La Vela d’en Diego, La Vela
La propietat se situava al lloc d’Ítria, entre Can Morei o Son Femenia, la Vela d’en Verí, el camí de Sóller i la síquia de la ciutat. Prengué nom del negociant Tomàs Forteza Cortès, de malnom Diego, i de Rafel Ignaci Cortès Aguiló, els quals en foren propietaris entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX.
Les notícies més antigues que en tenim són del 26 de setembre de 1548, quan Joanot Garcia Despí l’establí a Ignaci Despí mitjançant escriptura autoritzada pel notari Cristòfol Vicens. El 3 d’agost de 1549 davant el mateix notari l’establí a Joan Viscós, qui mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1552 autoritzada pel notari Pere Suaris l’establí a Isabela, qui molt probablement era la seva dona. Isabela testà davant el notari Antoni Tries i nomenà hereu el seu fill Antoni Viscós, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578: «Terra de mossèn Antoni Viscós demunt lo camí de Sóller» (ARM, Not. M-1105, f. 277; ARM, D-1251, f. 146v).
El 8 de juliol de 1579 davant el notari Miquel Prats, Antoni Viscós i Joan Antoni Garcia signaren acta de transacció en virtut de la qual la propietat passà al segon. Joan Antoni Garcia testà el 19 d’agost de 1588 davant el notari Miquel Mas i nomenà hereu en segon grau el seu fill Felip, i usufructuària, la seva dona, Joana Fuster, la qual carregà la propietat amb un cens el 19 d’agost de 1599. Aleshores feia partió amb el camí de Sóller, terres dels hereus de Bernadí Binimelis, la síquia de la ciutat i terres de Guillem Torrella (ARM, Not. M-1105, f. 277).
Com a conseqüència de l’endeutament de la família, la propietat fou embargada i venuda a instància dels creditors el 13 d’agost de 1615. L’adquirí el doctor en drets Agustí Albanell, com a procurador de Maria Francina Villalonga, casada amb Miquel Anglada, per preu de 93 lliures. El 28 de novembre següent davant el notari Francesc Ferragut, Maria Francina Villalonga cedí la propietat a l’escultor Antoni Verger, qui l’entregà a Anna Garau mitjançant escriptura de 21 de febrer de 1621 autoritzada pel notari Antoni Amorós (ARM, C-3203, f. 81v; ARM, Not. 5179, f. 271v).
La difícil situació econòmica en què es trobava el patrimoni d’Anna Garau propicià que Ramon Fortuny de Ruescas Garcia, un dels principals creditors contra l’heretat, reclamàs el pagament de les pensions degudes de les 35 lliures cens que Anna Garau havia de prestar anualment per aquesta propietat. En sentència de 18 de març de 1623 dictada per l’Audiència fou condemnada a pagar totes les pensions degudes i es veu obligada a vendre la propietat a Ramon Fortuny de Ruescas Garcia per preu de 90 lliures, una quantitat que era considerablement inferior al valor real de la terra (ARM, Not. 5179, f. 271v).
Ramon Fortuny de Ruescas Garcia, fill de Joan i de Beatriu, es casà (1620) amb Magdalena Sureda Gual (filla de Jordi i de Magdalena), qui li aportà una dot de 6.000 lliures, i en foren fills Ramon (†1651), Jordi i Beatriu (†1661), casada amb Mateu Anglada de Binificat. Magdalena Sureda Gual testà davant el notari Miquel Galmés i fou enterrada el 8 de març de 1631 al convent de Sant Francesc. Ramon Fortuny de Ruescas Garcia testà el 29 de febrer de 1664 davant el notari Joan Baptista Lloret i nomenà hereu universal el seu fill Jordi. Fou enterrat el 16 de maig següent al mateix convent «en el seu vas y capella de Sant Miquel» (Montaner i Le Senne, 1977: 72; Oleza, 1923: 336, 372; Oleza, 1925: 26, 28).
Gràcies a un inventari rebut el 26 de juliol de 1668 pel prevere Bartomeu Castelló, com a curador de l’heretat, coneixem la composició del patrimoni familiar en aquell moment: dues cases a la parròquia de Santa Eulàlia que estaven agregades a les que ja tenia Jordi Fortuny com a hereu fideïcomissari dels Garcia; la possessió de Son Fortuny, a Estellencs, amb el rafal de Son Jover, dos molins d’aigua, un hort, una vinya nova de 3 quarterades i la cavalleria; diversos alous damunt terres situades a Sant Joan i cases a la ciutat de Palma, i la propietat anomenada les Veles, situada davant el camí de Sóller, prop d’Ítria (ARM, Not. A-666, f. 354).
