Can Bieló
La propietat se situa a la confluència de l’antic camí de Valldemossa i el camí de Son Espases. Es formà a mitjan segle XVIII amb l’agrupació de dues peces de terra procedents de Son Pont de la Terra. Pren nom dels conradors Vicenç Ferrà, Tonet, i Cristòfol Sastre, Bieló.
El 17 de maig de 1742 Vicenç Ferrà adquirí de Guillem Pont de la Terra una peça de terra de 3 quarterades que confrontava amb el camí públic de Valldemossa, terres romanents de Son Pont de la Terra i un camí d’un destre d’amplària pel qual s’anava als establiments de Son Berga. El 19 d’octubre de 1749 Vicenç Ferrà adquirí de Guillem Pont de la Terra una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb la travessia per la qual s’anava del camí de Valldemossa al monestir de la Real, terres romanents de Son Pont de la Terra i terres del comprador (ARM, Not. P-205: f. 76, 322v).
Vicenç Ferrà morí el 2 de febrer de 1753 amb testament que havia disposat el 28 de gener anterior davant el notari Joan Ginard, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francina Serra, i propietàries, les seves filles: Antonina Aina i Paula. Lo endemà la viuda rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia els objectes que es trobaven a les cases i hostal aleshores denominat l’Hostal d’en Tonet (ARM, Not. 6927, f. 117).
El 17 de juliol de 1776 les germanes Antonina Aina i Paula Ferrà Serra es dividiren la propietat. Nomenaren pèrits els conradors Cristòfol Sastre, Joan Thomàs i Joan Femenia, que taxaren les terres i les cases. Paula s’adjudicà la meitat de les cases i 2 quarterades i mitja de terra «a la part de les figueres» que confrontaven amb la part que correspongué a Antonina Aina, el camí de Valldemossa, el torrent de Valldemossa i terres de Domingo Carrió. Antonina Aina s’adjudicà l’altra meitat de les cases i 2 quarterades de terra que confrontaven amb la travessia per la qual s’anava del camí de Valldemossa al monestir de la Real i la part que correspongué a Paula. El forn i el pou restaren com a elements comuns (ARM, Not. 3811, f. 65).
Paula Ferrà Serra morí el 27 de novembre de 1803 amb testament que havia ordenat el 4 de novembre de 1802 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereu el seu fill Joan, nascut del seu matrimoni amb Joan Bauçà (ARM, Not. P-264, f. 322v).
Durant els anys següents Joan Bauçà Ferrà establí les terres que havia heretat. El 12 de setembre de 1808 establí a Pere Joan Mulet, fill de Bartomeu, una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres romanents al venedor i terres de Jacinto Feliu Togores. El 15 de desembre de 1819 establí a Caterina Garí (viuda del dessusdit Pere Joan Mulet) una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb terres de la compradora, terres de Joana Aina Palmer (viuda de Gabriel Sastre) mitjançant paret i terres romanents al venedor (íd., f. 396; ARM, Not. P-218, f. 441v).
Segons l’Apeo (1818), les terres que havien pertangut a Paula Ferrà Serra eren de Caterina Garí (casa i 2 quarterades de terra valorades en 1.400 lliures) i de Joan Bauçà, Simó (cases i 1 quarterada i mitja de camp de segona qualitat valorades en 1.200 lliures) (ARM, D-1530, f. 219).
El 3 de juliol de 1829 Joan Bauçà Ferrà, casat amb Esperança Roca, vengué els 3 quartons de terra que li restaven a Jacinto Feliu Togores, qui els agregà a Son Espases Nou. Confrontaven amb terres de Francina Aina Mulet Garí, terres de Cristòfol Sastre i terres del comprador (ARM, Not. P-220, f. 31v).
