Son Llull

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre el camí de Puigpunyent i els rafals de Son Ceba, Son Rossinyol, Son Joan i Son Flor. L’establiment de les terres (1843-72) contribuí al creixement del nucli de la Vileta. Prengué nom de la família Llull, qui en fou propietària entre 1576-1705.

Les notícies més antigues que en tenim són del 26 de setembre de 1518, quan Sebastià Nicolau establí la propietat (aleshores vinya) al pintor Miquel Frau mitjançant escriptura autoritzada pel notari Andreu Ferrer (o Ferrari) (ACM, 14814, f. 60).

Després se’n perd el rastre fins al 5 d’octubre de 1542, quan Bartomeu Ramon la reté a Joan Grua, de la vila de Pollença, qui prèviament la hi havia establida. El mateix dia davant el notari Joan Llaneres, Joan Grua la vengué a Joan Bach, qui el 12 de setembre de 1561 la permutà amb Joanot Garcia per una propietat situada al pla d’en Catí (íd.).

Mitjançant escriptura de 8 de novembre de 1561 autoritzada pel notari Joan Calafat, Joanot Garcia establí la propietat al notari Miquel Mas, qui actuava en representació de Joan Ferretjans, lo Hereu, natural de Puigpunyent. Aleshores consistia en un rafal amb un tros de vinya i casal situat al lloc del Vinyet. Era tenguda sots alou propi (comprès en la venda) i prestava 13 lliures cens a Joan Nicolau, fill i hereu de Sebastià Nicolau. S’imposà un cens reservatiu de 15 lliures (ARM, Not. 2768, f. 95v; ARM, ECR-1146, f. 111v).

El 5 de setembre de 1572 davant el notari Joan Calafat, Miquel Mas (en el concepte abans esmentat) establí la propietat a Domingo Bonapart (ARM, ECR-1146, f. 111v).

Mitjançant escriptura d’11 de febrer de 1576 autoritzada pel notari Antoni Onofre Torrella, Domingo Bonapart establí la propietat a Pere Llull imposant un cens reservatiu de 28 lliures. Aleshores feia partió amb el camí de Puigpunyent, el rafal del notari Antoni Moll (abans dels hereus de Gaspar Genovard), el rafal del conrador Bartomeu Joan i el rafal dels hereus de Joan Garcia (ARM, Not. T-520, f. 54).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia a Pere Llull i valia 900 lliures: «Rafal de Pere Lull, nou-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1586 autoritzada pel notari Bernadí (o Sebastià) Llaneres, Pere Llull feu donació de la propietat en contemplació de matrimoni als seus fills Jaume i Pere Joan (que s’havia de casar amb Margarita) en la proporció d’1/4 part al primer i de 3/4 parts al segon.

A Jaume Llull li correspongueren 2 quarterades, 2 quartons i mig i 10 sous de terra, una part de les cases i empriu en la cisterna que hi havia a la clastra, que se l’adjudicà l’altre germà. Al testament que disposà el 18 de desembre de 1642 davant el notari Joan Antoni Carbonell nomenà hereu el seu fill Pere Joan (casat amb Margarita Coll), qui testà el 17 de juliol de 1663 davant el notari Guillem Planes. Molt probablement, aquesta part del rafal es correspon amb la propietat que apareix als estims de 1685 a nom de Miquel Llull amb un valor de 1.600 lliures. Mitjançant escriptura de 8 de setembre de 1703 autoritzada pel notari Joan Llompard, Jaume Llull l’establí a Jerònia Fontcuberta imposant un cens reservatiu de 25 lliures 5 sous 6 diners (ARM, D-1253, f. 197; ARM, ECR-1151, f. 42v; ARM, Not. 3489, f. 130v).

