Cal Moixac, Can Moreno
L’origen de la propietat es troba en la parcel·lació i establiment d’una part de la possessió de Son Berga que el procurador Nicolau Berga efectuà al primer terç del segle XVII. Igualment com altres propietats de la zona, el domini directe pertanyia a l’Hospital General (almanco durant els segles XVI-XIX). Pren nom de la família Sabater, àlies Revell, qui la posseí al llarg del segle XVIII.
El 29 de gener de 1624 el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga, establí una peça de terra de 15 quarterades procedent de Son Berga al conrador Rafel Quetgles, Blai. Confrontava amb el camí reial de Valldemossa, Son Magraner (de Francesc Puigdorfila), la síquia de na Bastera, terres de Joana Alomar, terres del moliner Nadal Alomar i un camí d’establidors (ARM, Not. M-1272, f. 321).
Rafel Quetgles testà el 30 de juliol de 1626 davant el notari Antoni Ripoll i nomenà hereu universal el seu fill Joan, qui parcel·là la propietat. El 30 de setembre de 1647 establí al conrador Jaume Femenia una peça de terra de 8 quarterades i mitja. Posteriorment Caterina Noceras (viuda i hereva usufructuària de Jaume Femenia segons el testament que disposà el 4 d’agost de 1672 davant el notari Miquel Pons) capbrevà la propietat declarant que prestava 21 lliures 7 sous 6 diners cens als hereus de Gabriel Berga (abans als hereus de Joan Quetglas) i que confrontava amb el camí reial de Valldemossa, terres de Miquel Frontera, terres de Mateu Gallur i el camí que anava al Molí de Son Pont de la Terra (ARM, Not. H-1, f. 82).
Fruit del matrimoni entre Jaume Femenia i Caterina Noceras nasqueren Pere, Jaume i Joan, conradors, els quals el 15 de juliol de 1691 signaren escriptura de divisió de l’herència paterna i aquesta finca se l’adjudicà Pere, qui ja n’apareix com a propietari als estims de 1685: «Pessa de terra y casas de Pere Femenia, sinch-centas lliuras» (ARM, Not. H-18, f. 247v; ARM, D-1253, f. 200v).
El 20 de gener de 1695 Pere Femenia Noceras vengué al conrador Joan Sabater, Revell, una peça de terra de 2 quarterades amb cases que confrontava amb el camí de Valldemossa, terres romanents al venedor i un camí sender o passatge anomenat del Destre. S’acordà que el comprador havia de prestar 8 lliures cens de nombre de 13 lliures 7 sous 6 diners cens a Gabriel Berga. En els decennis de 1740-50 Miquel Carbonell, net de Pere Femenia Noceras, es desfeu de la resta de la propietat, que fou adquirida en diferents compres pels propietaris de Ca na Gallura (ARM, Not. H-18, f. 247v).
Posteriorment la propietat passà a Gabriel Sabater, molt probablement fill de Joan. Morí el 16 d’abril de 1749 amb testament que havia disposat el 30 de juliol de 1744 davant el notari Martí Serra, en què nomenà hereves les seves filles: Antonina, Aina i Margalida (†30-9-1754), nascudes del seu matrimoni amb Margalida Sabater (ARM, Not. 2154, f. 313v).
Mitjançant escriptura de 27 de març de 1769 autoritzada pel notari Pere Josep Bonet, les germanes Antonina i Aina Sabater Sabater es dividiren l’herència. Antonina, viuda de Macià Amengual, s’adjudicà una porció d’1 quarterada amb dues cases que confrontava amb terres d’Onofre Aguiló de la mateixa procedència, el camí reial de Valldemossa, la porció de la seva germana, Aina, i un camí sender o passatge. S’obligà a la prestació d’1 lliura 10 sous cens als hereus de Gabriel Berga. Aina, viuda de Joan Amengual, s’adjudicà una porció d’1 quarterada amb una casa que confrontava amb terres d’Antoni Pons, Menorca, el camí de Valldemossa, terres de la seva germana, Antonina, i un camí sender o passatge (íd.).
