Son Espases, Can Espases, Son Pou
La propietat se situa entre els camins de Valldemossa i Son Espanyol. Procedeix del rafal de la Casa Llarga, el qual es dividí a mitjan segle XVII i donà lloc a Son Espases Vell, Can Barbanegra, la Casa Llarga i Can Blanc. Pren nom de la família Pou, qui en fou propietària durant part d’aquella centúria. Els antropotopònims formats amb el llinatge Espases tal volta fan referència a una persona vinculada a l’explotació de la propietat, però en desconeixem l’origen.
La Casa Llarga es mantengué unificada fins al 3 de juliol de 1653, quan se la dividiren els hereus dels germans Sebastià (pare d’Antoni), Margarita, Antonina i Caterina Calafat. Sebastià Calafat testà el 6 de juny de 1632 davant el notari Magí Perelló i nomenà hereu el seu fill, Antoni, qui morí cap al 1640 intestat i sense deixar descendència. Caterina morí el 29 d’agost de 1650 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Joan Pont, en què nomenà hereva universal la seva germana Antonina, qui esdevengué així propietària de dues terceres parts indivises del rafal. El 3 de juliol de 1653 davant el notari Macià Garcia, Antonina Calafat, viuda del fuster Joan Mut, i el seu cunyat Pere Pou, viudo de Margarita Calafat, es dividiren la Casa Llarga, que era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu. Pere Pou s’adjudicà una tercera part de les cases i una porció que confrontava amb el monestir de la Real i terres de Son Pont de la Terra. A més, es reservà un camí sender per a accedir a la seva propietat. D’altra banda, Antonina Calafat s’adjudicà les terres restants i les cases amb la condició que temporalment havia de cedir-ne una tercera part al seu cunyat fins que aquest en construís unes de noves, així com constituir una servitud de pas per a garantir-li l’accés a la seva propietat. Segons la capbrevació efectuada per Pere Pou el 1655, la seva porció ocupava una superfície d’unes 5 quarterades (ARM, Not. 6548, f. 59v; ARM, Not. P-245, f. 236).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra, pertanyia al fuster Pere Pou i valia 800 lliures: «Pessa de terra de Pere Pou, fuster, vuyt-centas lliuras.» Aquesta descripció fa pensar que aleshores la propietat encara no comptava amb cases edificades (ARM, D-1253, f. 199).
Fill i hereu de Pere Pou i Margarita Calafat fou Pere Joan Pou Calafat, fuster, qui es casà amb Maria Anna Coll. D’aquest matrimoni sobrevisqueren quatre fills: Sebastià (escultor), Pere Joan, Francesc i Maria Anna Pou Coll. Pere Joan Pou Calafat testà el 23 d’octubre de 1696 i nomenà hereu universal el seu fill Sebastià. El 5 de maig de 1708 davant el notari i prevere Antoni Martorell, els germans Pou Coll ajustaren comptes per al pagament de deutes, llegítimes i altres qüestions. Per a complir amb les quantitats acordades (123 lliures 6 sous 8 diners per a Pere Joan, 131 lliures 6 sous per a Francesc i 408 lliures per a Maria Anna) Sebastià es veu obligat a vendre la propietat. L’adquirí el negociant Gabriel Rafel Aguiló Cortès. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat prestava 2 lliures 12 sous cens al monestir de la Real, successor de Jaume Pont de la Terra, de nombre de 10 lliures 12 sous cens, car les 8 lliures cens restants havien estat redimides prèviament. Confrontava amb la resta del rafal de la Casa Llarga, de Joan Martí, Barrobí, terres del monestir de la Real i terres de Son Pont de la Terra mitjançant el camí que anava del monestir al camí de Valldemossa (ARM, Not. P-202, f. 14).
