Ca na Fangueret, Ca na Fanguet, Can Salvador Ramon
La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Per referències indirectes pensam que Bennàssar era el malnom de Joan Munar Cit, propietari d’una porció d’aquesta finca. Quant a Fangueret o Fanguet, creim que era el malnom d’Antonia Vaquer Gelabert, la qual adquirí una part de la propietat. Ramon era el malnom de Salvador Picornell Abraham, qui comprà la part que fou de Miquel Quintana Mulet.
El 21 de setembre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Jaume Roca Font (fill de Joan i d’Antonina), Antoni Bosch Manera (fill de Salvador i de Francina), Miquel Quintana Mulet (fill de Jaume i de Caterina Aina) i Joan Munar Cit (fill de Joan i d’Antonina) adquiriren del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 26 del plànol de parcel·lació, que ocupava una superfície d’1 quarterada, 3 quartons i 23 destres. Confrontava amb el camí d’Esporles, terra del prevere Francesc Mulet Servera, terra del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà i terra de Nadal Vallespir Camps mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu de 8 lliures 2 sous al for de 3% damunt un capital de 270 lliures (ARM, Not. R-889, f. 21).
Al mateix acte es dividiren la propietat. Jaume Roca Font s’adjudicà una porció de 180 destres i l’obligació de prestar 1 lliura 17 sous cens de nombre de 2 lliures 10 sous cens. Confrontava amb el camí reial d’Esporles, terra de Nadal Vallespir mitjançant un camí tender, terra de l’adjudicatari i d’Antoni Bosch Manera mitjançant un camí tender, terra d’Antoni Bosch Manera i terra del doctor en medicina Joan Pelegrí Deyà. Antoni Bosch Manera s’adjudicà una porció de 182 destres i l’obligació de prestar 1 lliura 17 sous cens. Confrontava amb terra de Jaume Roca Font, terra de Joan Pelegrí Deyà, terra de Miquel Quintana Mulet i el camí reial d’Esporles. Miquel Quintana Mulet s’adjudicà una porció de 180 destres i l’obligació de prestar 2 lliures 4 sous cens. Confrontava amb el camí reial d’Esporles, terra d’Antoni Bosch Manera, terra de Joan Pelegrí Deyà i terra de Joan Munar Cit. Joan Munar Cit s’adjudicà una porció de 180 destres i l’obligació de prestar 14 sous cens. Confrontava amb el camí reial d’Esporles, terra de Miquel Quintana Mulet, terra de Joan Pelegrí Deyà i terra del prevere Francesc Mulet Servera (ARM, Not. R-210, f. 239).
Joan Munar Cit, viudo en primeres núpcies de Caterina Pons i en segones de Caterina Mascaró, fill de Joan i d’Antonina, morí l’11 de desembre de 1862 amb testament que havia atorgat al Secar de la Real dos dies abans davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus dos fills: Juan (xeremier) i Antonia Munar Pons (jornalera), als quals destinà una porció de Can Bennàssar perhom. A Juan li deixà una porció que comprenia unes cases amb alts marcades amb el nombre 41 i una peça de terra contigua de 3.195 m² que confrontava al nord amb les cases i terra de Salvador Picornell; al sud, amb les cases i terra de Bernat i Francesc Pelegrí; a l’est, amb terres del prevere Bernat Pelegrí, i a l’oest, amb la porció adjudicada a la seva germana, Antonia Munar Pons. D’altra banda, a Antonia li deixà una porció que comprenia dues cases, una d’alta i una de baixa, marcades amb els nombres 39 i 40, i una porció de 12 destres i mig de terra situada davant les cases i separada per una faixa de terreny de 12 pams d’ample destinada a camí per a anar a la propietat de Juan, la qual confrontava al nord amb les cases de Salvador Picornell; al sud, amb terres de Francesc Pelegrí; a l’est, amb la porció adjudicada al seu germà, Juan Munar Pons, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 75-76-PG, A-1a).