El 15 de maig de 1768 Antonina Sabater Sabater feu donació post mortem d’aquesta propietat a la seva filla Margalida Amengual Sabater, els hereus de la qual la vengueren a Jacinto Feliu Togores per preu de 450 lliures mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1828 autoritzada pel notari Macià Sampol. Segons l’escriptura de compravenda, se situava al lloc de Can Revell, ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb el camí de Valldemossa, cases de Francina Aina Mulet Garí (abans d’Aina Sabater Sabater), terres de Caterina Carbonell, el camí de Son Berga i terres del comprador mitjançant camí (ARM, Not. S-798, f. 206v).
Jacinto Feliu Togores morí als 75 anys el 25 d’octubre de 1842 amb testament i codicil que havia disposat el 8 de març de 1839 i el 8 de maig de 1840, respectivament, davant el notari Pere Joan Ferrer, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus tres fills: Jacinto (misser), Andrés i Sebastián Feliu Bonet (notari), nascuts del seu matrimoni amb Isabel Bonet. A Sebastián li deixà, entre altres propietats, Can Revell, d’1 quarterada de superfície. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 5976, f. 62).
Sebastián Feliu Bonet, viudo al temps de la seva mort d’Isabel Ferrá, morí als 55 anys el 13 d’octubre de 1866 amb testament que havia disposat el 2 de març anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què després de fer diversos prellegats nomenà hereus universals els seus tres fills: Jacinto (misser, casat amb Francisca Fons Humbert), José (militar) i Isabel, ço és, aquesta en 1/5 part, i els altres dos, en 2/5 parts perhom (RP2, 4281-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 de desembre de 1881 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, els germans Feliu Ferrá es dividiren els béns hereditaris i Can Revell, entre altres propietats, se l’adjudicà Jacinto (íd., 1a-2a).
Jacinto Feliu Ferrá cedí Can Revell a María Genestar Mulet a canvi de Can Tonet. La permuta, que es feu de paraula, s’elevà a escriptura pública el 14 de novembre de 1894 davant el notari Juan Palou Coll, quan María Genestar Mulet ja era morta. El bescanvi el signaren els seus fills Juan i María Morro Genestar i José Simó Genestar i el seu net Miguel Morro Vich. Aleshores confrontava al nord amb terra de Tomás Aguiló; al sud, amb terra de Juan Roca Arbona; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí de Son Berga. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 15 sous cens a Tomás Quint Zaforteza (RP2, 4283-terme, 1a-3a).
María Genestar Mulet, viuda en primeres núpcies de Miguel Morro Martorell i casada al temps de la seva mort amb Nicolás Simó Reus, morí als 54 anys el 7 de març de 1892 amb testament que havia disposat el 10 d’octubre de 1884 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills: Juan, Gabriel (†5-12-1889) —casat amb Margarita Vich Cañellas (†7-3-1892)— i María Morro Genestar i José Simó Genestar. Destinà mitja quarterada de Can Revell al seu fill José Simó Genestar, i la mitja quarterada restant, al seu net Miguel Morro Vich (RP2, 6544-terme, 1a-2a).
José Simó Genestar, picapedrer, morí als 42 anys el 29 d’octubre de 1917 amb testament que havia ordenat el 31 de maig de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María (casada amb Sebastián Juan Pujol), Nicolás, Leonardo, José (soldat del batalló d’enginyers) i Rosa Simó Reus, i els fills pòstums i naixedors, que ho fou Juan Simó Reus (n. 16-1-1917). En la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Reus Vila. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1918 autoritzada pel mateix notari (RP2, 4283-terme, 5a).
El 3 d’abril de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la mitja quarterada de Can Revell per preu de 850 pessetes a Jaime Riutort Cabrer (íd., 9a).
Jaime Riutort Cabrer morí el 31 de març de 1970 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1964 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats a les seves nebodes Margarita Roig Picornell, Magdalena Riutort Capó i María Frau Sabater, i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu nebot Guillermo Coll Riutort, agricultor, qui s’adjudicà aquesta propietat. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).
