Can Porro, Son Porro, Cal Patró
Amb el nom de Can Cocó foren conegudes durant el segle XIX dues propietats formades a partir de la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Pons, àlies Cocó, qui la posseí al llarg dels segles XVIII-XIX. Igualment com Can Vergueta, les successives divisions contribuïren a la configuració del llogaret conegut com a Cal Patró.
Desconeixem el nom del primer propietari. De fet, els regidors de l’Hospital General es trobaren amb el mateix problema quan el 9 de setembre de 1710 concediren títol nou als germans Miquel, Antoni i Joan Arrom Martí, fills de Guillem i de Joana. Segons aquest document, la propietat havia estat antigament d’Antoni Martí, qui la posseí durant més de 30 anys. Amb aquests antecedents podem identificar la propietat amb la peça de terra i casa que els estims de 1685 documenten a nom d’Antoni Martí, Barrobí: «Pessa de terra y casas de Antoni Martí, Barrobí, tres-centas lliuras» (ARM, Not. H-19, f. 107; ARM, D-1253, f. 200v).
Sembla que Antoni Martí també era conegut amb el malnom de Porro, la qual cosa explicaria l’altra denominació de la propietat. De fet, el trobam documentat a diversos contractes d’arrendament d’horts del terme de la ciutat, com per exemple un hort situat dins Son Santjoan que el 1668 la seva propietària, Eleonor Quint, viuda d’Antoni Núniç de Sant Joan, arrendà a Antoni Martí, Porro (ARM, Not. 1744, f. 387).
Antoni Martí Picornell, hortolà, fill de Joan i de Joana, morí el 16 de febrer de 1690 amb testament que havia disposat cinc dies abans davant el notari Bartomeu Mir, en què nomenà hereu fideïcomissari el seu fill Antoni amb substitucions a favor dels altres fills Josep i Miquel. Llegà a la seva filla Joana (casada amb Guillem Arrom) 2 quarterades a Son Porro juntament amb la porció de cases que ja li havia entregat pel seu matrimoni (origen de Can Vergueta); al seu fill Josep, 3 quartons al mateix lloc de Son Porro juntament amb una porció de les cases (origen de Can Cocó); al seu net Antoni, fill d’Antoni, el quartó que li restava a Son Porro, i al seu fill Miquel, 3 quarterades que posseïa a la Casa Llarga. Com a conseqüència d’aquesta divisió es formaren, endemés d’aquesta propietat, d’altres com ara Can Vergueta. Segons el document, Antoni Martí Picornell era arrendatari de diverses propietats de la zona, com per exemple Son Sametes o Son Pont de la Terra (ARM, Not. M-1653, f. 610).
Josep Martí morí sense testar i fou enterrat el 28 d’octubre de 1726 al convent de Jesús. La propietat fou heretada per la seva pubila, Antonina Martí, casada amb el bracer Miquel Pons, la qual el 8 de juny de 1732 rebé títol nou dels regidors de l’Hospital General. Segons la concessió, la propietat ocupava una superfície de 3 quartons, tenia una caseta edificada i prestava 2 lliures cens als hereus de Gabriel Berga. Confrontava amb un camí d’establidors, Son Pont de la Terra i les propietats de Francina Gallur, de Joan Castelló i dels hereus de Gabriel Cardell (les dues darreres, de la mateixa procedència) (ARM, Not. H-20, f. 180v).
Antonina Martí morí l’11 de juliol de 1732 i la propietat passà als seus fills Jaume i Antoni Pons Martí. El 1750 capbrevaren la propietat declarant que el camí d’establidors a què es referia l’escriptura de 8 de juny de 1732 era conegut com a camí del Destre (ARM, Not. H-5, f. 228v).
Posteriorment els germans Pons Martí es repartiren la propietat. La divisió es degué fer de paraula, perquè no consta a cap document. Mitjançant escriptura de 7 de juny de 1788 autoritzada pel notari Bartomeu Josep Rosselló, Antoni Pons Martí, Cocó, donà la seva porció d’1 quartó i mig a la seva filla Antonina pel matrimoni que contragué amb Miquel Adrover. En fou filla i hereva Caterina Adrover Pons, qui heretà la propietat després de la mort sense testar de sa mare, ocorreguda el 22 de gener de 1815. D’altra banda, la porció que correspongué a Jaume Pons Martí, Menorca, també passà a Caterina, a qui els regidors de l’Hospital General concediren títol nou el 1831 (ARM, Hospitals 84, f. 23v).
