Son Ximelis

Son Ximenes, Son Ximenis

La propietat se situa al lloc del Vinyet, entre Son Anglada, Son Roca, Son Ceba, Son Bosc i la carretera de Puigpunyent. Prengué nom de la família Ximénez de Aragüés, qui en fou propietària durant el darrer terç del segle XVI.

Les notícies més antigues que en tenim són del 25 de maig de 1530, quan Felip Pachs Fuster la vengué al seu germà Pelai Fuster, qui l’establí el mateix dia al mercader Pere Fornés. Aleshores la propietat consistia en vinya, camp i garriga. Era tenguda sots alou propi, comprès en la primera venda. Feia partió amb la vinya dels hereus de Jeroni Vallobar, la vinya del doctor en drets Joanot Garcia, la vinya dels hereus de Gaspar Nicolau i el pinar de Bernadí Anglada (ARM, Not. R-999: f. 43v, 44v).

En un moment que no podem precisar Pere Fornés reté la propietat, que tornà a Pelai Fuster, el qual la vengué al mestre llibreter Gabriel Fàbregues per preu de 120 lliures mitjançant escriptura de 7 de novembre de 1538 autoritzada pel notari Guillem Riera (ARM, Not. 4534, f. 2).

Gabriel Fàbregues testà el primer de febrer de 1550 davant el notari Rafel Mora i nomenà hereu el seu fill Gabriel, llibreter, qui el 20 següent rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia unes cases situades a la plaça de Cort i un camp d’unes 40 quarterades que cal identificar amb la propietat que aquí ens ocupa. Aleshores comptava amb unes cases mitjanes i un celler. Hi havia una vinyeta i un pinar i estava sembrada de forment, ordi i civada. La propietat era gestionada pel sistema d’amitges. Sembla que Fàbregues tenia interessos en aquella zona del terme de la ciutat, car també fou propietari de la veïnada Son Puigdorfila (ARM, Not. M-978, f. 245).

Mitjançant escriptura de 7 de juny de 1569 autoritzada pel notari Julià Oliver, Gabriel Fàbregues i la seva dona, Agustina, l’establiren a Lluís Ximénez de Aragüés. Aleshores la propietat consistia en rafal (antigament vinya), camp i pinar. Era tenguda sots alou propi, no comprès en la venda. Feia partió amb el pinar de Pere Sureda Anglada, el pinar de Nicolau Quint, la vinya i rafal de Llorenç Roca, la vinya de Joanot Garcia, la vinya de Joanot Bosch i un camí «quo tendit a la portassa de la poss[essi]ó dicti Petri Anglada» (ARM, Not. O-57, f. 212).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal i valia 2.000 lliures: «Rafal de M.ᵒ Luys Xeménez de Aragüez, dos mília lrs.» (ARM, D-1251, f. 148v).

Lluís Ximénez de Aragüés testà el 12 de febrer de 1583 davant el notari Julià Oliver i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Eleonor Cotoner Garcia (viuda en primeres núpcies de Joanot Sala, filla de Nicolau i d’Elisabet), i fundà un fideïcomís que recaigué damunt els seus descendents. El 7 de gener de 1585 Eleonor Cotoner Garcia rebé l’inventari de béns del seu difunt home, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Sant Jaume, devora la placeta de dita església, que el difunt havia adquirit de Federic Descós, i un rafal situat devora el camí de la Portassa, el qual feia partió amb dit camí, la possessió de Pere Onofre Anglada, les garrigues de Nicolau Quint Valls i els rafals de Llorenç Roca, Joanot Garcia i Francesc Bosch. Aleshores les cases tenien dos pisos. A la planta baixa hi havia la sala, una cambra devora, el rebost, el celler (amb molí de sang), la cuina, l’estable i la païssa. El primer pis comptava amb una sala amb la seva cambra, la cambra «del cap de la escala» i una cuineta contigua (AM, Llibre d’inventaris de Reus, Berga, Sala, Verí […], f. 48).

El primer cridat al fideïcomís disposat per Lluís Ximénez de Aragüés fou el seu fill Lluís, l’inventari de béns del qual fou redactat el 17 de setembre de 1593. Mitjançant escriptura de 6 de febrer de 1595 autoritzada pel notari Bartomeu Estela, el seu germà Joan Lleó establí la propietat al conrador puigpunyentí Gabriel Oliver. Aleshores consistia en un rafal amb vinya, pleta i garriga. Prestava 43 lliures 10 sous cens a diversos particulars. Feia partió amb el camí públic que anava a la possessió de Pere Onofre Anglada, el rafal i vinya de Joanot Garcia, el rafal de Joan Francesc Bosch, el pinar de la possessió de Son Anglada i el rafal de Llorenç Roca (ARM, Not. 3015, f. 412; ARM, Not. 4534, f. 2).