El 14 de novembre de 1894 davant el notari Juan Palou Coll, Miguel Morro Vich vengué la mitja quarterada de Can Revell per preu de 1.500 pessetes al jornaler Nicolás Simó Reus (†22-2-1923). Confrontava a l’oest amb la porció que s’adjudicà José Simó Genestar (RP2, 6546-terme, 2a).
Mitjançant escriptura de 20 de juny de 1906 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera, Nicolás Simó Reus donà la propietat al seu fill José Simó Genestar (íd., 5a).
José Simó Genestar, picapedrer, morí als 42 anys el 29 d’octubre de 1917 amb testament que havia ordenat el 31 de maig de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: María (casada amb Sebastián Juan Pujol), Nicolás, Leonardo, José (soldat del batalló d’enginyers) i Rosa Simó Reus, i els fills pòstums i naixedors, que ho fou Juan Simó Reus (n. 16-1-1917). En la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Reus Vila. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1918 autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de dos aiguavessos, planta baixa i alts (íd.: 6a, 10a).
Francisca Reus Vila morí el 3 de novembre de 1955 amb testament que havia disposat el 23 d’octubre de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Nicolás i nomenà hereus en parts iguals els altres fills: María, Leonardo, José, Rosa i Juan Simó Reus. Mitjançant escriptura de 6 d’agost de 1959 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo, els germans María, Leonardo, Rosa i Juan Simó Reus vengueren les seves respectives parts indivises de la propietat per preu global de 1.001 pessetes al seu germà José i a la seva dona, Catalina Ferrer Font (íd., 13a-14a).
En morir Aina Sabater Sabater la propietat passà a la seva filla Caterina Garí Sabater, ço és, mitja quarterada com a hereva universal del seu nebot Montserrat Morey (llegatari d’Aina Sabater Sabater segons el testament que disposà el 30 d’agost de 1806 davant el notari Josep Fullana) i mitja quarterada com a hereva de sa mare (segons el mateix testament) (ARM, Not. H-84, f. 1v).
Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Can Revell, pertanyia a Caterina Garí Sabater, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 1.400 lliures (ARM, D-1530, f. 219v).
Caterina Garí Sabater testà el 4 de març de 1827 davant el notari Josep Tous i nomenà hereves les seves filles, Francina Aina i Aina Maria (†8-11-1827), nascudes del seu matrimoni amb Pere Joan Mulet. El 1832 Francina Aina Mulet Garí capbrevà aquesta propietat declarant que confrontava amb terres de Jacinto Feliu Togores, el camí de Valldemossa i un camí d’establidors (ARM, Not. H-84, f. 1v).
Francina Aina Mulet Garí es casà amb Gabriel Genestar i en foren fills Guillermo i María. Mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1854 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, els germans Genestar Mulet es repartiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Guillermo. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava al nord amb la porció de Can Revell de Sebastián Feliu Bonet; al sud, amb Son Espases Nou; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí de Son Berga (RP2, 370-terme, 1a).
Entre 1858-71 Guillermo Genestar Mulet vengué 3 quartons i mig a quatre compradors diferents: Juan Roca Arbona, Ana María Sorá Sancho, Antonia Pujol Bestard i Bartolomé Roca Arbona (RP2: 395-396-terme, 1796-terme, 4539-terme).
Guillermo Genestar Mulet morí als 73 anys el 14 de desembre de 1903 amb testament que havia disposat el 4 de gener anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Ana Palmer Mas (amb qui es casà el 12 d’abril de 1858), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel, Guillermo i Francisca Ana Genestar Palmer, casada amb José Bauzá Garau (RP2, 370-terme: 2a, 4a).
Mitjançant escriptura de 15 de novembre de 1908 atorgada a Son Togores davant dit notari Togores, els germans Genestar Palmer vengueren al taverner Mateo Moreno Zanoguera per preu de 3.500 pessetes el que restava de la propietat després de les segregacions, ço és, una casa de planta baixa i alts denominada Can Revell i una peça de terra d’1 quartó. Confrontava al nord amb terres de Bartolomé Roca Palliser de la mateixa procedència; al sud, amb la casa de Damián Tous Lladó; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí del Molí de la Terra (íd., 3a-5a).
