Cal Cabiscol
La propietat se situava devora l’antic camí d’Esporles, entre So na Pau, la síquia de la ciutat i Can Fosser. Prengué nom de Pere Joan Santacília, cabiscol de la Seu, qui en fou propietari a la segona meitat del segle XVI.
En el decenni de 1530 el notari Bartomeu Pau adquirí dues propietats que agregà a un camp que ja posseïa a la zona, probablement per herència. El 18 de gener de 1532 comprà a Burgues Fortesa un rafal que posteriorment passà a formar part de Son Tril·lo. El 20 d’agost de 1534 davant el notari Guillem Riera adquirí de Burgues Burgues un rafal que formà les propietats posteriorment anomenades Cal Capiscol, So na Pau i Son Verinet. Segons l’escriptura d’establiment, aquest darrer rafal consistia en un camp amb dret d’aigua de la síquia de la ciutat, havia pertangut al mercader Guillem Seguí, pagava 22 lliures cens a un benefici eclesiàstic posseït en aquell moment pel prevere Joan Riera i confrontava amb el camí d’Esporles, la propietat del procurador reial Francesc Burgues (posteriorment Can Fosser), la síquia de la ciutat i el camp que ja tenia Bartomeu Pau (ARM, Not. R-1000, f. 48v; Gomila, 2000: 28).
Bartomeu Pau testà el 31 de desembre de 1541 davant el notari Antoni Tries i nomenà hereu universal el seu fill Miquel, comerciant, i usufructuària, la seva dona, Caterina, la qual el 13 de setembre de 1547 vengué al conrador Guillem Rosselló una porció de la propietat que s’ha d’identificar amb Cal Capiscol. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat era tenguda sots alou propi (comprès en la venda) i confrontava amb la síquia de la ciutat, el rafal de Miquel Pau (posteriorment So na Pau), el camí de la Real i el rafal d’en Burgues (ARM, Not. 2728, s/f).
Mitjançant escriptura de 9 de maig de 1559 autoritzada pel notari Jeroni Seguí, Guillem Rosselló i Caterina vengueren la propietat a Pere Joan Santacília, cabiscol de la Seu (ARM, Not. S-108, f. 28).
Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a Pere Joan Santacília, canonge i cabiscol, i valia 4.000 lliures: «Lo rafal del señor Pere Joan Sanctacília, canonge y cabiscol, quatre mília liures» (ARM, D-1251, f. 146v).
Pere Joan Santacília testà el 29 d’octubre de 1563 davant el notari Miquel Domenge i nomenà hereu en primer grau el seu germà Arnau, senyor d’Alfàbia, i fideïcomissari, el seu nebot Joan Miquel Santacília. El 9 d’abril de 1582 Arnau Santacília rebé l’inventari de béns del seu germà Pere Joan. El document esmenta els objectes que el difunt tenia a Can Santacília, a la parròquia de Sant Nicolau, però no fa cap referència en aquesta propietat (ARM, Not. O-78, f. 372).
El 22 de febrer de 1586 Arnau Santacília i el seu fill Joan Miquel vengueren el ple domini de la propietat a Rafel Verí. Aleshores consistia en un rafal amb vinya de quatre quarterades que confrontava amb la síquia de la ciutat, el rafal del mercader Miquel Pau, el camí de la Real i el rafal d’Elisabet Burgues, casada amb Bernadí Boxadors. Es trobava gravada amb nombroses càrregues (ARM, Not. S-108, f. 28).
Rafel Verí fou enterrat al convent de Sant Domingo el 10 d’octubre de 1593, i tres dies després es redactà l’inventari dels seus béns a instància dels germans Pere Onofre (doctor en drets i canonge de la Seu), Francesc (prevere), Tomàs i Nicolau Verí, els quals actuaven en nom propi i com a administradors del seu germà menor Ramon (absent del Regne) i de les germanes Bàrbara (casada amb Guillem Núniç de Sant Joan) i Caterina Verí, filles i hereves d’Antoni Verí, germà dels anteriors. El patrimoni del difunt consistia en unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer de Sant Nicolau Vell, nombrosos censos en metàl·lic i en espècie, un rafal en alou propi situat al terme de la ciutat i el Molí de les Covetes, consistent en un molí fariner d’aigua de dues rodes amb una quarterada de terra contigua amb un magranerar. Aleshores les cases de la propietat tenien capella i celler (Oleza, 1921: 55; ACB, Llibre d’escriptures vàries de Burgues Zaforteza, tom 2n, f. 204).
