Can Monjo

Can Coves

L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Desconeixem la procedència de l’antropotopònim Can Monjo. L’altra denominació la pren de la família Coves, qui posseïa terres a la contrada.

El 7 de desembre de 1625 el prevere Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, establí al conrador Joan Mir una peça de terra de 3 quarterades i 1 quartó imposant un cens reservatiu de 6 lliures 10 sous (ARM, Not. H-1, f. 87v).

Joan Mir morí sense testar i la propietat fou heretada pel seu fill Antoni. Aquest també morí sense testar i la finca passà als seus fills Sebastià, Antoni i Joan Mir. El 1674 Joan Mir, en nom propi i dels seus germans, capbrevà la propietat declarant que confrontava amb terres de Son Magraner i terres de Guillem Coves, Joan Perelló, Jaume Espases, Bartomeu Oliver i Rafel Borràs (íd.).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra i cases, pertanyia a Joan Mir (qui la posseïa per indivís amb els seus germans) i valia 160 lliures: «Pessa de terra y casas de Joan Mir, cent sexanta lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).

Sebastià i Antoni Mir moriren sense testar. Mitjançant escriptura de 25 de juliol de 1711 autoritzada pel notari Joan Sales, els germans Antoni i Magdalena Mir (fills d’Antoni Mir) i el seu oncle Joan Mir es dividiren la propietat. Joan Mir s’adjudicà una part de les cases i una porció de 2 quarterades que confrontava amb un camí de pobladors, Can Maridó (de Pere Carbonell), Can Borràs (de dit Carbonell), Son Magraner, terres de Jaume Espases i la part que s’adjudicaren els seus nebots, amb l’obligació de prestar 4 lliures cens de nombre de 6 lliures cens a Gabriel Berga. Antoni Mir, en nom propi i de la seva germana Magdalena, s’adjudicà la part restant de les cases i una porció de 5 quartons que confrontava amb un camí de pobladors, Can Perelló (de Pere Carbonell) i la part que s’adjudicà el seu oncle (ARM, Not. S-191, f. 31v).

Després de la mort sense testar de Joan Mir, els seus descendents es dividiren la propietat mitjançant escriptura de 25 de juny de 1751 autoritzada pel notari Miquel Morey. Pere Antoni Cañellas, moliner d’aigua, com a pare d’Antonina, nascuda del seu matrimoni amb Aina Mir, s’adjudicà una part de les cases i una porció de mitja quarterada. Sebastiana Mir, casada amb Joan Garcias, Puça, s’adjudicà una porció de mitja quarterada. Joan Mut, moliner d’aigua, casat amb Antonina Mir, s’adjudicà una part de les cases i una porció d’1 quarterada que confrontava amb el camí del Destre, Can Borràs, la part de Sebastiana Mir i terres de Guillem Verdera, amb l’obligació de prestar 2 lliures cens de nombre de 4 lliures cens i de donar camí a Pere Antoni Cañellas i Sebastiana Mir per a accedir a les seves propietats des del camí del Destre (ARM, Not. M-2101, f. 191).

Sebastiana Mir morí sense testar el 3 de novembre de 1766 i la propietat se la dividiren les seves filles Sebastiana, Francina i Caterina Aina, nascudes del seu matrimoni amb Joan Garcias, Puça. Caterina Aina Garcias Mir, casada amb Antoni Gallur, morí sense testar el 2 d’octubre de 1798 i la seva part de la propietat passà als seus fills Joan i Pereta Gallur Garcias, els quals el 17 de juny de 1813 se la dividiren (ARM, Not. R-215, f. 141).

Segons l’Apeo (1818), la porció de Joan Gallur Garcias es denominava Can Monjo, ocupava una superfície d’1 quartó de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 400 lliures (ARM, D-1530, f. 220v).

D’altra banda, Sebastiana i Francina Garcias Mir vengueren la seva part de la propietat al conrador Macià Juan Bauçà (casat amb Aina Maria Romaguera), qui la vengué a Juana María Carbonell Vidal (casada amb Antonio Frau) mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1856 autoritzada pel notari Pedro José Bonet (ARM, Not. 2391, f. 511).

Joan Gallur Garcias morí el 26 de desembre de 1847 amb testament que havia disposat el 10 de novembre de 1844 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Maria Balaguer Cardell (†19-2-1863), i propietari, el seu fill Juan. Aleshores la propietat comprenia una casa i confrontava amb terres d’Aina Maria Romaguera i de Nicolau Ripoll Bestard (RP2, 5798-terme, 1a).

El 10 de gener de 1891 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Juan Gallur Balaguer, jornaler, vengué la propietat per preu de 200 lliures al també jornaler Gabriel Femenía Carbonell. Aleshores ocupava una superfície de 61 destres, comprenia una casa de dos aiguavessos i confrontava al nord amb terra de Francisca Ripoll Feliu; al sud, amb terra de Juana María March; a l’est, amb terra d’Andrés Sabater, i a l’oest, amb terra del comprador (íd., 2a).

