Can Vergueta

Son Porro, Cal Patró

L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Cardell, àlies Vergueta, qui la posseí al llarg dels segles XVIII-XIX. El 1824 els hereus de Bartomeu Cardell Vich es repartiren la propietat, i les successives divisions acabaren configurant el llogaret conegut com a Cal Patró.

Desconeixem el nom del primer propietari. De fet, els regidors de l’Hospital General es trobaren amb el mateix problema quan el 9 de setembre de 1710 concediren títol nou als germans Miquel, Antoni i Joan Arrom Martí, fills de Guillem i de Joana. Segons aquest document, la propietat havia estat antigament d’Antoni Martí, qui la posseí durant més de 30 anys. Amb aquests antecedents podem identificar la propietat amb la peça de terra i casa que els estims de 1685 documenten a nom d’Antoni Martí, Barrobí: «Pessa de terra y casas de Antoni Martí, Barrobí, tres-centas lliuras» (ARM, Not. H-19, f. 107; ARM, D-1253, f. 200v).

Sembla que Antoni Martí també era conegut amb el malnom de Porro, la qual cosa explicaria la denominació inicial de la propietat. De fet, el trobam documentat a diversos contractes d’arrendament d’horts del terme de la ciutat, com per exemple un hort situat dins Son Santjoan que el 1668 la seva propietària, Eleonor Quint, viuda d’Antoni Núniç de Sant Joan, arrendà a Antoni Martí, Porro (ARM, Not. 1744, f. 387).

Antoni Martí Picornell, hortolà, fill de Joan i de Joana, morí el 16 de febrer de 1690 amb testament que havia disposat cinc dies abans davant el notari Bartomeu Mir, en què nomenà hereu fideïcomissari el seu fill Antoni amb substitucions a favor dels altres fills Josep i Miquel. Llegà a la seva filla Joana (casada amb Guillem Arrom) 2 quarterades a Son Porro juntament amb la porció de cases que ja li havia entregat pel seu matrimoni (origen de Can Vergueta); al seu fill Josep, 3 quartons al mateix lloc de Son Porro juntament amb una porció de les cases (origen de Can Cocó); al seu net Antoni, fill d’Antoni, el quartó que li restava a Son Porro, i al seu fill Miquel, 3 quarterades que posseïa a la Casa Llarga. Com a conseqüència d’aquesta divisió es formaren, endemés d’aquesta propietat, d’altres com ara Can Cocó. Segons el document, Antoni Martí Picornell era arrendatari de diverses propietats de la zona, com per exemple Son Sametes o Son Pont de la Terra (ARM, Not. M-1653, f. 610).

Com s’ha assenyalat anteriorment, el 9 de setembre de 1710 els regidors de l’Hospital General concediren títol nou als germans Miquel, Antoni i Joana Arrom Martí, fills de Guillem, conrador, i de Joana. Segons el document, la propietat ocupava una superfície de 2 quarterades i comptava amb unes cases edificades. Prestava als hereus de Nicolau Berga 5 lliures cens de nombre de 7 lliures 10 sous cens, car la quantitat restant l’abonaven Josep Martí (2 lliures per una casa i 3 quartons) i Antoni Martí (10 sous per una casa i 1 quartó). Confrontava amb terres i cases de Josep i Antoni Martí de la mateixa procedència, Son Pont de la Terra, el rafal dels hereus del fuster Macià Vallespir i unes cases de Francina Gallur, casada amb Gabriel Albar. Al mateix acte els germans Arrom Martí la vengueren als conradors Llorenç i Gabriel Cardell, fills de Baltasar, naturals de Llucmajor (ARM, Not. H-19, f. 107-108).

Després de la mort de Llorenç Cardell la seva part indivisa de la propietat passà a la seva filla Joana, qui morí en edat pupil·lar i fou succeïda pel seu oncle Gabriel. Aquest es casà amb Joana Vich i en foren fills Bartomeu i Baltasar. Aquest darrer morí intestat el 19 de gener de 1747 i l’íntegra propietat passà al seu germà Bartomeu (ARM, Not. H-5, f. 227).

Bartomeu Cardell Vich, Vergueta, es casà amb Francina Tomàs i en foren fills Joana Aina, casada amb Jaume Vich; Francina, casada amb Antoni Josep Balaguer, i Margalida, casada amb Joan Roca.

L’Apeo (1818) només documenta la porció de Ca na Vergueta que pertanyia a Antoni Josep Balaguer. Tenia dues cases, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 800 lliures (ARM, D-1530, f. 220).