Juan Munar Pons morí als 55 anys el 15 d’agost de 1872 amb testament que havia disposat el 15 de gener de 1871 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Camps Abraham, i propietàries, les seves dues úniques filles: Catalina (casada amb José Sancho Abraham) i Antonia Munar Camps (casada amb Mateo Terrasa Vaquer). Mitjançant escriptura de 3 de setembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Can Bennàssar, que ocupava una superfície d’1 quartó, comprenia una casa i confrontava al nord amb Can Quintana (de Salvador Picornell); al sud, amb terra de Francesc Pelegrí; a l’est, amb terra del prevere Bernat Pelegrí, i a l’oest, amb el camí d’Esporles mitjançant la propietat d’Antonia Munar Pons, germana del difunt. Al mateix acte es dividiren la finca. Tanmateix, el 24 de setembre de 1878 davant dit notari Pons, Catalina vengué la seva part a la seva germana, Antonia, per preu de 1.000 pessetes (RP2, 75-PG: 2a, 5a).
Antonia Munar Camps morí viuda als 63 anys el 10 de febrer de 1909 amb testament que havia ordenat el 16 de novembre anterior davant el notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills, Petra (casada amb Silvestre Soler Coll) i Mateo Terrasa Munar, i en la resta de béns nomenà hereva universal dita filla, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptura de 22 següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons. Aleshores confrontava al nord amb terra de María Espases; al sud, amb Cal Vicari Vell, de les germanes Pelegrí Ferrer; a l’est, amb Can Quintana, d’Antonio Vaquer, i a l’oest, amb el camí d’Esporles mitjançant la casa i terra de Juan Terrasa (íd., 11a-12a).
El 19 de maig de 1909 davant dit notari Alcover, Petra Terrasa Munar vengué la propietat per preu de 4.000 pessetes a Miguel Jaume Ribas (íd., 13a).
Miguel Jaume Ribas i la seva dona, Catalina Vaquer Ribas, moriren el 15 de març de 1939 i el 29 d’octubre de 1951, respectivament, amb testament mancomunat que havien ordenat el 9 de setembre de 1933 davant el notari Juan Alemany Valent, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus dos fills: Gabriel i Miguel Jaume Vaquer (fuster). Mitjançant escriptures de 28 de juny de 1939 i 27 de març de 1952 autoritzades, respectivament, pels notaris Juan Alemany Valent i Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia una porció de Can Bennàssar d’1 quartó de superfície que se la repartiren de la següent manera: Miguel s’adjudicà una de les cases existents a l’íntegra finca i una porció de 1.260,6 m² que confrontava al sud-oest amb la porció adjudicada al seu germà, Gabriel, el qual s’adjudicà l’altra casa, de 115 m², i una porció de 356,1 m² que comprenia jardí i terra. Destinaren a camí comú una porció de 43,8 m² (íd., 15a-16a; RP2, 26527-26528-terme, 1a).
Gabriel Jaume Vaquer morí viudo el 12 de juliol de 1974 amb testament que havia disposat el 19 d’agost de 1969 davant el notari Rafael Losada Perujo, en què nomenà hereves en parts iguals les seves filles, Catalina i Antonia Jaume Terrasa. Mitjançant escriptura de 15 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Catalina s’adjudicà la porció de Can Bennàssar i la meitat indivisa del camí comú que posseïa el difunt (RP2, 26528-terme, 2a).
El 14 de novembre de 1883 davant el notari Gaspar Sancho Coll, Antonia Munar Pons (†10-11-1888) vengué la seva porció de Can Bennàssar per preu de 1.000 pessetes a la seva filla Antonia Perelló Munar, casada amb Miguel Sampol Moyá, la qual la vengué a la jornalera Antonia Vaquer Gelabert per preu de 1.250 pessetes mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1888 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas (RP2, 76-PG, 2a-3a).