El 24 de novembre de 1923 davant el notari José Socías Gradolí, Mateo Moreno Zanoguera adquirí d’Antonio Tous Porcel per preu de 2.200 pessetes una casa amb una peceta de terra denominada Can Revell que confrontava al nord amb la propietat del comprador; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i al sud i a l’oest, amb el camí del Molí de la Terra. La propietat havia estat, successivament, de Damián Tous Lladó, Jacinto Feliu Ferrá, Sebastián Feliu Bonet, Jacinto Feliu Togores i Isabel Maria Cerdà Castelló i els seus fills Sebastián i María Cañellas Cerdá. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i prestava 15 sous cens a Tomás Quint Zaforteza (RP2, 4282-terme: 1a-3a, 8a-9a).
Mateo Moreno Zanoguera morí el 6 de juny de 1930 amb testament que havia ordenat el 10 de maig de 1911 davant dit notari Socías, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva propietària la seva dona, Francisca Vallés Cabrer, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (RP2: 370-terme, 4282-terme).
Segons l’escriptura que Francisca Vallés Cabrer atorgà el 22 de gener de 1969 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la propietat comprenia una casa composta per habitatge, magatzem, dependències destinades a fàbrica i dos patis (RP2, 11160-III, 1a-3a).
Segons el cadastre, la parcel·la ocupa una superfície de 1.929 m² i està marcada amb el nombre 121 de la carretera de Valldemossa. Es correspon amb la propietat coneguda amb el nom de Can Moreno.
El 30 d’octubre de 1858 davant el notari Pedro José Bonet, Guillermo Genestar Mulet vengué a Juan Roca Arbona, fill de Bartomeu i de Joana Maria, per preu de 300 lliures una porció d’1 quartó de Can Revell amb una casa anomenada Cal Moixac. Confrontava amb Son Espases Nou i els camins de Valldemossa i Ca na Gallura. Era tenguda sots alou de l’Hospital General i se situava al lloc de la Vileta (ARM, CH-668, f. 241; RP2, 4539-terme, 1a).
Juan Roca Arbona morí el 12 d’abril de 1888 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1876 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus quatre fills: Bartolomé, Juana María, Margarita i Catalina Roca Palliser, nascuts del seu matrimoni amb Margarita Palliser Oliver (†26-4-1898). Mitjançant escriptura de 14 d’abril de 1889 autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita Roca Palliser. Aleshores comprenia una casa i confrontava al nord amb la porció de Can Revell de María Genestar Mulet; al sud, amb terra de Sebastián Zanoguera Espases procedent de Can Revell; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 4539-terme, 6a-7a).
Margarita Roca Palliser morí viuda als 73 anys el primer d’abril de 1924 amb testament que havia ordenat el 20 de febrer de 1919 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què llegà aquesta propietat a la seva neboda i fillola Juana Ana Vidal Roca (casada amb l’amo pagès Bartolomé Tomás Gil) i en la resta de béns nomenà hereus universals amb designació de béns la seva altra neboda Catalina Vidal Roca i l’home d’aquesta, Salvador Llinás Santandreu, jornaler. Mitjançant escriptura de 29 de setembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència (íd., 9a).
El 30 d’abril de 1954 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Juana Ana Vidal Roca donà la propietat a la seva filla Margarita Tomás Vidal (íd., 10a-11a).
El 4 de desembre de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Guillermo Genestar Mulet vengué a Ana María Sorá Sancho, casada amb Francisco Vich Cañellas, per preu de 425 lliures una porció d’1 quartó de Can Revell que confrontava al nord amb terra i casa denominada Cal Moixac, de Juan Roca Arbona; al sud, amb terra i casa del venedor de la mateixa procedència; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb una porció d’1 quartó adquirida al mateix acte per Antonia Pujol Bestard (RP2, 395-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1877 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Ana María Sorá Sancho vengué la propietat per preu de 400 lliures al jornaler Sebastián Zanoguera Espases (íd., 6a).