El 13 d’octubre de 1824 Joana Aina Cardell Tomàs, Bartomeu Balaguer Cardell (fill de Francina Cardell Tomàs) i els germans Pere Joan i Bartomeu Roca Cardell (fills de Margalida Cardell Tomàs) es dividiren la propietat. Joana Aina Cardell Tomàs s’adjudicà la meitat de les cases i una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb terres d’Antoni Pons, terres de Jacinto Feliu Togores i terres romanents. Bartomeu Balaguer Cardell s’adjudicà l’altra meitat de les cases i una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb terres d’Antoni Pons, terres d’Agustí Cortès i terres de Joana Aina Cardell Tomàs i de Bartomeu Roca Cardell de la mateixa procedència. Bartomeu Roca Cardell s’adjudicà una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres d’Agustí Cortès, terres de Pere Onofre Ripoll Ripoll, terres de Jacinto Feliu Togores i terres de Bartomeu Balaguer Cardell. Pere Joan Roca Cardell s’adjudicà una peça de terra de mitja quarterada. Cal assenyalar que dos mesos abans, el 23 d’agost de 1824, els germans Roca Cardell havien signat escriptura de divisió de l’herència materna davant el notari Josep Fullana (ARM, Not. S-794, f. 276; ARM, Hospitals 84, f. 12v).

Joana Aina Cardell Tomàs morí el 21 de setembre de 1826 i la propietat passà al seu fill Miquel, nascut del seu matrimoni amb Jaume Vich. El 1831 la capbrevà declarant que ocupava una superfície de mitja quarterada, tenia cases i prestava 18 sous 6 diners cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto. Confrontava amb terres de Bartomeu Balaguer Cardell, terres de Jacinto Feliu Togores i terres de Caterina Adrover (ARM, Hospitals 84, f. 14).

Miquel Vich Cardell morí el 10 d’abril de 1848 amb testament que havia disposat el 15 de març de 1840 davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerònia Comas Colombàs, conradora, i propietària, la seva filla adoptada, María Luisa. Aleshores la propietat consistia en mitja quarterada de terra amb una casa rústica de dos aiguavessos i planta baixa de 315 pams quadrats i una petita quadra de 16 pams quadrats situada davant la casa. Era denominada, indistintament, Can Vergueta, les Verguetes o Ca les Verguetes, abans Can Porro Petit. Procedia de Son Berga i se situava al lloc de la Vileta. Confrontava al nord amb terres de Bartomeu Balaguer Palmer; al sud, amb el rafal de Son Espases Nou; a l’est, amb terres de Margarita Espases, i a l’oest, amb terra de Bartomeu Balaguer Palmer (RP2, 1266-terme, 1a).

El 5 de gener de 1869 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Jerònia Comas Colombàs vengué al moliner Mateo Cañellas Palmer per preu de 80 lliures una porció de la propietat que comprenia la casa i la quadra. La casa estava marcada amb el nombre 13 del quarter 7è de la zona 4a i confrontava a la dreta amb les cases de Catalina Espases Adrover; a l’esquerra, amb les cases de Bartomeu Balaguer Palmer, i al fons, amb les cases d’hereus de José Roca. La quadra, que estava separada de la casa pel camí de Can Vergueta, confrontava a la dreta amb terra de dit Bartomeu Balaguer Palmer; a l’esquerra, amb la casa de Margarita Espases, i al fons, amb la quadra de Miguel Salvá. (RP2, 1267-terme, 1a).

María Luisa Vich, expòsita, morí sense testar el 30 d’abril de 1848, i en providència de 4 d’octubre de 1873 dictada per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en fou declarat hereu legal el seu fill José Salvá Vich, fuster, veïnat de Son Sardina, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptures de 4 i 20 de novembre següent autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra secà amb arbrat i una casa de nova construcció marcada amb el nombre 3 del quarter 7è de la zona 4a. Confrontava al nord amb la casa i quadra venuda a Mateo Cañellas Palmer (RP2, 1266-terme, 2a).

El 18 d’agost de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, José Salvá Vich, jornaler, vengué la propietat per preu de 2.250 pessetes al també jornaler Sebastián Zanoguera Espases (íd., 9a).

Juan Zanoguera Horrach morí el 14 de desembre de 1960 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1938 davant dit notari Alemany, en què nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Salvá Noguera, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de maig següent autoritzada pel notari José Masot Novell. Francisca Salvá Noguera fou succeïda pel seu únic hereu, José Ferrer Llabrés, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 10 de juliol de 1968 autoritzada pel notari Francisco Servera Amengual (íd., 13a-14a).

