L’Hort de Sant Joan

Cals Enagistes

La propietat se situava entre Son Simonet, Can Morei, el camí de Valldemossa i la síquia de la ciutat. Es formà mitjançant l’agrupació de diverses peces de terra contigües que el Col·legi de Monti-sion adquirí entre 1598-1610. La major part la formava el rafal de Son Mulet (1598), al qual s’agregaren les altres peces de terra: na Carbona (1598), Son Pedró (1601) i Son Ferrà (1610). Prengué nom dels jesuïtes, també coneguts com a ignacistes, vulgarment enagistes. L’altra denominació tal volta la prengué del propietari de l’alou d’una part de la propietat: l’orde de Sant Joan.

La primera propietat que adquiriren els jesuïtes fou el rafal de Son Mulet, que prengué nom del notari Sebastià Mulet. Tant el rafal de Son Mulet com la peça de terra denominada Son Ferrà procedien d’un rafal que pertanyia a l’hortolà Pere Riera. Aquest morí sense testar i el 30 de desembre de 1556 els seus fills Pere, Antoni i Jaume Riera es repartiren la propietat. Segons l’escriptura de divisió, el difunt era propietari d’unes cases situades al carrer de Sant Miquel, devora el convent de Santa Margalida, i d’aquest hort, que aleshores ocupava una superfície de 10 quarterades i tenia dret d’aigua de la síquia de la ciutat. Antoni s’adjudicà una porció de 3 quarterades i 5 sous de terra que confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Miquel Simonet (després Son Simonet), la síquia de la ciutat i la part que correspongué a Pere. Aquest s’adjudicà una altra porció de 3 quarterades i 5 sous tenguda part sots alou propi i part en alou de l’Hospital General, la qual confrontava amb el camí de Valldemossa, les terres que correspongueren a Antoni, la síquia de la ciutat, terres de Damià Carbó (na Carbona) i la part que correspongué a Jaume. Aquest s’adjudicà una altra porció de 3 quarterades i 5 sous tenguda part sots alou reial i part sots alou del Temple, la qual confrontava amb el camí de Valldemossa, la part que correspongué a Pere i terres de Joanot Jordi que cal identificar amb una de les propietats que formaren Can Morei. Les porcions que s’adjudicaren Pere i Antoni es corresponen amb Son Mulet, mentre que Son Ferrà s’identifica amb la de Jaume (ARM, Not. M-759, f. 2).

Mitjançant escriptura de 28 de febrer de 1558 autoritzada pel notari Miquel Thomàs, Sebastià Mulet adquirí de Joana (qui actuava en nom del seu fill Antoni) la part que s’adjudicà Pere Riera. El 22 de novembre següent adquirí de Joana i del seu fill Jaume una porció que era tenguda sots alou de l’orde de Sant Joan. Finalment, el 25 d’agost de 1563 adquirí de l’hortolà Guillem Riera una porció que aquest havia comprat a Pere Riera el 19 de març de 1558 i que era tenguda parcialment sots alou de l’orde de Sant Joan (ARM, AH-1576, f. 192v).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia al notari Sebastià Mulet i valia 4.200 lliures: «Lo rafal de mossèn Sebastià Mulet, nott., quatre mília y dos-centes liures» (ARM, D-1251, f. 146v).

Sebastià Mulet testà el 6 de novembre de 1579 davant el notari Jaume Moll i nomenà hereva universal la seva dona, Joana, qui vengué la propietat a Pere Joan Fortesa Tagamanent el 3 de febrer de 1591 davant el notari Miquel Domenge. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat estava gravada amb nombroses càrregues censals. La major part era tenguda sots alou propi (comprès en la venda), i la resta, part en alou de l’Hospital General i part en alou de l’orde de Sant Joan. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Pere Joan Simonet, la síquia de la ciutat i terres del sabater Damià Ferrà (ARM, Not. 4143, s/f).

Poc després Pere Joan Fortesa Tagamanent, per mitjà del seu fill Mateu Fortesa Tagamanent, vengué la propietat al seu fill Joan, qui mitjançant escriptura de 7 de febrer de 1598 autoritzada pel notari Miquel Domenge, essent aleshores prevere després d’enviudar, signà donació a favor del pare Mateu Borrassà, rector del Col·legi de Monti-sion (ARM, Not. 4152, f. 3).