Gabriel Rafel Aguiló Cortès amplià la propietat amb la compra de dues peces de terra procedents del rafal de la Casa Llarga, que aleshores ja es trobava dividit. El 10 de gener de 1723 adquirí de Miquel Martí una peça de terra d’1 quarterada plantada de figueres i ametlers que confrontava amb terres de la Real, terres de Joan Martí (nebot del venedor), terres del venedor, terres del conrador Bartomeu Llodrà i el rafal de Son Pou (del comprador). L’11 de desembre de 1729 comprà a Margalida Miralles, viuda de Miquel Martí, Barrobí, una peça de terra d’1 quartó que confrontava amb terres d’Elisabet Tomàs (viuda de Joan Martí) de la mateixa procedència i terres romanents a la venedora (ARM, Not. P-203: f. 70, 506).
Gabriel Rafel Aguiló Cortès era fill del negociant Pere Joan Aguiló, botiguer de teixits, i d’Elisabet Cortès, xuetes reconciliats el 1679. Morí el 2 d’agost de 1735 amb testament que havia disposat el 10 de desembre de 1733 davant el notari Miquel Llabrés, en què nomenà hereu universal el seu fill Agustí Antoni, nascut del seu matrimoni amb Elisabet Cortès. Per motius que desconeixem, el seu inventari de béns només comprèn les cases on vivia el difunt, situades a la parròquia de Sant Nicolau, entre els carrers de la Bosseria i del Segell (GEM, XVIII, 276-277; ARM, Not. Ll-466, f. 214; Riera, 1991: 210).
Agustí Antoni Aguiló Cortès amplià novament la propietat amb la compra d’una peça de terra procedent del rafal de la Casa Llarga. El 28 de juliol de 1745 adquirí del conrador Joan Llodrà i dels seus germans una peça de terra de 3 quartons procedent d’una propietat que el pare dels venedors havia adquirit el 7 de febrer de 1718. Confrontava amb el rafal de Son Pont de la Terra, el rafal de Son Pou (del comprador), una peça de terra d’1 quartó que es reservaren els venedors, la peça de terra d’1 quarterada que Gabriel Rafel Aguiló Cortès havia adquirit el 1723 i terres de Miquel Castelló, de Son Rossinyol, procedents de la Casa Llarga (ARM, Not. P-205, f. 175).
Agustí Antoni Aguiló Cortès es casà amb Caterina Aguiló Cortès (filla de Miquel i d’Eleonor), la qual morí el 28 de gener de 1750 «circa las 9 de la tarde» amb testament que havia ordenat el 31 d’agost de 1744 davant el notari Guillem Roca. Agustí Antoni morí intestat el 10 d’octubre de 1750 i en fou declarada única i legal successora la seva filla, Eleonor Aguiló Aguiló, batiada a la Seu el 31 de juliol de 1734. Aquesta es casà en primeres núpcies a Sant Nicolau el 14 de febrer de 1751 amb Onofre Josep Aguiló Cortès i en foren fills Agustí Antoni, batiat a Sant Nicolau el 4 d’abril de 1754, i Mariano, batiat també a Sant Nicolau el 20 d’octubre de 1761. Onofre Josep morí el 14 de febrer de 1762 «circa las dos horas y mitja de la matinada» amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Agustí Antoni amb substitució a favor de l’altre fill, Mariano, per al cas de morir sense descendència. El 25 de maig següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt davant el mateix notari (ACM, 13885: f. 76v, 248v; Porqueres i Riera, 2004: 90; RP2, 5713-terme).
El 5 de març de 1764 Eleonor Aguiló Aguiló es casà en segones núpcies amb Domingo Cortès Cortès, Bossa, a Sant Nicolau. En foren fills Joan Josep (1765-1771), Bruno (1766-1811) i Maria Teresa (1767-1779). Morí el 16 de febrer de 1767 amb testament que havia ordenat el 4 de desembre de 1765 davant el notari Nicolau Roca Mora, en què nomenà hereus en parts iguals els dos fills del primer matrimoni (Agustí Antoni i Mariano Aguiló Aguiló), el fill mascle del segon (Joan Josep Cortès Aguiló, car Bruno encara no era nat), el fill de què estava embarassada (si era mascle) i els altres fills mascles pòstums i naixedors del seu segon matrimoni amb el referit Domingo Cortès Cortès «de manera que vull que sien tants hereus per mi instituïts com fills mascles tindré el die de mon òbit de un y altre matrimoni». Per al cas de morir tots els fills mascles sense descendència masculina ordenava que l’herència fos dividida entre les seves filles. Amb posterioritat a la data del testament relacionat nasqueren de la testadora dos fills: Bruno i Maria Teresa Cortès Aguiló (†15-8-1779). Com que Joan Josep Cortès Aguiló morí el 30 de gener de 1771 (havia estat batiat a Sant Nicolau el 2 de gener de 1765), el caràcter d’hereu universal propietari recaigué damunt Bruno Cortès Aguiló (Porqueres i Riera, 2004: 95; RP2, 5713-terme, 1a).
