La Real

La Vinya Vella

La propietat se situa entre el Pinar de la Real, el Molí dels Dimonis, Son Serra Perera, el camí de la Real i la carretera d’Esporles. Procedeix del territori de l’extingit monestir de la Real.

Durant el Trienni Liberal i en virtut de l’aplicació del decret de primer d’octubre de 1820, se suprimiren tots els monestirs, convents i col·legis dels ordes militars i passaren a formar part del conjunt de propietats que reberen el nom de béns nacionals. Poc després el monestir de la Real fou adquirit per la Diputació Provincial, que emprà el lloc com a llatzeret durant l’epidèmia de pesta groga que assolà la ciutat el 1821. Posteriorment la Diputació decidí parcel·lar i establir la major part de les terres del monestir. Els nous propietaris iniciaren la configuració d’un espai integrat per tot un seguit de rafals de major o menor extensió que sovint prengueren el nom dels seus posseïdors. Fou així com nasqué la propietat rústica coneguda amb el nom de la Real, abans la Vinya Vella.

El 1821 Pere Josep Ferragut Barceló adquirí de la Diputació Provincial la porció anomenada la Vinya Vella, d’unes 22 quarterades, que confrontava amb el pinar del monestir, el Molí dels Dimonis, Son Serra Perera, el camí d’accés al monestir, el camí de Valldemossa i terres procedents de Son Anglada d’en Pere d’Alaró i de Jaume Llabrés.

La conjuntura política determinà que durant la Dècada Absolutista aquesta i altres propietats desamortitzades tornassin al monestir. Després de l’aplicació del Decret de desamortització de 1836 i la legislació posterior, Pere Josep Ferragut Barceló i altres propietaris que havien comprat terres del monestir de la Real foren restituïts en les seves possessions mitjançant diferents actes de reconeixement. La compravenda fou ratificada per l’intendent de Mallorca mitjançant escriptura de 31 de març de 1844 autoritzada pel notari Miquel Pizà Nadal (ARM, Miguel Pons Barrutia, Any 1863, f. 881).

Pere Josep Ferragut Barceló es casà amb Maria Camps de Suñer Coch (†1883) i no deixà descendència. Morí als 74 anys el 7 de març de 1848 amb testament que havia ordenat el 9 de febrer de 1847 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereu el seu germà Joaquim (RP2, 63-terme, 1a).

Joaquim Ferragut Barceló morí a la Calatrava als 76 anys el 28 de desembre de 1862 amb testament que havia ordenat el 13 anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereva universal la seva ànima i per ella Déu Nostre Senyor en la persona dels pobres. Nomenà administradors testamentaris i marmessors Andrés Barceló Bestard, José Pou Ferragut, Bartolomé Maura Gelabert, Antonio Planas Nadal, Juan Vidal Servera i Nicolás Ripoll Bestard perquè traguessin a pública subhasta tots els béns mobles i immobles i dividissin els beneficis obtenguts en dues meitats, una per als pobres i l’altra destinada al sufragi de misses i altres bones obres. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1863 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia. Aleshores la propietat es denominava la Real, ocupava una superfície de 22 quarterades i mitja, comprenia una petita casa rústica, tenia dret de percebre una tanda d’aigua de la síquia de na Bastera, valia 22.515 lliures i era tenguda sots alou propi. Confrontava al nord amb el Molí dels Dimonis, de la mateixa heretat, i el Pinar de la Real, de Miguel Mir; al sud, amb el rafal de Son Serra Perera, de Miguel Font Muntaner; a l’est, amb el camí del monestir de la Real, i a l’oest, amb el camí d’Esporles i terres de particulars (íd.).

El 22 d’agost de 1863 el comerciant Juan Aguiló Valentí, Cera, adquirí la propietat en pública subhasta per preu de 34.000 lliures. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 3 de setembre de 1864 davant el notari Miguel Pons Barrutia. Segons recent midament, ocupava una superfície de 25 quarterades. Confrontava al nord amb el Molí dels Dimonis, del comprador (íd., 2a).

El nou propietari inicià la construcció de les cases actuals, que conclogué el 1865. Aquesta data és recordada a una llosa situada a la façana principal.

Juan Aguiló Valentí es casà el 3 de juliol de 1853 a la parròquia de Santa Eulàlia amb María Rosa Valentí Forteza Valentí Forteza i en foren fills Bartolomé (†20-4-1859), Joaquín (†6-12-1918), Juan (1867-1933) i María Aguiló Valentí Forteza. Morí sense testar el 13 de setembre de 1865, i en acte d’11 de setembre de 1889 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills Joaquín i Juan. Mitjançant escriptura de 20 de desembre de 1890 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan juntament amb el safareig gran construït a l’angle superior de la Vinya de la Real, adjudicada a Joaquín (íd., 3a-4a).

Juan Aguiló Valentí Forteza es casà el 15 de maig de 1895 a la parròquia de Sant Miquel amb María Aguiló Valentí, Cetre, i en foren fills Rosa, Josefa, María, Dolores, Juana, Mercedes i Juan Aguiló Aguiló. Morí el 2 de gener de 1933 amb testament que havia ordenat el 2 de desembre de 1931 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, aquesta i els seus fills. Mitjançant escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 5a).

Juan Aguiló Aguiló es casà amb María del Carmen Lluna Gordillo (†29-4-1996) i en foren fills Juan, José Manuel i Antoni de Pàdua Rafel Aguiló Lluna. Morí sense testar a València el 2 de desembre de 1961, i en acte de 15 de febrer següent dictat pel jutjat de primera instància nombre dos de Palma en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 3 d’agost de 1981 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, i aquesta propietat se l’adjudicà Antoni de Pàdua Rafel (RP2, 21330-VI, 1a).