Son Ceba

La propietat se situava entre el camí de la Vileta i els rafals de Son Ximelis, Son Rossinyol i Son Llull. La família Fortuny en fou propietària des del començament del segle XVII fins al seu establiment, iniciat el 1922. Desconeixem l’origen del nom.

Les notícies més antigues que en tenim són del 31 de març de 1500, quan Sebastià Anglada la vengué al doctor en drets Joan Garcia. Mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1545 autoritzada pel notari Pere Suaris, Joan Garcia en feu donació al seu fill Joan Garcia Despí. Aquest testà el 21 d’octubre de 1559 davant el notari Cristòfol Vicens i fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Joanot, qui capbrevà la propietat el 5 d’agost de 1587 declarant que era un rafal (abans vinya i camp denominat la Vinya) tengut sots alou propi que feia partió amb el camí de Puigpunyent, un camí sender que anava als rafals de Llorenç i Guillem Roca, el rafal de Lluís Ximénez de Aragüés, el rafal del mercader Francesc Bosch, el rafal de Jaume Garcia i el rafal dels hereus de Pere Llull (ARM, ECR-1106, f. 515).

Segons els estims de 1578, la propietat valia 3.200 lliures i pertanyia a Margarita Garcia, qui probablement era viuda de Joan Garcia Despí: «Rafal de la señora Margarita Garcia, tres mília y dos-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Joanot Garcia testà el 18 d’agost de 1609 davant el notari Pere Mut i lo endemà fou enterrat al convent de Sant Francesc «en lo vas de la capella de Sant Miquel». La propietat passà al seu germà Onofre, qui al testament que ordenà el 17 de desembre de 1617 davant el notari Joan Mas nomenà hereu universal el seu nebot Ramon Fortuny de Ruescas Garcia (fill de la seva germana Beatriu i de Joan Fortuny) i fundà un fideïcomís ordenant substitucions a favor dels germans Pere Joan i Domingo Desclapés. El 14 de juny de 1619 Onofre Garcia fou enterrat al convent de Sant Francesc «en vas y capella de Sant Miquel, pròpia de Garcia», i el 28 següent es redactà l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades als carrers de Sant Francesc i del Call, quatre cases a Bunyola, diverses peces de terra i olivars a Bunyola que prengueren el nom de Son Garcies i el rafal denominat Son Ceba, situat al terme de la ciutat (Oleza, 1923: 280, 309; ARM, Not. 2058, f. 126).

Ramon Fortuny de Ruescas Garcia es casà (1620) amb Magdalena Sureda Gual (filla de Jordi i de Magdalena), qui li aportà una dot de 6.000 lliures, i en foren fills Ramon (†1651), Jordi i Beatriu (†1661), casada amb Mateu Anglada de Binificat. Magdalena Sureda Gual testà davant el notari Miquel Galmés i fou enterrada el 8 de març de 1631 al convent de Sant Francesc. Ramon Fortuny de Ruescas Garcia testà el 29 de febrer de 1664 davant el notari Joan Baptista Lloret i fou enterrat el 16 de maig següent al mateix convent «en el seu vas y capella de Sant Miquel» (Montaner i Le Senne, 1977: 72; Oleza, 1923: 336, 372; Oleza, 1925: 26, 28).

Jordi Fortuny de Ruescas Sureda (cognomenat Garcia per raons fideïcomissàries) amplià el patrimoni familiar amb la incorporació de les possessions de la Granja i Son Fortuny i la cavalleria d’Estellencs pel seu matrimoni amb Joana Vida Truyols. Fills d’aquest matrimoni foren Ramon, Nicolau (†1717), Jordi (de la Companyia de Jesús) i Magdalena, casada amb Pere Joan Villalonga (†1717). Jordi Fortuny de Ruescas Sureda morí el 26 de setembre de 1681 amb testament que havia disposat el 20 de març de 1665 davant el notari Joan Armengol (altres fonts diuen Gaspar Llabrés) i fou enterrat lo endemà al convent de Sant Francesc «en lo vas y cap.ᵃ de Sant Miquel». Joana Vida Truyols testà el 6 de setembre de 1685 i fou enterrada al mateix convent, vas i capella que el seu home el 13 de maig de 1689 (ARM, Not. V-198, f. 43; Oleza, 1925: 63, 83, 91).