El 29 de maig de 1768 davant el notari Joan Baptista Convidat s’estimaren els béns d’Eleonor Aguiló Aguiló. Al terme de la ciutat era propietària de Son Sacarés, al camí de Jesús (6.000 lliures); Son Brondo, davant l’hospital dels Mesells (6.400 lliures); Son Capó, devora la creu de Pedra Marbre (5.800 lliures); la Bombarda, al camí de Bunyola, davant Son Fuster (3.200 lliures); la Casa Llarga (Can Espases), devora la Real (3.250 lliures); Son Moix Blanc, al lloc del Vinyet (25.000 lliures), i Son Pisà, al mateix districte (15.500 lliures). A Calvià tenia la possessió de Son Vic (32.000 lliures), i a Banyalbufar, Son Creus (1.500 lliures) (ARM, Not. 3754, f. 153).
Mitjançant escriptura privada signada el 4 d’octubre de 1768 es resolgué que els germans Agustí Antoni i Mariano Aguiló Aguiló havien d’heretar les possessions de Son Pisà i Son Moix Blanc, i Domingo Cortès Cortès (en representació dels seus fills), la possessió de Son Vic. Els béns restants s’havien de repartir a discreció dels missers de la família. Finalment, Domingo Cortès Cortès (en dita representació) s’adjudicà, endemés de Son Vic, les propietats denominades Son Sacarés, Son Brondo, Son Capó, la Bombarda, la Casa Llarga (Can Espases) i Son Creus (ARM, Not. R-208, f. 237v).
Durant l’administració dels béns del seu fill Bruno, Domingo Cortès Cortès amplià la superfície de la propietat amb la compra de diverses peces de terra contigües procedents de la divisió del rafal de la Casa Llarga.
El 6 d’abril de 1770 adquirí d’Antonina Payeras (viuda i hereva del teixidor de lli Joan Pocoví i de Miquel Gelabert) una peça de terra d’1 quarterada i 1 quartó que confrontava amb Son Cabrer, terres d’Isabel Martí de la mateixa procedència i terres de Joan Ferragut també de la mateixa procedència (ARM, Not. P-210, f. 204).
El 21 de gener de 1777 adquirí de Joan Ferragut, fill d’Antoni, una peça de terra d’1 quartó i 1 hort procedent d’una peça de terra de 2 quarterades que al seu torn tenia l’origen en el rafal de la Casa Llarga. Confrontava amb Son Cabrer (dels hereus de Sebastià Llopis), la peça de terra que el comprador adquirí (1770) d’Antonina Payeras, la Casa Llarga (d’Isabel Cerdà) i terres d’Antonina Ferragut (casada amb Joan Lladó) de la mateixa procedència. El mateix dia adquirí d’Antoni Ferragut una peceta de terra contigua a l’anterior i de la mateixa procedència (ARM, Not. P-211: f. 446v, 450).
El 7 de desembre de 1778 adquirí de Joana Ferragut, filla d’Antoni Ferragut, Blanc, una peça de terra de mig quartó procedent d’una peça de terra de 2 quarterades que al seu torn tenia l’origen en el rafal de la Casa Llarga. Confrontava amb terres del comprador de la mateixa procedència, terres d’Antonina Ferragut (germana del venedor i casada amb Joan Lladó), el verger de Sebastià Cerdà, de la Casa Llarga, i terres del comprador de la mateixa procedència que foren d’Antoni Ferragut (ARM, Not. P-212, f. 77).