La segona propietat que adquiriren els jesuïtes fou la peça de terra denominada na Carbona, d’unes 2 quarterades. Les notícies més antigues que en tenim són del 20 d’octubre de 1474, quan el corder Antoni Julià la vengué al cirurgià Rafel Pol mitjançant escriptura autoritzada pel notari Bartomeu Çamates. Hipòlita Pol, filla de l’anterior, la constituí com a dot al seu home, el doctor en medicina Ramon Damià Carbó, qui nomenà hereu Damià Carbó. Mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1562 autoritzada pel notari Jeroni Vallori, Damià Carbó donà la propietat a la seva filla Ramona, casada amb Pere Alcover, els quals l’establiren a Damià Ferrà el 18 de desembre de 1568 davant el notari Francesc Rebassa. Segons aquesta darrera escriptura d’establiment, la propietat consistia en un camp de 2 quarterades amb nombrosos arbres i confrontava amb la síquia de la ciutat, el camp de na Riera (hortolana), el camp de Mateu Fortesa Tagamanent i un camp de propietari desconegut. Era tenguda sots alou dels hereus de Pere Borrassà, tot i que mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1568 autoritzada pel notari Joanot Bonet, Beatriu Borrassà (filla de Bartomeu Borrassà, casada amb el notari Joan Miquel Mir) l’havia cedit al rector del Col·legi de Monti-sion (ARM, Not. R-42, f. 13v; ARM, AH-1576, f. 232).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a Damià Ferrà i valia 2.000 lliures: «Lo rafal de mestre Damià Farrà, dos mília liures» (ARM, D-1251, f. 146v).

Mitjançant escriptura de 21 d’agost de 1598 autoritzada pel notari Melcion Sans, el sabater Damià Ferrà vengué la propietat als jesuïtes (ARM, AH-1576, f. 230v).

La tercera propietat que adquiriren els jesuïtes fou el Camp de Son Pedró o Son Pedró de les Hortes. Les notícies més antigues que en tenim són del 24 de gener de 1509, quan Pere Descà la vengué al doctor en drets Pere Joan Fortesa Descallar (†1525) mitjançant escriptura autoritzada pel notari Joan Porquer. Aquest era fill del doctor en lleis Mateu Fortesa March i de la seva primera dona, Antonina Descallar. Es casà amb Elisabet Tagamanent Puigdorfila, testà el 20 de setembre de 1524 i fou succeït pel seu fill Mateu, qui apareix als estims de 1578 com a propietari d’un important territori dins el qual es trobava aquesta propietat: «La horta demunt al camí de Jesús y de la Real e a la part de la sèquia de la ciutat, de mossèn Matheu Fortesa, compresa també una vela que és dellà la sèquia y lo que hortoletgia devall camí de la Real ves al camp Roig y la vella, ab tots sos drets de aygua, tretze mília liures» (ARM, D-1251, f. 146).

Mateu Fortesa Tagamanent (†1584) es casà amb Magdalena Gual Desmur i en foren fills Guillem, Pere Joan, Gregori i Elisabet. Ordenà testament i codicil, respectivament, el 16 d’octubre de 1568 i el 7 de febrer de 1578 davant el notari Antoni Moll, en què llegà aquesta i altres propietats al seu fill Pere Joan. Aquest es casà en primeres núpcies amb Nicolaua Caulelles i en fou fill Mateu (casat amb Jerònima Dameto Cotoner), a qui nomenà hereu al testament que disposà el 19 d’agost de 1599 davant el notari Miquel Domenge. El 28 de febrer de 1601 el mercader Felip Coll, com a administrador dels béns de Mateu Fortesa Tagamanent Caulelles, vengué la propietat per preu de 800 lliures a Joanot Palou, qui l’adquirí en nom del Col·legi de Monti-sion. Segons l’escriptura de compravenda consistia en un hort, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja, tenia dret de percebre dues hores setmanals d’aigua de la síquia de la ciutat de la tanda de la Mola i confrontava amb terres de Damià Ferrà, terres del notari Bartomeu Fullana (després Son Femenia o Can Morei), el trestellador del molí, la síquia de la ciutat i la vela dita Son Carbó. Era tenguda sots alou de Mateu Fortesa Tagamanent, qui l’adquirí de Rafel Brondo mitjançant escriptura de 8 d’abril de 1540 autoritzada pel notari Jordi Güells (ARM, AH-5145, f. 1137; ARM, AH-1576, f. 239).

La quarta i darrera propietat que adquiriren els jesuïtes fou una part de l’hort de 10 quarterades que pertanyia a l’hortolà Pere Riera i que el 30 de desembre de 1556 es dividiren els seus fills Pere, Antoni i Jaume Riera. En concret, es tractava de la porció de 3 quarterades i 5 sous de terra que s’adjudicà Jaume Riera. El 20 de febrer de 1560 l’adquirí el notari Pere Antich dels germans Pere i Joana Riera, els quals eren hereus d’Antoni Riera, aleshores pres a Alger, qui al seu torn era hereu del seu germà Jaume Riera. Pere Antich testà el 2 d’agost de 1558 davant el notari Jaume Moranta i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francina, qui vengué la propietat el 20 de setembre de 1560 al mercader Bartomeu Bru. Aquest testà davant el notari Joan Calafat i nomenà hereva la seva dona, Beatriu, qui es casà en segones núpcies amb el cònsol de mar Francesc Jaume, el qual establí la propietat al sabater Damià Ferrà mitjançant contracte privat de 31 de maig de 1568, el qual fou elevat a escriptura pública el 15 de novembre de 1572 (ARM, ECR-520: f. 8, 56; ARM, ECR-523, f. 48).