Antonia Vaquer Gelabert morí el 23 de juliol de 1904 amb testament que havia disposat el 16 de juny de 1901 davant el notari Juan Palou Coll, en què deixà a la seva nora Antonia Vaquer Ribas (†2-9-1932), viuda de Mateo Terrasa Vaquer, l’usdefruit damunt el que correspongués als seus nets Juan i Antonia Terrasa Vaquer. Nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns el seu fill, Juan Terrasa Vaquer, i els seus nets Juan i Antonia Terrasa Vaquer i Guillermo, José, Pedro i Juana María Pons Terrasa, fills de Pedro Pons Llabrés. Destinà als seus nets Juan i Antonia Terrasa Vaquer una porció d’aquesta propietat consistent en la casa de l’oest amb la seva porció de carrera i una porció de corral amb cisterna situada a l’enfront però separada per un camí que dirigia a Ca na Camps, la qual confrontava a l’est amb la casa i carrera adjudicada a Juan Terrasa Vaquer, fill de la testadora, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. Destinà al seu fill, Juan Terrasa Vaquer, una porció d’aquesta propietat consistent en la casa de l’est amb la seva porció de carrera i una porció de corral amb forn, la qual confrontava a l’est amb Ca na Camps, d’Antonia Camps, i a l’oest, amb la porció adjudicada als germans Juan i Antonia Terrasa Vaquer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de desembre següent autoritzada pel mateix notari. Segons aquest document, la propietat es denominava Ca na Fangueret, abans Can Bennàssar (íd., 6a; RP2, 8422-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 15 d’octubre de 1932 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons, Juan i Antonia Terrasa Vaquer es dividiren els béns hereditaris i Antonia s’adjudicà aquesta propietat, que aleshores es denominava Ca na Fangueret o Ca na Fanguet (RP2, 76-PG, 8a).
Antonia Terrasa Vaquer morí el 9 de juliol de 1947 amb testament que havia ordenat el 6 de març de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Vaquer Balaguer, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Francisca, casada amb Jaime Vich Camps, i Onofre Vaquer Terrasa, industrial. Mitjançant escriptura de 21 de desembre de 1967 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada es dividiren els béns hereditaris i Francisca s’adjudicà aquesta propietat, que s’anomenava Ca na Fanguet i comprenia una casa rústica (íd., 9a).
Juan Terrasa Vaquer, viudo en primeres núpcies de Catalina Bosch Terrasa i casat en segones núpcies amb Lorenza Cerdá Sorá, morí el 9 de gener de 1950 amb testament que havia disposat el 29 d’abril de 1935 davant dit notari Chacártegui, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Lorenza Cerdá Sorá (†25-5-1952), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Catalina Terrasa Bosch, brodadora, i José Terrasa Cerdá, fuster. Mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1952 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (RP2, 8422-terme, 2a).
El 2 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Jaume Roca Font i Margalida Mateu Martorell (casada amb Jaume Terrades, filla de Pau i de Caterina) adquiriren del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 19 del plànol de parcel·lació, que ocupava una superfície d’1 quarterada. Confrontava amb terres de Guillem Verger, terres de Nadal Vallespir, terrenys romanents i terres de Jaume Roca Font mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu de 10 lliures (ARM, Not. R-889, f. 56).
Al mateix acte es dividiren la propietat. Jaume Roca Font s’adjudicà una porció de mitja quarterada amb l’obligació de prestar 5 lliures cens que confrontava amb la porció de Margalida Mateu Martorell i terres de Guillem Verger, Antoni Thomàs i Nadal Vallespir. Margalida Mateu Martorell s’adjudicà una porció de mitja quarterada amb l’obligació de prestar 5 lliures cens que confrontava amb terres de Jaume Roca Font mitjançant un camí tender i terres de Nadal Vallespir, Guillem Verger i Jaume Roca Font (ARM, Not. R-210, f. 246).
Margalida Mateu Martorell morí sense testar el 1862 i en foren declarats hereus Jaime Terrades Borrás (conrador), Jaime Terrades Crespí (jornaler) i els germans Cristóbal (conrador) i Margarita Sampol Terrades (casada amb Juan Cabrer París), els quals es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 2 d’agost de 1874 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. Aleshores consistia en una peça de terra de mitja quarterada amb tres cases marcades amb els nombres 24, 24-duplicat i 27. Confrontava al nord amb terres de Juan Coll Palmer; al sud, amb terres d’Antonio Coll Palmer mitjançant un camí; a l’est, amb terra de José Gibert Escat, i a l’oest, amb terres de Bartolomé Sabater Flexas (RP2, 2423-terme, 1a-2a).