El 14 de febrer de 1780 adquirí d’Antonina Cerdà Martí (filla d’Antoni i de Magdalena, casada amb el conrador Antoni Rigo) una peça de terra d’1 quartó procedent d’una peça de terra de 3 quarterades. Confrontava amb terres de la venedora i terres del seu fill Bruno (íd., f. 189v).
El 20 de novembre de 1782 adquirí de la mateixa Antonina Cerdà Martí una peça de terra de mitja quarterada i 29 destres procedent d’una peça de terra de 3 quarterades. Confrontava amb terres romanents a la venedora, terres del comprador i terres de Sebastià Cerdà de la mateixa procedència (íd., f. 415v).
Finalment, el 15 d’abril de 1783 adquirí de la mateixa Antonina Cerdà Martí una peça de terra de mig quartó amb una casa i dret d’aigua de la font de la Casa Llarga. Confrontava amb terres del comprador i terres de Sebastià Cerdà de la mateixa procedència (íd., f. 450).
Domingo Cortès Cortès, Bossa, nasqué el 10 d’octubre de 1732 i fou batiat a la parròquia de Santa Eulàlia. Era fill de Joan Francesc Cortès Sureda, Bossa, un dels comerciants més rics de Mallorca, i de Maria Cortès Aguiló. Morí el 4 d’abril de 1796 amb testament que havia disposat tres dies abans davant el notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereu universal propietari el seu únic fill, Bruno Cortès Aguiló (ARM, Not. P-267, f. 241v; RP2, 5713-terme, 1a).
Bruno Cortès Aguiló es desfeu de la propietat mitjançant dues compravendes.
El 3 de juliol de 1804 vengué al conrador Bartomeu Castelló Sabater, fill de Miquel i de Caterina, una peça de terra d’1 quartó i mig que confrontava amb terres del comprador (una part de la propietat denominada la Casa Nova, procedent al seu torn de la Casa Llarga) i el camí que anava al monestir de la Real (ARM, Not. P-216, f. 178).
Mitjançant escriptura de 30 d’agost de 1805 autoritzada per Esteve Bonet, notari i escrivà de la cúria de la Porció Temporal, vengué la resta de la propietat per preu de 9.873 lliures 6 sous 8 diners al comerciant Jacinto Feliu Togores, fill de Jacinto i d’Ainès. Aleshores ocupava una superfície de 9 quarterades, 2 horts, 4 destres i 1/4 de destre. Era tenguda sots alou del bisbe i capítol de la Seu i a mercè de lluïsme. Prestava 2 lliures 12 sous cens al monestir de la Real, 15 sous 2 diners i mig cens al prevere Bartomeu Juan per raó del seu benefici i 1 lliura 10 sous cens per les ànnues pensions als hereus i successors de Margalida Bibiloni. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Bartomeu Castelló, terres d’Isabel Maria Cerdà, terres de Gabriel Sastre, el rafal de Son Cabrer i terres del monestir de la Real. Cal assenyalar que aquesta escriptura és la primera que documenta la propietat amb el nom de Can Espases, car fins a la capbrevació que el venedor signà el 4 d’agost de 1802 la propietat era denominada la Casa Llarga (íd., f. 253; ARM, Not. P-264, f. 161).
En els anys següents Jacinto Feliu Togores adquirí diverses propietats a la zona i configurà un extens patrimoni pràcticament contigu.
El 18 de desembre de 1806 adquirí de Domingo Carrió una peça de terra d’unes 23 quarterades procedent de l’establiment de Son Pont de la Terra i que cal identificar, aproximadament, amb el que posteriorment es denominà Son Espases Nou. El 13 d’abril de 1813 adquirí de Joana Aina Carrió una peça de terra de 4 quarterades també procedent de Son Pont de la Terra (ARM, Not. P-216, f. 321v).