El 19 d’abril de 1907 davant el notari Mateo Jaume Servera, Mateo Cañellas Palmer i el seu fill Onofre Cañellas Tomás vengueren a Vicente Capó Colom per preu global de 1.500 pessetes, ço és, el primer, la porció de Can Vergueta que adquirí de Jerònia Comas Colombàs, i el segon, una porció homònima amb casa que heretà de sa mare, Francisca Tomás Ambrós (†31-10-1902), qui l’adquirí (1877) de Sebastián Oliver Balaguer (RP2, 1267-terme, 2a; RP2, 3124-terme, 6a).

Mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1928 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Vicente Capó Colom vengué ambdues propietats per preu global de 600 pessetes al matrimoni Luis Gabriel Morenet i Isabel Mayol Barceló. La casa de la porció que fou de Mateo Cañellas Palmer comprenia aleshores planta baixa i alts (íd., 3a; íd., 8a).

El 8 de juny de 1940 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, el matrimoni vengué ambdues propietats per preu global de 2.000 pessetes a les germanes Juana i María Obrador Serra (casada amb el procurador dels tribunals Antonio Ramonell Boix) (íd., 4a; íd., 9a).

María Obrador Serra morí el 21 de febrer de 1976 amb testament que havia disposat el 7 de setembre de 1970 davant el notari Jerónimo Massanet Sampol, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Antonio Ramonell Boix, i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Francisca María, María Antonia, Antonio i Gabriel Francisco Ramonell Obrador, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de febrer de 1977 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza (íd., 5a; íd., 10a).

El 1831 Bartomeu Balaguer Cardell capbrevà la propietat declarant que prestava 12 sous 6 diners cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto i que confrontava amb terres de Tomàs Aguiló, terres de Bartomeu Roca, terres del denunciant que adquirí del seu cosí Pere Joan Roca Cardell, terres de Miquel Vich, terres de Bartomeu Castelló i terres de Caterina Oliver. Morí el 21 de desembre de 1844 amb testament que havia disposat el 30 de juliol anterior davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Bartomeu (moliner d’aigua), Jaume (moliner d’aigua) i Francina Balaguer Palmer (casada amb Sebastià Oliver) i la seva neta Catalina Balaguer Pons (casada amb José Roca), i nomenà hereva universal la seva dona, Caterina Palmer Florit. Aquesta darrera morí als 84 anys el 24 de desembre de 1862 amb testament que havia ordenat el 7 d’agost de 1845 davant el mateix notari, en què instituí en la porció llegítima els dessusdits fills i neta, a qui també nomenà hereus universals dels béns materns i paterns amb designació de béns. A Bartomeu li deixà una porció de Can Vergueta de mitja quarterada amb les cases; a Jaume, una porció de mitja quarterada sense cases, per la qual cosa cadascun dels altres hereus li havia de pagar 35 lliures perquè se n’hi construís unes de noves; a Francina, una porció d’1 quarterada procedent de Son Magraner situada al lloc de la Vileta i una caseta dita Can Bover situada al lloc de Son Sardina, i a Catalina, una casa situada a Establiments amb una peça de terra contigua d’1 quartó. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de març de 1864 autoritzada pel notari Pedro José Bonet (ARM, Hospitals 84, f. 11v; RP2, 522-PG, 1a-2a).

El 12 de març de 1871 davant el notari Francisco Mateu, Bartomeu Balaguer Palmer vengué la seva porció de Can Vergueta per preu de 550 lliures al jornaler Bartomeu Roca Arbona, qui mitjançant escriptura de 24 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner la vengué pel mateix preu als germans Sebastián (picapedrer), Catalina (casada amb Miguel Femenía Carbonell), Bartolomé (jornaler) i Francisca Oliver Balaguer. Confrontava al nord amb terres de José Roca, José Aguiló i Bartomeu Roca Cardell; al sud, amb terres que s’adjudicà Jaume Balaguer Palmer i terres de Miguel Vich; a l’est, amb la casa i terra de Bartomeu Roca Cardell, i a l’oest, amb dites terres de Jaume Balaguer Palmer i terres d’Antonio Espases (RP2, 522-PG: 1a, 5a, 8a).