Jaime Terrades Crespí s’adjudicà la casa nombre 24 i una porció de 66 destres i dos terços que confrontava a l’oest amb la casa i terreny de Jaime Terrades Borrás. El 23 de setembre de 1883 davant el notari Antonio Mulet Mas vengué la propietat per preu de 382 lliures 10 sous al jornaler Juan Balaguer Vaquer (†27-5-1912), qui la vengué a l’industrial José Bauzá Bordoy per preu de 1.250 pessetes mitjançant escriptura de 4 de maig de 1909 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd.: 2a-3a, 7a).
José Bauzá Bordoy morí el 12 d’octubre de 1919 amb testament que havia ordenat al Secar de la Real el 23 d’octubre de 1912 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Monserrata (†29-3-1916) i Antonia Bauzá Bauzá (†19-1-1924, casada amb Amador Salom Calafat), i nomenà hereva universal la seva dona, Monserrata Bauzá Catalá. Aquesta darrera morí el 19 de gener de 1929 amb testament que havia disposat el 3 de juliol de 1924 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal el seu gendre Amador Salom Calafat amb l’obligació de disposar de l’herència a favor dels nebots de la testadora: Jaime, Francisco, Antonio, Catalina, Antonia, Juana María i Coloma Rosselló Bauzá i Antonio Gayá Bauzá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de gener de 1931 autoritzada per dit notari Massanet. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 15, abans 24, del carrer de Can Sunyer (íd., 9a).
Els germans Cristóbal i Margarita Sampol Terrades s’adjudicaren la casa nombre 27 i una porció de 66 destres i dos terços que confrontava a l’est amb la casa i terreny de Jaime Terrades Borrás. El 7 de gener de 1875 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren la propietat per preu de 400 lliures a Margarita Sampol Torres (casada amb Juan Barceló Arbós), qui la vengué al peó de picapedrer Gabriel Simó Enseñat, veïnat d’Establiments, per preu de 500 lliures mitjançant escriptura de 29 de gener de 1879 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia (RP2, 2484-terme, 1a-3a).
Gabriel Simó Enseñat morí sense testar el 28 de setembre de 1906, i en acte de 12 de gener següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja José Eduardo Tormo Martí davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Magdalena (casada amb Mateo Verdera Morey), Simón (jornaler) i Melchor Simó Gelabert (jornaler). Mitjançant escriptures de 23 de maig de 1912 i 4 de desembre de 1919 autoritzades pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Magdalena (íd.: 5a, 7a).
El 29 de desembre de 1958 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Magdalena Simó Gelabert vengué la propietat per preu de 10.500 pessetes a María de la Concepción Soler Bisellach, casada amb el comerciant Miguel Pujol Oliver. Aleshores la casa ocupava una superfície de 150 m² i estava marcada amb el nombre 13 (abans 7 i anteriorment 27) (íd., 12a).
Jaime Terrades Borrás s’adjudicà la casa nombre 24-duplicat i una porció de 66 destres i dos terços que confrontava a l’est amb la casa i terra de Jaime Terrades Crespí, i a l’oest, amb la casa i terra de Cristóbal i Margarita Sampol Terrades. Morí als 30 anys el 19 de gener de 1876 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què instituí en la porció llegítima sa mare, Pabla Borrás Calafat (†16-11-1877), i nomenà hereva universal propietària la seva dona, Juana Ana Ferrer García, jornalera, qui es casà en segones núpcies amb Pedro José Ripoll. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 2485-terme, 1a-2a).
El 6 de juny de 1880 davant dit notari Estelrich, Juana Ana Ferrer García vengué la propietat per preu de 719 pessetes amb 72 cèntims a la seva cunyada Paula Terrades Borrás (casada amb Melchor Palmer Serra), qui la vengué per preu de 1.900 pessetes a la jornalera Francisca Vidal Pujadas mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1882 autoritzada pel notari Antonio Cañellas Clar (íd., 5a-6a).