Totes les dessusdites propietats s’inventariaren a l’Apeo (1818) a nom de Jacinto Feliu Togores sota la denominació de Can Espases. Segons aquest document, ocupava una superfície de 37 quarterades de terra de segona qualitat amb cases edificades i valia 16.650 lliures (ARM, D-1530, f. 217v).
El 9 de novembre de 1818 adquirí de Francina Sastre, filla de Gabriel, una peça de terra de mitja quarterada procedent de la propietat denominada Can Blanc, procedent al seu torn de les divisions de la Casa Llarga. Tenia cases i empriu en el pou i en el forn de la resta de Can Blanc. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Gabriel Sabater, Cona, Son Cabrer, terres del comprador i la Casa Llarga (ARM, Not. P-218, f. 351).
Mitjançant escriptures de 22 de juliol i 9 d’agost de 1822 autoritzades per Josep Perelló, secretari de la cúria d’Amortització, Jacinto Feliu Togores adquirí de Rafel Gacies, batle lletrat de segon vot de Palma i jutge interí de dit partit, 26 hores d’aigua de la síquia de na Bastera (RP2, 1723-terme, 11a).
Mitjançant escriptura de 14 de juliol de 1823 autoritzada pel notari Francesc Pujol, Jacinto Feliu Togores adquirí de Pere Maria Canals i Joan Sorà, vocals de la Diputació Provincial, una peça de terra de 13 quarterades i mitja denominada el Figueral per preu d’entrada de 2.125 lliures i cens reservatiu de 20 lliures per quarterada. Confrontava amb el Camp de les Alzines i el rafal de Son Espases (ambdues del comprador), les Veles (de Francesc Oleo Carrió) i una travessia per la qual s’anava del monestir al camí de Valldemossa (ARM, Not. P-1338, f. 258).
Al mateix acte Jacinto Feliu Togores adquirí una peça de terra de 12 quarterades denominada el Camp de les Alzines per preu d’entrada de 2.503 lliures i cens reservatiu de 15 lliures per quarterada. Confrontava amb el rafal de Son Espases i el Figueral (ambdues del comprador), Son Cabrer i una travessia per la qual s’anava del monestir al camí de Valldemossa. Feliu també adquirí la cotxeria de les cases dels arrendataris i un hortet sense dret d’aigua denominat l’Hort dels Magraners, de mitja quarterada de superfície, que confrontava amb la dessusdita travessia, l’Hort Gran i terres i cases de Francesc Oleo Carrió de la mateixa procedència (íd.: 252, 268).
El 25 d’octubre de 1840 davant el notari Antoni Sancho, Jacinto Feliu Togores adquirí de Pere Josep Ordinas Sabater una porció d’1 quartó i casa procedent de Can Blanc que confrontava amb la carretera de Valldemossa (ARM, Not. S-1628, f. 266).
Finalment, Jacinto Feliu Togores adquirí el safareig gran del monestir i consolidà així el vast patrimoni que posseïa a la zona.
Jacinto Feliu Togores morí als 75 anys el 25 d’octubre de 1842 amb testament i codicil que havia disposat el 8 de març de 1839 i el 8 de maig de 1840, respectivament, davant el notari Pere Joan Ferrer, en què nomenà hereus universals amb designació de béns els seus tres fills: Jacinto (misser), Andrés i Sebastián Feliu Bonet (notari), nascuts del seu matrimoni amb Isabel Bonet. A Jacinto li deixà dues terceres parts de la possessió de Son Frau (Marratxí), la possessió de Son Sastre (Calvià) juntament amb la peça de terra camp i bosc denominada Son Marc, el rafal de Can Espases, el Camp de l’Alzina i el Figueral juntament amb el seu dret de 26 hores d’aigua de la síquia de na Bastera, una meitat del Safareig Gran de la Real, l’Hort dels Magraners i la casa on vivia el difunt amb totes les seves pertinences i mobles, situada a la plaça de Cort. A Sebastián li deixà el rafal de Son Espases Nou, antigament la Vinya d’en Carrió i Can Revell, amb totes les seves pertinences i agregats; les peces de terra de reguiu procedents de la Real denominades la Raconada de Can Horrac i el Safareig de la Real juntament amb el seu dret de 27 hores d’aigua de la síquia de na Bastera; la peça de terra anomenada Can Revell; la casa dita Can Revell amb totes les seves pertinences; unes cases situades al carrer de l’Estudi General i la possessió de Son Camps (Calvià), que el difunt havia adquirit el 1839. A Andrés li deixà el rafal del Secar, que el difunt havia adquirit dels hereus de Francesc Rigo, situat entre els camins de Sóller i Passatemps, juntament amb el seu dret de 12 hores d’aigua de la síquia de na Bastera; la casa botiga i entresols que tenia a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer dels Paraires; la casa que el difunt tenia a la parròquia de Sant Jaume, al carrer de Can Ribera, amb totes les seves pertinences i hort agregat que abans era casa; una tercera part de la possessió de Son Frau (Marratxí) i 10.000 lliures en efectiu. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de novembre següent autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 5976, f. 62).