El 21 de maig de 1594 davant el notari Melcion Sans, els germans Nicolau, Tomàs, Pere Onofre i Francesc Verí es dividiren els béns del difunt. Pere Onofre s’adjudicà aquesta propietat; Ramon, les cases de la parròquia de Sant Nicolau; Nicolau, el Molí de les Covetes, i els altres, diversos censos i censals (ARM, Not. S-109, f. 271).
Pere Onofre Verí testà el 28 de febrer de 1617 davant el notari Melcion Sans i nomenà hereu universal el seu nebot Antoni Verí, qui rebé l’inventari de béns del difunt, que només comprenia aquesta propietat. Segons la descripció que en fa el document, les cases eren de dimensions reduïdes, car només comptava amb dos estudis (a un dels quals hi havia la llibreria del difunt), una recambra, rebost, cuina, pastador, cambra de la companyia, dues botigues, cotxeria i estable. No s’hi fa cap referència ni a la capella ni al celler (ARM, Not. S-156, f. 15).
Antoni Verí morí el 30 de setembre de 1641 amb testament que havia disposat el 4 d’abril de 1637 davant el notari Melcion Sans, en què nomenà hereva la seva dona, Onofra Sureda, qui testà el 21 de juny de 1658 davant el notari Joan Ferrer i llegà aquesta propietat a la seva filla Onofra Verí Sureda, casada (1647) amb Miquel Ferrandell Dameto, fill de Bartomeu i de Beatriu (ARM, Not. M-1596, f. 161v; ARM, ECR-1152, f. 117v).
Miquel Ferrandell Dameto era propietari d’un important patrimoni, com així es palesa a l’inventari dels seus béns, que es començà a redactar el 28 de gener de 1683. Posseïa unes cases ricament decorades devora les cases del deganat; unes altres cases a la parròquia de Sant Jaume, davant l’església del Sepulcre; les possessions de Son Pacs, Son Ferrandell, Son Font i la Mola (Valldemossa); Son Boscana (Llucmajor); Son Ferrandell (Felanitx); Tresorer i Son Vidal (Algaida), i una peça de terra amb un molí d’aigua fariner al terme de la ciutat (ARM, Not. 1771, f. 339).
Onofra Verí Sureda morí el 24 de febrer de 1707 amb testament que havia ordenat el 7 de juliol de 1667 davant el notari Llorenç Busquets, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Antoni Ferrandell Verí (ARM, ECR-1152, f. 117v).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a Antoni Ferrandell Verí i valia 4.400 lliures: «Lo rafal de don Antoni Farrendell, del hàbit de Calatrava, quatre mil y quatre-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 200).
Antoni Ferrandell Verí, fundador del lloc de l’Arracó, morí el 1709 i la propietat passà al seu fill Miquel Ferrandell Fortuny, nascut del seu matrimoni amb Anna Fortuny Sant Joan. El 1719 el notari Pere Antoni Colom, procurador de Miquel Ferrandell Fortuny, capbrevà la propietat declarant que era tenguda sots alou propi, tenia dret d’aigua i confrontava amb la síquia de la ciutat, el molí fariner de Bartomeu Castelló (el Molí dels Lledoners), el camí reial d’Esporles, el rafal de So na Pau i un rafal del comte de Savellà (Can Fosser) (ARM, ECR-1152, f. 117v).
Miquel Ferrandell Fortuny morí el 3 de desembre de 1731 amb testament que havia disposat el 23 de setembre de 1726 davant el notari Pere Antoni Colom, en què fundà un nou fideïcomís. Deu dies després la viuda, Beatriu Verí Gual, rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia les cases majors, situades davant l’església del Sepulcre, les possessions de Son Ferrandell amb l’agregat dit la Cova (Valldemossa), Tresorer (Algaida) i Son Boscana (Llucmajor) i el rafal de Cal Capiscol, que estava arrendat per 170 lliures anuals. Aquest és el document més antic que anomena la propietat amb el nom de Cal Capiscol (ARM, Not. 3550, f. 164).
