Can Morei

Son Femenia

La propietat se situava al camí de Valldemossa, entre Cals Enagistes o l’Hort de Sant Joan, la síquia de la ciutat i una síquia comuna que anava de la síquia de la ciutat a la creu de Sóller, la qual la separava de la Vela d’en Diego. Es formà mitjançant la unió de dues peces de terra que el notari Francesc Femenia adquirí al primer terç del segle XVII, de qui prengué nom. Desconeixem l’origen de l’altre antropotopònim.

Una part de la propietat cal identificar-la amb la peça de terra que els estims de 1578 documenten a nom de Bernat Binimelis: «Terra de mossèn Bernat Binimelis, mil y sis-centes lrs.» (ARM, D-1251, f. 146v).

Les notícies més antigues que en tenim són del 2 de maig de 1527, quan l’hortolà Bartomeu Calafat l’establí al notari Joanot Jordi, veïnat de Pollença, qui l’establí al mercader Mateu Binimelis el 20 de setembre de 1557. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat s’havia format mitjançant l’agrupació de tres sorts de terra i per aquest motiu era tenguda sots dos alous diferents: per la major part, de la Casa Sagrada del Temple, i per la menor part, del notari Pere Morro i de Joan Pou. Estava carregada amb nombrosos censos. Se situava devora el pont del Rei i confrontava amb un carreró que hi donava accés, el camí de Valldemossa, un camp de Joan Axartell i l’hort d’en Riera, hortolà, que antigament havia estat del també hortolà Miquel Llabrés. S’imposà un cens reservatiu de 5 lliures 4 sous (ARM, Not. T-685, f. 178v).

Mitjançant escriptura de 22 de maig de 1561 autoritzada pel notari Jeroni Seguí, Mateu Binimelis feu donació al seu fill Bernat. Aquest testà el 13 de juliol de 1595 davant el notari Jaume Puig i nomenà hereves en parts iguals les seves filles Maria (casada amb el mercader Antoni Moragues) i Francina (casada amb el mercader Miquel Serra). El 8 de març següent s’inicià la redacció del seu inventari de béns, que comprenia una casa a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Perot Andreu, unes cases i celler a la Calatrava, un camp amb vinya i hort al Portitxol i la propietat que aquí ens ocupa, que estava dividida en dues porcions a efectes d’arrendament: una comprenia la casa i un magranerar de 100 magraners i ocupava una superfície de 9 quartons, i l’altra s’anomenava la Veleta i ocupava una superfície de 5 quartons (ARM, Not. T-775, f. 53v; ARM, Not. 4215, f. 242).

El 9 de juliol de 1613 davant el notari Magí Perelló, les germanes Binimelis es dividiren l’herència paterna: Francina s’adjudicà la vinya situada a prop del Portitxol, i Maria, la propietat que aquí s’estudia. El 24 d’agost de 1631 Maria Binimelis, ja viuda del comerciant Antoni Moragues, l’establí a Mateu Agustí Ferro, tresorer reial. Segons l’escriptura de compravenda, la propietat ocupava una superfície de 4 quarterades i 3 quartons (ARM, Not. T-709, f. 179).

En un moment que no podem precisar Mateu Agustí Ferro reté la propietat, que tornà a Maria Binimelis. Aquesta testà el 16 de desembre de 1633 davant el notari Onofre Sunyer i nomenà hereva la seva filla Caterina Moragues Binimelis, qui juntament amb el seu home, el negociant Jaume Nicolau, establí la propietat al notari Francesc Femenia en dues compres. El 22 de febrer de 1634 li establiren una porció de 2 quarterades i mitja per a eixugar el deute de 604 lliures 5 sous 5 diners que Maria Binimelis tenia amb el comprador. Aquesta part confrontava amb el rafal dels pares de Monti-sion, una síquia comuna que anava de la síquia de la ciutat a la creu de Sóller i per dues parts amb la resta de la propietat. El 22 de febrer de 1635 li establiren la part restant de la propietat amb les cases i s’imposà un cens reservatiu de 67 lliures 4 sous (ARM, Not. T-711, f. 12; ARM, Not. T-709, f. 356).

Uns anys abans, el 1623, Francesc Femenia havia adquirit de la cúria del Sant Ofici una propietat contigua que fou agrupada amb l’anterior. Les notícies més antigues que en tenim són de mitjan segle XVI, quan n’era propietari Joan Axartell. Aquest testà el 25 de maig de 1553 davant el notari Sebastià Llaneres i nomenà hereva la seva dona, Francina, la qual testà el 23 d’abril de 1564 i feu hereu universal Rafel Axartell. El 17 de desembre de 1575 Rafel Axartell donà la propietat a Magdalena Mudoy Axartell, casada amb el notari Bartomeu Fullana (ARM, Not. 5357, s/f).

