps de Suñer s’adjudicaren una porció de Son Pi o Cal Metge de mitja quarterada que comprenia la casa, l’hort i terra adjunta, i Francesc Pelegrí Mulet, la resta de la propietat (ARM, Not. 6104, f. 278).
Josep Pelegrí Camps de Suñer fou ordenat de prevere el 19 de setembre de 1829 al monestir de l’Olivar pel bisbe Antonio Pérez de Hirias com a prevere titular de Santa Eulàlia. Fou vicari in capite de Santa Eugènia entre 1828-56. Morí als 73 anys el 6 d’abril de 1873 amb testament que havia ordenat el 28 de febrer de 1871 davant el notari de Santa Eugènia Joaquín Rosselló Pujol, en què nomenà hereva universal propietària Isabel María Rigo Sacarés, qui mitjançant escriptura de 20 de maig següent autoritzada pel notari Gabriel Estelrich Torres vengué a Bernat Pelegrí Camps de Suñer per preu de 1.000 pessetes la meitat indivisa de la porció de Son Pi que pertanyia al difunt. Aleshores ocupava una superfície de 3.600 m², comprenia la casa, l’hort i terra adjunta i confrontava al nord amb un camí d’establidors; a l’est i al sud, amb la resta de Son Pi, de Francesc Pelegrí Mulet, i a l’oest, amb terres de Joan Bennàsar, Miquel Quintana i Antoni Coll (BOBM 1873, 106; RP2, 2246-terme, 1a-3a).
Bernat Pelegrí Camps de Suñer fou ordenat de prevere el 21 de desembre de 1822 al Palau Episcopal pel bisbe Pedro González Vallejo com a prevere titular de Santa Eulàlia. Era beneficiat de la parròquia de Sant Miquel. Morí sense testar el 4 de novembre de 1882, i en providència de 14 de març següent dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en fou declarat hereu legal el seu germà consanguini Francesc Pelegrí Mulet, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’abril següent autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar (BOBM 1882, 384; RP2, 2246-terme, 4a).
Francesc Pelegrí Mulet, viudo al temps de la seva mort d’Isabel Ferrer, morí als 75 anys el 23 de gener de 1885 amb testament i codicil que havia disposat, respectivament, el 6 d’agost de 1878 i l’11 de juny de 1879 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima el seu fill, Juan Pelegrí Ferrer, mestre d’instrucció primària, veïnat de Sant Martí de Provençals (Barcelona), i nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles: María Ana (†24-9-1923), Isabel María i María Francisca Pelegrí Ferrer. Llegà a les seves filles en parts iguals la casa amb les seves dependències de la propietat dita Cal Vicari Vell i les tanques de terra de la mateixa finca que confrontaven amb la carretera d’Esporles. Mitjançant escriptura de 13 de juny de 1885 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, que consistien en unes cases situades al carrer de l’Estrella, tres immobles al carrer dels Oms (una finca, una casa botiga i dos pisos i una casa botiga i pati), una propietat situada al Secar de la Real denominada Son Pi o Cal Metge, una altra propietat al mateix lloc anomenada Cal Vicari Vell (amb casa de planta baixa, pis i oratori), una peça de terra d’1 quarterada al mateix indret també denominada Cal Vicari Vell i dues peces de terra a Establiments denominades la Punta o la Punta d’en Bover (una de 3 quarterades i l’altra de 71 destres, que el difunt tenia com a hereu de sa mare, Maria Aina Mulet Servera). Juan Pelegrí Ferrer s’adjudicà en concepte de llegítima la propietat denominada Son Pi, un cens de 6 lliures 12 sous que percebia l’herència de Llorenç Rayó i un altre d’1 lliura 9 sous 3 diners que prestaven els hereus de Jeroni Borràs (RP2, 2246-terme, 5a-6a; ARM, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1885, Semestre 2n, f. 2216).
Mitjançant escriptures de 27 de març i 29 de novembre de 1886 autoritzades pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Juan Pelegrí Ferrer vengué Son Pi en diferents porcions. Els compradors foren el jornaler Pablo Vaquer Gelabert, el picapedrer Guillermo Coll Santandreu, el jornaler Francisco Morey Cabrer, el conrador Jaime Alorda Mateu i el matrimoni Antonio Vaquer Cardils, jornaler, i María Femenía Quintana (RP2: 2246-terme, 4928-4931-terme).