Andrés Feliu Bonet morí el primer de desembre de 1851 amb testament que havia ordenat el dia anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu el seu germà Jacinto (RP2, 1723-terme, 12a).
Mitjançant escriptura de 8 de maig de 1854 autoritzada pel notari Pedro José Bonet, Jacinto Feliu Bonet adquirí de Mariano Valentí Aguiló una porció de safareig. Mitjançant escriptura de 14 de gener de 1857 atorgada pel jutjat d’Hisenda de Palma davant l’escrivà del Banc Miguel Villalonga adquirí de l’Estat quatre hores d’aigua de la síquia de na Bastera (íd., 11a).
Jacinto Feliu Bonet morí viudo d’Ana Salas als 76 anys el 14 de maig de 1884 amb testament que havia ordenat el 26 de maig de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què declarà que no tenia més hereus forçosos que els seus nets: Juan, Francisca, Ana i Isabel Villalonga Feliu, fills de la seva difunta pubila, Isabel Feliu Salas, viuda de Juan Villalonga Mateu, als quals nomenà hereus amb designació de béns. A Juan li deixà la possessió de Son Bacs (Ariany) amb els seus agregats i la comuna de Petra, les possessions de Son Sastre i Son Font (Calvià) i el rafal de Can Domenge. A Ana li deixà el Secar de Son Pacs juntament amb el seu dret de 12 hores d’aigua de la síquia de na Bastera, l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes juntament amb el seu dret d’11 hores d’aigua de la síquia de la ciutat i la casa situada al carrer de Can Ribera amb les seves pertinences i agregats. A Isabel li deixà els rafals contigus de Son Valero i Can Bleda juntament amb el seu dret de 15 hores d’aigua i una dobla de la síquia de la ciutat i un entresol de la casa de la plaça de Cort. En la resta de béns i drets nomenà hereva universal la seva altra neta, Francisca, qui s’adjudicà Son Frau, Son Espases Vell, la Costa, la casa principal, l’entresol interior i botiga de la plaça de Cort i la cotxeria del carrer de Sant Francesc a la part que aleshores es denominava carrer de Lulio. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 10 de gener de 1888 autoritzada pel mateix notari. Aleshores Son Espases Vell ocupava una superfície de 36 quarterades i tenia dret de percebre 30 hores d’aigua de la síquia de na Bastera. Confrontava al nord amb Son Espases Nou, de Jacinto Feliu Ferrá, mitjançant camí veïnal i amb terres de José Feliu, Ana Estarás i Isabel María Castelló; al sud, amb Can Oleo i la carretera de Valldemossa; a l’est, amb Son Cabrer, de María Magdalena Meliá Coll, i a l’oest, amb l’Hort Gran de la Real, d’Antonio Cánaves, i el rafal de la Real mitjançant camí veïnal. L’Hort dels Magraners confrontava al nord amb l’Hort Gran de la Real, d’Antonio Cánaves; a l’oest, amb Can Oleo, i al sud i a l’est, amb un camí veïnal que el separava de Son Espases Vell. El Safareig de la Real confrontava al nord amb Son Espases Nou, de Jacinto Feliu Ferrá, i al sud, a l’est i a l’oest, amb un camí que el separava de Son Espases Vell (íd., 11a-12a).