Segons els estims de 1685, la propietat pertanyia a Ramon Fortuny Vida i valia 5.300 lliures: «Son Sebe, de don Ramon Fortuñy y de Ruescos, del hàbit de Alcàntara, sinch mil tres-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 198v).

Ramon Fortuny Vida es casà en primeres núpcies amb Anna Despuig Martínez de Marcilla i en fou fill Jordi. Anna era filla de Ramon Despuig Rocabertí (I comte de Montenegro) i de Melchora Martínez de Marcilla Ram de Montoro (III comtessa de Montoro), testà el 22 de setembre de 1675 davant el notari Joan Servera i dos dies després fou enterrada al convent de Sant Francesc «en vas de los Fortunys en la capella de Sant Miquel». En segones núpcies es casà amb Agnès Sales Togores i en foren filles Margarita (casada amb Llorenç Despuig) i Joana (†1697/8). Agnès testà el 30 de desembre de 1702 davant el notari Joan Vanrell i el 5 de gener de 1729 fou enterrada al mateix convent «en lo vas de Garcias en la capella de St. Miquel». Ramon Fortuny Vida morí el 6 de març de 1730 amb testament que havia ordenat el 9 d’abril de 1729 davant el notari Joan Muntaner, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu fill Jordi. Fou enterrat dos dies després al mateix convent, vas i capella que les seves dones (ACM, 1357, f. 79; Oleza, 1925: 61, 94; ARM, ECR-1153, f. 13).

Jordi Fortuny Despuig es casà amb Violant Gual Çanglada Çafortesa i en foren fills Ramon, Violant (†1750) i Agnès (†1779), casada (1735) amb Fernando Truyols Gual, II marquès de la Torre. Violant Gual Çanglada Çafortesa testà el 24 de novembre de 1704 davant el notari Joan Vanrell i el 20 de juliol de 1715 fou enterrada al convent de Sant Francesc «en lo vas de la capella de St. Miquel, pròpia de Fortuny». Jordi Fortuny Despuig, qui «quedant viudo se feu del hàbit de St. Joan», testà el 9 d’abril de 1729 i fou enterrat al mateix convent, vas i capella que la seva dona el 26 de novembre de 1736. El 15 de desembre següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades al carrer de Sant Francesc que havia adquirit son pare; unes altres cases situades a l’enfront que servien de placeta i cotxeria adquirides també per son pare; una peça de terra d’unes 2 quarterades dita les Veles, situada devora la creu de Sóller, que procedia dels béns de la família Fortuny; la possessió de la Granja, situada al terme de la vila d’Esporles, procedent de l’heretat dels Vida; la possessió de Son Fortuny, situada al terme de la vila d’Estellencs, i el rafal de Son Ceba, situat al terme de la ciutat, tengut sots alou propi, que aleshores estava sembrat de xeixa (10 quarterades a raó de 2 quarteres per quarterada), ordi (10 quarterades a raó de 15 barcelles per quarterada) i faves (2 quarteres) i 10 quarterades estaven en guaret. De les cases es descriuen la sala, la cambra de devora la sala, una cambra que servia de capella, el rebost, la cuina i totes les dependències agropecuàries (Oleza, 1925: 90, 95, 154; ARM, Not. 2027, f. 226).

Ramon Fortuny Gual nasqué el 5 de març de 1703. Es casà (1720) amb Magdalena Puigdorfila Despuig (n. 1703) i en foren fills Jordi, Ramon, Violant —casada (1752) amb Josep Despuig Despuig—, Antoni i Magdalena, religiosa del convent de Santa Clara. Des d’un punt de vista patrimonial, s’ha de destacar que durant la seva vida entraren a formar part dels béns de la família Fortuny la possessió de Son Olesa (Valldemossa), procedent del fideïcomís disposat per Jaume Olesa, i la possessió de Son Aversó, situada als termes de Palma, Bunyola i Valldemossa, que rebé com a successor al fideïcomís fundat per Jeroni Gual Térmens (ARM, ECR-1157, f. 93v; Ramis de Ayreflor, 1911: 106-107).