Pere Joan Llull s’adjudicà la part restant, que ocupava una superfície de 7 quarterades, 3 quartons i mig i 3 sous de terra i comprenia la part romanent de les cases i una cisterna. Mitjançant escriptura de 12 de gener de 1622 autoritzada pel notari Joan Agustí Alemany feu donació de la propietat al seu fill Pere en contemplació del matrimoni que havia de celebrar amb Joana Rosselló. Aquest testà el 24 d’abril de 1640 davant el mateix notari i nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietari, el seu fill Pere Joan, qui apareix als estims de 1685 com a propietari d’una part de Son Llull valorada en 2.200 lliures. Pere Joan Llull testà el 22 de maig de 1687 davant el notari Domingo Balle i feu hereva usufructuària la seva dona, Caterina Planes, la qual el 7 de juny següent rebé l’inventari de béns del difunt. L’heretat comprenia «un raphal o part de raphal dit Son Llull, ab ses casas, font y clasta», situat al lloc del Vinyet, a la part de la Muntanya, el qual feia partió «ab altres casas y clasta de las matexas pertinèntias també ditas Son Llull», el camí de Son Llull, el camí de Puigpunyent, el rafal de Son Ceba, el camí de Son Ceba, el carreró o camí que anava de Son Ceba al camí reial que duia al rafal dels pares de la Companyia de Jesús, el rafal de Son Bartomeu Joan i «terras de lo altre raphal dit Son Llull qui fonch de las matexas partinèntias». L’escriptura se signà a les cases on vivia el difunt, situades «in loco dicto de Son Seba, scituato in loco dicto del Viñet», que també formaven part de l’heretat. Mitjançant escriptura de primer de maig de 1705 autoritzada pel notari Joan Campomar, Caterina Planes i el conrador Francesc Bosch vengueren la propietat a Jerònia Fontcuberta, qui esdevengué així propietària de tot el rafal (ARM, D-1253, f. 197; ARM, ECR-1151, f. 39; ARM, Not. 1796, f. 22; ARM, Not. 3489, f. 109v).

Mitjançant escriptura d’11 de novembre de 1708 autoritzada pel notari Joan Campomar, Jerònia Fontcuberta vengué Son Llull per preu de 1.412 lliures 10 sous al col·legi de Monti-sion de la Companyia de Jesús, que l’adquirí representat pel vicerector, el prevere Pere Descallar. Aleshores ocupava una superfície de 10 quarterades i mitja i 2 lliures de terra i tenia cases. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, Son Ceba, Son Rossinyol mitjançant camí i terres d’hereus de Jaume Planes procedents de Son Bartomeu Joan, Son Flor i Son Perelló. Era tenguda sots alou propi (inclòs en l’establiment) i prestava censos per valor de 137 lliures 18 sous als següents censalistes: 4 lliures al convent de Santa Magdalena el 18 de maig a raó de 8% imposat per Pere Joan Llull el 18 de maig de 1600, 4 lliures als hereus d’Onofre Llompard el 24 de juny a raó de 8%, 4 lliures al benefici fundat a la Seu posseït pel prevere Nadal Roger el 5 de maig a raó de 8%, 2 lliures a Ramon Fortuny el 18 de desembre a dita raó, 4 lliures als hereus d’Antoni Picó el 18 de gener a dita raó, 1 lliura 12 sous al benefici posseït pel prevere Bernat Muntaner (i abans pel prevere Antoni Salvà) a l’església parroquial de Santa Creu el 24 de juny a dita raó imposat per Joan Llull mitjançant escriptura de 28 de març de 1611 atorgada a l’escrivania de la Porció Temporal, 17 lliures a Prudència Genovard el 24 de juny a dita raó, 5 lliures al benefici posseït per Nicolau Bordils (abans posseït pel prevere Pere Masip) a l’església parroquial de Santa Creu el 17 de març a dita raó, 8 lliures 11 sous a les obres de la Seu l’11 de novembre a dita raó, 20 lliures a Francina Bassa (dona del mercader Jaume Suñer) i abans al doctor en drets Josep Bassa l’11 de gener a raó de 5%, 10 lliures a la comunitat de preveres de la parròquia de Santa Creu el 18 d’agost, altres 10 lliures al conrador Jaume Llull a dita raó de 5% per la festa de Sant Miquel, 8 lliures a Coloma Roca (dona del notari Ramon Morey) el 6 d’abril a raó de 8%, 4 lliures a l’administració d’una causa pia el 6 d’abril a raó de 8%, 8 lliures a la comunitat de preveres de l’església parroquial de Sant Jaume el 3 de juny a dita raó imposat per Pere Joan Llull i la seva dona, Margarita, mitjançant escriptura de 3 de juny de 1595 autoritzada pel notari Francesc Ferro, 4 lliures 9 sous a Salvador Sureda de Sant Martí el 24 de juny a dita raó i 22 lliures 10 sous a Joan Despuig (comte de Montenegro i de Montoro) a raó de 5% el 22 de juny. Tots aquests censals foren redimits pel col·legi de Monti-sion (ARM, Not. 3489, f. 109v).

