Can Duet
L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Verdera, qui en fou propietària en els segles XVIII-XIX. No obstant això, l’antropotopònim Can Verdera només l’hem trobat documentat al Plano Topográfico Estadístico del distrito municipal de Palma de Mallorca, de 1850, car el registre de la propietat l’anomena Can Duet. Molt probablement, Duet era el malnom de la família Verdera.
El 7 de desembre de 1625 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Joan Mir una peça de terra de 3 quarterades i 1 quartó imposant un cens reservatiu de 6 lliures 10 sous (ARM, Not. H-1, f. 87v).
Joan Mir morí sense testar i la propietat fou heretada pel seu fill Antoni. Aquest també morí sense testar i la finca passà als seus fills Sebastià, Antoni i Joan Mir. El 1674 Joan Mir, en nom propi i dels seus germans, capbrevà la propietat declarant que confrontava amb terres de Son Magraner i terres de Guillem Coves, Joan Perelló, Jaume Espases, Bartomeu Oliver i Rafel Borràs (íd.).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, pertanyia a Joan Mir (qui la posseïa per indivís amb els seus germans) i valia 160 lliures: «Pessa de terra y casas de Joan Mir, cent sexanta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).
Sebastià i Antoni Mir moriren sense testar. Mitjançant escriptura de 25 de juliol de 1711 autoritzada pel notari Joan Sales, els germans Antoni i Magdalena Mir Palmer (fills d’Antoni Mir i de Joana Palmer) i el seu oncle Joan Mir es dividiren la propietat. Joan Mir s’adjudicà una part de les cases i una porció de 2 quarterades que confrontava amb un camí de pobladors, Can Maridó (de Pere Carbonell), Can Borràs (de dit Carbonell), Son Magraner, terres de Jaume Espases i la part que s’adjudicaren els seus nebots, amb l’obligació de prestar 4 lliures cens de nombre de 6 lliures cens a Gabriel Berga. Antoni Mir Palmer, en nom propi i de la seva germana Magdalena, s’adjudicà la part restant de les cases i una porció de 5 quartons que confrontava amb un camí de pobladors, Can Perelló (de Pere Carbonell) i la part que s’adjudicà el seu oncle (ARM, Not. S-191, f. 31v).
Antoni Mir Palmer morí el 10 d’abril de 1750 amb testament que havia disposat el 31 de març anterior davant el notari Miquel Morey, en què nomenà hereu universal el seu nebot Guillem Verdera Mir, fill d’Arnau Verdera i de la seva germana Magdalena Mir Palmer. Guillem Verdera Mir testà el 2 de desembre de 1770 davant el notari Antoni Francesc Cànaves i feu hereu el seu fill Arnau Verdera Serra, nascut del seu matrimoni amb Margalida Serra, mort a una campanya militar «segons informes rebuts de personas ancianas y de coneguda veracitat». Per això la propietat passà al seu germà Bartomeu Verdera Serra, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual consistia en una peça de terra d’1 quarterada de camp de segona qualitat situada al lloc del Redol, tenia casa i valia 600 lliures (ARM, Hospitals 84, f. 3; ARM, D-1530, f. 222).
El 1832 Bartomeu Verdera Serra capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de 5 quartons, tenia casa i prestava 18 sous 9 diners cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto. Confrontava amb Can Perelló (d’Antoni Feliu), Can Mut (de Francina i Antonina Mut), el camí del Destre i terres de Francesc Cañellas (ARM, Hospitals 84, f. 3).
Bartomeu Verdera Serra morí el 8 de juny de 1852 i els seus fills Guillermo, Melchor, Bartolomé, Arnaldo, Juan i Jerónima Verdera Llabrés es dividiren la propietat verbalment. Jerónima s’adjudicà la casa marcada amb el nombre 32 del quarter 7è de la zona 4a i una peceta de terra contigua amb figueres de moro; Bartolomé, una porció d’1 quartó amb la casa (en estat ruïnós) marcada amb el nombre 33 de dit quarter, i Juan, Melchor i Guillermo, una porció de 90 destres i 18 diners perhom. No tenim documentada la porció que s’adjudicà Arnaldo, però per referències indirectes sembla que fou adquirida per Juan Roca Arbona (RP2: 761-terme, 1912-terme, 3963-terme).