El 13 de juliol de 1762 Miquel Manera, en representació de Ramon Fortuny Gual, capbrevà la propietat declarant que es tractava d’un rafal, antigament vinya i camp anomenat la Vinya, amb casa, situat a la parròquia de Santa Creu, devora el camí de Puigpunyent, tengut en alou propi. Feia partió amb el camí reial de Puigpunyent, el camí sender que anava al rafal que fou de Llorenç i Guillem Roca, el rafal que fou de Gabriel Rosselló, àlies Biel dels Muls, el rafal dels pares de la Companyia de Jesús del col·legi de Monti-sion, el rafal que fou de l’hereu de Nicolau Amengual, el camí que anava al convent de Jesús i el rafal que fou dels hereus de Pere Llull (ARM, ECR-1121, f. 51v).

Magdalena Puigdorfila Despuig era filla de Ramon Puigdorfila Dameto i de Magdalena Despuig Martínez de Marcilla. Testà el 8 d’octubre de 1769 davant el notari Ramon Pasqual i el 2 de febrer de 1781 fou enterrada al convent de Sant Francesc «en la capella y vas de St. Miquel, propi de Fortuñys». Ramon Fortuny Gual morí el 9 de març de 1792 amb testament que havia disposat el 9 d’abril de 1776 davant el notari Cayetano Socias (altres fonts diuen Ramon Pasqual) i fou enterrat dos dies després al mateix convent, vas i capella que la seva dona (Oleza, 1925: 199, 213; ARM, ECR-1157, f. 93v; Ramis de Ayreflor, 1911: 106-107).

Jordi Fortuny Puigdorfila fou batiat el 17 de maig de 1732. Es casà (1762) amb la seva cosina Magdalena Puigdorfila Cotoner (filla de Ramon i de Beatriu), la qual aportà al matrimoni els fideïcomisos dels Puigdorfila per la mort sense successió del seu germà Ramon (†1822). En foren fills Ramon i Maria Magdalena (†1797). Jordi Fortuny Puigdorfila morí el 27 de febrer de 1803 amb testament que havia disposat el 16 de setembre de 1802 davant el notari Miquel Brotat i fou enterrat el mateix dia al convent de Sant Francesc. Magdalena Puigdorfila Cotoner morí el 19 d’abril de 1817 amb testament que havia ordenat el 13 de novembre de 1800 davant el mateix notari (Ramis de Ayreflor, 1911: 256-257; Oleza, 1925: 215, 217, 219).

Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Ramon Fortuny Puigdorfila i valia 16.500 lliures (ARM, D-1530, f. 148v).

Ramon Fortuny Puigdorfila nasqué el 23 de març de 1771. Es casà el 28 d’octubre de 1797 amb Maria Margalida Sureda Verí (n. 1775) i en foren fills Josefa, José, María Antonia, Leonor, María Ignacia, Francisca, Magdalena (casada amb José Despuig Despuig), María Margarita, Jorge, Juan —casat (1839) amb Josefa Verí Salas— i Raimundo, casat (1856) amb Teresa Moragues Mata. Morí als 68 anys el 12 de març de 1840 i el 20 següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns davant el notari Joan Oliver Mascaró. L’heretat comprenia les cases principals, situades a la parròquia de Santa Eulàlia; la possessió de Son Olesa (Valldemossa); la Granja, amb els horts de Can Mavi, Can Guixa, el Molinet i el Molí Draper, juntament amb quatre molins drapers a Esporles; la possessió de Son Fortuny i la cavalleria (Estellencs); Bànyols (Alaró); Son Galiana (Manacor); l’Estremera Vella (Bunyola); Son Aversó, situada als termes de Palma, Valldemossa i Bunyola; les cavalleries de Bànyols, Maixella, Galiana i d’en Net, i el rafal de Son Ceba, que en aquelles saons es trobava arrendat a Joan Morey per 42 quarteres i 3 barcelles de xeixa, 50 quarteres d’ordi, 5 quarteres d’ametles i 150 quintars de palla de xeixa (ARM, Not. O-411, f. 373v).