Cal pensar que el rafal que els estims de 1578 documenten a nom de Damià Ferrà comprenia tant aquesta propietat com la peça de terra denominada na Carbona (ARM, D-1251, f. 146v).

Mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1594 autoritzada pel notari Joan Bonet, Damià Ferrà feu donació al seu fill Damià Ferrà, doctor en medicina. El 5 d’octubre de 1610 Damià Ferrà, la seva dona, Caterina Alemany, i el seu fill Jaume establiren la propietat al paraire Antoni Togores, qui l’adquirí en nom del Col·legi de Monti-sion. Ocupava una superfície d’unes 2 quarterades, tenia dret de percebre un quart d’hora d’aigua de la tanda de la Mola i era tenguda, ço és, per 5/10 parts en alou de l’orde de Sant Joan, per 3/10 parts en alou reial i a mercè de lluïsme i per les 2/10 parts restants en alou de l’Hospital General. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres dels hereus de Bernadí Binimelis (després Son Femenia o Can Morei) i per dues parts amb terres dels jesuïtes (ARM, ECR-539, f. 281).

Segons els estims de 1685, totes les dessusdites propietats en formaven una de sola que consistia en un rafal, pertanyia al Col·legi de Monti-sion i valia 6.300 lliures: «Lo rafal del Col·legi de Monte-sion, sis mil tres-centas lliuras» (ARM, D- 1253, f. 201v).

El 3 de juliol de 1725 el pare Joaquim Conrado, de la Companyia de Jesús, capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de 12 quarterades i que no pagava cens perquè totes les càrregues havien estat quitades. Na Carbona confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Nicolau Dameto Simonet, la síquia de la ciutat i una peça de terra de 2 quarterades pròpia dels jesuïtes que abans era de Damià Ferrà. Les terres que havien estat de Damià Ferrà confrontaven amb la síquia de la ciutat i terres anomenades Son Mulet i Son Pedró, pròpies dels jesuïtes. Finalment, Son Pedró confrontava amb terres dels jesuïtes que eren de Damià Ferrà, terres de Bàrbara Descallar (després Can Morei), el trestellador de la síquia de la ciutat i terres dels jesuïtes (ARM, ECR-1152, f. 188).

El 27 de febrer de 1767 el rei Carles III decretà l’expulsió de tots els jesuïtes dels seus dominis, per la qual cosa els prop de 40 integrants dels tres col·legis de la Companyia a Mallorca hagueren de refugiar-se als Estats Pontificis i hagueren de lliurar els seus béns a l’Estat. El 15 de gener de 1787 la propietat fou adquirida pel comerciant Jeroni Ribera Marquès, qui la capbrevà el 3 d’octubre de 1789 declarant que ocupava una superfície de 13 quarterades, 1 quartó, 2 horts i 21 sous de terra. Comptava amb cases per als arrendataris i tenia dret de percebre 11 hores d’aigua cada 20 dies de la síquia de la ciutat. Era tenguda sots diferents alous: 8 quarterades, 2 quartons, 2 horts i 21 sous de terra, en alou propi; 3 quartons, en alou de l’orde de Sant Joan; 1 quarterada i 2 quartons, en alou dels hereus de Berga Çafortesa; i 2 quarterades i 2 quartons, en alou del rei, de l’orde de Sant Joan i de l’Hospital General. Confrontava amb el camí de Valldemossa, terres de Nicolau Dameto Pueyo, la síquia de la ciutat i el rafal o hort de Jordi Truyols (GEM, VII, 181-182; ARM, ECR-1156, f. 394v).

Jeroni Ribera Marquès, fill de Jeroni Ribera Llaneras i de Maria Marquès, era membre d’una important família de patrons establerta al barri de Santa Creu (Palma) des del segle XVII, el genearca de la qual fou el seu avi patern, Bernat Ribera Pasqual, nascut a Cadaqués (Catalunya) i casat amb Coloma Llaneras. Jeroni Ribera Marquès armà diferents vaixells corsaris al servei de Carles III i fou l’avituallador de l’exèrcit francoespanyol que ocupà Menorca el 1782. A més, contribuí amb un préstec de 30.000 pesos a les despeses de l’Armada Reial. Per aquests serveis el rei Carles III el recompensà (1786) amb un privilegi perpetu de noblesa extensiu als seus descendents. Es casà (1753) amb la seva neboda Maria Ribera Noguera i en foren fills Jeroni Ignaci (†11-7-1821), casat amb Margalida Aina Garau; Bernat; Jaume, casat amb Rosa Vich Garí, i Maria Ribera Ribera, casada amb el doctor en drets Francesc Rius. Morí el 5 de gener de 1790 amb testament que havia disposat el 23 de setembre de 1787 davant el notari Guillem Vallès Cladera, en què nomenà hereu universal el seu fill Jeroni Ignaci (GEM, XIV, 284-285; ARM, Not. T-1015, f. 180).