Pel que fa a les propietats de Pere Joan Mulet i Caterina Garí, foren heretades per la seva filla Francina Aina Mulet Garí, com a hereva universal de son pare (mort sense testar en un moment que no podem precisar) i de sa mare (qui testà el 4 de març de 1827 davant el notari Josep Tous). Ambdues propietats foren capbrevades el 2 de juny de 1829. La primera confrontava amb terres de Joan Bauçà, terres de la denunciant i terres de Jacinto Feliu Togores. La segona confrontava amb terres de la denunciant, terres de Joan Bauçà Ferrà, terres d’Antonina Aina Sastre i terres de Jacinto Feliu Togores (ARM, Not. P-267, f. 221).
Francina Aina Mulet Garí es casà amb Gabriel Genestar i en foren fills Guillermo i María. Mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1854 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, els germans Genestar Mulet es repartiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María. Consistia en una peça de terra de 5 quartons denominada Can Tonet. Confrontava al nord i a l’oest amb terres de Son Espases de Jacinto Feliu Ferrá; al sud, amb terres d’hereus de Cristòfol Sastre, Bieló, i a l’est, amb terres d’una altra propietat denominada Can Tonet (RP2, 6544-terme, 1a).
María Genestar Mulet, viuda en primeres núpcies de Miguel Morro Martorell i casada al temps de la seva mort amb Nicolás Simó Reus, morí als 54 anys el 7 de març de 1892 amb testament que havia disposat el 10 d’octubre de 1884 davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus fills: Juan, Gabriel (†5-12-1889) —casat amb Margarita Vich Cañellas (†7-3-1892)— i María Morro Genestar i José Simó Genestar. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1894 autoritzada pel dessusdit notari. Al mateix acte cediren la propietat en permuta a Jacinto Feliu Ferrá a canvi de Can Revell (íd., 1a-2a).
Antonina Aina Ferrà Serra es casà amb Cristòfol Sastre, Bieló, i en foren fills Gabriel i Vicenç Sastre Ferrà. Testà davant el notari Miquel March i els seus dos fills es dividiren la propietat. Vicenç s’adjudicà la casa anomenada lo Hostal d’en Tonet amb 1 quarterada de terra contigua que confrontava amb la porció que s’adjudicà el seu germà Gabriel, el camí de Valldemossa, el camí pel qual s’anava a la Real i terres de Joan Bauçà Ferrà. Gabriel s’adjudicà una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí pel qual s’anava del camí de Valldemossa al monestir de la Real, terres de Domingo Carrió, terres de Joan Bauçà Ferrà i la porció que s’adjudicà el seu germà Vicenç. El 8 de gener de 1805 Vicenç vengué la seva porció al seu germà Gabriel (ARM, Not. P-264, f. 323v; ARM, Not. P-216, f. 226).
Gabriel Sastre Ferrà morí intestat. El 16 d’octubre de 1808 el batle major nomenà curadora dels seus béns la seva dona, Joana Aina Palmer. Del matrimoni nasqueren Antonina Aina, Cristòfol, Joana Maria i Francina Sastre Palmer, els quals es dividiren l’herència mitjançant escriptura de 12 d’octubre de 1814 autoritzada pel notari Joan Oliver Oliver. Els béns del difunt consistien en les dues propietats esmentades al paràgraf anterior, Can Blanca (situada al Redol) i una casa amb un trast de terra contigu al lloc de la Vileta. Pel que fa a Can Tonet, fou dividida entre Antonina Aina (cases i 1 quarterada) i Cristòfol (cases i 1 quarterada) (ARM, Not. O-346, f. 195).
Malgrat que la divisió s’efectuà el 1814, a l’Apeo (1818) el patrimoni es registrà a nom de Joana Maria Palmer. Segons aquest document, era propietària de tres cases (dues a Can Tonet i una altra a la Vileta) i de 2 quarterades de terra amb ametlers de segona qualitat (ARM, D-1530, f. 219).