Jorge Fortuny Sureda es casà amb Bienvenida Estades Bover i en foren fills Raimundo i María Margarita. Morí als 85 anys el 8 de gener de 1886 amb testament que havia disposat el 29 de desembre anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què llegà a la seva dona l’usdefruit vitalici de la possessió de Bànyols (Alaró) i nomenà hereu universal el seu fill Raimundo. Mitjançant escriptura de 10 de maig següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència, que consistien en les cases majors de l’heretat, situades al carrer de Sant Francesc, a la raconada de la plaça de Santa Eulàlia; una altra casa situada devora l’anterior; una altra casa situada al carrer d’en Llull; Son Aversó (192 quarterades), situada als termes de Palma, Bunyola i Valldemossa; l’Estremera Vella (284 quarterades), a Bunyola; Son Olesa Gran (301 quarterades), a Valldemossa; la Granja (517 quarterades), a Esporles, amb cases rústiques i urbanes i cinc cases més; una casa a Esporles; Son Fortuny (894 quarterades), a Estellencs; Bànyols (256 quarterades), a Alaró, Son Galiana i unes cases a Manacor i el rafal de Son Ceba. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 30 quarterades de terra, camp i ametlerar, valia 80.000 pessetes, tenia casa rústica (marcada amb el nombre 90) i prestava 30 lliures cens a les Minyones Orfes, 50 lliures cens a l’obra pia de Ramon Verí —imposat (1738) per Ramon Fortuny Gual—, 13 lliures 10 sous cens al Col·legi de la Sapiència i 40 lliures cens a l’obtentor de la capellania fundada a l’altar del Sant Crist de l’església de religioses de Sant Jeroni de Palma. Confrontava al nord amb Son Ximelis, d’Antonio María Sbert Borrás; al sud, amb terra i casa de José Arbós i cases de Gabriel Llompart, Juan Ferrá, Antonio Alemany i Antonia Garau; a l’est, amb Son Rossinyol, d’hereus de José Aguiló, Cetre, i a l’oest, amb els camins de la Vileta i del Serral (CNIB, Miguel Ignacio Font Muntaner, Any 1886, f. 563; RP2, 3256-terme, 1a-7a).

Raimundo Fortuny Estades es casà amb María de los Dolores Moragues Ibarra i en foren fills Jorge, Antonio, Raimundo, Francisco, Bienvenida i María Luisa. Morí als 62 anys el primer de gener de 1916 amb testament hològraf que havia disposat el 16 d’agost anterior i que fou protocol·litzat l’11 de gener següent pel notari Miguel Pons Pons, en què llegà 500 pessetes mensuals vitalícies a la seva dona i béns determinats per herència i llegítima a cadascun dels seus fills i designà Son Ceba a Raimundo. Del romanent de béns nomenà hereu usufructuari el seu fill Jorge, i universal propietari, el seu net Raimundo Fortuny Marqués. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 de desembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 3256-terme, 8a).

El 1935 Raimundo Fortuny Moragues inicià la parcel·lació de la part de la propietat situada, aproximadament, entre els actuals carrers de Maria Antònia Salvà, de l’Avet, del Roure, de les Oblates, del Bedoll, del Castanyer, del Til·ler, de les Mines, del Degà Tous i de Fra Miquel Ferrer, el camí de la Vileta i l’antic convent de les oblates. La idea d’urbanitzar els terrenys venia d’enrere, perquè a un contracte d’arrendament signat pel seu avi Jorge Fortuny Sureda el 1866 aquest es reservava el dret d’establir la part del rafal compresa entre el camí que anava a les cases i el camí de Son Roca (RP2, 3256-terme; CNIB, Miguel Pons Barrutia, Any 1866, f. 665).

S’aixecà un plànol que ordenava els terrenys en 140 trasts. Alguns dels carrers que apareixen a les escriptures de compravenda són el nombre 1 (després de las Oblatas), nombre 2, nombre 3 (ara del Ginebre), nombre 4, nombre 5 (després lletra Q), nombre 6, nombre 8 (després, successivament, del Serral i del Poll), nombre 9 (després de Toledo), nombre 10, nombre 11, nombre 12 (després Paseo del Pilar), nombre 13 (després lletra P), nombre 14 (després, successivament, nombre 352 i del Castaño) i nombre 15. Altres vies que s’hi esmenten són el camí de Son Roca, el carrer de Brunete i la plaça de la Unión. Entre 1922-65 es vengueren un total de 81.927,97 m² d’ús lucratiu. L’encarregat de vendre els trasts era el mateix Raimundo Fortuny Moragues. La majoria de les escriptures de compravenda foren signades davant els notaris Pedro Alcover Maspons (1922-35) i Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (1939-65) (RP2, 3256-terme).