De la importància del patrimoni que arribà a acumular deixà constància l’inventari dels seus béns, aixecat el 22 de setembre de 1790 davant dit notari Vallès, el qual fou rebut per la viuda, Maria Ribera Noguera, el seu fill Jeroni Ignaci i el seu gendre, Francesc Rius. L’heretat comprenia les cases majors, situades a la parròquia de Sant Jaume, al carrer de la Volta d’en Jòlit; l’Hort d’en Moranta, situat intramurs de la ciutat, on el difunt havia construït una saboneria de sabó fort; els horts de Sant Joan, l’Estorina, les Batedores, el Saboneret i el Canyaret i els rafals de Son Oliveret i Son Puigdorfila (arrendat a Gabriel Salas), situats al terme de la ciutat; la possessió de Son Alegre (Marratxí), juntament amb la porció anomenada el Pinaret, situada devora el torrent d’Inca; la peça de terra dita Son Bregadí, al pla de na Tesa; set cases amb un corral i un pati al carrer de Sant Martí Vell que servien de quarter per als soldats; la possessió de Vinromà (Muro); la possessió de Son Bac (Petra), juntament amb el rafal de Son Bac (Sineu); la possessió de Son Antelm (Llucmajor); les possessions manacorines de la Torre dels Enagistes (amb el seu hort), Son Coletes, la Cabana (amb l’Hort de les Monges) i l’Hort Major de la Torre, i unes cases amb alambins i celler a Manacor. Endemés, explotava per arrendament diferents possessions, com ara Son Rossinyol (Palma), al camí de Sóller, Son Berga (Alaró) i Son Perelló (Inca) (ARM, Not. V-254, f. 144).

Segons l’Apeo (1818), la propietat es denominava Cals Enagistes, pertanyia a Jeroni Ignaci Ribera Ribera, ocupava una superfície de 13 quarterades i mitja de camp i hort de reguiu de primera qualitat i valia 18.000 lliures (ARM, D-1530, f. 130).

Jeroni Ignaci Ribera Ribera morí l’11 de juliol de 1821 amb testament que havia ordenat el 10 de març anterior davant el notari Josep Tous, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margalida Aina Garau, i propietària, la seva filla, Maria Agnès Ribera Garau (ARM, ECR-1161, f. 471).

Maria Agnès Ribera Garau morí viuda de Gabriel Cabanellas Fiastre el 22 de novembre de 1861 amb testament que havia disposat el 19 d’agost de 1859 davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereves usufructuàries en parts iguals la seva cunyada Sofia Cabanellas Fiastre (†24-9-1889) i la seva cosina Maria Dolors Ribera Ayala (†17-7-1879), i propietari, el seu cosí Jeroni Ribera Vich amb substitució a favor del fill d’aquest Jaime Ribera Carbonell (RP11, 113-PG, 1a).

El 17 de març de 1863 davant el notari Cayetano Socías Bas, Jeroni Ribera Vich vengué la propietat a Antonio Sureda Verd per preu ajornat de 20.000 lliures, ço és, 3.000 lliures al comptat i les 17.000 lliures restants a raó de 1.500 lliures anuals més interessos. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat es denominava l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes, abans Son Mulet, ocupava una superfície de 13 quarterades, 1 quartó, 2 horts i 21 sous de terra tancats de paret i tenia casa rústica, safareig i dret de percebre 11 hores d’aigua cada 20 dies de la font de la Vila. Confrontava al nord amb Son Simonet, de Nicolás Sureda Ferrer; al sud, amb Can Morei, de Guillermo Llabrés Mateu; a l’est, amb el camí antic de Valldemossa, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat. Prestava 6 lliures 16 sous cens alodial a l’orde de Sant Joan el 29 de setembre (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1863, Nombre 64, f. 175).

Mitjançant escriptura de 2 de setembre de 1868 autoritzada per dit notari Socías, Antonio Sureda Verd vengué la propietat per preu de 36.000 escuts a Jacinto Feliu Bonet (CNIB, Cayetano Socías Bas, Any 1868, Nombre 453, f. 1233).

Jacinto Feliu Bonet morí viudo als 76 anys el 14 de maig de 1884 amb testament que havia disposat el 26 de maig de 1880 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus nets Juan, Francisca (casada amb Francisco Oleza Cabrera), Ana (casada amb Raimundo Montis Allendesalazar) i Isabel Villalonga Feliu, fills de la seva difunta pubila, Isabel Feliu Salas, i de Juan Villalonga Mateu. Mitjançant escriptura de 21 d’abril de 1897 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se l’adjudicà Ana Villalonga Feliu en virtut de les disposicions testamentàries (RP11, 113-PG, 8a).