Antonina Aina Sastre Palmer morí viuda als 82 anys el 19 de gener de 1887 amb testament que havia disposat el 17 de maig de 1865 davant el notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Gabriel, Mateo, María, Antonia Ana i Catalina Palmer Sastre, i els seus nets Bartolomé i Mateo Oliver Palmer (en representació de la difunta Margarita Palmer Sastre, casada amb Mateo Oliver Llabrés). Nomenà hereu usufructuari el seu home, Mateo Palmer Nadal (†27-7-1871), i propietari, el seu fill Gabriel Palmer Sastre. Mitjançant escriptura de 16 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una peça de terra d’1 quarterada amb casa anomenada Can Tonet. Confrontava al nord amb terra de Jacinto Feliu Ferrá i terra de Catalina Bauzá Terrasa; al sud, amb un camí que conduïa al monestir de la Real; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb terra de Juan Sastre Sancho (RP2, 5150-terme, 1a).
El 15 de setembre de 1905 davant el notari de Santa Maria del Camí José María Poveda Juan, Gabriel Palmer Sastre vengué la nua propietat de la finca per preu de 2.000 pessetes a la seva filla Antonia Palmer Mayol i se’n reservà l’usdefruit per a ella i per a la seva dona, Jerónima Mayol Malondra (†4-1-1923) (íd., 2a).
Antonia Palmer Mayol morí el 18 de gener de 1928 amb testament que havia ordenat el 18 de setembre de 1901 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Bartolomé Castañer Deyá, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Cristóbal, Gabriel i Juana Castañer Palmer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de juliol següent autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (íd., 3a).
Gabriel Castañer Palmer morí el 16 d’octubre de 1940 amb testament que havia disposat el 15 de març de 1930 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva la seva dona, María Simó Oliver. Mitjançant escriptura de 21 de maig de 1942 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, María Simó Oliver i els germans Juana i Cristóbal Castañer Palmer es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà María Simó Oliver (íd., 5a).
El 4 de juliol de 1957 davant el notari José Masot Novell, María Simó Oliver vengué la propietat per preu de 975 pessetes a Rafael Feliu Blanes (íd., 6a).
El 5 de juliol de 1829 Cristòfol Sastre Palmer capbrevà la seva part de la propietat declarant que se situava al lloc de Can Bieló i que confrontava amb el camí pel qual s’anava del camí de Valldemossa al monestir de la Real, terres de Jacinto Feliu Togores, terres de Francina Aina Mulet i terres de la seva germana Antonina Aina Sastre Palmer. Aquesta era propietària de les cases anomenades Can Tonet i d’1 quarterada de terra contigua que confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Joan Bauçà Ferrà, terres de Francina Aina Mulet i terres del seu germà Cristòfol (ARM, Not. P-267, f. 223).
Cristòfol Sastre Palmer morí als 76 anys el 15 de juliol de 1876 amb testament que havia disposat al Secar de la Real el 27 de maig anterior davant el notari Manuel Sancho, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Sancho Bauçà (†23-6-1883), i hereus universals propietaris amb designació de béns, els seus fills: Gabriel (jornaler, veïnat de Marratxí), Juana María (jornalera, casada amb Rafael Jaume Llinás), Juan (jornaler), Catalina, Francisca (casada amb Jorge Jaume Llinás) i Cristóbal Sastre Sancho. Destinà a Juan, Catalina i Cristóbal la propietat denominada Can Bieló, ço és, a Cristóbal, la casa amb mig corral i una porció de terra contigua; a Catalina, la cuina i l’habitació de damunt amb el mig corral restant i una porció de terra, i a Juan, la porció romanent. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de juny de 1884 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner. L’íntegra propietat ocupava una superfície d’1 quarterada i comprenia una casa marcada amb el nombre 2 del quarter 7è de la zona 4a. Confrontava al nord i a l’oest amb el rafal de Son Espases, de Jacinto Feliu Ferrá; a l’est, amb terra d’Antonina Aina Sastre, i al sud, amb un camí d’establidors (RP2, 2636-terme, 4a).