Gabriel Oliver testà el 6 de desembre de 1613 davant el notari Pere Femenia. El 18 de febrer següent la seva viuda i hereva usufructuària, Antonina, rebé l’inventari de béns del difunt, que comprenia únicament aquesta propietat (ARM, Not. 5172, f. 58).

Mitjançant escriptura de 27 de març de 1652 autoritzada pel notari Pere Rosselló, Gabriel Oliver establí part de les terres i de les cases al conrador Gabriel Rosselló, dels Muls, qui explotava diferents propietats de la zona. Desconeixem en quin moment l’establit tornà a la propietat matriu, però en tot cas fou abans de 1685, car els estims d’aquell any no el documenten (ARM, ECR-1149, f. 113v; ARM, D-1253, f. 198v).

La mala situació econòmica en què es trobava el patrimoni de Gabriel Oliver provocà que les seves propietats fossin segrestades a instància dels creditors. El 7 d’abril de 1661 la cúria del Reial Patrimoni posà la propietat a la venda en pública subhasta i la rematà el doctor en drets Josep Bassa Castañer per preu de 2.000 lliures i la imposició d’un cens reservatiu de 127 lliures 8 sous (ARM, Peretó de Vidal, C-2484, f. 150v).

Segons els estims de 1685, la propietat es denominava Son Ximenes, pertanyia al doctor Josep Bassa i valia 3.500 lliures: «Son Ximenes, del D.ʳ Joseph Bassa, tres mil y sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 198v).

Josep Bassa era fill d’Antoni i de Magdalena Castañer Sabater. Es casà en primeres núpcies amb Anna Sans (†1671), i en segones, amb Francina Conrado Delabau, de qui nasqué el també jurista Josep Bassa Conrado. Morí el 21 de febrer de 1686 amb testament que havia disposat el 6 d’octubre de 1684 davant el notari Joan Servera, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill (ARM, Peretó de Vidal, C-2484, f. 172v).

Josep Bassa Conrado (1657-1732) es casà en primeres núpcies amb la seva cosina Maria Teresa Conrado Sampol, filla d’Esteve i de Francina, la qual morí el 6 de gener de 1724 amb testament que havia ordenat el 8 d’octubre anterior davant el notari i prevere Antoni Martorell. En segones núpcies es casà amb Margarita Danús. No deixà descendència de cap dels dos matrimonis. Morí el 15 d’agost de 1732 «circa de las nou y un quart de la tarda» amb testament que havia disposat el 16 d’octubre anterior davant el notari Miquel Seguí, en què fundà un fideïcomís que incloïa el rafal de Son Ximenes o Son Ximenis i la possessió de Son Serra (Llucmajor). Nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu nebot Jaume Mateu Suñer Bassa. El 24 següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que consistien en unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina, la possessió de Son Serra (Llucmajor) i el rafal de Son Ximenis. Bassa havia efectuat millores a la propietat, com ara algunes cambres noves i una torre: «Ítem, al dit Jaume Suñer, mon nabot, per la sua dita porció de heretat, li señal y designo totes les millores que tench fetes […] en lo rafal de Son Ximenes» (ACM, 13883, f. 157v; ARM, Not, S-1402, f. 137; Ros, 1921: 266-274).

Jaume Mateu Suñer Bassa es casà amb Anna Maria Mut i en foren fills Francina, Jerònia i Gertrudis. Morí el 14 de novembre de 1756 amb testament que havia ordenat el 20 de març anterior, en què nomenà hereva universal la seva filla Francina, qui succeí als fideïcomisos fundats per Josep Bassa i Jaume Suñer Tomàs. El 15 de febrer de 1757 s’inicià la redacció de l’inventari de béns del difunt, que consistien, d’una banda, en unes cases amb hort i sínia a la parròquia de Santa Creu, la possessió de Son Homar (Valldemossa) i nombrosos censals, procedents de l’herència dels Suñer, i de l’altra, en unes cases a la parròquia de l’Almudaina, la possessió de Son Serra (Llucmajor) i el rafal de Son Ximenis, procedents de l’herència dels Bassa (ARM, Not. 5805, f. 115).