Els germans Miquel i Antoni Ferrandell Fortuny es casaren, respectivament, amb les germanes Beatriu i Maria Verí Gual. Després de la mort de tots quatre l’hereu de l’íntegre patrimoni d’ambdues famílies fou Ignaci Ferrandell Verí, fill d’Antoni i de Maria, qui morí sense testar a Son Ferrandell (Valldemossa) el 15 d’agost de 1760. L’hereu fideïcomissari del seu patrimoni fou Antoni Mariano Ferrandell Gual Moix, fill d’Ignaci Ferrandell Verí i d’Ignàcia Gual Moix Puigdorfila, el qual morí fadrí el 10 de juliol de 1781 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Josep Bernad, en què nomenà hereu universal el seu germà Ignaci. El 4 de juny de 1765 Ignacia Gual Moix Puigdorfila capbrevà la propietat com a tutora i legítima administradora dels seus fills: Antoni Mariano, Josep, Ignaci i Maria (ARM, Not. 2141, f. 122; Ramis de Ayreflor, 1911: 309; ARM, ECR-1121, f. 337v).
Ignaci Ferrandell Gual Moix, I marquès de la Cueva, es casà (1783) a València amb Maria del Carme Castellví Ferrer (filla de Joaquim Manuel de Betlem Castellví La Figuera, baró de Benafer, i de Maria Montserrat Ferrer Pròxida) i no deixà descendència. Morí a València el 18 de gener de 1804 amb testament que havia disposat el 8 de desembre anterior davant el notari Joan Baptista Jover, en què nomenà hereva universal la seva dona amb substitucions a favor de les seves nebodes Maria de la Concepció Gual i Maria Francisca Villalonga Ferrandell. El 4 de maig següent Bernat Garau (com a apoderat de Maria del Carme Castellví Ferrer), Pere Gual (com a administrador de la seva filla Maria de la Concepció Gual) i Ramón Fernández Maroto González Perea Ruiz Herrera (com a representant de la seva dona, Maria Francisca Villalonga Ferrandell) reberen l’inventari de béns del difunt davant el notari Sebastià Oliver. L’heretat comprenia els béns de les famílies Ferrandell i Gual-Moix, que consistien en les cases majors, situades al carrer de Sant Jaume; les possessions de Son Pacs i Son Ferrandell (Valldemossa) i els censos procedents dels establiments de les terres anomenades la Cova; Calbet (Bunyola); Son Ferrandell (Felanitx); els Gomeles (Campos); Son Cànaves i Son Boscana (Llucmajor); la meitat de Son Cota (Porreres); la meitat de Solanda (Sant Joan); Alcudiarrom (Petra); les cavalleries de la Roca (Llucmajor, Campos i Porreres), Orient i el Reguer; l’escrivania del Pariatge; els horts de Cal Capiscol i el Camp Redó i els rafals de Son Moix Negre i Son Serra, situats al terme de la ciutat (ARM, Not. O-366, s/f; Ramis de Ayreflor, 1911: 309, 323).
Maria del Carme Castellví Ferrer renuncià l’herència en favor de la seva neboda Maria Francisca Villalonga Ferrandell mitjançant escriptura de 17 de maig de 1804 autoritzada pel notari Esteve Bonet (ARM, ECR-1159, f. 7v).
Maria Francisca Villalonga Ferrandell, II marquesa de la Cueva o de Casa Ferrandell, era filla de Felip Villalonga Mir Pinós (†7-11-1822) i de la seva primera dona, Maria Ignàcia Ferrandell Gual Moix. El 20 de desembre de 1788 es casà amb Ramón Fernández Maroto González Perea Ruiz Herrera, tinent del regiment d’Espanya, i en foren fills Manuel, José (comissari de guerra, casat amb Joaquina Rivera García) i Mariano (capità).