Cal identificar aquesta propietat amb la que l’Apeo (1818) documenta a nom de Miquel Jaume Adrover. Tenia casa, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 700 lliures (ARM, D-1530, f. 220).
El 1831 Caterina Adrover Pons capbrevà la propietat declarant que confrontava amb cases i terres de Miquel Vich, terres de Jacinto Feliu Togores, el camí del Destre, terres de Tomàs Aguiló, terres de Bartomeu Cardell i terres dels hereus de Bartomeu Castelló. Aquest és el primer document que esmenta l’antropotopònim Can Cocó (ARM, Not. H-25, f. 12, 1a foliació; ARM, Hospitals 84, f. 23v).
Caterina Adrover Pons morí el 15 de desembre de 1857 amb testament que havia disposat el 8 anterior davant el notari Sebastià Coll, en què llegà 1 quartó de Can Cocó a cadascuna de les seves filles Antonia, Catalina i Margarita Espases Adrover (RP2: 4434-terme, 6187-terme, 6951-terme).
Antonia Espases Adrover morí sense testar el 23 de maig de 1880, i el 21 d’abril següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Miguel, Antonio, Francisco, Pedrona i Antonia Sabater Espases, els quals mitjançant escriptura de 12 de juny de 1883 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner vengueren la propietat per preu de 1.750 pessetes a María Magdalena Roca Coll. Aleshores consistia en una peça de terra camp denominada Can Cocó o Can Vergueta, ocupava una superfície d’1 quartó i confrontava al nord amb Ca na Gallura; al sud, amb terra de la compradora; a l’est, amb terra que fou de Catalina Espases Adrover de la mateixa procedència, i a l’oest, amb terra de Francisca Oliver (RP2, 4434-terme, 1a-2a).
Margarita Espases Adrover morí el 7 de desembre de 1874 amb testament que havia disposat el 28 d’octubre anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Jaime Alorda Perelló (†17-1-1903), i propietària, la seva filla adoptada, María Alorda Espases. Mitjançant escriptura de 24 de gener següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una peça de terra denominada Can Cocó o Can Vergueta, d’1 quartó de superfície, situada al quarter 7è de la zona 4a. Confrontava al nord amb terra de Catalina Espases Adrover de la mateixa procedència; al sud, amb terra de Guillermo Genestar; a l’est, amb terres de Jacinto Feliu Ferrá, i a l’oest, amb terres de José Salvá i casa de Jaime Alorda. L’usdefruit a favor del viudo es cancel·là perquè el 15 d’abril de 1878 es casà amb Ana María Sans Mesquida (RP2, 6187-terme, 1a-2a).
El 16 de gener de 1905 davant el notari Mateo Jaume Servera, María Alorda Espases, casada amb Miguel Rubí Romaguera, vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a la seva filla Ana María Rubí Alorda, casada amb Gabriel Buades Buades. Al mateix acte li vengué per preu de 1.000 pessetes una peça de terra de mitja quarterada denominada la Rota procedent de Son Anglada (íd., 4a).
Ana María Rubí Alorda morí sense testar el primer de setembre de 1936, i en acte de 2 de setembre de 1937 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus dos fills: Antonia, casada amb l’industrial Juan Pericás Camps, i Pedro Francisco Buades Rubí, practicant d’apotecari, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Gabriel Buades Buades (†9-2-1941). Segons escriptura de 5 de març de 1943 autoritzada pel notari Valentín Salas Medrano, la propietat confrontava a l’oest amb terra de Sebastián Zanoguera (íd., 5a).
El 20 d’octubre de 1947 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Buades Rubí vengueren la propietat per preu de 25.000 pessetes a Bartolomé Ferrer Ribas, qui hi feu construir una casa. La terra estava plantada d’ametlers (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 30 d’octubre de 1959 autoritzada pel notari José Clar Salvá, Bartolomé Ferrer Ribas vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes al procurador dels tribunals Miguel Amengual Sansó, qui el 31 de març de 1964 davant el notari Rafael Losada Perujo la vengué pel mateix preu al funcionari Jaime Ferriol Servera, veïnat de Sineu, el qual la vengué als germans Bartolomé i Margarita Ferrer Ferriol per dit preu mitjançant escriptura de 6 de maig de 1965 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis (íd.: 8a, 10a-12a).