Jordi Fortuny de Ruescas Sureda, cognomenat Garcia per raons fideïcomissàries, es casà amb Joana Vida Truyols i en foren fills Ramon, Nicolau (†1717), Jordi (de la Companyia de Jesús) i Magdalena, casada amb Pere Joan Villalonga (†1717). Amb motiu de matrimoni donà al seu fill Ramon la possessió de Son Fortuny i la cavalleria (Estellencs), un rafal de l’heretat d’Onofre Garcia situat al terme de Palma, la possessió de l’Almudaina (Montuïri) i una peça de terra situada devora la creu del camí de Sóller que cal identificar amb les Veles. Jordi Fortuny de Ruescas Sureda morí el 26 de setembre de 1681 amb testament que havia disposat el 20 de març de 1665 davant el notari Joan Armengol, en què donà facultat a la seva dona d’elegir hereu entre els seus fills, i fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc «en lo vas y cap.ᵃ de Sant Miquel». Joana Vida Truyols testà el 6 de setembre de 1685 i fou enterrada al mateix convent, vas i capella que el seu home el 13 de maig de 1689 (ARM, Not. V-198, f. 43; ARM, Not. 2058, f. 126; Oleza, 1925: 63, 83, 91).
Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Ramon Fortuny Vida i valia 700 lliures: «Pessa de terra de don Ramon Fortuny de Ruescos, del hàbit de Alcàntara, set-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 201v).
Ramon Fortuny Vida es casà en primeres núpcies amb Anna Despuig Martínez de Marcilla i en fou fill Jordi. Anna era filla de Ramon Despuig Rocabertí (I comte de Montenegro) i de Melchora Martínez de Marcilla Ram de Montoro (III comtessa de Montoro), testà el 22 de setembre de 1675 davant el notari Joan Servera i dos dies després fou enterrada al convent de Sant Francesc «en vas de los Fortunys en la capella de Sant Miquel». En segones núpcies es casà amb Agnès Sales Togores i en foren filles Margarita (casada amb Llorenç Despuig) i Joana (†1697/8). Agnès testà el 30 de desembre de 1702 davant el notari Joan Vanrell i el 5 de gener de 1729 fou enterrada al mateix convent «en lo vas de Garcias en la capella de St. Miquel». Ramon Fortuny Vida morí el 6 de març de 1730 amb testament que havia ordenat el 9 d’abril de 1729 davant el notari Joan Muntaner, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Jordi. Fou enterrat dos dies després al mateix convent, vas i capella que les seves dones (ACM, 1357, f. 79; Oleza, 1925: 61, 94; ARM, ECR-1153, f. 13).
Jordi Fortuny Despuig es casà amb Violant Gual Çanglada Çafortesa i en foren fills Ramon (1703-1792), Violant (†1750) i Agnès (†1779), casada (1735) amb Fernando Truyols Gual, II marquès de la Torre. Violant Gual Çanglada Çafortesa testà el 24 de novembre de 1704 davant el notari Joan Vanrell i el 20 de juliol de 1715 fou enterrada al convent de Sant Francesc «en lo vas de la capella de St. Miquel, pròpia de Fortuny». Jordi Fortuny Despuig, qui «quedant viudo se feu del hàbit de St. Joan», morí intestat el 24 de novembre de 1736 i fou enterrat dos dies després al mateix convent, vas i capella que la seva dona. El 15 de desembre següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pels germans Ramon, Agnès i Violant Fortuny Gual. L’heretat comprenia unes cases situades al carrer de Sant Francesc que havia adquirit son pare; unes altres cases situades a l’enfront que servien de placeta i cotxeria adquirides també per son pare; el rafal de Son Ceba; una peça de terra d’unes 2 quarterades dita les Veles, situada devora la creu de Sóller, que procedia dels béns de la família Fortuny; la possessió de la Granja (Esporles) amb els molins d’aigua fariners i drapers, horts, boscs i pastures, procedent de l’heretat dels Vida; la possessió de Son Fortuny i la cavalleria (Estellencs), la possessió de Son Garcies (Bunyola) i diversos dominis directes damunt terres i cases (Oleza, 1925: 90, 95, 154; ARM, Not. 2027, f. 226).
Per mort intestada de Jordi Fortuny Despuig, els doctors en drets Joan Antoni Artigues i Jaume Serra Nadal avaluaren i liquidaren els béns familiars. El document proporciona informació interessant sobre la configuració del patrimoni d’aquesta branca dels Fortuny, com per exemple l’herència dels Garcia (cases als carrers de Sant Francesc i del Call i diverses peces de terra i cases a Bunyola que prengueren el nom de Son Garcies) i dels Vida (la Granja d’Esporles). Com a conseqüència d’aquesta liquidació s’estimà que a Agnès Fortuny Gual li corresponien béns per valor d’11.143 lliures 9 sous i 2/3 parts de diners, a compte dels quals rebé la propietat denominada la Vela, valorada en 1.700 lliures (ARM, Not. 2058, f. 126; ARM, Not. P-1236, f. 14v).
Mitjançant escriptura de 20 de juny de 1770 autoritzada pel notari Miquel Joan Rosselló Quintana, Agnès Fortuny Gual vengué la propietat per preu de 1.700 lliures al negociant Tomàs Forteza Cortès, Diego, fill de Tomàs. Ocupava una superfície de 2 quarterades, era tenguda sots alou propi (comprès en la venda), tenia dret d’una hora d’aigua de la síquia de la ciutat i confrontava amb la síquia de la ciutat, el pont pel qual s’anava a la creu del camí de Sóller, el camí de Valldemossa i terres de Pere Verí Salas que antigament eren de Tomàs Torrella (ARM, Not. R-482, f. 613).