Pablo Vaquer Gelabert adquirí per preu de 3.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava al nord amb la porció que adquirí Jaime Alorda Mateu i Cal Vicari Vell (de les germanes Pelegrí ferrer); al sud, amb terres de Margarita Forteza i Lorenzo Salas, i a l’est i a l’oest, amb camins d’establidors (RP2, 4928-terme, 1a).
Pablo Vaquer Gelabert, amo pagès, morí viudo als 87 anys el 14 de març de 1923 amb testament que havia disposat el 20 d’octubre de 1919 davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Gil Serra (†12-6-1920), i propietaris, els seus dos fills: Juan i Guillermo Vaquer Gil. Mitjançant escriptura d’11 de juny següent autoritzada pel notari Saturnino Echenique Meoqui acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia la porció de Son Pi, que se la dividiren de la següent manera: Juan s’adjudicà 1 quarterada, i Guillermo, la mitja quarterada restant (íd., 2a).
Guillermo Vaquer Gil donà la seva porció de Son Pi a la seva filla Antonia Vaquer Font mitjançant escriptura de 26 de setembre de 1970 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 3a).
Juan Vaquer Gil vengué al matrimoni José María Mulet Fiol i Soledad Palou Coll per preu global d’11.700 pessetes la seva porció de Son Pi i una propietat contigua denominada el Tancat mitjançant escriptura de 13 de novembre de 1942 autoritzada pel notari de Sineu Antonio Coll Pericás. El 26 de juliol de 1952 davant el mateix notari vengueren ambdues propietats en unió d’una altra finca per preu global de 15.875 pessetes al matrimoni Bartolomé Reus Caldés, agricultor, i Margarita Cladera Serra, veïnats de Marratxí (RP2, 12160-terme, 1a; RP2, 21914-terme, 1a-2a).
Guillermo Coll Santandreu adquirí per preu de 1.000 pessetes una peça de terra de 205 destres que confrontava al nord amb la porció que adquirí Francisco Morey Cabrer; al sud, amb la porció que adquirí Jaime Alorda Mateu; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb Cal Vicari Vell (de les germanes Pelegrí Ferrer) (RP2, 4929-terme, 1a).
Guillermo Coll Santandreu morí viudo el 12 de gener de 1932 amb testament que havia disposat el 4 de desembre de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què instituí en la porció llegítima el seu net José Llabrés Coll (fuster), fill de la difunta filla del testador Martina Coll Palmer, i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Vidal Perpiñá (†30-6-1930), i propietaris amb designació de béns, els seus quatre fills: María (†16-12-1920, casada amb Miguel Tous Porcel) i Francisca Coll Palmer i Juana (comare, casada amb Luis Homar Pizá) i Gabriel Coll Vidal (†31-1-1954, conrador, casat en segones núpcies amb Micaela Albertí Albertí). Mitjançant escriptura de 18 d’agost de 1933 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana (íd., 2a).
El 25 de maig de 1938 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Juana Coll Vidal vengué la propietat per preu de 3.500 pessetes a Guillermo Marqués Humbert, qui mitjançant escriptura de 3 de febrer de 1948 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent la vengué per preu de 6.650 pessetes al matrimoni Gabriel Tomás Vidal i Juana Tous Perelló, els quals el 25 de maig de 1954 davant el notari Jorge Roura Rosich la vengueren per preu de 18.375 pessetes al matrimoni Lorenzo Tomás Vidal, conrador, i Antonia Florit Palmer, veïnats de Bunyola (íd., 3a-5a).
Francisco Morey Cabrer adquirí per preu de 1.000 pessetes una peça de terra de mitja quarterada que confrontava al nord amb la resta de Son Pi; al sud, amb la porció que adquirí Guillermo Coll Santandreu; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb Cal Vicari Vell (de les germanes Pelegrí Ferrer) (RP2, 4930-terme, 1a).