Mitjançant escriptura de 19 de novembre de 1877 autoritzada per dit notari Font, Bartolomé Oliver Balaguer vengué la seva part indivisa de la propietat per preu de 500 pessetes a les seves germanes, Catalina i Francisca, les quals juntament amb el seu germà Sebastián es dividiren la propietat al mateix acte (íd., 10a).

El 16 de juny de 1900 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Catalina Oliver Balaguer vengué la seva porció de Can Vergueta per preu de 1.000 pessetes a María Margarita Homar Rosselló. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat ocupava una superfície de 74 destres i mig, comprenia una casa i confrontava a l’est amb la porció que s’adjudicà Francisca Oliver Balaguer (RP2, 522-terme: 11a, 19a).

Mitjançant escriptura de 20 d’octubre de 1902 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María Margarita Homar Rosselló vengué la propietat pel mateix preu a Gabriel Cunill Frontera. Aquest morí viudo als 75 anys a Santa Maria del Camí el 6 de maig de 1912 amb testament que havia disposat el 29 d’octubre anterior davant el notari de dita vila Jesús Solís de Ecenarro, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus dos únics fills, Gabriel i Miguel Cunill Roig, jornalers, destinant aquesta propietat a Gabriel, qui la vengué a Juan Pujol Colomar per preu de 1.000 pessetes mitjançant escriptura de 27 de setembre de 1914 autoritzada per dit notari Solís (íd., 21a-23a).

El 12 d’octubre de 1914 davant el notari Mateo Jaume Servera, Juan Pujol Colomar vengué la propietat pel mateix preu a Bartolomé Mas Sureda, qui mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1919 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons la vengué per preu de 500 pessetes a María de los Dolores Ribot Joanals (casada amb Bartolomé Gumbau Montaner), la qual la vengué per preu de 1.500 pessetes al xòfer Onofre Cabrer Tous mitjançant escriptura de 19 de juny de 1931 autoritzada per dit notari Alcover (íd.: 24a, 26a, 28a).

Onofre Cabrer Tous morí el 2 de setembre de 1937 amb testament que havia ordenat el 19 de juny de 1931 davant dit notari Alcover, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Ángela Ramis Palou (†26-6-1994), i propietaris en parts iguals, la seva pubila, Catalina, i els fills pòstums i naixedors, que ho fou Jaime. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de març següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 29a).

El 5 d’agost de 1895 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Francisca Oliver Balaguer vengué la seva porció de Can Vergueta per preu de 775 pessetes a Juan Cazador Font. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat ocupava una superfície de 74 destres i mig i confrontava a l’est amb la porció que s’adjudicà Sebastián Oliver Balaguer; i a l’oest, amb la que s’adjudicà Catalina Oliver Balaguer (RP2, 3123-terme: 1a, 6a).

Mitjançant escriptura de 21 de març de 1900 autoritzada per dit notari Font, Juan Cazador Font vengué la propietat pel mateix preu al conrador Bartolomé Comas Florit (íd., 7a).

Bartolomé Comas Florit morí el 28 de juliol de 1910 amb testament que havia disposat el 22 de desembre de 1905 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Pascual Roca (†12-11-1916), i propietaris amb designació de béns, els seus sis fills: Francisco, Bárbara, Francisca, Rafael, Magdalena i Catalina Comas Pascual. Mitjançant escriptura de 7 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i Rafael s’adjudicà aquesta propietat, que aleshores comprenia una casa d’un aiguavés (íd., 8a).

El 27 d’abril de 1921 davant dit notari Socías, Rafael Comas Pasqual vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a José Llabrés Bestard (íd., 10a).

José Llabrés Bestard, jornaler, morí als 60 anys el 22 de gener de 1939 amb testament que havia ordenat el 8 d’abril de 1927 davant el Nicasio Pou Ribas, en què instituí en la porció llegítima l’únic fill que conservava, Antonio Llabrés Gelabert, i en la resta de béns nomenà hereva la seva dona, Antonia Gelabert Rigo. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).

Antonia Gelabert Rigo morí el 3 de maig de 1961 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1942 davant dit notari Pou, en què nomenà hereu universal el seu fill, Antonio Llabrés Gelabert, picapedrer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de juliol següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores confrontava al nord amb terra de Guillermo Coll Riutort; al sud, amb terra de Francisca Salvá Noguera; a l’est, amb terres de Melchor Seguí i Juana i María Obrador Serra, i a l’oest, amb terra d’Ángela Ramis Palou (íd., 12a).