En aquelles saons la propietat comptava amb cases, torre, tafona, botiga de l’oli, era, païssa i cisterna, i es dedicava a fruiters, vinya, ametlerars, figuerals, garroverars i oliverars, segons es desprèn d’un contracte d’arrendament que Francina Suñer Mut signà a favor de Francesc Calafell, Roca, mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1760 autoritzada pel notari Pere Josep Bonet: «yo, doña Francina Suñer […] arrendo […] a vós, Francesch Calefell, àlias Roca […] la mia possessió o rafal dit Son Ximenes» (ARM, Not. B-1169, f. 52).

Francina Suñer Mut es casà amb Antoni Vich de Superna Serra i en fou fill Antoni. Morí el 6 de febrer de 1779 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereu universal el seu home. Segons l’inventari de béns de la difunta, l’heretat consistia en unes cases situades a la parròquia de l’Almudaina, al carrer de Don Bordils, unes altres cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer del Forn de la Glòria, les possessions de Son Homar (Valldemossa) i Son Serra (Llucmajor), la peça de terra denominada la Rossinyola (Muro) i el rafal de Son Ximenes. No s’incloïa l’hort anomenat la Vinya Tancada (procedent de l’herència de sa mare) perquè l’hi constituí en dot al seu home mitjançant escriptura de 21 de març de 1753 autoritzada pel mateix notari (ARM, Not. 2157, f. 513).

Antoni Vich de Superna Serra nasqué el 13 de març de 1718. Morí el 8 de novembre de 1789 amb testament que havia ordenat dos dies abans davant el notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereu universal el seu fill Antoni. Aquest es casà amb Joana Aina Palou de Comasema Amer (filla de Jeroni Palou de Comasema Martorell i de Maria Amer, abans Mayol), de qui no deixà descendència. Antoni Vich de Superna Suñer «morí de puagra y 55 anys de edad» el primer de novembre de 1810 amb testament que havia disposat el 29 d’octubre anterior davant el notari Miquel Bonet. Dos dies després «fonch enterrat en la sepultura de Vichs, construïda dins la capella del Roser» del convent de Sant Domingo (Ramis de Ayreflor, 1911: 357; Oleza, 1923: 94).

Segons l’Apeo (1818), pertanyia a Joana Aina Palou de Comasema Amer, valia 16.500 lliures i ocupava una superfície de 30 quarterades, de les quals 15 eren camp de segona qualitat amb ametlers, i les 15 restants, camp de tercera qualitat amb oliveres i garrovers (ARM, D-1530, f. 117).

Joana Aina Palou de Comasema Amer morí el 7 de febrer de 1853 amb testament que havia ordenat el primer de maig de 1845 davant el notari Pedro José Bonet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva usufructuària María Europa Pérez de Quiñones Vich de Superna, i propietari, Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones. Sembla que abans de morir, Joana Aina realitzà unes obres de reforma o ampliació de les cases, com així ho testimonia el rellotge de sol ubicat a la clastra, que diu: «Fe sa teua via. Año 1847.» (RP2, 281-terme, 1a).

María Europa era filla de Juan Pérez Oteyro de Quiñones i d’Aina Vich de Superna Suñer. Morí el 25 de febrer de 1860 amb testament que havia disposat el 25 de febrer de 1858 davant el notari Pedro José Bonet, en què nomenà hereu usufructuari el seu fill Juan, nascut del seu matrimoni amb Manuel Palou de Comasema Danús, i propietari, el seu net Manuel. Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones es casà amb Dionisia Truyols Salas, filla dels marquesos de la Torre, i en foren fills Manuel (casat amb Maria Le Senne Cotoner), Fernando, José, Juan Antonio, Francisco, Juana (casada amb el militar Enrique Truyols Chauveron) i Concepción (íd., 7a; Ramis de Ayreflor, 1911: 358).

Mitjançant escriptura de 21 de juliol de 1879 autoritzada pel notari Miguel Pons Barrutia, Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones vengué el domini útil de Son Ximelis per preu de 26.000 lliures al registrador de la propietat Antonio María Sbert Borrás, reservant-se’n el domini directe amb dret de lluïsme. Aleshores ocupava una superfície de 36 quarterades i tenia casa rústica i urbana. Confrontava al nord amb establits de Son Anglada d’Ignacio Ribas, Paula Ramón, Salvador Bosch i Ignacio Ferragut; al nord-est, amb la carretera de Puigpunyent; a l’est, amb establits de Son Bosc de Margarita Terrasa i d’hereus d’Eleonor Suau; al sud, amb Son Ceba, de Jorge Fortuny, i al nord-oest, amb el camí del Serral (que anava de la carretera de Puigpunyent a Son Roca i als establiments de Son Anglada), Son Roca, el llogaret i establiments de Son Roca i terres de Son Anglada de Domingo Rosselló. Estava conobligada a la prestació de 50 lliures cens als hereus de Joan Roure (abans a l’Hospital General), 6 lliures 8 sous cens a la comunitat de preveres de Sant Jaume, 4 lliures 8 sous cens a les almoines de la Seu i 1 lliura 12 sous cens a la confraria de Sant Pere i Sant Bernat de la Seu. Estava carregada amb el pagament de 200 lliures anuals a María Europa Pérez de Quiñones Vich de Superna hipotecades sobre Son Ximelis i Son Antic, més 350 lliures com a immediata successora al fideïcomís fundat pels seus antecessors que ja percebia des de la mort del seu oncle Antoni Vich de Superna Suñer. Finalment, prestava 24 lliures mensuals a Fernando Palou de Comasema Truyols imposades per Joana Aina Palou de Comasema Amer (RP2, 281-terme, 7a).