Segons els estims de 1578, valia 700 lliures i pertanyia al notari Bartomeu Mudoy, qui molt probablement era procurador i parent de Magdalena Mudoy Axartell: «Terra de mossèn Barthomeu Mudoy, nott., set-centes liures» (ARM, D-1251, f. 146v).

Fruit del matrimoni entre el notari Bartomeu Fullana i Magdalena Mudoy Axartell nasqué un únic fill, el mercader Joan Antoni Fullana Mudoy, qui el 18 de novembre de 1615 establí la propietat al mercader Antoni Moragues per preu d’entrada de 547 lliures i cens reservatiu de 8 lliures. Segons l’escriptura de compravenda, consistia en una peça de terra de 2 quarterades i tenia dret de percebre una hora setmanal d’aigua de la tanda de la Mola i una hora d’aigua de la tanda d’en Massagai. Confrontava amb l’hort de Maria Binimelis (casada amb el comprador), la síquia de la ciutat i terres dels pares de Monti-sion. Era tenguda sots alou propi, no inclòs en la venda, el qual fou capbrevat el 1672 per Andreu Veny Fullana, hereu d’Antoni Veny, qui l’havia adquirit el 18 de desembre de 1621 (ARM, Not. 5357, s/f; ARM, ECR-1151, f. 163).

El 1623 el notari Francesc Femenia l’adquirí de la cúria del Sant Ofici i l’agrupà amb la propietat que adquirí (1634-35) de Caterina Moragues Binimelis i del seu home, el negociant Jaume Nicolau (ARM, Not. T-734, f. 331).

Francesc Femenia testà l’11 de novembre de 1640 davant el notari Jaume Sardó i nomenà hereva universal la seva dona, Anna Fons. Aquesta testà el 12 de setembre de 1652 davant el notari Josep Mateu i nomenà hereu universal el seu fill Joan Baptista, qui poc després rebé l’inventari dels béns materns, que comprenia unes cases grans a la parròquia de Santa Eulàlia, als Quatre Cantons de Santa Clara, i aquesta propietat, que ocupava una superfície de 9 quarterades i 2 quartons i estava arrendada a Joan Martí, Porró, per ànnua mercè de 190 lliures (íd.; ARM, Not. M-1539, f. 308).

Joan Baptista Femenia Fons era notari, síndic i secretari del Col·legi de la Casa de l’Horta. Morí el 18 de maig de 1686 amb testament que havia disposat el 6 de març de 1682 davant el notari Guillem Poderós, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Anna Sanches, qui n’apareix com a propietària als estims de 1685: «Ort de la S.ʳᵃ Joana Anna Sanches y Femenia, vᵃ, tres mil lliuras» (ARM, Not. T-734, f. 331; ARM, D-1253, f. 201v).

Joana Anna Sanches morí el 18 de maig de 1696 amb testament que havia ordenat el 2 de febrer de 1691 davant el notari Rafel Ginard. El mateix dia el prevere Bartomeu Mir, conciliar de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat, com a administrador de l’herència de Joan Baptista Femenia Fons, rebé l’inventari de béns del difunt, qui en el moment de la seva mort vivia a les cases del prevere Joan Baptista Sanches, beneficiat de la Seu. L’heretat comprenia aquesta propietat, d’unes 8 quarterades, i nombrosos censals (ARM, Not. 6748, f. 429; ARM, Not. P-1039, f. 43v).

Mitjançant escriptura de 18 de juny de 1709 signada a la cúria del Temple, els preveres Bartomeu Terrers i Josep Juan, administradors de l’heretat de Joan Baptista Femenia Fons i de l’obra pia de Joana Anna Sanches, establiren la propietat a Bàrbara Descallar, casada amb Francesc Truyols, imposant un cens reservatiu de 120 lliures. Aleshores comptava amb unes cases edificades i confrontava amb el camí de Sóller, el rafal dels pares de la Companyia de Jesús, la síquia de la ciutat i una síquia comuna. Estava carregada amb nombrosos censos. Era tenguda, ço és: per la major part, sots alou de la Casa Sagrada del Temple; per una part d’unes 2 quarterades amb dret d’aigua, sots alou dels hereus d’Andreu Veny Fullana, i per la part restant, sots alou dels hereus de Teseu Valentí. Aquesta varietat d’alous s’explica per la configuració de la propietat, que es formà amb l’agrupació de diverses peces de terra (ARM, Not. T-734, f. 331).