El 14 d’octubre de 1811 davant el notari Bartomeu Joan Rosselló, Ramón Fernández Maroto González Perea Ruiz Herrera i Maria Francisca Villalonga Ferrandell vengueren el ple domini de la propietat per preu de 14.038 lliures 6 sous 8 diners a Miquel Pasqual Pons, fill de Francesc Pasqual Martí i de Margalida Pons. El matrimoni havia obtengut llicència per a vendre la propietat mitjançant reial cèdula dictada a Cadis el 4 d’abril anterior, i la compravenda fou confirmada posteriorment amb acta de 10 de novembre de 1828 signada a l’escrivania de Cartes Reials. Aleshores ocupava una superfície de 9 quarterades, 1 quartó i 14 sous de terra, era tenguda sots alou propi i tenia cases, aljub i dret d’aigua de la síquia de la ciutat. Confrontava amb terres del Molí dels Lledoners, So na Pau, el camí de la Real i el camí o calçada de Can Fosser (ARM, Not. R-969, f. 473; ARM, ECR-590, f. 249v).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Miquel Pasqual Pons, comprenia cases, tenia dret d’aigua, valia 12.000 lliures i ocupava una superfície de 9 quarterades de terra de reguiu de segona qualitat amb arbres (ARM, D-1530, f. 214).
Miquel Pasqual Pons morí el 7 de desembre de 1846 amb testament que havia disposat el 10 de novembre anterior davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu el seu fill Francisco, natural d’Esporles, nascut del seu matrimoni amb Margalida Juan. Francisco Pascual Juan morí als 58 anys el 4 d’octubre de 1860 amb testament que havia disposat el primer de desembre de 1848 davant el notari Miguel Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, Margarita (casada amb Rafael Salas), Magdalena (casada amb Bartolomé Comas), Isabel María (†11-4-1876) i Antonia Pascual Roca. Nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Roca Salas, i propietari, el seu fill Miguel. Mitjançant escriptura de 14 de juny de 1868 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia Cal Capiscol, que era tenguda sots alou propi, ocupava una superfície de 9 quarterades i 114 destres i comprenia cases i altres pertinences. Tenia dret a una dobla, és a dir, a percebre contínuament aigua de la síquia de la ciutat sempre que en corregués, equivalent a set hores i mitja de tanda, més dues hores cada 20 dies de la tanda d’en Roses. Confrontava al nord amb So na Pau; al sud, amb la síquia o comú de Can Fosser; a l’est, amb la síquia de la ciutat, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1870, f. 227).
Francisca Roca Salas morí el 6 d’octubre de 1876 amb testament que havia disposat el 25 de setembre de 1870 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què llegà la quota llegítima a les seves filles i nomenà hereu el seu fill, Miguel. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP11, 1131-terme, 3a).
Miguel Pascual Roca es casà amb Isabel Alemany Riutord i en foren fills Francisco (†30-4-1951), Francisca i Isabel Pascual Alemany, casats amb María Pascual Mayol, Ramón Coll Bisbal i Francisco Berga Oliver, respectivament. Morí viudo el 5 de gener de 1894 amb testament que havia ordenat el 23 de gener de 1880 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill, Francisco. Mitjançant escriptura de 20 d’octubre de 1901 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, que consistien en el rafal de Cal Capiscol, el rafal de les Cases Noves, una peça de terra de 3 quarterades procedent de la Sínia d’en Gil, la propietat denominada la Veleta (procedent de Son Gual) i una peça de terra de secà denominada el Fortí (8 quarterades i 1 quartó). Francisco s’adjudicà Cal Capiscol i les Cases Noves (íd., 5a-6a; CNIB, Miguel Pons Pons, Any 1901, f. 620).
Mitjançant escriptura de 4 de setembre de 1916 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Francisco Pascual Alemany hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets d’aigua que tenia Cal Capiscol. Fou indemnitzat amb la quantitat de 61.804 pessetes amb 30 cèntims. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (RP11, 1131-terme, 1a).
El 15 de setembre de 1941 davant el notari Nicasio Pou Ribas, Francisco Pascual Alemany vengué la propietat per preu de 70.000 pessetes a la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA, que l’adquirí representada per l’industrial José Tous Ferrer, com a president del consell d’administració (íd., 12a).