Ana Villalonga Feliu dugué a terme dos processos de parcel·lació. El primer fou molt important quant a superfície, però es reduí gairebé a dos grans compradors: l’Ajuntament de Palma i l’Estat. Entre 1904-13 vengué un total de 38.463,04 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 164.185,07 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 2,25 i 14,96 pessetes, amb un preu mitjà de 7,48 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren majoritàriament davant el notari José Alcover Maspons. Les vies i altres llocs de referència que apareixen documentats a les escriptures de compravenda són: la carretera de Valldemossa, el carrer del Matadero, la ronda exterior d’eixample (després, successivament, carrer de la División Azul, nombre 365 i Francisco Fiol Juan), la síquia de la ciutat i Son Simonet (RP11, 113-PG).

A continuació detallam les compravendes efectuades durant aquest primer procés de parcel·lació.

Mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 1904 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Ana Villalonga Feliu vengué una porció de 21.260 m² per preu de 47.835 pessetes a l’Ajuntament de Palma, que l’adquirí representat pel batle, Antonio Planas Franch, comerciant, amb la finalitat de construir-hi un escorxador municipal. Confrontava al nord i al sud amb terrenys romanents a la venedora; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb la síquia de la font de la Vila. En la compravenda anava inclòs el dret de percebre 2 hores i mitja d’aigua de nombre de les 11 hores a què tenia dret l’íntegra propietat. El 19 de gener anterior la corporació municipal havia publicat al Bolletí Oficial de la Província un anunci amb les condicions i requisits que havien de reunir els terrenys. S’hi presentaren diverses propostes, entre elles la d’Ana Villalonga Feliu, que fou la que finalment elegí la comissió creada a l’efecte, elecció que fou ratificada per la Comissió de Policia, el mateix Ajuntament i la Junta Municipal. La Comissió de Policia imposà com a condició que la venedora havia de cedir gratuïtament a la corporació municipal sengles faixes de terreny de 20 metres d’ample situades al nord i al sud de la parcel·la adquirida per a destinar-les a l’obertura de dos carrers. La compra fou autoritzada amb reial ordre del Ministeri de la Governació de 25 d’agost de 1904, i en sessió de 31 següent s’autoritzà el batle a atorgar l’escriptura de compravenda (RP11, 8402-terme).

La decisió de construir l’escorxador municipal fou presa per l’Ajuntament en sessió celebrada el 13 de juliol de 1904 d’acord amb el projecte, la memòria, el pressupost i els plànols que formà l’arquitecte municipal, Gaspar Bennázar Moner. El projecte fou aprovat per la Junta Municipal en sessió de 28 següent i pel governador civil de Balears per acord de 27 d’abril de 1905 després d’obtenir l’informe favorable de l’enginyer en cap d’Obres Públiques, de la Comissió Permanent de la Junta Provincial de Sanitat i de la Comissió Permanent de la Diputació Provincial. El 19 de juliol de 1905 el Ministeri de la Governació dictà reial ordre per la qual s’autoritzava l’Ajuntament a construir l’escorxador i a hipotecar-se per a sufragar les obres. Per edicte del batle de 23 de setembre següent es tragué a pública subhasta la seva construcció d’acord amb el plec de condicions format per l’arquitecte municipal, el qual fou aprovat per l’Ajuntament en sessió de primer de març de 1905 i per la Junta d’Associats el 15 següent. Es publicà a la Gaceta de Madrid i al Bolletí Oficial de la Província que la subhasta se celebraria el 10 de novembre de 1905 a les 11:00 a la Direcció General d’Administració Local i a la Sala de Sessions de l’Ajuntament de Palma. Les obres de construcció se les adjudicà la companyia Juan Pieras Sociedad en Comandita per la quantitat de 457.984,72 pessetes. La corporació municipal n’acordà l’adjudicació definitiva en sessió celebrada el 22 de novembre de 1905 per mitjà del batle, Jaime Font Monteros, metge. Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1905 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, l’Ajuntament hipotecà aquesta parcel·la a favor de la companyia Juan Pieras Sociedad en Comandita, formada per Joaquín Mascaró Sossa, com a soci comanditari, i Juan Pieras Carbonell, com a col·lectiu, en garantia del pagament de l’import. Al seu torn, la companyia adjudicatària hipotecà el crèdit que tenia contra l’Ajuntament a favor de l’entitat Crédito Balear SA en garantia d’un préstec de 300.000 pessetes, el qual fou protocol·litzat davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner en dues escriptures atorgades el 8 de maig i el 3 d’octubre de 1907. La companyia Juan Pieras Sociedad en Comandita fou constituïda mitjançant escriptura de primer de setembre de 1905 autoritzada per dit notari Massanet amb un capital de 300.000 pessetes, el qual fou augmentat en 24.000 pessetes mitjançant escriptura de 5 de maig següent autoritzada pel mateix notari, i fou dissolta i liquidada el 16 d’octubre de 1909 davant el mateix notari. El líquid actiu de la societat era aleshores de 768.122,98 pessetes i estava compost de finques, crèdits i metàl·lic (íd.).