Cristóbal Sastre Sancho morí l’11 de desembre de 1941 amb testament que havia disposat el 23 de juny anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereves propietàries les seves quatre filles: Catalina, Margarita, María (†15-8-1944) i Francisca Sastre Oliver, nascudes del seu matrimoni amb Catalina Oliver Llinás. Mitjançant escriptura de 28 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Can Bieló d’1 quartó que consistia en una part de la casa, la meitat del corral adjunt a la casa i una peça de terra també contigua a la casa. Confrontava al nord i a l’oest amb Son Espases Nou; al sud, amb la cuina i la porció de corral que s’adjudicà Catalina Sastre Sancho, i a l’est, amb la terra que també s’adjudicà aquesta (RP2, 2636-terme: 5a, 8a).
Catalina Oliver Llinás morí el 2 de desembre de 1950 amb testament que havia ordenat el 24 de maig de 1924 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereves les seves quatre filles: Catalina, Margarita, María i Francisca Sastre Oliver. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 d’abril següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 10a).
Catalina Sastre Oliver morí el 27 d’abril de 1974 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1954 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves les seves dues germanes: Margarita i Francisca Sastre Oliver, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juliol següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 11a).
El 15 de setembre de 1975 davant dit notari Chacártegui, Margarita Sastre Oliver vengué la seva meitat indivisa d’aquesta i d’altres dues propietats per preu global de 50.000 pessetes a la seva germana, Francisca (íd., 12a).
Juan Sastre Sancho morí sense testar el 15 de març de 1911, i en acte de 16 d’agost següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Carlos Lago Freire davant l’escrivà Juan Bestard en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Gabriel (†8-8-1911), Jorge, Cristóbal i Juan Sastre Mayol, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Jerónima Mayol Canet (†14-10-1950). Mitjançant escriptura de 7 de setembre següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una peça de terra de mitja quarterada procedent de Can Bieló que confrontava al nord amb Son Espases Nou; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terra d’Antonina Aina Sastre, i a l’oest, amb la terra que s’adjudicà Catalina Sastre Sancho (RP2, 4552-terme, 1a-2a).
Jorge Sastre Mayol, forner, morí el 13 d’agost de 1934 amb testament que havia disposat el 16 d’abril de 1919 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Soler Martorell (†23-2-1942), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Jerónima, Juan, Petra i Pedro (forner), i els pòstums, que ho fou Francisca Sastre Soler. Juan Sastre Mayol morí sense testar el 12 de novembre de 1945, i en acte de 21 de febrer de 1951 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma davant el secretari d’actuacions Ángel Romero del Castillo Samuel en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Jerónima (casada amb Bernardo Artigues Mesquida), Clara Luisa (casada amb el mecànic Manuel Pérez), Catalina (en religió sor Catalina Thomás, religiosa professa del convent de Santa Clara), Antonia, Juan, José i Luis Sastre Canals, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Catalina Francisca Canals Cassini. Jerónima Mayol Canet morí als 91 anys el 14 d’octubre de 1950 amb testament que havia ordenat el 29 de gener de 1912 davant dit notari Togores, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 12 de desembre de 1951 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Cristóbal Sastre Mayol, qui hi feu construir una casa de dues plantes (íd., 6a).
Cristóbal Sastre Mayol morí sense testar el 26 de juny de 1956, i en acte de 25 de setembre següent dictat pel jutge municipal nombre 1 de Palma Juan Rosselló Rosselló, encarregat accidentalment del jutjat de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari per substitució Juan Mesquida en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus sis fills: Juan, Cristóbal (comerciant), Jorge (ebenista), Miguel (mecànic), Gabriel (mecànic) i Jerónima Sastre Font, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Font Ramón. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 de novembre següent autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich (íd., 8a).
El 28 de setembre de 1971 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Jerónima Sastre Font adquirí les 5/6 parts indivises dels seus germans per preu global de 3.000 pessetes (íd., 10a).