Francisca Villalonga Feliu morí als 22 anys el 22 de febrer de 1888 amb testament que havia disposat el 13 anterior davant dit notari Font, en què després de declarar que no tenia fills instituí en la porció llegítima son pare, Juan Villalonga Mateu, i nomenà hereu universal el seu home, el militar Francisco Oleza Cabrera. Mitjançant escriptura de 29 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i Son Espases Vell se l’adjudicà Juan Villalonga Mateu després de pagar a Francisco Oleza Cabrera 75.000 pessetes d’excés de valor (íd., 13a-14a).
Juan Villalonga Mateu morí el 29 de gener de 1907 amb testament que havia ordenat el 25 d’abril de 1872 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Francisca (†22-2-1888) i Ana Villalonga Feliu, i els fills pòstums i naixedors, que resultaren ser Isabel i Juan Villalonga Feliu (†22-2-1970). Nomenà hereva usufructuària la seva dona, Isabel Feliu Salas (†22-2-1888), i propietari, el fill mascle primogènit pòstum i naixedor, que resultà ser dit Juan. Mitjançant escriptura d’11 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juan (íd., 15a).
El 23 de gener de 1919 davant el notari José Socías Gradolí, Juan Villalonga Feliu vengué la propietat per preu de 70.000 pessetes al seu sogre, Rafael Amorós Alzina (íd., 16a).
Rafael Amorós Alzina, veïnat d’Artà, morí el 18 de novembre de 1934 amb testament que havia ordenat el 15 de desembre de 1927 davant dit notari Socías, en què instituí en la porció llegítima les seves filles, Isabel María i Margarita Esperanza Amorós Amorós (casada amb Juan Villalonga Feliu), i nomenà hereus en parts iguals els seus fills mascles: Antonio Tiburcio i Luis Rafael Amorós Amorós. Mitjançant escriptura de 17 d’abril de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita Esperanza (íd., 17a).
El 19 de novembre de 1958 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Margarita Esperanza Amorós Amorós vengué la propietat per preu de 296.000 pessetes a la seva filla María Isabel Villalonga Amorós, casada amb el misser Joaquín Fuster de Puigdorfila Zaforteza, comte d’Olocau, domiciliats a Son Lledó (íd., 18a).
Margarita Esperanza Amorós Amorós morí el 14 de novembre de 1962 amb testament que havia disposat el 19 de novembre de 1958 davant dit notari Chacártegui, en què instituí en la porció llegítima el seu fill, Juan Villalonga Amorós, i nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles: María Isabel i María Antonia Villalonga Amorós (RP2, 34205-III, 1a; RP2, 20229-VI, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de març de 1984 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, María Isabel Villalonga Amorós donà la propietat als seus fills: Felipe, Juan, María del Carmen, María Margarita i María Isabel Puigdorfila Villalonga (RP2, 20229-VI, 3a).
El 18 de març de 1987 davant el notari José Rafael Clar Garau, María Isabel Villalonga Amorós segregà la propietat denominada el Safareig de la Real, de 1.441 m², a l’objecte d’afectar-la a la junta de compensació del polígon Secar de la Real, constituïda en aquell mateix acte per l’entitat Rustic Consulting Promociones SA, la qual al seu torn representava l’entitat Explotación de Fincas Rústicas y Urbanas y Desarrollo de Urbanizaciones Madrileñas SA (EFRUMA SA). Confrontava al nord amb Son Espases Nou, de l’entitat EFRUMA SA; al sud, amb el carrer del Pinar; a l’est, amb el camí de la Real, i a l’oest, amb Ca Don Marc, de dita entitat. En sessió plenària de 23 de desembre de 1986 l’Ajuntament de Palma acordà aprovar definitivament els estatuts i bases d’actuació de la junta de compensació del polígon Secar de la Real, el pla del qual estava integrat pel Safareig de la Real i altres set finques registrals (RP2, 20504-VI, 1a).