El 1943 la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA inicià la parcel·lació de Cal Capiscol a partir d’un plànol que dividia la propietat en 141 trasts. La propietat limitava al nord amb So na Pau (la partió la marca el carrer del Bisbe Bernat Nadal); al sud, amb Can Fosser (la línia divisòria es pot veure a la illeta delimitada pels carrers de Fra Antoni Llinàs, Sant Josep de la Muntanya, Cotlliure i General Riera); a l’est, amb la síquia de la ciutat (el traçat és ben visible a la illeta delimitada pels carrers de Sant Vicenç de Paül, Bolero i Cotlliure i la carretera de Valldemossa), i a l’oest, amb la carretera d’Establiments i Esporles (ara carrer del General Riera). Entre 1943-59 vengué un total de 30.786,55 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 374.725 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren, successivament, davant els notaris Asterio Unzué Undiano (1943-56) i José Masot Novell (1956-59). La Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA efectuà les vendes representada, successivament, per José Tous Ferrer (1943-50), Juan Oliver Feliu (1950), el misser Jaime Guasp Perelló (1952-58) i el militar retirat Juan Florit Torres (1958-59). Els compradors foren Abdón Pastor Vaquer (625 m²); Isabel Ramonell Mayol (240 m²); el matrimoni Gabriel Moll Pujol i Magdalena Pujol Jofre (250 m²); el matrimoni Antonio Marí Prats i Antonia María Gayá Ferrer (190 m²); el matrimoni José Barceló Guarda i María Marí Prats (170 m²); Catalina Tur Castañer, casada amb Francisco Fuster Segura (583 m²); l’espardenyer Sebastián Vidal Isern, veïnat de Consell (200 m²); el matrimoni Sebastián Catalán Rubio i Antonia Ribas Prats (582 m²); Margarita Pons Gili, casada amb Miguel Sancho Alcina (300 m²); el matrimoni Juan Marimón Borrás, jornaler, i Josefa Marí Prats, criada, veïnats de Petra (250 m²); Miguel Pol Coll (300 m²); el matrimoni Antonio Gual Nebot i Isabel Payeras Cladera (422 m²); el matrimoni Mateo Terrades Alemany (†10-5-1959) i Carola Miklankova Horechuy (516 m²); el matrimoni José Sastre Mas, jornaler, i María Veny Bauzá (306 m²); Isabel Pons Alzina, casada amb Antonio Mascaró Pericás (300 m²); Miguel Ripoll Oliver (300 m²); el matrimoni Nicolás Simó Reus, picapedrer, i Sebastiana Vich Cañellas, brodadora (240 m²); el matrimoni José Tur Clapés, ferroviari, i Antonia Bonet Cañabate (300 m²); Juan Frontera Gelabert (364 m²); Antonia Adrover Dalmau, casada en primeres núpcies amb Jorge Aguiló Mercader i en segones amb el professor d’idiomes Ludwig Dahlhaus (1.470 m²); el comerciant Francisco Font Verdaguer (660 m²); l’industrial Manuel Casanovas Vila (860 m²); el matrimoni Onofre Bauzá Respall, comerciant, i Francisca Calafat Morey (600 m²); l’industrial Graciliano Guilabert Ramos (364 m²); Leonor Alzina Llull (216 m²); Gabriel Vich Salom (319 m²); el matrimoni Antonio Mesquida Bisquerra, xòfer, i María Vicens Ferragut (384 m²); el matrimoni Nicolás Martí Veyñs, cuiner, i Margarita Torrens Sureda (367,9 m²); Nieves Ribes Giner (682 m²); Catalina Josefa Canudas Pizá (300 m²); Juan Cardona Sastre (360 m²); la Congregación de Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl de la Provincia de España (625 m²); el militar Simón Gual Nebot (350 m²); Catalina Isern Juan, casada amb el taxista Miguel Antich González (630 m²); el matalasser Clemente Verd Rosselló (278 m²); el matrimoni Bartolomé Crespí Colom, picapedrer, i Catalina Salamanca Moyá (365 m²); María Pascual Frontera, casada amb el jornaler Juan Sánchez