Gabriel Femenía Carbonell hi agregà una peça de terra contigua de 206 destres que confrontava al nord amb terres de Francisca Ripoll Feliu; al sud, amb terra de Juana María March; a l’est, amb la seva finca denominada Can Monjo, i a l’oest, amb terra de Jaime Sabater i Catalina Seguí. La tenia, ço és, una porció de 10 destres amb una casa rústica per compra a sa mare, Margarita Carbonell Vidal, per preu de 189 lliures mitjançant escriptura de 8 d’octubre de 1890 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, una porció de 97 destres que adquirí al mateix acte de la seva tia Francisca Carbonell Vidal per preu de 100 lliures i una altra porció de 97 destres per compra al seu oncle José Salvador Carbonell Vidal per preu de 500 pessetes mitjançant escriptura de 26 de setembre de 1898 autoritzada per dit notari. El 19 de desembre de 1898 davant el mateix notari, Gabriel Femenía Carbonell cedí i traspassà al matrimoni Jaime Sabater Nicolau i Catalina Seguí Sorá una porció de 17 destres situada a la part de ponent a canvi d’una servitud de pas (RP2: 4288-terme, 4290-4291-terme, 7264-7265-terme).

Els germans Carbonell Vidal tenien dites porcions per successió a la seva germana Juana María Carbonell Vidal, qui adquirí l’íntegra propietat de Macià Juan Bauçà i d’altres mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1856 autoritzada pel notari Pedro José Bonet. Consistia en una peça de terra camp amb ametlers i figueres procedent de Son Berga, ocupava una superfície de 3 quartons i tenia una casa rústica. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 1 lliura 8 sous 6 diners cens al for de 3% als hereus de Cecília Çafortesa Berga i de Francisca Dameto. Juana María Carbonell Vidal morí intestada i sense descendència el 22 de maig de 1868, i en acte de 5 de maig de 1879 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Andrés Calleja Sánchez davant l’escrivà Antonio María Rosselló Ribera en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus germans Margarita, Francisco (conrador), Francisca i José Salvador Carbonell Vidal (conrador), els quals mitjançant escriptura de 4 de febrer de 1876 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas es dividiren la propietat, que aleshores confrontava al nord amb terres de Francisca Ripoll Feliu; al sud, amb terres de Gabriel Camps; a l’est, amb Can Monjo (de Juan Gallur Balaguer), i a l’oest, amb terres d’Antonio Seguí. Com hem vist al paràgraf anterior, Margarita, Francisca i José Salvador vengueren les seves porcions a Gabriel Femenía Carbonell. D’altra banda, mitjançant escriptura de 7 de maig de 1917 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisco Carbonell Vidal vengué la seva porció (de 97 destres) per preu de 630 pessetes a Juana María March Riutort (†20-3-1939), casada amb Antonio Morro Ordinas (†16-9-1923), filla de Coloma Riutort Seguí (RP2, 4288-4289-terme).

Gabriel Femenía Carbonell, picapedrer, morí als 61 anys el 29 de març de 1927 amb testament que havia disposat el 2 de novembre de 1915 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Palliser Roca (†20-8-1925), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Gabriel i Margarita Femenía Palliser (casada amb el guarda municipal Vicente Busquets Busquets). Mitjançant escriptura de 6 d’agost següent autoritzada pel notari José Fernández del Busto acceptaren i es dividiren la propietat, que aleshores es denominava Can Coves, abans Can Monjo, ocupava una superfície de 250 destres i comprenia dues cases unides de planta baixa, pis, dos aiguavessos i font. Confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb terra de Juana María March Riutort; a l’est, amb terra d’Andrés Sabater, i a l’oest, amb terra de Jaime Sabater Nicolau i Catalina Seguí Sorá. Gabriel i Margarita Femenía Palliser s’adjudicaren una porció de 125 destres i una casa perhom. La part de Gabriel se situava a gregal, i la de Margarita, a llebeig (RP2, 13696-terme, 1a-2a).

El 6 de març de 1934 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Margarita Femenía Palliser vengué la seva porció per preu de 2.400 pessetes a l’agricultor Victor Diem, veïnat d’Herisau (Suïssa) i resident a Palma, qui l’11 de juny de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada la vengué per preu de 1.875 pessetes a Antonio Riutord Cabrer (íd., 3a-4a).

Gabriel Femenía Palliser morí el 10 de setembre de 1932 amb testament que havia ordenat el 25 d’agost de 1927 davant el notari José Fernández del Busto, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Ramón Ferrá, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Margarita (veïnada de Campos, casada amb Ramón Ballester Taberner) i Gabriel Femenías Ramón, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de novembre de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. L’11 de gener de 1941 davant el notari Juan Alemany Valent (com a substitut del notari Manuel Cerdó Pujol) vengueren la propietat per preu de 2.000 pessetes a Antonio Riutord Cabrer, qui al mateix acte agrupà aquesta porció amb la que fou de Margarita Femenía Palliser sota una mateixa finca registral que confrontava al nord amb Son Ripollet; al sud, amb terra que fou de Juana María March Riutort; a l’est, amb Can Borràs (del matrimoni Gabriel Tomás Cabot i María Mir Vidal), i a l’oest, amb la propietat de Jaime Sabater i Micaela Nicolau (RP2, 13937-terme, 2a-3a; RP2, 22190-terme, 1a).