El 3 d’octubre de 1733 davant el notari i prevere Macià Coll, Bàrbara Descallar feu donació universal fideïcomissària al seu fill Francesc, doctor en drets, en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Jerònia Descallar. Al seu torn, el matrimoni donà l’usdefruit de la propietat a Bàrbara Descallar mitjançant escriptura de 19 d’abril de 1745 autoritzada pel notari Francesc Gomila (ARM, Not. 6896, s/f).

Bàrbara Descallar morí el 6 de novembre de 1753 amb testament que havia disposat l’11 d’agost anterior davant el notari Cristòfol Fonollar, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Francesc Truyols. El 5 de març següent s’inicià la redacció de l’inventari de béns de la difunta, que comprenia unes cases a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer d’en Morei; el rafal dels Codonyers, situat a prop del Coll d’en Rabassa, i el rafal de Son Femenia, que tenia cases, safareig i dret d’aigua de la síquia de la ciutat i ocupava una superfície d’unes 7 quarterades (ARM, Not. 5805, f. 11).

Francesc Truyols morí el 23 de març de 1782 amb testament que havia ordenat el 19 de maig de 1776 davant el notari Cristòfol Fonollar. La propietat passà al seu fill Jordi Truyols Descallar, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual tenia cases, ocupava una superfície de 7 quarterades i mitja de primera qualitat amb moreres i valia 10.000 lliures (ARM, Not. S-791, f. 100v; ARM, D-1530, f. 134).

Jordi Truyols Descallar es casà amb Miquela Mestre, natural d’Alaró, i en foren fills Francesc i Jerònia (casada amb el doctor en medicina Bernat de Haro). Morí el 30 de novembre de 1819 amb testament que havia disposat el 6 de gener de 1817 davant el notari Miquel Rosselló Mestre, en què instituí en la porció llegítima la seva filla i nomenà hereu universal el seu fill. Mitjançant escriptura de 28 de febrer de 1821 autoritzada pel notari Macià Sampol acceptaren i es dividiren els béns de l’herència. Francesc s’adjudicà aquesta propietat, que estava valorada en 5.525 lliures, mobiliari per valor de 577 lliures 16 sous i censos per valor de 1.118 lliures 7 sous 10 diners. Jerònia s’adjudicà les cases majors de l’heretat i el rafal de la Punta dels Codonyers, situat a prop del Coll d’en Rabassa, els quals estaven valorats en 6.700 lliures, i censos per valor de 3.129 lliures 17 sous (ARM, Not. S-791, f. 41v).

El 16 d’abril de 1821 davant el notari Macià Sampol, Francesc Truyols Mestre vengué la propietat per preu de 8.000 lliures a Jaume Mateu Bonet. Aleshores ocupava una superfície de 7 quarterades tancades de paret, tenia dret d’aigua i era tenguda sots alou de la Casa Sagrada del Temple, dels hereus d’Eleonor Valentí i dels hereus d’Andreu Veny. Confrontava amb el camí de Valldemossa o de la Barca, l’Hort de Sant Joan o Cals Enagistes (de Jeroni Ignaci Ribera), la síquia de la ciutat i una síquia comuna que anava de la síquia de la ciutat a la creu de Sóller (ARM, Not. S-791: f. 41v, 100v).

Jaume Mateu Bonet, fill d’Antoni i d’Antonina, fou batle constitucional del terme de la ciutat a la parròquia de Sant Jaume. Endemés de Can Morei, era propietari del Rafalet de la Torre (1813) i de Son Borràs (1818). Morí sense testar el 10 de gener de 1839 i fou succeït per la seva filla Antonina Mateu Bonet. Aquesta es casà amb Guillem Llabrés Sorà (fill de Joan Baptista, conrador, i d’Aina), qui eixamplà el patrimoni familiar amb l’adquisició (per compra o per herència) de Can Veta (1812), el Jardí del Clot de Jesús (1849) i Son Vatlori (1853). Fruit d’aquest matrimoni nasqueren Guillermo, Juan (casat amb Pedrona Roca Salas), Francisca María, Ana, Isabel i Antonia (Gomila, 2000: 75, 87; ARM, Not. 6020, f. 16v; ARM, Not. 6025, f. 312).