Fernández (170 m²); el comerciant Cosme Marí Marí (99 m²); els picapedrers José Suau Serra i Francisco Olmo Rubio (300 m²); el cambrer Miguel Frau Pizá (300 m²); el matrimoni Lorenzo Terrasa Reus, xòfer, i Isabel Busquets Cañellas (250 m²); els militars José María Huerta Muíño i Feliciano Gutiérrez Bárcena (†18-4-1967) (360 m²); el funcionari Bartolomé Sans Sabater (282,5 m²); el matrimoni Lucas Consuegra Cárdenas, agricultor, i Rosario Expósita Valencia (207 m²); el xòfer Romualdo Catalán Rubio (†22-9-1968), casat amb Aurelia Garrido Cubas (287 m²); el matrimoni Marcos Socías Frontera, jardiner, i Catalina Bauzá Rosselló (200 m²); el matrimoni Amador Quetglas Cabrer, telegrafista, i Ana Gual Brunet (327 m²); el matrimoni Gabriel Sastre Ferrer (†11-5-1963) i Catalina Terrasa Salleras (250 m²); el matrimoni Miguel Borel Sánchez, carreter, i Juana Bonet Vicens (250 m²); el matrimoni Andrés Jacinto Morell Huguet, industrial, i Catalina Villalonga Coll (356 m²); l’industrial José Martínez López (1.383,15 m²); el matrimoni Bartolomé Oliver Cañellas, tapisser, i Antonia Salvá Bartolomey (250 m²); el comerciant José Mesalles Villanova (7.185 m²); el matrimoni Martín Santandreu Sastre, jardiner, i Antonia Bauzá Rosselló (227,5 m²); el ferroviari Pedro Vives Font (270 m²); el matrimoni Bartolomé Solivellas Mir i Rosa Ripoll Mesquida (300 m²); el comerciant Pedro Font Verdaguer (200 m²); el miner Pedro Salas Díaz (208 m²); Catalina Villalonga Gil (210 m²); el tramvier Pablo Lladó Ribas (367 m²); el comerciant José María Payá Montesinos (270 m²); el matrimoni Pedro Munar Llompart, agricultor, i Paula García Bauzá (187,5 m²); el matrimoni Jaime Simó Ramis, electricista, i Francisca Borrás Moragues (180 m²), Antonia Oliver Obrador (341 m²) i el ferroviari Guillermo Serra Soberats (300 m²). Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: els carrers lletres B (després Bolero), C (després, successivament, nombre 247 i Fray Antonio Llinás), F (després Santa Catalina Labouré), G (després, successivament, prolongació de Colliure i Santa Luisa de Marillach), H (després, successivament, nombre 251 i Padre Moranta) i Raimundo Lulio (després, successivament, lletra A i San Vicente de Paúl) i la carretera d’Establiments i Esporles (RP11, 1131-terme).
Entre 1960-70 la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA vengué un total de 9.609,88 m² d’ús lucratiu. Els compradors foren Antonio Cuenca Gómez i Luisa Romero Fernández (250 m²), Miguel Roig Roig i Francisca Rosselló Ramis (180 m²), Luis Martín i Juana Gelabert Socías (393 m²), Rafael i Antonio Mulet Quetglas (672,08 m²), Pablo Almarza Muñoz i Emilia Márquez Almarza (280 m²), Bartolomé Cañellas Pons (360 m²), Magdalena Canudas Pizá (450 m²), María Oliver Estarellas (376 m²), Juan i María José Marí (250 m²), Catalina Torres Juan (1.272 m²), Catalina Vanrell Juan (250 m²), Damián Rosselló Alcina i Leonor Morell Pons (300 m²), Gabriel Amengual Badía i María Frau Servera (300 m²), Juan Ramón Cabrer (256 m²), Margarita Riera Palou (138,8 m²), Elena Medrado García (125 m²), Carmen Campos Cifuentes (125 m²), Agustín Alonso Gómez (357 m²), Valeriano Espinosa Luciano i Joaquina Ribera García (168 m²), Sabina Aragón Sangüesa (264 m²), Salvador Canudas Pizá (300 m²), Juan Perelló Ramis (360 m²), Isabel Servera Pujol (250 m²), León Aguiló Borrajo (357 m²), Guillermo Cifre Llompart (1.046 m²), Marcial Rueda Palencia i Joaquina Valderrama Domínguez (250 m²) i Tomás García Charcos i Ana María García Mateo (280 m²) (íd.).
