L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Sabater, qui la posseí durant els segles XVII-XVIII. Al començament del segle XIX restà integrada dins la propietat anomenada Son Porro o Can Puça.
El 13 d’agost de 1623 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Guillem Riera una peça de terra de 10 quarterades i mitja imposant un cens reservatiu de 14 lliures 6 sous 10 diners. Uns anys després Guillem Riera es desfeu de la propietat. El 24 d’octubre de 1632 establí a Margarita, viuda de Francesc Vidal, una porció de 4 quarterades que confrontava amb el camí pel qual s’anava a la possessió de Son Espanyol, terres de Mateu Gallur, terres de Jaume Salvà i terres romanents al venedor, amb l’obligació de prestar 9 lliures cens de nombre de 14 lliures 6 sous 10 diners cens als hereus de Nicolau Berga. Aquesta propietat es conegué posteriorment amb el nom de Son Porro o Can Puça. El 12 de juny de 1633 establí al paraire Francesc Sagreres les 6 quarterades restants, que confrontaven amb Son Pont de la Terra, el camí de Son Berga, terres de Margarita (viuda de Francesc Vidal) i el torrent de na Bàrbara, per preu de 5 sous i l’obligació de prestar 5 lliures 6 sous 10 diners cens de nombre de 14 lliures 6 sous 10 diners cens a Gabriel Berga (ARM, Not. H-15, f. 124v).
En una data que no podem precisar la porció de 6 quarterades passà a Mateu Sabater, fill de Llorenç, qui rebé títol nou dels regidors de l’Hospital General el 12 de març de 1674. La capbrevà el mateix dia declarant que confrontava amb terres de Guillem Pont y Vich, el camí dels Molins de Canet, terres de Josep Cañellas i el torrent de na Bàrbara. Prestava 5 lliures 6 sous 10 diners cens a Gabriel Berga. Segons aquest document, la propietat ocupava una superfície de només 2 quarterades, cosa que contradiu el que consta a la compravenda de 1633, atès que tant el cens com les confrontes coincideixen plenament (ARM, Not. H-1, f. 81v).
Mateu Sabater morí el 2 de juliol de 1674 amb testament que havia disposat el 28 de desembre anterior davant el notari Antoni Ferrer, en què nomenà hereus els seus fills Jaume, Miquel i Llorenç. La propietat passà a Jaume (ARM, Not. H-5, f. 202).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, pertanyia a Antonina Sabater i valia 100 lliures: «Pessa de terra y casas de Antonina Çabater, cent lliuras.» Desconeixem per què apareix documentada a nom d’Antonina Sabater; tal volta era la viuda de Mateu Sabater, de qui hauria pres el llinatge, com era costum a l’època (ARM, D-1253, f. 200).
Jaume Sabater es casà amb Caterina Melià i en fou fill Mateu. Aquest es casà amb Caterina Pons i en foren fills Aina i Jaume, els quals heretaren la propietat després de la mort de son pare, succeïda fora de Mallorca i sense testar (ARM, Not. H-5, f. 202).
Després de la mort dels germans Aina i Jaume Sabater, la propietat passà a Mateu, mariner resident a Bilbao, fill de Jaume i nebot d’Aina, el qual el 22 de juny de 1772 la vengué als germans Bartomeu Antoni (negociant) i Rafel Salvador Tarongí Martí, Comte, fills de Rafel Salvador Tarongí Martí (1665-1734) i de Caterina Àngela Martí Pomar (n. 1683) (ARM, Not. H-23, f. 122).
Bartomeu Antoni Tarongí Martí nasqué el 9 de novembre de 1701. El 26 d’abril de 1722 es casà a la parròquia de Sant Nicolau amb Bonaventura Maria Tarongí Cortès (1702-1765) i en foren fills Rafel Salvador (1723-1775), Caterina Àngela (1727-1730), Caterina Àngela (n. 1730), Eleonor Maria (n. 1733) i Francesc. Morí als 80 anys el 16 d’agost de 1782 amb testament que havia disposat el 24 d’agost de 1781, en què nomenà hereu el seu fill Francesc.
Rafel Salvador Tarongí Martí es casà amb Maria Forteza i en fou fill Francesc, a qui llegà la seva part de la propietat al testament que disposà l’11 de juny de 1775 (ARM, Not. H-26, f. 283).
El 5 de setembre de 1796 Francesc Tarongí Tarongí i Francesc Tarongí Forteza vengueren la propietat per preu de 566 lliures 13 sous 4 diners a Antoni Mesquida Thomàs, mestre major d’obres de la ciutat. La seva filla Maria Josepa Mesquida Caimari es casà amb el negociant Pere Onofre Ripoll Ripoll i aportà al matrimoni, entre d’altres, la propietat denominada Son Sabater, que fou agregada a Son Porro o Can Puça, de Pere Onofre Ripoll Ripoll. Aleshores confrontava amb terres de Domingo Carrió, el camí dels Molins de Canet, terres que foren del pintor Llorenç Vallespir Roca i el torrent de na Bàrbara. De llavors ençà Son Sabater restà integrada dins Son Porro o Can Puça (ARM, Not. H-26, f. 283).
El terme de Palma 