Bartolomé Verdera Llabrés morí sense testar el 23 d’abril de 1865, i en providència de 3 de febrer de 1871 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Sebastián Carrasco Calvente davant l’escrivà Enrique Bonet Ferrer en foren declarats hereus legals els seus fills: Bartolomé (sabater) i Catalina Verdera Pou, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de juliol següent autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Segons el document, la propietat ocupava una superfície d’1 quartó i tenia una casa ruïnosa marcada amb el nombre 33 del quarter 7è de la zona 4a. Confrontava al nord amb terra de Juan Roca Arbona; al sud, amb el camí del Destre; a l’est, amb terra de Gabriel Camps, i a l’oest, amb terra de Bartolomé i Miguel Verdera (RP2, 1912-terme, 1a-2a).
El 19 de febrer de 1872 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Bartolomé i Catalina Verdera Pou vengueren la propietat per preu de 200 lliures al moliner Juan Roca Arbona (íd., 3a).
Juan Roca Arbona morí el 12 d’abril de 1888 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1876 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus quatre fills: Bartolomé, Juana María, Margarita i Catalina Roca Palliser, nascuts del seu matrimoni amb Margarita Palliser Oliver (†26-4-1898). A Juana María li deixà la casa dita Son Terrola amb el seu hortet, situada al lloc de Son Sardina, i Cal Sord; a Margarita, la casa i peça de terra denominada Can Revell, i a Bartolomé i a Catalina, aquesta propietat en porcions iguals, la qual comprenia la porció que el difunt adquirí dels germans Bartolomé i Catalina Verdera Pou i altres tres que adquirí, ço és: una porció d’1 quartó que comprà a Bernardo Salas Garcías el 16 d’agost de 1853 davant el notari Pedro José Bonet, una porció de 90 destres i 18 diners que comprà a Juan Verdera Llabrés el 21 de gener de 1855 davant el notari Antonio Fernández i una altra porció de 90 destres i 18 diners que comprà a Melchor Verdera Llabrés el 2 de gener de 1859 davant dit notari Bonet. La finca resultant es denominava Can Duet, ocupava una superfície de 389 destres i tenia una casa marcada amb el nombre 33 del quarter 7è de la zona 4a. Confrontava al nord amb terra de Francisco Carbonell; al sud, amb un camí d’establidors i terres de Bartolomé Verdera Amengual; a l’est, amb terres de José March i cases de Catalina Verdera i d’Antonia Ramis, i a l’oest, amb terra de Sebastián Sabater i mitjançant un camí amb terra de Bartolomé Verdera Amengual. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1889 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas (íd., 4a).
Catalina Roca Palliser s’adjudicà la meitat de la casa i cisterna i una porció de 184 destres que confrontava a l’est amb la part adjudicada al seu germà. El 9 de juny de 1904 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Catalina vengué al seu germà, Bartolomé, per preu de 1.000 pessetes una porció de 10 destres que comprenia la seva meitat de la casa i cisterna i un hortet adjunt (RP2, 1912-terme, 5a; RP2, 8293-terme, 1a).
Catalina Roca Palliser morí el 16 d’octubre de 1935 amb testament que havia disposat el 12 d’octubre de 1918 davant dit notari Massanet, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Pablo Vidal Morey (†5-7-1942), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Juana Ana, Margarita (casada amb Pedro Frau Roca), Tomás i Catalina Vidal Roca (casada amb Salvador Llinás Santandreu). Mitjançant escriptura de 25 de maig de 1943 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Margarita s’adjudicà aquesta propietat, que aleshores ocupava una superfície de 174 destres (RP2, 1912-terme, 7a).
Margarita Vidal Roca morí sense testar el 31 d’agost de 1944, i en acte de 24 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància d’Inca en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus vuit fills: Catalina, Juana María, Lorenzo (conrador), Pablo (conrador), Pedro Juan (empleat de GESA), Margarita, Esperanza i María Asunción Frau Vidal, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Pedro Frau Roca (†23-12-1966). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 de març de 1968 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 9a).
Bartolomé Roca Palliser s’adjudicà la meitat de la casa i cisterna i una porció de 204 destres que confrontava a l’oest amb la part adjudicada a la seva germana Catalina (RP2, 5537-terme, 1a).