Mitjançant escriptura de 16 de març de 1948 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA segregà al seu favor una porció d’11.360 m² tancada de paret de marès que ocupava la primera illeta de la urbanització. Confrontava al nord amb So na Pau i un carrer particular de 5 metres d’ample; al sud, amb el carrer lletra A, de 20 metres d’ample; a l’est, amb el carrer lletra F, de 16 metres d’ample, i a l’oest, amb la carretera d’Establiments i Esporles. En aquesta parcel·la es construïren les cotxeries dels tramvies. Comprenia set naus de 60 metres de llarg per 11,5 metres d’ample amb cobertes d’uralita damunt un entramat de fusta recolzat amb armadures metàl·liques que descansaven en peus de formigó armat, les quals estaven provistes de fosses, línies terrestres i aèries i canalitzacions d’aigües; una altra nau similar destinada a magatzem i un tercer cos que unia els anteriors cobert amb terrassa de formigó armat destinat a instal·lacions sanitàries i dependències auxiliars (RP11, 24449-terme, 1a).
El 22 de juny de 1965 davant el notari Manuel Baráibar Arrarás, el misser Francisco Barceló Brusotto, com a conseller i director jurídic-social de la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA, vengué la parcel·la que comprenia les cotxeries per preu d’1,6 milions de pessetes a Dolores Ruigómez López, veïnada de Madrid, casada amb l’industrial mexicà José María Márquez Garcés (RP11, 31544-terme: 1a, 3a).
El 1977 Florentino Palomeque Ramírez, en representació de l’entitat Invertécnica de Patrimonios SA, obtengué llicència de l’Ajuntament de Palma per a enderrocar les cotxeries sota la direcció de l’arquitecte José Luis Juan Coll (AMP, LO-77/1197).
El 13 de gener de 1956 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el misser Jaime Guasp Perelló, com a president del consell d’administració de la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA, vengué una porció de 625 m² que comprenia els trasts nombres 115 i 116 per preu de 10.000 pessetes a la Congregación de Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl de la Provincia de España, que l’adquirí representada per sor Matilde Chantal Sampedro, superiora de la Casa Provincial de la Infancia de Palma. Confrontava al nord amb el trast nombre 133, de Juan Marimón Borrás i Josefa Marí Prats; al sud, amb el carrer lletra A; a l’est, amb el carrer lletra H, i a l’oest, amb el trast nombre 114, dels germans Garau Garau (RP11, 28332-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de novembre de 1957 autoritzada per dit notari Chacártegui, sor Matilde Chantal Sampedro, en representació de la congregació, adquirí dels germans Miguel, Magdalena (casada amb el jornaler Bartolomé Calafell Ginard) i Antonia María Garau Garau (casada amb el jornaler Antonio Lladó Palmer) per preu de 15.900 pessetes una porció de 625 m² que comprenia els trasts nombres 113 i 114 i confrontava al nord amb el trast nombre 117; al sud, amb el carrer de Raimundo Lulio; a l’est, amb el trast nombre 116, de la compradora, i a l’oest, amb el carrer lletra G. Els germans Garau Garau tenien la propietat, ço és: 1) una porció de 300 m² per donació de sa mare, Francisca Garau Colomar, veïnada del Capdellà, mitjançant escriptura de 28 de gener de 1951 autoritzada pel notari d’Andratx Víctor Esquirol Blajot, la qual la tenia per compra a Abdón Pastor Vaquer per preu de 3.000 pessetes mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1947 autoritzada per dit notari Chacártegui; 2) una porció de 325 m² que Miguel Garau Garau adquirí al mateix acte d’Abdón Pastor Vaquer per preu de 3.000 pessetes. Abdón Pastor Vaquer tenia l’íntegra porció de 625 m² per compra a la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA per preu de 500 pessetes mitjançant escriptura de 18 de maig de 1943 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (RP11, 22149-terme, 1a-4a; RP11, 24499-terme, 1a-2a).