En sessions plenàries de 30 d’abril de 1987 i 9 de setembre de 1988 l’Ajuntament de Palma inicià expedient expropiatori d’una porció de 574 m² amb motiu de les obres d’ampliació del camí dels Reis. El 28 de desembre de 1989 el Consell de Govern de la CAIB declarà la urgència en l’ocupació dels terrenys, el 19 de febrer següent s’aixecà l’acta prèvia a l’ocupació, el 9 de maig següent la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma aprovà el depòsit previ a l’ocupació, que ascendí a la quantitat de 31.570 pessetes, i el 20 de juliol següent a les 10:00 s’aixecà l’acta d’ocupació a les cases consistorials (RP2, 31467-VI, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 de maig de 1987 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, els germans Puigdorfila Villalonga vengueren l’agregat de Son Espases Vell denominat l’Hort dels Magraners a Margarita Garí Salom. Ocupava una superfície de mitja quarterada i comprenia una cotxeria (RP2, 24858-VI, 1a).
En sessió plenària de 10 de desembre de 2003 la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Palma acordà la compra de Son Espases Vell als germans Puigdorfila Villalonga per preu de 7.212.146 euros. En sessió de 23 següent la Comissió pactà que la propietat seria destinada únicament i exclusivament a ús de Sistema General d’Equipament Públic Sanitari Docent; en cas contrari, havia de revertir als venedors. La compravenda s’elevà a escriptura pública el 28 de juny següent davant el notari José Moragues Cáffaro (RP2, 20229-VI, 5a-6a).
En sessió celebrada el 17 de novembre de 2004 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Palma, representada per la batlessa, Catalina Cirer Adrover, i amb el vistiplau de la regidora de l’àrea de Sanitat, Catalina Terrassa Crespí, i del tinent de batle d’Urbanisme, Javier Rodrigo de Santos, acordà la cessió gratuïta de la propietat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que l’acceptà representada pel conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Luis Ramis de Ayreflor Cardell, amb l’exclusió del dret d’aigua de la síquia d’en Baster, que es reservà la corporació municipal. La cessió anava condicionada a la construcció d’un nou centre sanitari públic per part de la Comunitat. En cas d’incompliment, revertia a l’Ajuntament. Al seu torn, el Govern traspassà la propietat al Servei de Salut de les Illes Balears. Les dessusdites cessions foren elevades a escriptura pública el 20 de juny de 2005 davant el notari José Moragues Cáffaro (íd., 6a).
El 29 de desembre de 2006 l’IB-SALUT adjudicà la construcció de l’hospital amb un pressupost de 635.071.000 euros a l’agrupació de licitadors denominada Concesionaria Hospital Son Dureta SA, formada per les entitats Dragados SA, FCC Construcciones SA, Melchor Mascaró SA i Llabrés Feliu Medi Ambient SL. El contracte de la concessió fou subscrit per ambdues parts el 25 de gener següent, i les obres s’iniciaren el 5 de febrer. El 10 d’octubre de 2010 se signà l’acta de comprovació de les obres i se celebrà l’acte d’entrega de claus (RP2, 71209-VI, 1a).
Entre l’octubre de 2010 i l’abril de 2011 la constructora Llabrés Feliu rehabilità les cases de Son Espases Vell a partir del Proyecto de consolidación de Son Espases Vell, Palma de Mallorca, redactat per Nuria Antón Esteve.
El 18 de març de 2023 el Govern presentà el projecte elaborat per la UTE Soler Herrera Montis per a convertir les cases de Son Espases Vell en una casa de naixements extrahospitalària amb un pressupost de 2,1 milions d’euros. El 26 d’octubre següent l’Ajuntament de Palma suspengué les obres després d’una inspecció del Consell de Mallorca perquè no es disposava del títol habilitant. El 14 de setembre anterior havia passat per ull part de la teulada (Diario de Mallorca: 18-3-2023, 6-11-2023).
El terme de Palma 