Francisca Vidal Pujadas morí el 2 de juliol de 1911 amb testament que havia ordenat el 16 de gener de 1900 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus fills: Juan, Pablo i Guillermo Cañellas Vidal, destinant a Juan una porció de la propietat que comprenia la casa destinada a casino, i a Pablo, la porció restant amb la casa vella. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
Juan Cañellas Vidal morí als 65 anys el 7 de novembre de 1925 amb testament que havia disposat el 26 de maig de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Guillermo i Francisca Cañellas Riutort (casada amb José Simó Tomás), i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Riutort Camps, i propietari, el seu fill Guillermo, qui donà la propietat al seu fill Jorge Cañellas Tomás, agent comercial, mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1957 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 10a-11a).
Pablo Cañellas Vidal, conrador, morí als 78 anys el 4 de maig de 1943 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Valentín Salas Medrano, en què nomenà hereves en parts iguals les seves filles: Francisca, María i Margarita Cañellas Roca (casada amb el jornaler Mateo Sabater Vaquer), les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 9 del carrer de Can Sunyer (RP2, 9774-terme, 1a-2a).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Miquel Quintana Mulet, ocupava una superfície de mitja quarterada de camp de tercera qualitat i valia 150 lliures (ARM, D-1530, f. 203).
Després passà a Miquel Quintana Bernat, qui la vengué al conrador Salvador Picornell Abraham, Ramon, mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1856 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet (RP2, 4255-terme, 1a).
Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda Guiscafré sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre un cens de 2 lliures 4 sous al for de 3% que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual constava que Mariano Valentí Forteza Aguiló adquirí el dret de percebre dit cens en virtut de l’obligació que contragué de prestar-lo al Crèdit Públic per compte del primer censatari, Miquel Quintana Mulet, i d’haver-se subrogat després en el dret de l’Estat mitjançant la redempció que de dit cens i d’altres verificà en escriptura de 7 de setembre de 1841 autoritzada pel notari Miquel Pizà Nadal (íd., 4a; ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169).
Salvador Picornell Abraham morí als 77 anys el 22 de novembre de 1882 amb testament que havia disposat el 5 d’abril de 1870 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què instituí en la porció llegítima sa mare, Caterina Abraham Verger (†5-1-1871), i nomenà hereva la seva dona, María Balaguer Rosselló, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de març següent autoritzada pel notari Emilio Guasp Vicens. Aleshores la propietat es denominava Can Salvador Ramon, ocupava una superfície de mitja quarterada i tenia una casa marcada amb el nombre 42 del quarter 8è de la zona 4a. Era tenguda sots alou de l’Estat, abans del monestir de la Real. Confrontava al nord amb Can Colombàs, d’Antonina Coll Deyà; al sud, amb Can Bennàssar, d’Antonia Munar Camps; a l’est, amb terra d’hereus del prevere Bernat Pelegrí Camps de Suñer, i a l’oest, amb el camí d’Establiments i la casa de Jaume Quintana (RP2, 4255-terme, 1a).
María Balaguer Rosselló morí viuda als 78 anys el 9 de juliol de 1901 amb testament que havia ordenat el 7 de febrer de 1897 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà dues finques a Bárbara Vich Picornell, Magdalena Picornell Tomás, Antonia Picornell Juan i María i Juana Ana Terrasa Picornell, nebodes del seu difunt home, i nomenà hereu universal el seu nebot i fillol, Gabriel Balaguer Marimón, qui s’adjudicà la propietat mitjançant escriptures de 9 i 29 d’octubre següent autoritzades pel mateix notari (íd., 2a).
Gabriel Balaguer Marimón morí el 18 de desembre de 1905 amb testament que havia disposat el 8 anterior davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Espases Crespí (†12-5-1951), i propietaris, els seus fills: Gabriel i Antonia Balaguer Espases. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
L’11 d’agost de 1951 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, com a substitut de José Masot Novell, els germans Balaguer Espases es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Gabriel. En el decenni de 1970 se la repartiren els germans Gabriel i María Balaguer Mir a raó d’1 quartó i una casa perhom (íd., 11a; RP2: 23608-III, 23612-III).
El terme de Palma 