Catalina Espases Adrover morí el 13 de setembre de 1878 amb testament que havia ordenat el 8 anterior davant el notari Gabriel Estelrich Torres, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, José Zanoguera Cirerol (†11-1-1896), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Sebastián, María, Catalina i Miguel Zanoguera Espases (RP2 6951-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de gener de 1897 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Zanoguera Espases cedí a la seva germana Catalina per preu de 200 pessetes els drets adquirits en l’herència materna. Al mateix acte els germans Sebastián, María i Catalina Zanoguera Espases es dividiren la propietat, que aleshores ocupava una superfície d’1 quartó, tenia dues cases i es denominava Can Cocó o Can Vergueta. Confrontava al nord amb Ca na Gallura; al sud, amb terra d’hereus de Margarita Espases Adrover mitjançant un camí de tres peus; a l’est, amb el camí de Son Berga, i a l’oest, amb terra de María Magdalena Roca Coll i casa de Mateo Cañellas Palmer (íd.: 1a, 3a).
Sebastián Zanoguera Espases s’adjudicà la casa vella, d’uns 86 m², i una peça de terra de 30 destres que confrontava al nord amb la porció adjudicada a María Zanoguera Espases. Morí als 69 anys el 3 de gener de 1923 amb testament que havia disposat el 3 de desembre de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Catalina (†3-4-1945, casada amb Cosme Perelló Pujadas), Juan i Antonia Zanoguera Horrach (casada amb Fermín Baltasar García). Nomenà hereus usufructuaris amb designació de béns la seva dona, Francisca Horrach Frau (†21-10-1930), i els seus fills Juan i Catalina, i propietaris amb designació de béns, el seu fill Juan i els seus nets Antonia (casada amb José Ribas Nebot), Juan, Francisca (casada amb Juan Marí Tur), Catalina, Sebastián, Rafael i José Perelló Zanoguera (casada amb Miguel Coll Pascual), fills de Catalina Zanoguera Horrach. Mitjançant escriptura de primer de gener de 1931 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren els germans Perelló Zanoguera (RP2, 6951-terme, 4a-6a).
El 17 de febrer de 1948 davant el notari Juan Alemany Valent, els germans Perelló Zanoguera vengueren la propietat per preu de 1.700 pessetes a l’agricultor José Buades Roca, qui mitjançant escriptura de primer de desembre següent autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a Juan Ramón Zanoguera, el qual la vengué a Margarita Canals Arbona per preu de 25.000 pessetes mitjançant escriptura de 8 de juny de 1951 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 8a-10a).
El 2 de març de 1972 davant dit notari Chacártegui, Margarita Canals Arbona vengué la propietat per preu de 90.000 pessetes a la seva filla Isabel González Canals. Aleshores confrontava al nord amb la casa i terra de Pedro Antonio i María Roca Sagreras; al sud, amb terra d’hereus de Margarita Espases mitjançant un camí de carro anomenat de Cal Patró; a l’est, amb el camí de Son Berga, i a l’oest, amb terra de Pedro Antonio i María Roca Sagreras i casa de María i Juana Obrador Serra (íd., 11a).
Catalina Zanoguera Espases s’adjudicà una peça de terra de 30 destres que confrontava al sud amb la porció adjudicada a María Zanoguera Espases, endemés d’una casa, una soll i una quadra que ocupaven una superfície d’uns 90 m² (RP2, 6952-terme, 1a).
El 16 d’agost de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Catalina Zanoguera Espases, casada amb Ramón Ramón Oliver, vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes al seu fill Juan Ramón Zanoguera, qui mitjançant escriptura de primer de febrer de 1941 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 4.478 pessetes a José Gilet Capó (íd., 7a-8a).
José Gilet Capó morí sense testar el 6 de desembre de 1943, i en acte de 15 de gener següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarat hereu legal el seu pubil, Jaime Gilet Ramis, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Francisca Ramis Ramis (íd., 10a).