El 27 de febrer de 1767 el rei Carles III decretà l’expulsió de tots els jesuïtes dels seus dominis, per la qual cosa els prop de 40 integrants dels tres col·legis de la Companyia a Mallorca hagueren de refugiar-se als Estats Pontificis i entregar els seus béns a l’Estat. El 3 d’agost de 1774 davant l’escrivà Mateu Darder, la Junta de Temporalitats per a la venda en pública subhasta dels béns que havien estat dels jesuïtes a Mallorca vengué la propietat a Antonina Moll Bauçà imposant un cens reservatiu de 124 lliures 13 sous 6 diners al for de 3% (GEM, VII, 181-182; ARM, ECR-1161, f. 411).

Antonina Moll Bauçà morí el 2 de maig de 1784 amb testament que havia disposat el 9 de gener de 1781 davant el notari Miquel Joan Rosselló Quintana, en què fundà un fideïcomís agnatici i feu llegat de Son Llull a Caterina Alemany. Aquesta es casà amb Antoni Salas i en fou fill Antoni, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual tenia un valor de 8.760 lliures i ocupava una superfície de 12 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers (ARM, ECR-1161, f. 411; ARM, D-1530, f. 149).

Segons la capbrevació que Antoni Salas Alemany feu de la propietat el 1829, aleshores hi havia set casetes construïdes i ocupava una superfície de 10 quarterades, 2 quartons i 2 horts (ARM, ECR-1161, f. 411).

Antoni Salas Alemany es casà amb Rosa Carbonell i en foren fills Antonio, Damián, Rosa, Francisca i Catalina. Morí el 10 de juny de 1843 i fou succeït pel seu fill Antonio. Aleshores la propietat era tenguda sots alou propi i estava gravada amb una hipoteca en garantia d’un préstec de 1.051 lliures 17 sous 6 diners al 6% que Jaime Llabina Civera havia fet (1841) a Antonio Salas Carbonell «prometiendo además el deudor no enajenar en todo ni en parte dicho predio durante el arrendamiento que del mismo tenía el acreedor y el subsiguiente que acaso se otorgue». Endemés, la propietat prestava els següents censals: 13 lliures 10 sous cens al for de 3% el 22 de juny al comte de Montenegro, 22 lliures 10 sous cens al for de 5% imposat per Jerònia Fontcuberta a favor de Joan Despuig (comte de Montenegro) i 81 lliures 2 sous 4 diners cens al for de 3% a Mariano Valentí Forteza Aguiló de nombre del cens reservatiu de 124 lliures 13 sous 6 diners que es creà en l’establiment fet (1774) a favor d’Antonina Moll Bauçà (RP2, 76-terme).

El 24 de setembre de 1843 Antonio Salas Carbonell, en nom propi i com a apoderat especial dels seus germans, inicià l’establiment de la propietat, el qual es dugué a terme en tres fases: 1843-44, 1846-61 i 1866-67. En general, els compradors adquirien un o dos trasts, és a dir, 15 o 30 destres, equivalents a 266,36 m² i 532,72 m², respectivament. La primera etapa (1843-44) fou la més intensa, amb la segregació de 24 porcions que sumaven una superfície de 4 quarterades i 22 destres. Els compradors només adquirien el domini útil de la terra, havien de pagar un preu d’entrada i damunt la quantitat restant es creava un «censo reservativo perpetuo en calidad de alodial e irredimible pagadero todos los años». Totes les escriptures de compravenda eren signades (1843-44) davant el notari Jaume Rosselló. Les vies que apareixen documentades en aquest primer període són els carrers de la Vega, de las Viñas, de la Nieve, de las Minas i de Génova (després Galilea), el camino de establecimientos de Son Llull (després carrer de Portals) i el camí de la Vileta. Entre els compradors d’aquesta etapa destaca Catalina Luisa Mestre Bosch, casada amb José Arbós, la qual adquirí (1843-44) diverses parcel·les que sumaven un total d’1 quarterada i 123 destres formant una propietat denominada Can Arbós, que confrontava amb el camí que anava a les cases de Son Llull, el camí de la Vileta i Son Ceba. Un altre comprador destacat fou Juan Colom Amengual, qui adquirí (1843) una porció d’1 quarterada que feia partió amb Son Flor. La porció que adquirí (1843) Miguel Calafell Morey, casat amb Margarita Ponsell Bosch, generà un nou topònim: Cal Cabrit (íd.).