Una de les compradores destacades fou la Congregación de Religiosas Oblatas del Santísimo Redentor, que mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1926 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons adquirí per preu ajornat de 70.000 pessetes una porció de 9.000 m² que comprenia les cases del rafal, jardí, hort i altres dependències. Tenia dret de percebre aigua del pou de Son Palmer a raó de 3 dies i mig setmanals. Confrontava a l’est i al sud amb terres de Son Ceba destinades a l’obertura de nous carrers, i al nord i a l’oest, amb terres restants. En representació de la congregació actuà sor Pilar Casaus Sobrevilla de Jesús, com a mandatària de la superiora general de la congregació, sor Amparo de San Alfonso Martín Pich. El pou de Son Palmer l’havia adquirit (1923) Raimundo Fortuny Moragues de Felipe Guasp Pou per 200 pessetes i el vengué (1943) a la congregació per 120 pessetes. Les religioses engrandiren els seus terrenys amb l’adquisició (1943) per preu de 600 pessetes d’una parcel·la de 600 m² que confrontava al sud amb el carrer de las Oblatas. En aquesta ocasió la compra l’efectuà sor Eugenia del Dulce Nombre de Jesús, com a superiora general de la congregació. El 1943 es construí en aquests terrenys un conjunt arquitectònic format per un edifici conventual i una capella, segons projecte de l’arquitecte José Oleza Frates. Sembla que les cases antigues del rafal foren enderrocades (RP2: 13356-terme, 12192-terme, 22703-terme; PGOU 1994, CPE 29/02).

Una altra compradora destacada fou la Congregación Diocesana de Hermanas de la Caridad, la qual mitjançant escriptures de 9 d’agost de 1923 i primer de setembre de 1928 autoritzades pel notari Pedro Alcover Maspons adquirí per preu global de 800 pessetes els trasts nombres 6 i 6 bis, que sumaven una superfície de 2.237,5 m² i confrontaven al nord amb terres romanents destinades al carrer en projecte nombre 3; a l’est, amb terrenys romanents destinats al carrer en projecte nombre 8; a l’oest, amb el camí de Son Roca, i al sud, amb el trast nombre 4, de Jerónimo Roca. En representació de la congregació actuaren, respectivament, les superiores generals sor María del Olvido Oliver Deyá (en el segle María Oliver Deyá) i sor Alberta Nadal Mulet (en el segle Margarita Nadal Mulet) (RP2: 12178-terme, 13762-terme).

El comerciant Jerónimo Salleras Juan adquirí (1937) per preu de 2.400 pessetes una porció de 4.124 m² situada entre els carrers nombres 11, 12 i 13 que serà destinada a la venda en trasts a partir del decenni de 1960 (RP2, 18158-terme).

El matrimoni Francisco Barceló Soler i Antonia Vanrell Bonet adquirí en dues compres efectuades el 1943 i el 1965 una porció de 7.056 m² situada entre el camí de Son Roca i els carrers nombres 2, 5 i 6 (RP2: 22465-terme, 4244-III).

Finalment, cal esmentar la porció de 12 quarterades i 150 destres que no formava part del plànol de parcel·lació i que fou adquirida per Juan Morey Cabanellas per preu de 15.820 pessetes mitjançant escriptura de 8 de desembre de 1931 autoritzada pel notari Antonio Rosselló Gómez. Confrontava al nord amb Son Ximelis, de Magdalena Marqués Luigi; al sud, amb terrenys romanents al venedor i terres de les religioses oblates; a l’est, amb Son Rossinyol, d’hereus de Jorge Aguiló, Cetre, i a l’oest, amb el camí de Son Roca i terres romanents al venedor. Damunt aquesta porció es construïren unes cases que seran enderrocades amb la urbanització dels terrenys (RP2, 14747-terme, 1a).

Juan Morey Cabanellas fou (1909-17) agent consular dels Estats Units d’Amèrica a Palma. Es casà a la Seu el 4 de maig de 1910 amb María de la Esperanza Umbert Martorell (†21-5-1965) i en foren fills Jaime, Antonio (metge) i Juan (misser). Morí el 19 de maig de 1956 amb testament que havia ordenat el 30 de gener de 1920 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris, els seus tres fills. Mitjançant escriptura de 5 de gener de 1968 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría acceptaren i es repartiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta porció de Son Ceba, denominada Son Ceba Nou, que se l’adjudicà Jaime (íd., 2a).