Antonio María Sbert Borrás es casà amb Catalina Tomás Canals Rosselló i en foren fills Antonio María, Mariano, Antonia (casada amb Guillermo Ferragut Pou), Catalina (casada amb Gaspar Moner Valent), María (casada amb Francisco Ruiz Narváez) i Magdalena Sbert Canals (casada amb el notari Miguel Ignacio Font Muntaner). Morí als 69 anys el 24 de març de 1894 amb testament que havia ordenat el 18 de febrer de 1892 davant el notari Emilio Guasp Vicens, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus sis fills (íd., 8a).

Mitjançant escriptura de 18 de juliol de 1901 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren el domini útil de Son Ximelis per preu de 80.000 pessetes a Magdalena Marqués Luigi (íd., 10a).

Magdalena Marqués Luigi era filla d’Antonio Marqués Marqués (1829-1894), empresari solleric enriquit a Puerto Rico, i d’Adelina Luigi Doménech (†1918). Es casà amb Antonio Barceló Bosch i en foren fills Francisco de Paula, Francisca (casada amb Luis Rubio Paz) i Adela. Morí als 52 anys el 21 de juliol de 1934 amb testament obert que havia ordenat el 9 d’agost de 1923 davant el notari José Socías Gradolí, en què llegà Son Ximelis al seu fill Francisco de Paula, qui la inscrigué al seu favor mitjançant escriptura de 15 de març de 1939 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 12a).

El 29 de desembre de 1945 davant dit notari Chacártegui, Francisco de Paula Barceló Marqués vengué a Vicente Matas Munar per preu ajornat de 70.000 pessetes el domini útil d’una porció de Son Ximelis de 20 quarterades de superfície que confrontava al nord amb terres de Son Anglada i de Son Ceba; a l’est, amb la part romanent de la propietat, i a l’oest, amb el camí del Serral, Son Roca i Son Anglada. El 6 de desembre de 1950 davant el mateix notari, Barceló vengué a Matas per preu de 82.000 pessetes el domini útil de la part romanent de la propietat, que ocupava una superfície de 16 quarterades, comprenia la casa rústica i urbana i confrontava al nord amb terres de Son Anglada; al nord-est, amb la carretera de Puigpunyent; a l’est, amb terres de Son Bosc; al sud, amb Son Ceba; al nord-oest, amb el camí del Serral i terres de Son Roca i de Son Anglada, i a l’oest, amb la porció de Son Ximelis que havia adquirit (1945) el comprador (íd., 18a; RP2, 23516-terme, 3a).

El 31 de juliol de 1951 davant dit notari Chacártegui, Vicente Matas Munar vengué al comerciant Antonio Ramón Amengual per preu de 117.000 pessetes el domini útil d’una porció de 16 quarterades, 3 quartons i 53 destres procedent de la porció de 20 quarterades. Es tractava d’una peça de terra que confrontava al nord amb terrenys de Son Anglada; al sud, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb el camí del Serral (que anava de la carretera de Puigpunyent a Son Roca i als establiments de Son Anglada), Son Roca, el llogaret de Son Roca i terres procedents de Son Anglada (RP2, 26252-terme, 1a).

El 12 de febrer de 1957 davant el notari Jorge Roura Rosich, Vicente Matas Munar vengué a Juan Boter Vaquer, corredor de comerç mataroní, per preu global de 155.000 pessetes el domini útil d’una porció de Son Ximelis de 16 quarterades de superfície (amb la casa rústica i urbana) i d’una porció de 3 quarterades i 47 destres procedent de la porció de 20 quarterades (RP2, 281-terme, 19a; RP2, 23516-terme, 6a).