Antonina Mateu Bonet testà el 20 de gener de 1846 davant el notari Sebastián Feliu Bonet i morí el 19 d’agost de 1852. Guillem Llabrés Sorà morí el 18 de gener de 1855 amb testament que havia ordenat el 27 de desembre anterior davant el mateix notari, en què llegà al seu fill Guillermo les propietats denominades Can Morei i la Casa de la Pega i una casa i corral procedent de Son Borràs, i al seu fill Juan, els rafals contigus de Son Borràs i Son Vatlori i una peça de terra denominada el Fortí (Gomila, 2000: 75-76, 87; RP11, 8204-terme, 1a).

Guillermo Llabrés Mateu morí viudo als 71 anys el 25 d’abril de 1902 amb testament que havia disposat el 7 de març de 1896 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats, entre els quals el d’aquesta propietat a favor del seu nebot i fillol Jaime Palmer Llabrés, comerciant, amb l’obligació d’haver de satisfer 2.000 pessetes al seu nebot José Sintes Llabrés i 250 pessetes a cadascun dels seus altres nebots: Juan, Jaime, Tomás, Rafael, Margarita, Antonia, Isabel, Águeda i Ana Sintes Llabrés i Antonia Palmer Llabrés. Nomenà hereu usufructuari el seu nebot Juan Colomar Llabrés, i propietaris, els fills d’aquest: José, Antonia i Margarita Colomar Salas. Mitjançant escriptura de 15 d’abril de 1903 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, que consistien en dues cases que treien façana als carrers de la Unió i de la Rosa marcades amb els nombres 93 i 101, ço és, la primera adquirida per herència de son pare, i la segona, per compra (1889) a Sebastián Salas Mayol; una casa botiga i algorfa marcada amb els nombres 5 i 6 de la placeta d’en Trullols i una botiga al carrer d’en Pueyo abans marcada amb els nombres 3, 4, 5 i 6 de la illeta 176, adquirides (1887) de Guillermo Colomar Llabrés; un magatzem construït damunt un trast de 776 m² procedent de Son Gili delimitat pel carrer de la Indústria, el camí de Ronda, terrenys de Son Antic i el Molí d’en Salom, adquirit (1884) de Bernardino Borrás Pujol; Can Morei (7 quarterades i mitja), que consistia en una peça de terra ametlerar i conradís amb casa i confrontava amb l’Hort de Sant Joan, la Vela d’en Diego, el camí de la Barca i la síquia de la ciutat; unes cases procedents de Son Borràs i un corral entre Can Veta i la carretera d’Esporles; Can Veta (2 quarterades), situada entre la carretera d’Esporles, Son Borràs i Son Vatlori; el Rafalet de la Torre o la Casa de la Pega (2 quarterades i mitja), que feia partió amb la Vela d’en Grau, el camí de Bunyola, la Torre i el camí de Ronda; la propietat denominada el Jardí del Clot de Jesús (1 quartó), plantada de fruiters, amb dues casetes (marcades amb el nombre 3), afrontada amb l’Hort de Jesús, Can Domenge, un camí que anava a la carretera d’Esporles i un altre camí de Can Domenge; dos crèdits, sis accions de la societat denominada Crédito Balear, un depòsit de 4.650 pessetes al Crédito, mobiliari i una tomba al cementeri (RP11, 8083-terme, 1a; CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1903, 2n semestre, f. 853).

Jaime Palmer Llabrés es casà amb Antonia Moll Sintes (†1963) i en foren fills Guillermo (†17-3-1935), casat amb l’agent de duanes Francisca Simó Oliver (†1978), casada en segones núpcies amb el tinent coronel d’infanteria Manuel Villalonga Alomar; Ana (†7-5-1924), casada amb Bartolomé Calafell Mulet; Antonia, casada amb Guillermo Palmer Reus; Rafael (†1964), casat amb Dolores Parietti Coll; Bernardino (†4-1-1924); Jaime (†1974), casat amb Isabel Sintes Reyes (†1972); Antonio (†1975), casat amb María Homs Homs; José Francisco (†3-8-1936), casat amb Rita Tomás Camps, i María de la Concepción Palmer Moll (†1978). Morí el 25 de juny de 1913 amb testament que havia disposat el 23 de juny de 1911 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els seus nou fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP11, 8083-terme, 2a-4a).

Mitjançant escriptura de 18 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, Antonia Moll Sintes hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets que tenia damunt la síquia de la ciutat, ço és, dues hores d’aigua de la tanda de la Mola i una hora d’aigua de la tanda d’en Massagai. Fou indemnitzada amb la quantitat de 14.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., 2a).

El 29 d’octubre de 1945 davant el notari Juan Alemany Valent, Antonia Moll Sintes vengué la propietat per preu de 96.500 pessetes a Juan Frau Xamena, José Monjo March (metge) i Miguel Falconer Ferragut (comerciant). Aleshores ocupava una superfície de 7 quarterades després d’una segregació (íd., 4a).