El 9 de juliol de 1883 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Sebastián Oliver Balaguer vengué la seva porció de Can Vergueta, d’uns 50 destres de superfície, per preu de 1.500 pessetes a Francisca Tomás Ambrós (RP2, 3124-terme: 1a, 3a).

Francisca Tomás Ambrós morí el 31 d’octubre de 1902 amb testament que havia disposat el 22 de març de 1901 davant el notari Alejandro Rosselló Pastors, en què llegà aquesta propietat en concepte de llegítima al seu fill Onofre Cañellas Tomás i deixà l’usdefruit al seu home, Mateo Cañellas Palmer (†6-1-1917). En la resta de béns nomenà hereu usufructuari el seu home, i propietària, la seva neta Francisca Cañellas Amengual, filla d’Onofre Cañellas Tomás. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de març següent autoritzada pel mateix. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra amb casa (íd., 5a).

El 19 d’abril de 1907 davant el notari Mateo Jaume Servera, Onofre Cañellas Tomás i son pare, Mateo Cañellas Palmer, vengueren a Vicente Capó Colom per preu global de 1.500 pessetes, ço és, el primer, la seva porció de Can Vergueta, i el segon, una porció homònima que adquirí de Jerònia Comas Colombàs (íd., 6a; RP2, 1267-terme, 2a).

Jaume Balaguer Palmer morí intestat el 13 d’octubre de 1872, i en acte de 24 de novembre de 1877 dictat per Francisco de Paula Puig García, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus legals els seus sis fills: Catalina (casada amb Bartolomé Seguí Gordiola), María Magdalena (casada amb Juan Bautista Seguí Gordiola), Antonia, Bartolomé, Pedro Juan i Francisca Balaguer Jaume, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Jaume Muntaner (RP2, 1672-terme, 3a).

El 18 de maig de 1878 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren la propietat per preu de 1.951 pessetes a Francisca Horrach Frau (casada amb Sebastián Zanoguera Espases), qui mitjançant escriptura de 25 següent autoritzada per dit notari la vengué pel mateix preu a Catalina Oliver Balaguer (casada amb Miguel Femenía Carbonell), la qual el 6 de desembre de 1899 davant el mateix notari la vengué per preu de 1.000 pessetes a Sebastián Zanoguera Espases. Aleshores la propietat ocupava una superfície de mitja quarterada i confrontava a l’oest amb terres de Pedro Ripoll Palou (íd.: 1a, 5a-6a, 8a).

Sebastián Zanoguera Espases morí als 69 anys el 3 de gener de 1923 amb testament que havia disposat el 3 de desembre de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Catalina (†3-4-1945, casada amb Cosme Perelló Pujadas), Juan i Antonia Zanoguera Horrach (casada amb Fermín Baltasar García). Nomenà hereus usufructuaris amb designació de béns la seva dona, Francisca Horrach Frau (†21-10-1930), i els seus fills Juan i Catalina, i propietaris amb designació de béns, el seu fill Juan i els seus nets Antonia (casada amb José Ribas Nebot), Juan, Francisca (casada amb Juan Marí Tur) i Catalina Perelló Zanoguera (casada amb Miguel Coll Pascual), fills de Catalina Zanoguera Horrach. Mitjançant escriptura de primer de gener de 1931 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren els germans Perelló Zanoguera. Amb posterioritat al testament de Sebastián Zanoguera Espases nasqueren tres fills més de Cosme Perelló Pujadas i de Catalina Zanoguera Horrach: Sebastián, Rafael i José Perelló Zanoguera, els quals també inscrigueren aquesta propietat al seu favor mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1933 autoritzada per dit notari Alemany. Aleshores confrontava a l’est amb la finca que s’adjudicà Juan Zanoguera Horrach (íd., 10a-11a).

El 17 de febrer de 1948 davant dit notari Alemany vengueren la propietat per preu de 3.500 pessetes a l’agricultor José Buades Roca, qui la vengué per preu de 3.975 pessetes a la seva filla María Buades Jaume mitjançant escriptura d’11 de març de 1963 autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 13a-14a).

María Buades Jaume morí fadrina el 3 de maig de 1963 amb testament que havia ordenat l’11 de març anterior davant dit notari Masot, en què instituí en la porció llegítima son pare, José Buades Roca, i nomenà hereu universal propietari el seu germà José Buades Jaume, marbrista. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de desembre següent autoritzada pel notari José Clar Salvá (íd., 15a).