Un dia abans d’efectuar-se la venda de la parcel·la a l’Ajuntament, Ana Villalonga Feliu, com a propietària dels terrenys, i María de las Mercedes Amat Olivar, els seus fills, María del Carmen i María Josefa Zaforteza Verí i Mateo i Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura, com a propietaris de l’alou de Berga Çafortesa que afectava una porció de 3 quarterades de l’íntegra propietat, manifestaren que dit alou no gravava la parcel·la venuda a l’Ajuntament, sinó uns terrenys situats a l’extrem nord de la finca, entre Son Simonet, el camí antic de Valldemossa, la síquia de la ciutat i la resta de propietat. Aquesta manifestació fou protocol·litzada el 12 d’octubre de 1904 davant el notari José Alcover Maspons. Ana Villalonga Feliu adquirí l’alou de Berga Çafortesa per preu de 400 pessetes mitjançant escriptures de 30 de juny de 1914 i 28 de gener de 1918 autoritzades pel mateix notari (RP11, 113-PG, 9a).

El 30 de març de 1909 davant dit notari Alcover, Ana Villalonga Feliu vengué a Gabriel Llabrés Ribas per preu ajornat de 13.425 pessetes una parcel·la de 1.342,5 m² que comprenia els trasts nombres 1-8 i 10 del plànol de parcel·lació. Confrontava al nord amb el carrer del Matadero; al sud, amb uns terrenys de la venedora destinats a ronda exterior de l’eixample; a l’est, amb una parcel·la de la venedora immediata a la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb uns terrenys destinats a carrer i el trast nombre 9. Com que el comprador no pagà tot el preu ajornat, la venedora mogué plet i se l’adjudicà per 500 pessetes en pública subhasta celebrada el 23 de maig de 1916. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 20 de juny següent davant el mateix notari (RP11, 9286-terme, 1a-2a).

El 13 d’octubre de 1909 davant dit notari Alcover, Ana Villalonga Feliu vengué a Catalina Juan Salvá per preu ajornat de 2.425 pessetes una parcel·la de 660 m² que comprenia els trasts nombres 11-14. Confrontava al nord amb uns terrenys de l’Ajuntament destinats a obrir el carrer del Matadero; al sud, amb uns terrenys de la venedora destinats a ronda exterior de l’eixample; a l’est, amb uns terrenys destinats a carrer, i a l’oest, amb els trasts nombres 15-16 (RP11, 9412-terme, 1a).

El 5 de febrer de 1910 davant el notari José Socías Gradolí, Ana Villalonga Feliu vengué a l’Ajuntament de Palma per preu de 3.000 pessetes amb 7 cèntims un trast de 200,54 m² que confrontava al nord amb el carrer de davant l’escorxador públic; al sud, amb la ronda exterior de l’eixample; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb terrenys romanents. La compra d’aquests terrenys l’acordà la corporació municipal en sessió celebrada el 16 de juny de 1909 per a eixamplar una porció de la carretera de Valldemossa. El preu de venda fou a proposta de l’arquitecte municipal, Gaspar Bennázar Moner, qui valorà els terrenys en dita quantitat de 3.000 pessetes amb 7 cèntims. L’autorització per a adquirir la parcel·la fou concedida per reial ordre d’11 de novembre de 1909. En representació de l’Ajuntament actuà el batle, Luis Alemany Pujol, misser (RP11, 9479-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 6 de febrer de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Ana Villalonga Feliu vengué a l’Estat per preu de 97.500 pessetes una porció de 15.000 m² que confrontava al nord amb Son Simonet mitjançant una faixa de terreny destinada a camí; al sud, amb una altra faixa també destinada a camí; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat. La compra d’aquests terrenys l’acordà el ministre de la Guerra per reial ordre de 10 de desembre de 1912 per a construir-hi un nou hospital militar, i l’aprovà el capità general en resolució de 5 de maig següent. Es pactà que el metre quadrat es pagaria a 6,5 pessetes, ço és, 97.500 pessetes, i que Villalonga cediria gratuïtament les dues faixes destinades a camins. Damunt els terrenys no s’arribà a construir un nou hospital militar, sinó un quarter d’automobilisme que prengué per nom Son Simonet, propietat amb la qual confrontava pel nord. La construcció s’aprovà el 1941 i s’inaugurà pocs anys després. Les instal·lacions comptaven amb habitatges, garatge, tallers, allotjaments per a la tropa i magatzems. El 1988 el servei automobilístic militar es traslladà a Son Tous i el quarter tancà. El 26 de maig de 2015 el Ministeri de Defensa posà l’antic quarter a la venda en pública subhasta i el rematà l’única postora, la promotora catalana La Llave de Oro, per preu de 5,5 milions d’euros. L’estiu de 2023 s’iniciaren les obres de construcció de la nova urbanització segons projecte redactat pels arquitectes Francisco Pizá Alabern, María José Duch Navarro, José Ripoll Vaquer i Juan Miguel Tizón Garau (RP11, 9991-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1913 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Ana Villalonga Feliu hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets que tenia damunt la síquia de la ciutat, ço és, 4 hores de la tanda nombre 11, denominada d’en Marc Nadal; 4 hores de la tanda nombre 3, denominada d’en Ponç Feliu, i 3 hores de la tanda nombre 15, denominada la Mola, tot i que en realitat eren 8 hores i mitja perquè les 2 hores i mitja restants havien estat venudes a l’Ajuntament en unió de la parcel·la destinada a escorxador municipal. Fou indemnitzada amb la quantitat de 35.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (RP11, 113-PG).