El 1947 iniciaren la parcel·lació de la propietat a partir d’un plànol que dividia Can Morei en 104 trasts delimitats al nord per l’Hort de Sant Joan; al sud, pel carrer d’Ausiàs March; a l’est, pel carrer de Francesc Suau, i a l’oest, pel carrer de Blanquerna. Endemés, hi havia tres trasts marcats amb les lletres A, B i C que se situaven entre els carrers d’Ausiàs March i Ticià i la plaça d’Abu Yahya. Com que confrontava al nord amb l’Hort de Sant Joan i al sud amb la Vela d’en Cortès, alguns compradors adquiriren també porcions d’aquestes propietats per a formar trasts que s’adaptassin a la trama urbana dibuixada pel Plano del Proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca (1901). Entre 1947-54 vengueren un total de 13.176,17 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 761.334,5 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 9 i 546 pessetes, amb un preu mitjà de 66,8 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren majoritàriament davant el notari José Masot Novell. Els compradors foren Gabriel Oliver Quetglas (658 m²); María Bosch Bujosa, casada amb Guillermo Coll Rosselló (325 m²); Gregorio Obrador Amengual (10 m²); Rosa Molinedo Ramón, casada amb José Gelabert Isern (21 m²); el comerciant Rafael Salamanca Pons (516 m²); Antonia Enseñat Alonso, casada amb Juan Aleñar Arrom (305 m²); el comerciant Francisco Font Verdaguer (1.209,58 m²); Mariano Morell Fortuny, estudiant, fill de Mariano Morell Verd (405,32 m²); Catalina Morell Fortuny, casada amb el misser Juan de Sentmenat (413,5 m²); María del Pilar Morell Fortuny, casada amb el militar Salvador España Morell (500 m²); Juana Riutort Tomás (55,6 m²); Eulalia Coll Allés, casada amb el comerciant Emilio Villaró Monfort (369 m²); el comerciant Andrés Oliver Amengual (447 m²); Jaime Albertí Nadal (228 m²); l’industrial Juan Femenías Cañellas (335 m²); Aurelia Candeas Soler (244,59 m²); Elena Fabra Fargas, casada amb el comerciant Ramón Esteban Brujas (411,65 m²); el corredor oficial de comerç José Ferrer Soriano (464 m²); Elvira Calleja Vanrell (448 m²); Germaine Prudence Julia Dobbelaere Caurvels, viuda de Pedro Calafell (924 m²); l’industrial Lorenzo Torrens Terrasa (682 m²); el comerciant Juan Cañellas Bestard (196,8 m²); el comerciant Juan Cañellas Crespí (247,27 m²); Margarita Frau Barceló, casada amb el comerciant Juan Mayol Bover (435 m²); el matrimoni Jorge Esteva Palmer i Catalina Castell Esteva, comerciants i veïnats d’Andratx (438,92 m²); el topògraf Juan Lladó Juan (1.139,9 m²); María Florit Reus, veïnada de Binissalem (464 m²); Agustín Fuster Miró, fill de Cristóbal Fuster Picó i de Margarita Miró Piña (305,1 m²); Juan Monjo March, veïnat de Santa Margalida (195 m²); Margarita Vives Mas, casada amb Juan Mayol Reinés (264,6 m²), i l’enginyer belga Marcel Joseph Alexandre Denis, natural de Genappe (Bèlgica), casat amb Blanche Devienne (†26-10-1960) (517,34 m²). Les vies que apareixen documentades a les escriptures de compravenda són: els carrers nombres 67 (ara Andreu Feliu) i 68 (ara Pare Francesc Molina), Ausiàs March, Blanquerna, Ramon Muntaner i Ticià, la plaça de l’església de Santa Catalina Thomàs i «la carretera de Palma a Valldemosa, hoy llamada del Matadero» (ara Francesc Suau). Alguns trasts confrontaven al nord amb l’Hort de Sant Joan, i al sud, amb la Vela d’en Cortès (RP11, 8083-terme).

Juan Frau Xamena morí el 10 de juliol de 1955 amb testament que havia disposat el 10 de juliol de 1951 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Sitjar Castellá, i propietaris amb designació de béns, els seus sis fills: María Bienvenida (casada amb José Monjo March), Miguel (llicenciat en dret), Juana María (casada amb el misser Pedro Servera Roca), Jaime (industrial), Catalina i Juan Frau Sitjar (estudiant). Mitjançant escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar s’adjudicaren la tercera part indivisa de Can Morei que pertanyia al difunt. Aleshores ocupava una superfície d’unes 5 quarterades després de les segregacions efectuades (íd., 7a).