Francisco Morey Cabrer morí el 27 de setembre de 1915 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1907 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Sampol Torres (†6-2-1920), i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Bartolomé, Catalina i María Morey Sampol. Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i la propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 2a).
Catalina Morey Sampol morí el 9 d’agost de 1960 amb testament que havia ordenat el 23 d’octubre de 1947 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima el seu net Jaime Balaguer Abraham, fuster, fill de la difunta filla de la testadora Antonia Abraham Morey, i nomenà hereu el seu fill Arnaldo Abraham Morey, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 27 d’octubre següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 3a).
Arnaldo Abraham Morey morí intestat i fou succeït pels seus fills: Antonio, José i Catalina Abraham Espases, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de març de 1967 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello. Aleshores la propietat confrontava al nord amb el carrer de Suñer; al sud, amb la porció de Son Pi de Bartolomé Reus Caldés i Margarita Cladera Serra; a l’est, amb la porció de Son Pi de Lorenzo Tomás Vidal i Antonia Florit Palmer, i a l’oest, amb la porció de Son Pi de Margarita Jofre Vaquer (íd., 4a).
El 22 de setembre de 1971 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, els germans Abraham Espases vengueren la propietat per preu de 30.000 pessetes a Rafael Ferragut Vila (íd., 5a).
Jaime Alorda Mateu adquirí per preu de 2.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb la porció que adquirí Guillermo Coll Santandreu; al sud, amb la porció que adquirí Pablo Vaquer Gelabert; a l’est, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb la porció de dit Pablo Vaquer Gelabert i Cal Vicari Vell (de les germanes Pelegrí Ferrer) (RP2, 4931-terme, 1a).
El 23 de setembre de 1886 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jaime Alorda Mateu vengué la propietat al jornaler Pedro José Hernández Servera per preu de 2.000 pessetes (íd., 2a).
Pedro José Hernández Servera morí als 83 anys el 22 de juny de 1920 amb testament que havia disposat el 5 de març de 1919 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisco, Pablo i Pedro José Hernández Vidal, i els seus nets Antonio, José, Catalina, Francisco i Margarita Torres Hernández, fills de la difunta filla del testador Agustina Hernández Vidal, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Margarita Vidal Pujadas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 8 d’octubre de 1931 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Margarita Vidal Pujadas vengué al seu fill Pablo per preu global de 7.500 pessetes cinc finques de la seva propietat i les 2/3 parts indivises que posseïa d’aquesta finca i d’altres dues (íd., 5a).
Mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1935 autoritzada per dit notari Unzué, els germans Hernández Vidal i Torres Hernández es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Pablo Hernández Vidal (íd., 6a).
El matrimoni Antonio Vaquer Cardils i María Femenía Quintana adquirí per preu de 2.000 pessetes la porció de 3.600 m² que pertanyia als germans Josep i Bernat Pelegrí Camps de Suñer (RP2, 2246-terme, 7a).
Antonio Vaquer Cardils morí sense testar el 9 de març de 1906, i en acte de 20 d’octubre següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Emilio Vélez Sánchez davant l’escrivà Juan Bestard en foren declarats hereus legals els seus fills: Antonio, picapedrer, qui morí als 27 anys el 24 de març de 1907, María i Francisca Vaquer Femenía. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de novembre següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Aleshores la propietat confrontava a l’est amb la porció de Son Pi que adquirí Francisco Morey Cabrer, i al sud, amb Cal Vicari Vell, de les germanes Pelegrí Ferrer (íd., 8a).
María Femenía Quintana morí viuda als 65 anys el 2 de gener de 1925 amb testament que havia disposat el 16 d’octubre de 1916 davant dit notari Socías, en què nomenà hereves propietàries amb designació de béns les seves dues filles, Francisca i María Vaquer Femenía. Mitjançant escriptura de 30 de juliol de 1931 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María, casada amb Jaime Jofre Torres (íd., 13a).
María Vaquer Femenía (o Femenías) morí viuda el 29 de maig de 1953 amb testament que havia ordenat el 17 de gener de 1951 davant dit notari Unzué, en què nomenà hereva la seva filla Margarita Jofre Vaquer, casada amb el picapedrer Arnaldo Abraham Vaquer (íd., 16a).
El terme de Palma 