El 13 de maig de 1891 davant el notari Antonio Mulet Mas, Bartolomé Roca Palliser adquirí d’Antonio Ramis Ripoll per preu de 250 pessetes una porció de Can Verdera que consistia en la casa marcada amb el nombre 32 del quarter 7è de la zona 4a i una peceta de terra contigua amb figueres de moro. Antonio Ramis Ripoll la tenia per compra a Jerónima Verdera Llabrés per preu de 335 pessetes mitjançant escriptura d’11 de març de 1874 autoritzada pel mateix notari. Confrontava al nord amb la casa de Catalina Verdera i mitjançant un camí amb terra del comprador (abans d’Arnaldo Verdera); al sud, amb terra de Catalina Roca Palliser i del comprador (abans de Juan Roca Arbona); a l’est, amb terra del comprador (abans cases i terra dels hereus de Margarita Verdera), i a l’oest, amb un camí sender i mitjançant un camí amb terra del comprador (abans de dit Arnaldo Verdera) (RP2, 761-terme, A-3a).
El 9 de juny de 1904 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Bartolomé Roca Palliser adquirí de la seva germana Catalina per preu de 1.000 pessetes una porció de 10 destres que comprenia la seva meitat de la casa i cisterna i un hortet adjunt (RP2, 8293-terme, 1a).
Bartolomé Roca Palliser, viudo en primeres núpcies de María Torres Cardell i casat en segones núpcies amb Clara Quetglas Seguí (†22-5-1955), morí als 69 anys el 25 de juliol de 1925 amb testament que havia disposat el 3 de novembre de 1918 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos llegà aquesta propietat a la seva neboda i fillola Margarita Vidal Roca, casada amb Pedro Frau Roca, filla de Pablo Vidal Morey i de Catalina Roca Palliser. En la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Clara Quetglas Seguí. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de gener següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 3.900 m², comprenia una casa marcada amb el nombre 33 i una altra caseta en estat ruïnós (RP2, 12994-terme, 1a-2a).
Margarita Vidal Roca morí sense testar el 31 d’agost de 1944, i en acte de 24 de maig següent dictat pel jutjat de primera instància d’Inca en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus vuit fills: Catalina, Juana María, Lorenzo (conrador), Pablo (conrador), Pedro Juan (empleat de GESA), Margarita, Esperanza i María Asunción Frau Vidal, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Pedro Frau Roca (†23-12-1966). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 2 de març de 1968 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 3a).
Guillermo Verdera Llabrés s’adjudicà una porció de 90 destres i 18 diners amb una casa de dos aiguavessos marcada amb el nombre 25 del quarter 7è de la zona 4a. Morí el 7 de desembre de 1846 amb testament que havia disposat el 6 d’agost de 1833 davant el notari Joan Oliver Mascaró, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana María Amengual (†3-9-1878), i propietaris, els seus fills: Bartolomé i Pedro Miguel Verdera Amengual, jornalers, els quals acceptaren i es dividiren els béns hereditaris mitjançant escriptura de primer de novembre de 1879 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia. Pedro Miguel s’adjudicà l’aiguavés de davant i una peça de terra de 45 destres i 9 diners que confrontava al nord amb l’aiguavés de darrere, del seu germà; a l’est, amb la terra d’aquest; al sud, amb un camí d’un destre d’ample, i a l’oest, amb Can Perelló (de Sebastián Sabater Pol). Bartolomé s’adjudicà l’aiguavés de darrere i una peça de terra de 45 destres i 9 diners que confrontava a l’oest amb la porció del seu germà, Pedro Miguel (RP2, 3963-terme, 1a-2a; RP2, 3966-terme, 1a).
Bartolomé Verdera Amengual morí als 76 anys el 24 de juliol de 1911 amb testament que havia ordenat a Establiments el 8 de febrer de 1903 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva pubila, María Verdera Camps (casada amb Jerónimo Sabater Martorell), i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Josefa Camps Boter. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 de març de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons (RP2, 3966-terme, 2a).
El 15 d’abril de 1918 davant el notari Pedro Alcover Maspons, María Verdera Camps i Josefa Camps Boter vengueren la propietat per preu de 1.775 pessetes al comerciant Juan Ramis Pieras, qui mitjançant escriptura de 21 de maig de 1929 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 1.000 pessetes a Juan Sabater Balaguer (íd., 4a, 6a).
El terme de Palma 