Jaime Morey Umbert, registrador de la propietat, es casà amb Emilia Darder Sastre i en foren fills Juan (metge) i Esperanza. Mitjançant escriptura de 19 de setembre de 1972 autoritzada pel notari Luis Valentín Chacártegui Sáenz de Tejada dividí una porció de 39.000 m² en 18 parcel·les de 2.000 m² i una de 3.000 m². Confrontaven al nord amb Son Ximelis i Son Bosc; al sud, amb Son Rossinyol i terres restants de Son Ceba Nou; a l’est, amb Son Bosc i Son Rossinyol, i a l’oest, amb el camí de Son Roca (RP2: 17548-17563-VI, 18431-18433-VI).

El 14 d’abril de 1987 davant el notari Raimundo Clar Garau, l’entitat Son Seba Nou SA adquirí la porció restant. Ocupava una superfície de 48.905 m² i confrontava al nord amb Son Ximelis i les parcel·les 1-11 de Son Ceba Nou; al sud, amb terres romanents dels hereus de Raimundo Fortuny Moragues i terres de les religioses oblates; a l’est, amb les parcel·les 12-19 de Son Ceba Nou, i a l’oest, amb el camí de Son Roca i dites terres romanents dels hereus de Fortuny. Al mateix acte l’entitat Son Seba Nou SA adquirí les parcel·les nombres 1-3 de Son Ceba Nou, que sumaven una superfície de 7.000 m² i confrontaven amb Son Ximelis (nord), la resta de Son Ceba Nou (sud), la parcel·la nombre 4 (est) i el camí de Son Roca (oest). També al mateix acte es vengueren les parcel·les restants (nombres 4-19), que ocupaven una superfície total de 32.000 m² (RP2: 17548-17563-VI, 18430-18433-VI).

Entre 1987-2004 les parcel·les nombres 4-19 foren adquirides per les entitats Bonopi SL i Fagran SL i diversos particulars. Les 10 parcel·les que adquiriren aquestes entitats mercantils passaren, després de diversos processos de fusió per absorció i de canvis de denominació (2002-04), a l’entitat Binipuntiró SLU, la qual mitjançant escriptura de 13 de juliol de 2006 autoritzada pel notari Julio Trujillo Zaforteza les vengué a l’entitat Iberdrola Inmobiliaria SAU. Totes aquestes parcel·les passaren a formar part de la junta de compensació del SUNP/32-01 de Can Fontet (RP2: 17548-17563-VI).

L’entitat Son Seba Nou SA promogué la urbanització de la porció de 48.905 m² i d’una porció de Son Ceba de 7.006 m². En sessió plenària celebrada el 24 de maig de 1989 l’Ajuntament de Palma acordà aprovar definitivament els estatuts i bases d’actuació de la junta de compensació de Son Seba Nou, la qual fou constituïda mitjançant escriptura de 29 de gener següent autoritzada pel notari José Manuel de la Cruz Lagunero. El consell rector de la junta estava integrat pel president, Antonio Solivellas Sureda; el vicepresident, Miguel Nicolau Sureda; el secretari, José Antonio Martorell Sureda; els vocals, José Miguel Roca Morey, Andrés Femenías Ordinas, Juan Gayá Veny, Simón Solivellas Vanrell i Ana Gamundí Pujol, i el vocal municipal, Francesc Antich Oliver. El pla general d’ordenació urbana de 1998 incorporà els terrenys dins el sector del SUP/29-01 de Son Seba Nou, el projecte de compensació del qual fou aprovat definitivament per l’Ajuntament en sessió plenària celebrada el 28 d’abril d’aquell any. El projecte de compensació fou elevat a escriptura pública el 28 de maig següent davant la notària de Santa Maria del Camí Maria Josep Cànaves Bertos, en execució del qual es destinaren 10.771 m² a vials, 38.416 m² a solars de caràcter lucratiu, 3.040 m² a zona d’equipament públic i 5.040 m² a zona verda (RP2: 49017-49024-VI, 56998-57003-VI).

Pel que fa a les parcel·les nombres 1-3 de Son Ceba Nou (7.000 m²) que l’entitat Son Seba Nou SA adquirí el 1987, una porció de 1.311,43 m² fou expropiada per l’Ajuntament de Palma mitjançant acta d’ocupació de 31 d’octubre de 1995 signada pel tinent de batle d’Urbanisme Carlos Ripoll Martínez de Bedoya per a destinar-la a l’ampliació, pavimentació i drenatge d’aigües pluvials del carrer de Maria Antònia Salvà (RP2: 18431-18433-VI).