El 1950 Ana Villalonga Feliu inicià el segon procés de parcel·lació. Entre 1950-67 vengué un total de 5.682,85 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 939.745 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 46,89 i 459,59 pessetes, amb un preu mitjà de 205,74 pessetes. Els compradors foren Juana Suñer Frontera, casada amb el comerciant Pedro Vidal Cánaves (319,93 m²); l’industrial Vicente Martorell Juan (762,45 m²); el matrimoni Jorge Pericás Siquier, mestre d’obres, i Juana Ana Beltrán Simó (955 m²); l’industrial Rafael Campins Pizá (980 m²); Antonia Bennásar Vidal (27,2 m²); Francisca Massot Alemany (600 m²); Pedro Quetglas Riera, veïnat de Bunyola (275 m²); el matrimoni Alfredo Aleix Caro, intendent mercantil, i Isabel Pellisa Pobill (589,6 m²); Catalina Pons Jaume (266,37 m²), el mestre d’obres Rafael Fuster Miró (569 m²) i el metge José Monjo March (338,3 m²). Aquest darrer era copropietari de Can Morei, amb la qual l’Hort de Sant Joan confrontava pel sud, i agrupà terres d’ambdues propietats per a formar trasts que s’adaptassin a la trama urbana dibuixada pel Plano del Proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca (1901). Un altre trast en aquestes mateixes circumstàncies fou el que formà Antonia Bennásar Vidal. L’escriptura de compravenda del trast que adquirí Pedro Quetglas Riera estipulava la següent condició: «El comprador se obliga a no destinar esta finca ni las edificaciones que se construyan a secadero ni almacén de pieles sin curtir» (íd.).

Mitjançant escriptures de 23 de desembre de 1966 i 20 de febrer de 1967 autoritzades pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Ana Villalonga Feliu vengué la resta de la propietat per preu de 405.000 pessetes als seus fills María Concepción, María Isabel, Antonio (militar), Francisca i Raimundo Montis Villalonga (enginyer industrial), nascuts del seu matrimoni amb Raimundo Montis Allendesalazar. Es tractava de dues porcions: 1) una de 1.800 m² que confrontava amb la carretera de Valldemossa, el carrer de la Emperatriz Eugenia, el carrer de la División Azul i els secadors de pells de la viuda d’en Muñoz i 2) una de 34.000 m² que comprenia la casa rústica i el safareig i que confrontava amb els pavellons i el quarter de l’Estat, un camí que la separava de l’escorxador municipal, la carretera de Valldemossa i la síquia de la ciutat. La primera la vengueren al contractista d’obres Andrés Oliver Amengual per preu de 310.000 pessetes mitjançant escriptura de primer de juliol de 1969 autoritzada pel mateix notari i la segona la destinaren a la venda en trasts (RP11: 7948-III, 7950-III).

Aquest darrer procés de parcel·lació es desenvolupà entre 1969-84. Alguns trasts foren venuts pels cinc germans, i d’altres, per separat després de dividir-se el que restava de la propietat. Junts vengueren un total de 14.080,89 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 7.127.664 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 36,16 i 2.049,52 pessetes, essent l’Ajuntament de Palma qui pagà el preu declarat més car. Els compradors foren Antonio Morell Oliver, veïnat de Selva (777,46 m²); Magdalena Llull Sastre, veïnada de Selva (2.073,8 m²); els germans Lorenzo, contractista, i Gabriel Llull Sastre, industrial (8.178,83 m²), i l’Ajuntament de Palma, que adquirí representat pel batle, Gabriel Alzamora López, una parcel·la de 3.050,08 m² per preu de 6.252.664 pessetes mitjançant escriptura de 17 de novembre de 1971 autoritzada pel notari Juan Alemany Vich. Aquesta darrera parcel·la, situada a la illeta D del plànol d’urbanització, estava marcada com a reserva escolar. La seva adquisició s’acordà en sessió plenària de 18 de desembre de 1970 i deia textualment: «Acuerde: 1.º Aceptar el informe emitido por los Servicios Técnicos Municipales, de 5 del actual, y en su consecuencia proceder a la adquisición de una parcela de 3.050,08 m² sita en la urbanización “Hort de San Joan”, comprendida en el polígono 3 del Plan General de Palma, […] con destino a la construcción del Grupo Escolar del Camp Redó, al precio de 2.050 ptas. m², y que representa un total importe de 6.252.664 ptas.» Damunt la parcel·la s’aixecà el CEIP Felip Bauçà (RP11, 7950-III; AMP, AH-2245, 18-12-1970).

Mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1971 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, els germans Montis Villalonga es repartiren els 13.243,69 m² que restaven de la propietat per a parcel·lar-los per separat (RP11, 7950-III).

Raimundo Montis Villalonga s’adjudicà els trasts 4-5 de la illeta C (1.975,4 m²), els trasts 1-3 de la illeta D (1.097,81 m²), els trasts 3-5 de la illeta B (1.714,3 m²) i una porció de terreny romanent de la parcel·lació (987,5 m²). En foren compradors Antonio Morell Oliver (1.282,4 m²), Margarita Sastre Alonso (693 m²), el xòfer José Seguí Mateu (702,21 m²) i Salvador Piña Vidal (394,6 m²). La porció de 987,5 m² l’agrupà amb terres procedents del Camp Redó i la síquia de la Vila i formà un trast de 1.217,6 m² que aportà (1986) a l’entitat Camarata SA, que hi construí un edifici marcat amb els nombres 10, 12 i 12-A del carrer del Soldado Soberats Antolí. La síquia de la font de la Vila havia estat expropiada per l’Ajuntament de Palma el 1913, però a mesura que es parcel·laven les finques que la flanquejaven els propietaris adquirien de la corporació municipal els terrenys necessaris per a formar trasts destinats a la construcció. Pel que fa a la porció de 1.714,3 m² (trasts 3-5 de la illeta B) fou expropiada per l’Ajuntament de Palma amb acta d’ocupació de 24 de desembre de 1984. Al mateix acte foren expropiades altres quatre parcel·les procedents de la mateixa illeta B: les dues porcions que s’adjudicà Francisca Montis Villalonga, que sumaven una superfície de 2.199,35 m² i comprenien els trasts 9-13; la porció que s’adjudicà Antonio Montis Villalonga, que ocupava una superfície de 1.264,3 m² i comprenia els trasts 6-8, i una de les dues porcions que s’adjudicà María Isabel Montis Villalonga (que ja havia donat a les seves filles Rosa María, Ana María, Magdalena, Mercedes i María José Alabern Montis), la qual ocupava una superfície de 1.441,4 m² i comprenia els trasts 1-2 i 14. Es pagà un preu just de 24.926.663 pessetes. Per part de la corporació municipal signaren Belén Aguiló, tinent de batle d’Educació; Pablo Gralla Santandreu, en representació dels Serveis Tècnics Municipals; Juan Artigues Tous, lletrat assessor de la corporació; Enrique Casellas, en representació de l’inspector en cap de la Policia Municipal, i Juan Mir Cerdó, delegat pel secretari de l’Ajuntament. Els germans Montis Villalonga s’oposaren a l’ocupació i es negaren a signar. Damunt aquesta illeta s’aixecà el CEIP de Pràctiques (RP11: 21824-III, 21832-III, 21836-III, 21840-III, 21844-III, 21848-III, 17441-VI).

María Isabel Montis Villalonga s’adjudicà, com hem vist abans, una porció de 1.441,4 m² que fou íntegrament expropiada per l’Ajuntament de Palma i que comprenia els trasts 1-2 i 14 de la illeta B. Endemés, s’adjudicà una porció de 2.563,63 m² que comprenia els trasts 6-10 de la illeta C. Vengué un trast de 376,83 m² a Gabriel Llull Sastre i la resta la donà als seus fills, ço és, 331,8 m² a Raimundo Alabern Montis, 583,16 m² a Carlos Alabern Montis, 630,64 m² a Raimundo i Carlos i 641,2 m² als seus vuit fills: Carlos (agricultor), Raimundo (pèrit agrícola), Rosa María, Ana María, María Isabel (veïnada de Madrid, casada amb l’enginyer agrònom Sebastián María Llompart Moragues), Magdalena, Mercedes i María José Alabern Montis. Aquest darrer trast el vengueren per preu de 500.000 pessetes a José Munar Jaume mitjançant escriptura de 31 d’octubre de 1977 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría (RP11: 21824-III, 21840-III).

Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda atorgades pels germans Montis Villalonga són: els carrers de l’Alférez Llobera Estrades, Hermanos García Peñaranda Médicos Cirujanos, Soldado Isern Comas i Soldado Soberats Antolí (ara Camp Redó), la prolongació del carrer de l’Arquitecto Forteza i la carretera de Valldemossa. Els carrers de l’Alférez Llobera Estrades i Soldado Isern Comas es diuen en l’actualitat Joan Fuster i Ortells i Prat de la Riba, respectivament, però en realitat aquests documents es refereixen a les seves prolongacions, que es corresponen amb els actuals carrers de Ciutat de Quilmes i Lluís Alemany i Pujol (RP11, 7950-III).