El 30 d’octubre de 1946 davant el notari Jaime Gelabert Ferrer vengueren la propietat per preu de 3.400 pessetes a l’industrial Juan Ramón Zanoguera, qui mitjançant escriptura de 8 de juny de 1951 autoritzada per dit notari Chacártegui la vengué per preu de 50.000 pessetes a Margarita Canals Arbona, casada amb Gabriel González Navarro (íd.: 11a, 16a).
El 18 de novembre de 1963 davant dit notari Chacártegui, Margarita Canals Arbona vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes al matrimoni Eusebio Ferrá Planas i Blanca Elena Gidón Miancien, comerciants. Aleshores confrontava al nord amb Ca na Gallura; a l’est, amb el camí de Son Berga, i al sud i a l’oest, amb la propietat de Pedro Antonio i María Roca Sagreras (íd., 17a).
María Zanoguera Espases s’adjudicà una peça de terra de 30 destres sense casa que confrontava al nord i al sud, respectivament, amb les porcions adjudicades a Catalina i Sebastián Zanoguera Espases. Mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1898 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner la vengué per preu de 550 pessetes a María Magdalena Roca Coll (RP2, 6953-terme, 1a-2a).
Una altra finca sorgida de la propietat que els estims de 1685 documenten a nom de l’hortolà Antoni Martí Picornell, Barrobí, és la que aquest llegà al seu net Antoni, fill d’Antoni, al testament que disposà l’11 de febrer de 1690 davant el notari Bartomeu Mir. Consistia en una peça de terra d’1 quartó amb cases situada al lloc de Son Porro. El 21 d’agost de 1721 els regidors de l’Hospital General concediren a Antoni Martí títol nou sobre aquesta propietat i tres dies després la vengué a Gabriel Cardell per preu de 20 lliures i l’obligació de prestar 10 sous cens a Gabriel Berga. Aleshores confrontava per dues parts amb terres i cases de Josep Martí (ço és, Can Cocó), terres del comprador i terres del seu germà Llorenç Cardell (ARM, Not. H-20: f. 27, 28).
El 21 d’abril de 1725 Joana Vich (viuda de Gabriel Cardell i curadora dels béns dels fills comuns segons decret dictat el dia anterior pel Jutjat Privatiu de Censos) vengué la propietat al conrador Pere Vicenç Castelló per preu de 25 lliures 10 sous. Segons l’escriptura de compravenda, la casa es trobava mig derruïda (íd., f. 66v).
Pere Vicenç Castelló testà davant el notari Martí Serra i llegà la propietat al seu fill Joan. Aquest morí sense testar el 23 de gener de 1735 i la finca passà al seu fill Vicenç Castelló Sabater (ARM, Not. H-25, f. 112, 1a foliació).
Vicenç Castelló Sabater morí el 10 de maig de 1754 i la propietat fou heretada pels seus cosins Bartomeu, Caterina i Margalida Castelló, els quals el 22 de novembre de 1788 la vengueren al conrador Bartomeu Castelló per preu de 36 lliures i l’obligació de prestar 3 sous cens a Cecília Çafortesa. Confrontava amb terres d’Antoni Pons, Cocó, terres de Bartomeu Cardell, Vergueta, de la mateixa procedència i terres de Jaume Pons, Menorca (íd.).
Bartomeu Castelló testà el 30 d’octubre de 1813 davant el notari Josep Tous Fiol i llegà aquesta propietat al seu fill Bartomeu (nascut del seu matrimoni amb Caterina Garcias), qui el 18 d’abril de 1847 davant el mateix notari la vengué al comerciant Josep Roca Valens, fill de Mariano i de Magdalena. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat es denominava Can Cocó o Can Porro (ARM, CH-663, f. 260v).
Josep Roca Valens morí als 67 anys el 16 de febrer de 1865 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus quatre fills: Mariano (botiguer), Pedro Antonio (botiguer), José (pilot) i María Magdalena Roca Coll, nascuts del seu matrimoni amb Joana Maria Coll. Mitjançant escriptura de 2 de juliol de 1875 autoritzada pel mateix notari, la propietat se l’adjudicà María Magdalena Roca Coll. Aleshores consistia en una peça de terra d’1 quartó amb una casa i confrontava al nord amb terra d’Antonia i Catalina Espases; al sud, amb terra de Catalina Espases i de Mateo Cañellas; a l’est, amb terra de dita Catalina Espases, i a l’oest, amb terra d’hereus de Francisca Balaguer (RP2, 2247-terme, 1a-2a).