Miguel Falconer Ferragut, José Monjo March i María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar continuaren el procés de parcel·lació. Entre 1956-60 vengueren un total de 9.800,06 m² d’ús lucratiu per un valor declarat de 907.500 pessetes. El preu del metre quadrat oscil·lava entre 31 i 323 pessetes, amb un preu mitjà de 116,22 pessetes. Les escriptures de compravenda se signaren davant el notari José Masot Novell. Els compradors foren el matrimoni Bartolomé Joy Bernat i Catalina Canals Palou (253,2 m²); el comerciant Juan Mayol Reinés (474 m²); els comerciants Miguel Fiol Buñola i Jaime Sastre Frau (320 m²); Elena Fabra Fargas, casada amb el comerciant Ramón Esteban Brujas (188,8 m²); el matrimoni Francisco Caja Ríquez, notari, i María del Carmen López Campos, veïnats de Campos (186,52 m²); l’hostelera Antonia Palmer Perpiñá (187 m²); Margarita Martorell Morell i el comerciant Juan Ferragut Horrach (270 m²); el comerciant Buenaventura Juncadella Mayol (204,8 m²); Miguel Capó Capó (492,18 m²); l’entitat Industrial Isleña SA (376 m²); Catalina Manresa Roig, veïnada de Campos (542,54 m²); María Francisca Riera de Conías Canals, veïnada de Saragossa, casada amb el militar Miguel Puig Planas (206,8 m²); l’hoteler Antonio Bujosa Torrandell (261,74 m²); el comerciant Jaime Llobera Estrades, casat amb Luisa Espinar Pérez (3.038,53 m²); María Magdalena de Lete Triay (293,42 m²); el matrimoni Salvador Bergas Ferriol, industrial, i Magdalena Bibiloni Roy, veïnats de Saragossa (374,33 m²); María Dolores Pons Vives, casada amb Eugenio del Blanco Moranta (270 m²); Antonio Ferragut Horrach (195 m²); el comerciant alemany Johann Schon, veïnat d’Hamburg (250 m²); el comerciant Jorge Martorell Suau (300 m²); el matrimoni Cristóbal Mas Amengual, comerciant, i Concepción Costa Real (304,26 m²); Magdalena Ferrer Aloy, casada amb Eduardo Vidal Gómez (277,89 m²); Antonia Lladó Pallicer, casada amb Antonio Bujosa Torrandell (154,8 m²), i el matrimoni Bartolomé Vallespir Muntaner i María Rosselló Fullana, residents a Caracas (378,25 m²). A més de les vies esmentades anteriorment, també hi apareix documentat el carrer del Soldado Soberats Antolí (RP11, 8083-terme).

Miguel Falconer Ferragut morí el 7 de gener de 1961 amb testament que havia disposat el 3 anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Coll Bosch, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Rosa i Sebastián Falconer Coll, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de juliol següent autoritzada pel mateix notari (RP11, 1172-III, 1a).

Mitjançant escriptures de 29 de gener i 27 de març de 1963 autoritzades per dit notari Chacártegui, José Monjo March, María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar i Rosa i Sebastián Falconer Coll es dividiren el que romania de la propietat, que consistia en una peça de terra de 6.730 m² amb les cases de Can Morei. Els germans Rosa i Sebastián Falconer Coll s’adjudicaren dos trasts: un de 1.524,66 m² que confrontava amb el carrer de la División Azul, l’Hort de Sant Joan i la prolongació del carrer de Blanquerna i un de 517,63 m² que confrontava amb el carrer de Ramon Muntaner i els trasts nombres 68-69 i 80-81 i que comprenia «la casa antigua del predio, pendiente de derribo»; vengueren (1964) el primer trast per preu de 305.000 pessetes a Antonia Bennásar Vidal i el segon per preu de 103.550 pessetes al mestre d’obres Rafael Fuster Miró. José Monjo March s’adjudicà dos trasts: un de 1.524,59 m² que confrontava amb l’Hort de Sant Joan i els carrers d’Andreu Feliu i Ramon Muntaner i un de 600 m² que confrontava amb el carrer d’Andreu Feliu; el primer trast el donà (1963) al seu fill José Monjo Frau i el segon el vengué (1963) per preu de 120.000 pessetes a les germanes Juana i Francisca Matas Ferrer. Les germanes María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar s’adjudicaren dos trasts: un de 1.529,5 m² que confrontava amb el carrer d’Andreu Feliu i la prolongació del carrer de Blanquerna i un de 494,76 m² que confrontava amb el carrer d’Andreu Feliu; vengueren (1964 i 1972) ambdós trasts per preu global de 406.000 pessetes a José Monjo Frau, qui hi promogué la construcció de blocs de pisos. Les germanes Rosa i Catalina Monjo Frau s’adjudicaren sengles trasts de 269,85 m² (part per donació dels seus pares i part per compra als altres propietaris) que confrontaven amb el carrer del Pare Francesc Molina; Rosa vengué (1973) el seu al misser Sebastián Serra de Gayeta Perelló i Catalina feu construir al seu un edifici plurifamiliar (RP11: 2253-III, 2255-III, 2257-III, 2259-III, 2261-III, 2263-III, 3230-VI).