Catalina Sastre Sancho, jornalera, morí fadrina als 63 anys el 13 de juny de 1908 amb testament que havia disposat el 10 d’abril de 1907 al Secar de la Real davant el notari Rafael Togores Palou, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats i en la resta de béns nomenà hereu el seu germà Cristóbal. Mitjançant escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Can Bieló consistent en la cuina i l’habitació que tenia damunt i la meitat del corral adjunt a la casa, de 5 destres i mig, i una peça de terra de 94 destres i mig. Confrontava al nord amb la porció de casa que s’adjudicà Cristóbal Sastre Sancho i Son Espases Nou; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la terra que s’adjudicà Juan Sastre Sancho, i a l’oest, amb Son Espases Nou i la terra que s’adjudicà Cristóbal Sastre Sancho (RP2, 4553-4554-terme, 1a-2a).
Cristóbal Sastre Sancho morí l’11 de desembre de 1941 amb testament que havia disposat el 23 de juny anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereves propietàries les seves quatre filles: Catalina, Margarita, María (†15-8-1944) i Francisca Sastre Oliver, nascudes del seu matrimoni amb Catalina Oliver Llinás. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
Catalina Oliver Llinás morí el 2 de desembre de 1950 amb testament que havia ordenat el 24 de maig de 1924 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereves les seves quatre filles: Catalina, Margarita, María i Francisca Sastre Oliver. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 d’abril següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 5a).
Catalina Sastre Oliver morí el 27 d’abril de 1974 amb testament que havia disposat el 16 de febrer de 1954 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereves les seves dues germanes: Margarita i Francisca Sastre Oliver, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juliol següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (íd., 6a).
El 15 de setembre de 1975 davant dit notari Chacártegui, Margarita Sastre Oliver vengué la seva meitat indivisa d’aquesta i d’altres dues propietats per preu global de 50.000 pessetes a la seva germana, Francisca (íd., 7a).
Catalina Bauzá Terrasa i el seu nebot Juan Bauzá Mas eren propietaris d’una propietat denominada Can Tonet consistent en una peça de terra de 140 destres amb dues cases de dos aiguavessos de planta baixa i pis marcades amb els nombres 4 i 5 del quarter 7è de la zona 4a. Confrontava al nord i a l’est amb la carretera de Valldemossa i Son Espases Nou, de Rafael Luis Blanes Massanet; al sud, amb cases i terra de Gabriel Palmer Sastre, i a l’oest, amb Son Espases Nou. La tenien, ço és: Catalina Bauzá Terrasa, per herència de son pare, Joan Bauçà Femenia (†1846), i Juan Bauzá Mas, per herència de son pare, Vicente Bauzá Terrasa (†27-11-1855) (RP2, 6989-terme, A).
Catalina Bauzá Terrasa, casada amb Antonio Ramis Ripoll, morí als 72 anys el 3 de juny de 1899 amb testament que havia disposat el 15 de novembre anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Antonio, Bartolomé (veïnat de Guayama, Puerto Rico) i Catalina Ramis Bauzá, i nomenà hereu universal propietari el seu fill Antonio Ramis Bauzá. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de novembre següent autoritzada pel dessusdit notari. Al mateix acte Antonio Ramis Bauzá adquirí del seu cosí Juan Bauzá Mas la seva meitat indivisa de la propietat per preu de 1.250 pessetes (íd.: 2a, 4a).
El 7 de maig de 1907 davant el notari Mateo Jaume Servera, Antonio Ramis Bauzá vengué la propietat per preu de 2.250 pessetes a l’amo pagès Vicente Capó Colom, veïnat de Marratxí, qui mitjançant escriptura de 5 de novembre de 1908 autoritzada pel dessusdit notari la vengué pel mateix preu a Sebastián Feliu Fons (íd.: 6a, 8a).
Sebastián Feliu Fons morí el 25 de juliol de 1923 amb testament que havia ordenat el 16 de juliol de 1906 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universals els seus fills: Francisca, Jacinto, Rafael (comerciant), Sebastián, Tomás (misser) i Josefa Feliu Blanes. Mitjançant escriptures de 9 de febrer de 1925 i 9 de febrer de 1927 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicaren Rafael i Tomás (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 27 de febrer de 1941 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, els germans Rafael i Tomás Feliu Blanes es dividiren els béns que posseïen per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà Rafael (íd., 10a).
El terme de Palma 