La propietat sorgí de la parcel·lació de la possessió de Son Magraner duita a terme en els decennis de 1830-40. Pren nom del misser Nicolau Ripoll Bestard, qui formà la finca mitjançant l’agrupació de tres peces de terra que adquirí de Felip Puigdorfila, abans Fuster Puigdorfila.
La primera l’adquirí per preu de 1.400 lliures mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1835 autoritzada pel notari Joan Oliver Mascaró. Consistia en una peça de terra de 10 quarterades anomenada les Cases Roges que confrontava amb el camí de Valldemossa, Son Blai, Can Borràs i terrenys romanents de Son Magraner. El venedor es reservà l’alou (ARM, Not. O-402, f. 299v).
La segona l’adquirí per preu de 336 lliures mitjançant escriptura de 29 de gener de 1838 autoritzada per dit notari Oliver. Consistia en una peça de terra d’1 quarterada i mitja que confrontava amb el camí reial de Valldemossa, terres del comprador i terrenys romanents de Son Magraner mitjançant una síquia. El venedor es reservà l’alou (ARM, Not. O-405, f. 45).
La tercera l’adquirí mitjançant escriptura de 28 de desembre de 1842 autoritzada pel notari Joan Ignaci March. Consistia en una peça de terra de 13 quarterades que confrontava amb Can Borràs, terres de diversos particulars procedents de la part de Son Berga tenguda sots alou de l’Hospital General (Macià Juan, Joan Gallur, Joan Baptista Romaguera, Bartomeu Abraham), terres de les possessions de Son Berga i Son Espanyol, terres d’establidors de Son Magraner (Guillem Camps, Melcion Picornell, Joan Rosselló, Montserrat Frau, Miquel Vich, Bartomeu Balaguer, Caterina Frau, Antoni Seguí, Rafel Comas) i terres del comprador. El 12 de febrer de 1859 Nicolau Ripoll Bestard vengué al conrador Guillem Gil Palliser una porció d’1 quarterada, 1 quartó i 70 destres procedent d’aquesta peça de terra que confrontava amb terres del venedor mitjançant el torrent de na Bàrbara, terres de Bartomeu Terrasa procedents de Son Berga, un camí d’establidors i terres de Guillem Camps (ARM, Not. M-2366, f. 324; ARM, CH-668, f. 85).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1842 autoritzada pel notari Joan Ignaci March, Nicolau Ripoll Bestard adquirí de Mariano Valentí Aguiló el dret de percebre quatre hores d’aigua de nombre de sis hores d’aigua de la síquia de na Bastera (RP2, 6245-terme, 14a).
Nicolau Ripoll Bestard morí el 25 d’abril de 1864 a les 12 de la nit amb testament que havia disposat el 19 anterior davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà marmessors la seva cunyada Maria Margalida Feliu Serralta (viuda del seu germà Joan Maria Ripoll Bestard), les seves nebodes María Ignacia i María Francisca Ripoll Feliu, el prevere Antoni Balle i Luis Burgues Zaforteza. Nomenà hereves universals propietàries amb designació de béns les seves nebodes María Ignacia i María Francisca Ripoll Feliu. A María Ignacia li deixà la casa situada al carrer de la Rosa Baixa, a la parròquia de Sant Jaume, i el rafal de Can Simó, i a María Francisca, Son Ripollet. Restaren com a béns comuns i indivisos la vinya anomenada l’Estaca (Valldemossa) i nombrosos censals. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de juny següent autoritzada pel mateix notari (ARM, Miguel Pons Barrutia, Any 1864, Semestre 1r, f. 636).
María Francisca Ripoll Feliu morí el 4 de novembre de 1899 amb testament que havia ordenat el 31 d’octubre anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Jerónimo Rius Salvá (governador civil jubilat), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Francisco i María Ignacia, deixant Son Ripollet a Francisco. Mitjançant escriptura de 23 d’abril següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, que consistien en una casa situada al carrer de la Rosa Baixa que la difunta tenia, ço és, la meitat com a hereva de la seva germana i la meitat com a hereva de sa mare; una casa al carrer de Sant Joan que confrontava amb Can Marcel; una casa consistent en estudis, soterrani, magatzems i dos pisos situada al carreró que no passa anomenat d’Orell; una casa situada a Llucmajor, al carrer del Monestir; una casa situada al terme de Llucmajor anomenada Can Riera; el rafal de Can Simó, al Secar de Son Pacs, de 12 quarterades, 2 quartons i 31 destres; un hort anomenat l’Hort d’Avall (Valldemossa) i el rafal denominat indistintament Son Magraner o Son Ripollet, amb una casa construïda, de 23 quarterades i 33 destres de superfície, franc de cens, que confrontava al nord amb terres de Guillem Camps, Melcion Picornell, Joan àlies Peita, Montserrat Frau, Jeroni Comas, Jaume Balaguer, Melcion Seguí, Guillem Sabater i Rafel Comas i el camí de les Cases Noves; al sud, amb Son Blai, Can Borràs, Can Monjo, Can Puça i Can Rom; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb el torrent de na Bàrbara, que el separava de la porció que Nicolau Ripoll Bestard vengué (1859) al conrador Guillem Gil Palliser (ARM, Joaquín Pujol Muntaner, Any 1900, Semestre 1r, f. 150).
El 19 de desembre de 1908 davant el notari José Socías Gradolí, Francisco Rius Ripoll i Jerónimo Rius Salvá vengueren la propietat per preu de 35.000 pessetes a Rafael Amorós Alzina (RP2, 6245-terme, 16a).
Rafael Amorós Alzina adquirí diversos drets d’aigua de la síquia de na Bastera. D’una banda, el 27 de novembre de 1909 davant el notari José Socías Gradolí comprà a Bartolomé Roca Palliser per preu de 2.500 pessetes dos drets d’aigua: un de dues hores i un de tres quarts de nombre de dues hores. El venedor els tenia, ço és, el de dues hores per compra a José Bonnín Tarongí i el de tres quarts d’hora per compra a Catalina Vallespir Vallespir. De l’altra, el 27 de desembre de 1913 davant el mateix notari adquirí de Josefa Aguiló Bonnín i de la seva filla Gumersinda Valentí Forteza Aguiló per preu de 5.000 pessetes dos drets d’aigua de dues hores cadascun (íd., 21a-22a).
Rafael Amorós Alzina, veïnat d’Artà, morí el 18 de novembre de 1934 amb testament que havia disposat el 15 de desembre de 1927 davant dit notari Socías, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Isabel María i Margarita Esperanza Amorós Amorós (casada amb Juan Villalonga Feliu), i nomenà hereus en parts iguals els seus fills mascles: Antonio Tiburcio i Luis Rafael Amorós Amorós. Mitjançant escriptura de 17 d’abril de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Isabel María (íd., 23a).
Isabel María Amorós Amorós morí el 26 d’abril de 1948 amb testament que havia ordenat el 12 de juliol de 1947 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què feu diversos llegats i en la resta de béns nomenà hereu el seu germà Luis Rafael. Acceptaren i es dividiren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 24a).
Després de morir Luis Rafael Amorós Amorós la propietat fou heretada per la seva neboda María Antonia Villalonga Amorós mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1973 autoritzada per dit notari Chacártegui (RP2: 41961-III, 18463-VI).
El terme de Palma 