Endemés de parcel·lar la propietat, Miguel Falconer Ferragut, José Monjo March, María Bienvenida Frau Sitjar i José i Catalina Monjo Frau foren promotors immobiliaris i feren aixecar diversos edificis de pisos damunt trasts de Can Morei. El matrimoni Monjo Frau promogué la urbanització de 3.726,02 m² i destinà 3.510,26 m² a la venda en parcel·les. Es tractava de trasts situats entre els carrers de Ramon Muntaner, Pare Francesc Molina i Ausiàs March. Foren compradors de trasts els comerciants sollerics Ramón Frontera Ferrer i Juan Arbona Goudal; el matrimoni Pedro Gual Barceló, comerciant, i Juana Alomar Perelló, veïnats de Llubí, i el matrimoni solleric Juan Ramis Arbona i Francisca Alomar Perelló. Miguel Falconer Ferragut promogué en solitari la urbanització de 871,47 m² situats al carrer del Pare Francesc Molina. També urbanitzà altres 727,75 m² amb tres socis més: el militar Jaime Salvá Barceló, l’agricultor Rafael Caldentey Mas i el comptable Armengol Cerdá Portella, els quals havien adquirit prèviament les parts indivises de José Monjo March i de les germanes Frau Sitjar. Es tractava de trasts situats entre els carrers del Pare Francesc Molina, Blanquerna, Ramon Muntaner i Andreu Feliu. Com hem vist al paràgraf anterior, Catalina Monjo Frau promogué la urbanització de 269,85 m² al carrer del Pare Francesc Molina i el seu germà José Monjo Frau urbanitzà 5.354,35 m² als carrers d’Andreu Feliu, Ramon Muntaner, Francesc Fiol Juan i prolongació de Blanquerna; fins i tot adquirí d’Ana Villalonga Feliu un bocí de l’Hort de Sant Joan per a formar trasts que s’ajustassin a la trama urbana (RP11: 25005-terme, 29030-terme, 29067-terme, 29179-terme, 29301-terme, 29498-29499-terme, 29762-29764-terme, 29887-terme, 1172-III).

Alguns compradors adquiriren trasts per a destinar-los a l’edificació d’habitatges plurifamiliars. En alguns casos, el comprador manifestava «que sobre la parcela tiene en proyecto la construcción de viviendas para la clase media, solicitando ciertos beneficios», i en d’altres, «que sobre el solar descrito tiene en proyecto la construcción de un edificio destinado a viviendas de renta limitada, y amparándose en el vigente Reglamento de Derechos Reales y en el artículo quinto de la Ley de 15 de julio de 1954, solicita la exención total en la liquidación de timbre y en el pago de los derechos reales, la exención de contribuciones durante veinte años y cuantos beneficios concede la Ley para las Viviendas de Renta Limitada incluyendo el arbitrio de incremento de valor» (RP11, 8083-terme).

No tot el sòl de Can Morei es destinà a ús residencial. També s’hi instal·là la fàbrica de teixits Bordados Mallorca SA, de la família Esteban Fabra. L’edifici s’aixecà damunt una parcel·la de 320 m² que comprenia el trast nombre 102 i part del 101 del plànol de parcel·lació i confrontava al nord amb l’Hort de Sant Joan; al sud, amb la resta del trast nombre 101, d’Elena Fabra Fargas; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, que en aquest tram es coneixia com a carrer del Matadero (ara Francesc Suau), i a l’oest, amb el trast nombre 99, d’Eulalia Coll Allés. L’entitat Bordados Mallorca SA, que estava representada pels germans Armando i Ramón Esteban Fabra, adquirí els trasts dels comerciants Miguel Fiol Buñola i Jaime Sastre Frau per preu de 45.000 pessetes mitjançant escriptura de 7 d’agost de 1956 autoritzada pel notari José Masot Novell. Fiol i Sastre tenien els trasts per compra a Miguel Falconer Ferragut, José Monjo March i María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar pel mateix preu mitjançant escriptura de 23 de febrer anterior autoritzada pel mateix notari. El 8 d’agost de 1967 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Bordados Mallorca SA vengué la propietat per preu de 960.000 pessetes a l’apotecari Alfonso Miró Forteza (RP11, 28710-terme, 1a-3a).