Entre 1846-61 Antonio Salas Carbonell establí una superfície total d’1 quarterada i 148 destres repartida en 11 parcel·les. A partir de 1856 Salas signava les escriptures de compravenda davant el notari Francisco Sancho Pujol i ho feia en nom seu i de les seves germanes Rosa i Francisca perquè Damián i Catalina eren morts. Entre 1856-61 els compradors continuaven adquirint només el domini útil de la terra i havien de pagar el preu mitjançant un cens reservatiu alodial anual al for de 3%. En aquest segon període els carrers que apareixen documentats són els de Portals, Nieve, Nave, Viñas i Parra (després Remo) (íd.).

Finalment, entre 1866-67 Salas executà el tercer i darrer procés d’establiment, tot i que feu algunes vendes aïllades fins al maig de 1872, quan la propietat restà totalment establida. En aquesta etapa Salas establí un total de 23 parcel·les que sumaven una superfície de 2 quarterades i 156 destres. A diferència dels períodes anteriors, Salas signava les escriptures de compravenda representat pel seu apoderat, Damián Boscana Furió, qui les atorgava també davant el notari Francisco Sancho Pujol. Les escriptures contenien aquestes condicions: «Queda reservado a favor del vendedor el dominio directo de la finca. Se verifica la venta libre de censo, quedando pero conobligada la porción enajenada a los mencionados [és a dir, als censos que es pagaven al comte de Montenegro i als hereus de Mariano Valentí Forteza] y el vendedor obligado a pagarlos de los que percibe procedentes de los establecimientos que del mismo predio tiene firmados.» En aquesta tercera fase els carrers que apareixen documentats són els del Olivo (ara de l’Aladern), del Turco i del Barquillo (íd.).

Desconeixem si Antonio Salas Carbonell establí la propietat per mor de la seva situació econòmica. El cert, però, és que arribà a constituir un total de nou hipoteques damunt Son Llull en garantia de diversos préstecs que sumaven prop de 6.000 lliures. Endemés de les 1.051 lliures 17 sous 6 diners al 6% que devia a Jaime Llabina Civera, n’eren creditors els germans Jaime, José i Josefa Miró Granada Bosch, a qui Salas devia 948 lliures al 6% per diverses ànnues mercès que deixà de pagar per l’arrendament de Son Serra; Francisco Amengual Palmer, qui prestà gratuïtament a Salas 157 lliures; Damián Boscana Furió, a qui devia 1.400 lliures, ço és, 1.000 al 7% i les 400 restants procedents d’un préstec gratuït; Antonio Palmer Palmer, qui li prestà 150 lliures; María Furió Sastre, viuda de Miguel Boscana, a qui devia 850 lliures al 6%, i Sebastián Feliu Bonet, qui prestà a Salas 1.250 lliures al 6% (íd.: A, 2a).

Antonio Salas Carbonell morí fadrí i sense testar el 5 de maig de 1878. En sentència de 23 de juliol de 1888 dictada pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals els seus nebots Esperanza, Bartolomé, Catalina (†1896), Margarita Rosa, Francisca i Antonia Palmer Salas i els seus altres nebots Damián (†1889), Antonio (†1896), Mateo, Margarita, Francisca i María Rosa Morey Salas. Els germans Palmer Salas rebutjaren l’herència i en conseqüència se l’adjudicaren els germans Morey Salas (íd., 5a).

Després del procés d’establiment la propietat havia restat reduïda a dues porcions de 1.300 m² i 400 m² separades per un camí d’establidors. La primera confrontava amb el carrer de Génova i comprenia les cases antigues, de planta baixa i 570 m² de superfície, les quals es trobaven en estat ruïnós. La segona comprenia unes cases de nova construcció de planta baixa i 80 m² de superfície que feien cap de cantó amb els carrers de Portals (que formava plaça) i de Minas i que també estaven en molt mal estat de conservació (íd.).

Les cases de Son Llull foren enderrocades cap a la meitat del segle XX i el trast es convertí en pista esportiva.