El 19 de maig de 1969 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, la Provincia Canónica de Barcelona de la Congregación de Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl adquirí del matrimoni Gabriel Moll Pujol i Magdalena Pujol Jofre per preu de 112.500 pessetes el trast nombre 117, de 250 m², que confrontava al nord amb el trast nombre 118; al sud, amb els trasts nombres 113 i 114, de la compradora; a l’est, amb el trast nombre 133, i a l’oest, amb el carrer lletra G. Els venedors la tenien per compra a la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA per preu de 350 pessetes mitjançant escriptura de 16 d’octubre de 1943 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (RP11, 22364-terme: 1a, 3a; RP11, 15418-III, 3a).
Mitjançant escriptura de 16 de maig de 1980 autoritzada pel notari Bartolomé Torres Serra, sor Amparo Moratal Gisbert, com a ecònoma provincial de la congregació o companyia, manifestà que totes les dessusdites porcions havien estat agrupades sota una mateixa finca registral de 1.510 m² damunt la qual s’havia construït una edificació destinada a centre d’educació i habitatge composta de planta baixa (852,9 m²), primer pis (659,88 m²) i segon pis (656,57 m²). Confrontava al nord amb la propietat de Lorenzo Terrasa Reus i Isabel Busquets Cañellas; al sud, amb el carrer de San Vicente Paúl; a l’est, amb el carrer del Padre Moranta i la propietat de Josefa Marí Prats, i a l’oest, amb el carrer de Santa Luisa de Marillach (RP11, 3688-VI, 1a).
El 24 de juliol de 1997 davant el notari de Barcelona Antonio Carmelo Agustín Torres, sor Eduarda Vergara Sáez, com a ecònoma provincial de la companyia, manifestà que havien procedit a la realització de diverses obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici preexistent consistents en la construcció d’un cos d’edificació en el xamfrà format pels carrers de Sant Vicenç de Paül (on tenia l’entrada principal) i Santa Lluïsa de Marillac. La llicència municipal de reforma s’obtengué el 21 de setembre de 1994. Després de les obres l’edificació consistia en dos cossos d’edifici de planta baixa i tres pisos cadascun disposats en forma d’U invertida de 980,46 m² en la planta baixa, 813,18 m² en la primera planta, 813,3 m² en la planta segona i 141,45 m² en la tercera planta. Dels 2.748,27 m² construïts, 2.319,82 m² eren destinats a col·legi, i els 428,45 m² restants, en habitatge de la comunitat, ubicat en la planta segona (íd., 2a).
Des del primer de gener de 2022 el Col·legi Sant Vicenç de Paül forma part de la Fundació Escola Catòlica de les Illes Balears (FECIB).
El primer de desembre de 1958 davant el notari José Masot Novell, el militar retirat Juan Florit Torres, com a conseller director gerent de la Sociedad General de Tranvías Eléctricos Interurbanos de Palma SA, vengué al comerciant José Mesalles Villanova per preu de 31.000 pessetes dues porcions de 2.190 m² i 4.995 m² que comprenien els trasts nombres 71-75 i 94-112. La primera confrontava al nord amb el carrer de San Vicente Paúl; al sud, amb un carrer particular i els trasts nombres 59-62; a l’est, amb el carrer lletra G, i a l’oest, amb el trast nombre 70. La segona confrontava al nord amb un carrer particular; al sud, amb el carrer de San Vicente de Paúl; a l’est, amb el carrer lletra C, i a l’oest, amb el carrer lletra F. El 9 de març de 1960 davant dit notari, José Mesalles Villanova vengué ambdues porcions pel mateix preu a Consuelo Canal Gaser, qui mitjançant escriptures de 19 de gener de 1961 i 31 de març de 1962 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada les vengué per preu de 675.000 pessetes al comerciant Agustín Alonso Gómez. Damunt la porció de 4.995 m² l’arquitecte Luis Sánchez Colom projectà la construcció de dos edificis d’habitatges de renda limitada subvencionats que estaven separats per un carrer particular anomenat Jardín i que comprenien 216 habitatges i vuit locals comercials. Damunt l’altra porció també es projectà un grup d’habitatges de renda limitada subvencionats (RP11, 30417-terme, 1a-3a; RP11, 30419-terme, 1a-3a).
El terme de Palma 