Tomàs Forteza Cortès, Diego, morí el 23 de gener de 1797 amb testament que havia disposat el 30 de desembre anterior davant el notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereus els seus fills: Tomàs (prevere i beneficiat de Santa Eulàlia), Francesc i Guillem, nascuts del seu matrimoni amb Clara Cortès. Llegà aquesta propietat al seu fill Francesc. El primer de març següent els hereus reberen l’inventari de béns del difunt, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Nicolau, al carrer de les Monges de la Misericòrdia; unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de la Ferreria; la possessió de Son Montserrat i unes peces de terra denominades Ca n’Escardona, la Pedrera, Son Batiat i el Rafal dels Polls, situades al terme de Santa Maria del Camí, nombrosos crèdits i la propietat que aquí ens ocupa, anomenada la Vela (ARM, Not. R-220, f. 411).
Francesc Forteza Cortès morí el 6 de juny de 1808 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Rafel Rosselló Cladera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Maria Cortès Aguiló, qui n’apareix com a propietària a l’Apeo (1818), segons el qual ocupava una superfície de 2 quarterades de reguiu de primera qualitat amb moreres i valia 2.300 lliures (ARM, Not. R-225, f. 281v; ARM, D-1530, f. 211).
Mitjançant escriptura de 19 de juliol de 1822 i acta de validació de 5 de setembre de 1825 atorgada a l’escrivania de Cartes Reials, Maria Cortès Aguiló i els seus fills Tomàs i Josep Forteza Cortès vengueren la propietat per preu de 3.000 lliures a Rafel Ignaci Cortès Aguiló, germà d’aquella (ARM, ECR-589, f. 350).
Rafel Ignaci Cortès Aguiló morí el 19 de gener de 1832 amb testament que havia ordenat el 28 de febrer de 1788 davant el notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Maria Aina Cortès, i propietaris, els seus fills: Jeroni (prevere), Joan i Josep. Jeroni Cortès Cortès morí l’11 de març de 1845 amb testament que havia disposat el 31 de desembre anterior davant el notari Antonio Fernández, en què nomenà hereva usufructuària la seva germana Isabel (†30-5-1867), i propietari, el seu nebot José Francisco Forteza Cortés, fill i hereu d’aquesta (Gomila, 2000: 108).
José Francisco Forteza Cortés morí viudo als 78 anys el 13 de febrer de 1900 amb testament que havia ordenat el 7 de febrer de 1879 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, Isabel Forteza Piña (casada amb José Cortés Miró), i nomenà hereu universal propietari l’altre fill, Mariano Forteza Piña. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’agost següent autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra de 2 quarterades denominada la Vela. Tenia dret de percebre una hora d’aigua cada 20 dies de la font de la Vila. Era tenguda sots alou propi i de Sa Majestat. Confrontava al nord amb Can Morei; al sud, amb la Vela d’en Verí, de José Ramón Rosselló; a l’est, amb la carretera de Valldemossa i Sóller, i a l’oest, amb la síquia de la ciutat (RP11, 7602-terme, A-2a).
El 4 de desembre de 1900 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, els germans Forteza Piña vengueren la propietat per preu de 6.000 pessetes a José Ramón Rosselló, caixer de la Sociedad Crédito Balear (íd., 3a).
Mitjançant escriptura de 17 de març de 1914 autoritzada pel notari José Alcover Maspons, José Ramón Rosselló hagué de cedir a l’Ajuntament de Palma els drets que tenia damunt la síquia de la ciutat, ço és, una hora d’aigua de la tanda d’en Granada que percebia la Vela d’en Cortès i dues hores d’aigua de la tanda del Comanador que percebia la Vela d’en Verí. Fou indemnitzat amb la quantitat de 10.000 pessetes. L’aigua procedent de la font de la Vila havia estat declarada d’utilitat pública el 22 de novembre de 1912, i en sessió extraordinària celebrada el 12 de juny següent l’Ajuntament de Palma acordà expropiar-ne tots els drets d’aigua amb la síquia i altres obres annexes (íd., A).
José Ramón Rosselló morí viudo als 71 anys el 10 de febrer de 1917 amb testament que havia ordenat el 30 de gener de 1913 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal propietari el seu nebot Miguel Ramón Pons (íd., 4a).
Miguel Ramón Pons morí el 26 de febrer de 1931 amb testament que havia disposat el 27 de maig de 1909 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María del Carmen Ribas Ripoll (†8-7-1956), i propietari, els fills pòstums i naixedors. Fruit d’aquest matrimoni nasqué un únic fill, Miguel Ramón Ribas, el 17 de novembre de 1909. L’herència comprenia, entre altres béns, les propietats contigües denominades la Vela d’en Cortès i la Vela d’en Verí, que foren agrupades sota una mateixa finca registral (íd., 5a; RP11, 1048-terme, 7a).
El 1933 Miguel Ramón Ribas i sa mare, María del Carmen Ribas Ripoll, n’iniciaren la parcel·lació.
El terme de Palma 