Armando Esteban Fabra era també propietari d’un trast de 376 m² marcat amb el nombre 98 del plànol de parcel·lació que confrontava al nord amb l’Hort de Sant Joan; al sud, amb el carrer nombre 67 (ara Andreu Feliu); a l’est, amb el trast nombre 99, d’Eulalia Coll Allés, i a l’oest, amb el trast nombre 97, del matrimoni Salvador Bergas Ferriol i Magdalena Bibiloni Roy. Esteban el comprà per mitjà de l’entitat Industrial Isleña SA, de la qual era director gerent, a Miguel Falconer Ferragut, José Monjo March i María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar per preu de 50.000 pessetes mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1957 autoritzada pel notari José Masot Novell. Hi feu construir un magatzem que després fou una fàbrica marcada amb el nombre 4 del carrer del Doctor Andrés Feliu. Mitjançant escriptura de 7 de maig de 1966 autoritzada pel notari Ignacio Zabala Cabello, Industrial Isleña SA es fusionà amb Fabril Mediterránea SA per a formar l’entitat Industrial Textil Mediterránea SA, a la qual Armando Esteban Fabra aportà aquesta propietat pel seu valor de 976.396,22 pessetes (RP11, 29739-terme, 1a-5a).

Armando i Ramón Esteban Fabra eren fills del comerciant Ramón Esteban Brujas i d’Elena Fabra Fargas. Mitjançant escriptura de 13 de desembre de 1951 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Elena Fabra Fargas adquirí de Juan Frau Xamena, José Monjo March i Miguel Falconer Ferragut per preu de 16.500 pessetes el trast nombre 100 del plànol de parcel·lació, de 411,65 m², damunt el qual feu construir un edifici de planta baixa i pis marcat amb els nombres 39 i 41 del carrer del Matadero cantonada amb el carrer del Doctor Andrés Feliu. Confrontava al nord amb el trast nombre 101, que la compradora adquirí cinc anys després; al sud, amb el carrer nombre 67; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb el trast nombre 99, d’Eulalia Coll Allés. Fabra hi agregà una porció de 188,8 m² procedent del trast nombre 101 que adquirí de Miguel Falconer Ferragut, José Monjo March i María Bienvenida i Juana María Frau Sitjar per preu de 27.000 pessetes mitjançant escriptura de 23 de febrer de 1956 autoritzada pel notari José Masot Novell. Confrontava al nord amb la resta del trast nombre 101, dels germans Armando i Ramón Esteban Fabra; al sud, amb el trast nombre 100, de la compradora; a l’est, amb la carretera de Valldemossa, i a l’oest, amb el trast nombre 99, d’Eulalia Coll Allés. Elena Fabra Fargas, veïnada de Barcelona, morí el 25 d’agost de 1962 amb testament que havia disposat el 28 de febrer de 1925 davant el notari de Barcelona Narciso Batlle Baró, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Ramón Esteban Brujas (†3-7-1959), i propietaris, el seu fill Armando i els fills pòstums i naixedors. Del matrimoni nasqué posteriorment Ramón Esteban Fabra. Mitjançant escriptura de 21 de juny de 1963 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia els dessusdits trasts, que foren agrupats sota una mateixa finca registral de 600,45 m² mitjançant escriptura de 14 de novembre següent autoritzada pel mateix notari. El 8 d’agost de 1967 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría la vengueren per preu de 743.500 pessetes a l’apotecari Alfonso Miró Forteza, qui agrupà aquesta propietat amb la que adquirí el mateix dia de Bordados Mallorca SA formant una finca registral de 920,45 m² que aportà pel seu valor global de 4,5 milions de pessetes a l’entitat Segesan SA mitjançant escriptura de 3 d’octubre de 1975 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza. Aquesta companyia mercantil, que estava representada per l’aparellador Jaime Gibert Salamanca, promogué damunt els terrenys un edifici que estava marcat amb el nombre 2 del carrer del Doctor Andrés Feliu i el nombre 13 del carrer de Francisco Suau (RP11: 26398-terme, 28711-terme, 2140-III, 33955-III, 39291-III).