Sebastián Zanoguera Espases morí als 69 anys el 3 de gener de 1923 amb testament que havia disposat el 3 de desembre de 1916 davant el notari José Alcover Maspons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills Catalina (casada amb Cosme Perelló Pujadas), Juan i Antonia Zanoguera Horrach (casada amb Fermín Baltasar García). Nomenà hereus usufructuaris amb designació de béns la seva dona, Francisca Horrach Frau (†21-10-1930), i els seus fills Juan i Catalina, i propietaris amb designació de béns, el seu fill Juan i els seus nets Antonia, Juan, Francisca i Catalina Perelló Zanoguera. Mitjançant escriptura de primer de gener de 1931 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan Zanoguera Horrach (íd., 8a).
Juan Zanoguera Horrach morí el 14 de desembre de 1960 amb testament que havia ordenat el 27 de maig de 1938 davant dit notari Alemany, en què nomenà hereva universal la seva dona, Francisca Salvá Noguera, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de maig següent autoritzada pel notari José Masot Novell (íd., 9a).
El 4 de desembre de 1865 davant el notari Cayetano Socías Bas, Guillermo Genestar Mulet vengué a la jornalera Antonia Pujol Bestard, casada amb Gabriel Vich Cañellas, per preu de 425 lliures una porció d’1 quartó de Can Revell que confrontava al nord amb terra i casa denominada Cal Moixac, de Juan Roca Arbona; al sud, amb terra i casa del venedor de la mateixa procedència; a l’est, amb una porció d’1 quartó adquirida al mateix acte per Ana María Sorá Sancho, i a l’oest, amb el camí de Son Berga (RP2, 396-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1869 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Antonia Pujol Bestard vengué la propietat per preu de 350 lliures al femeter Bartolomé Roca Arbona (íd., 4a).
El 22 de gener de 1871 davant dit notari Oliver, Bartolomé Roca Arbona adquirí de Guillermo Genestar Mulet per preu de 125 lliures una porció de mig quartó que confrontava al nord amb terra del comprador de la mateixa procedència; al sud, amb terra romanent al venedor; a l’est, amb el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb un camí veïnal (RP2, 1796-terme, 1a).
Bartolomé Roca Arbona morí als 70 anys el primer de febrer de 1890 amb testament que havia disposat el 14 d’octubre de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Bartolomé i Juana María Roca Palliser, jornalers, nascuts del seu matrimoni amb Catalina Palliser Oliver (†2-1-1894). Destinà a Bartolomé les dues porcions procedents de Can Revell (que foren agrupades al mateix acte sota una mateixa finca registral), i a Juana María, Cal Solleric, Cal Sord i Can Vergueta. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 8 de setembre següent autoritzada pel notari Antonio Mulet Mas. Aleshores ocupava una superfície d’1 quartó i mig i comprenia una casa. Confrontava al nord amb la casa i terra de Margarita Roca Palliser i la casa i terra de Sebastián Zanoguera Espases; al sud, amb la casa i terra de Guillermo Genestar Mulet; a l’est, amb la casa i terra de Sebastián Zanoguera Espases i el camí de Valldemossa, i a l’oest, amb el camí de Son Berga (RP2, 5748-terme, 1a).
Bartolomé Roca Palliser morí el 5 de febrer de 1938 amb testament que havia ordenat el 6 de maig de 1935 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Lladó Sabater (†30-5-1940), i hereus propietaris en parts iguals, els seus fills: Bartolomé, Jaime, Catalina i Margarita Roca Lladó (casada amb Pedro Coll Pou). Mitjançant escriptura de 25 de juny següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència. Bartolomé s’adjudicà una porció d’1 quartó, i Catalina, el mig quartó restant amb la casa (íd., 4a; RP2, 18999-terme, 1a).
El terme de Palma 