El 12 de juny de 1883 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, María Magdalena Roca Coll adquirí dels germans Sabater Espases per preu de 1.750 pessetes una peça de terra camp d’1 quartó procedent de la propietat denominada Can Cocó o Can Vergueta. Confrontava al nord amb Ca na Gallura; al sud, amb terra de la compradora; a l’oest, amb terra que fou de Catalina Espases Adrover de la mateixa procedència, i a l’oest, amb terra de Francisca Oliver (RP2, 4434-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 26 de juliol de 1898 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner, María Magdalena Roca Coll adquirí de María Zanoguera Espases per preu de 550 pessetes una peça de terra de 30 destres procedent de la propietat denominada Can Cocó o Can Vergueta. Confrontava al nord amb la propietat de Catalina Zanoguera Espases; al sud, amb la propietat de Sebastián Zanoguera Espases; a l’est, amb el camí de Son Berga, i a l’oest, amb terra de la compradora i la casa de Mateo Cañellas Palmer (RP2, 6953-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptures de 22 de desembre de 1888 i 20 de juliol de 1899 autoritzades, respectivament, pels notaris Miguel Ignacio Font Muntaner i Alejandro Rosselló Pastors, María Magdalena Roca Coll agrupà les dessusdites tres propietats sota una mateixa finca registral que consistia en una peça de terra de 2 quartons i 30 destres amb casa denominada Can Cocó, Son Porro o Cal Patró. Confrontava al nord amb Ca na Gallura i la propietat de Catalina Zanoguera Espases; al sud, amb les propietats de Sebastián Zanoguera Espases i de Mateo Cañellas Palmer; a l’est, amb el camí de Son Berga, i a l’oest, amb terres de Francisca Oliver (RP2, 5473-terme, 1a; RP2, 7373-terme, 1a).
María Magdalena Roca Coll morí fadrina el 6 de març de 1905 amb testament que havia disposat el 12 d’octubre de 1903 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu germà Pedro Antonio Roca Coll (†1-3-1910), i propietaris amb designació de béns, els seus nebots: María, Pedro (forner) i Antonio Roca Sagreras, fills de Pedro Antonio Roca Coll. Mitjançant escriptura de 2 de desembre de 1952 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, la propietat se l’adjudicà Pedro Roca Sagreras. Segons el document, aquesta propietat es denominava Cal Patró (RP2, 7373-terme, 4a).
El 12 d’abril de 1955 davant el notari Jorge Roura Rosich, Pedro Roca Sagreras vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a la seva filla María Roca Navarro, casada amb Sebastián Sastre Sansaloni. Aleshores ocupava una superfície de 4.500 m² de terra de conreu i comprenia casa i altres dependències. Confrontava al nord amb Ca na Gallura; al sud, amb terres de J. González, un camí veïnal i la terra i casa d’Antonio Ramonell Boix; a l’est, amb terres de dit González i un camí veïnal, i a l’oest, amb la propietat d’Antonio Gelabert Rigo (íd., 6a).
Mitjançant escriptura de 18 de maig de 1960 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, María Roca Navarro vengué la propietat per preu de 40.000 pessetes al conrador Melchor Seguí Picornell. Aleshores es trobava en estat ruïnós i la tenien arrendada Juan López Fernández, picapedrer, i Joaquín Rodríguez García, marbrista (íd., 7a).
El 13 de juliol de 1963 davant dit notari Villanueva, Melchor Seguí Picornell la vengué ocupada pels compradors per preu de 40.000 pessetes a Juan López Fernández (picapedrer) i Emilia Rodríguez Jerónimo, Miguel Rodríguez Jerónimo (pagès) i Encarnación González Ruiz i Joaquín Rodríguez García (marbrista) i Guillermina Rodríguez Jerónimo. Segons recent midament, la propietat ocupava una superfície de 3.727,8 m² (íd., 8a).
El terme de Palma 