El 27 d’octubre de 1824 Pere Joan Roca Cardell vengué la seva porció de Can Vergueta al seu cosí Bartomeu Balaguer Cardell, qui la capbrevà el 1831 declarant que ocupava una superfície de mitja quarterada, prestava 12 sous 6 diners cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto i confrontava amb terres de Tomàs Aguiló, terres de Bartomeu Roca Cardell, terres del denunciant, terres de Bartomeu Castelló i terres de Caterina Oliver (ARM, Hospitals 84, f. 11).

El 1831 Bartomeu Roca Cardell capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de mitja quarterada, tenia cases edificades, prestava 6 sous 3 diners cens a Tomàs Quint Zaforteza Dameto i confrontava amb terres de Tomàs Aguiló, Pere Onofre Ripoll Ripoll i Bartomeu Balaguer Cardell. Morí el 20 d’octubre de 1871 i fou succeït pels seus fills: Inés (casada amb Miguel Borrás Alemany), Juana Ana (casada amb Miguel Palliser Oliver), Juan i Bartolomé Roca Arbona. El 1874 Inés, Juana Ana i Bartolomé es dividiren la propietat; Juan, en canvi, s’adjudicà una casa i terra procedent de Son Terrola (ARM, Hospitals 84, f. 12; RP2, 5715-5718-terme).

Inés Roca Arbona s’adjudicà una porció d’1 quartó amb una casa edificada que confrontava al nord amb terra de Tomás Aguiló; al sud, amb terra de Catalina Oliver mitjançant camí; a l’est, amb la porció que s’adjudicà el seu germà Bartolomé Roca Arbona, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà la seva germana Juana Ana Roca Arbona. Morí viuda als 84 anys el 16 de maig de 1922 amb testament que havia atorgat al Secar de la Real el 12 de maig de 1909 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Miguel Borrás Alemany (†23-5-1909), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan, Jerónima i Juana María Borrás Roca. Mitjançant escriptura de 19 de juny següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Jeronima, casada amb Mateo Sabater Ferrer (RP2, 5717-terme, A-2a).

El 25 d’agost de 1953 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Jerónima Borrás Roca donà la propietat a la seva filla Francisca Sabater Borrás, casada amb Onofre Seguí Cladera (íd., 6a).

Juana Ana Roca Arbona s’adjudicà una porció d’1 quartó amb una casa edificada que confrontava al nord amb terra de Tomás Aguiló; al sud, amb terra de Catalina Oliver; a l’est, amb la porció que s’adjudicà la seva germana Inés Roca Arbona, i a l’oest, amb terra de Pedro Ripoll Palou. Morí viuda als 82 anys el 14 d’agost de 1910 amb testament que havia atorgat al lloc de Son Sardina el 23 de setembre de 1907 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva filla Catalina Palliser Roca, i propietaris, aquesta i els altres fills: Margarita, Juana Ana i Miguel Palliser Roca, i els seus nets: Miguel, Antonia i Magdalena Palliser Pujol, i Miguel, Antonio, Bartolomé i Jaime Palliser Mateu (RP2, 5718-terme, A-2a).

El 25 d’octubre de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 460 pessetes a Paula Borrás Oliver (íd., 3a).

Mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1970 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol, Paula Borrás Oliver, veïnada de Randa, vengué la propietat per preu de 36.000 pessetes al picapedrer Gabriel Garcías Felip. Aleshores consistia en una casa i corral marcada amb el nombre 18 de la barriada de Cal Patró (íd., 4a).

Bartolomé Roca Arbona s’adjudicà una porció de 61 destres i mig amb una casa edificada que confrontava al nord amb terra de Tomás Aguiló; al sud, amb terra de Catalina Oliver; a l’oest, amb dita terra de Catalina Oliver mitjançant camí, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà Inés Roca Arbona. Morí el primer de febrer de 1890 amb testament que havia disposat el 14 d’octubre de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus dos únics fills: Bartolomé i Juana María Roca Palliser, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Palliser Oliver (†2-1-1894). Mitjançant escriptura de 8 de setembre següent autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juana María (RP2, 5715-terme, A-3a).

Juana María Roca Palliser morí el 22 d’octubre de 1920 amb testament que havia ordenat el 20 d’abril de 1901 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, José Buades Estelrich (†30-7-1924), i propietari, el seu fill, José Buades Roca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a-5a).

L’11 de març de 1963 davant el notari José Masot Novell, José Buades Roca vengué la propietat per preu de 9.600 pessetes al seu fill José Buades Jaume (íd., 6a).

Son Porro, Cal Patró

Deixa un comentari Cancel·la la resposta