Mitjançant escriptura de 4 de gener de 1963 autoritzada per dit notari Chacártegui, Juan Boter Vaquer adquirí de Pedro Barbarín Le Senne per preu de 1.000 pessetes l’alou o domini directe que pesava sobre la propietat. Pedro Barbarín Le Senne tenia l’alou per herència intestada de la seva germana Concepción (†1949), qui el tenia per herència de la seva tia Ana Le Senne Cotoner (†1947), la qual era hereva de la seva germana María (†1937), casada amb Manuel Palou de Comasema Truyols (†1926), primogènit de Juan Palou de Comasema Pérez de Quiñones (†1891) i de Dionisia Truyols Salas (RP2, 281-terme, 22a).

Juan Boter Vaquer morí el 5 de setembre de 1972 amb testament que havia disposat el 2 de gener de 1957 davant dit notari Roura, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva tia Francisca Vaquer Salleras, la qual li premorí el 4 de febrer anterior. En sentència de 13 de març de 1974 dictada per Miguel García López, magistrat jutge de primera instància del jutjat nombre 1 de Palma, en foren declarats hereus els seus sis cosins Antonia, Jorge, Guillermo, Jaime, Mariana i Margarita Vaquer Porcel, els quals vengueren les dues porcions de Son Ximelis als industrials llorencins Antonio i Bartolomé Gelabert Grimalt mitjançant escriptura de 7 de desembre de 1976 autoritzada pel notari Salvador Balle Oliver. Aleshores la propietat ocupava una superfície total de 19 quarterades i comprenia les cases (RP9, 2209-terme, 23a; RP2: 34705-III, 34709-III).

El 27 de gener de 2000 davant el notari Rafael Gil Mendoza, les dessusdites dues porcions de Son Ximelis foren adquirides per l’entitat Proalaró SL, que al mateix acte les agrupà sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 21 quarterades i 1 quartó (RP2: 12846-VI, 12847-VI).

En sessió de 16 de maig de 2007 la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma aprovà provisionalment el pla parcial del sector Son Ximelis SUP/32-03, el qual fou redactat per l’arquitecte Juan Pedro Cotoner Cerdó a instància de Proalaró SL. El pla parcial fou aprovat definitivament pel Ple el 25 de febrer de 2008 (BOIB, n. 20, 8-2-2011).

Les cases de Son Ximelis foren rehabilitades el 2001 i albergaren fins al 2008 la seu del grup immobiliari i constructor Drac i de la Fundació Cabana.

Pel que fa a la porció de 16 quarterades, 3 quartons i 53 destres que el comerciant Antonio Ramón Amengual comprà (1951) a Vicente Matas Munar, fou adquirida mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1963 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría per preu de 2.300.000 pessetes per l’entitat Construcciones Barona Alcalá SA (COBARAL), que l’adquirí representada pel conseller delegat, l’industrial valencià José Barona Alcalá, casat amb María del Carmen Vilar Sanchis. L’11 de gener anterior davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, el matrimoni havia adquirit de Pedro Barbarín Le Senne per preu de 10.000 pessetes l’alou o domini directe que pesava sobre la propietat (RP2, 26252-terme, 3a-4a).

José Barona Alcalá promogué (1969-73) la construcció d’una nova barriada, denominada popularment Son Roca per la seva proximitat. Dels prop de 120.000 m² que ocupava la parcel·la, la urbanització tenia una extensió aproximada de 80.000 m², dels quals 57.320,7 m² eren d’ús lucratiu. Es projectà la construcció de 1.302 habitatges de protecció oficial distribuïts en 17 blocs (marcats amb lletres) d’una (1), dues (2), quatre (9) o sis escales (5) i quatre o sis altures a raó de quatre habitatges per planta. L’Institut Nacional de l’Habitatge atorgà al promotor la quantitat de 30.000 pessetes per habitatge en concepte de subvenció, segons es detallava a les cèdules de qualificació provisional (1969) i definitiva (1971-73) d’habitatges de protecció oficial despatxades «a los efectos de que sean reconocidas las exenciones y bonificaciones fiscales, subvenciones a fondo perdido y demás beneficios concedidos». Els blocs són travessats pels següents carrers: Cap Blanc, Cap Enderrocat, Cap de Formentor, Cap del Pinar i Cap de les Salines (RP2, 12457-III).

José Barona Alcalá nasqué a València el 28 de març de 1927 i hi morí el 20 de març de 2010 als 82 anys. Fou jugador del RCD Mallorca (1950-51) i del CD Castellón (1951-52) i president del RCD Mallorca (1966-68).