La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre la carretera de Puigpunyent i el torrent de la Riera.
Les notícies més antigues que en tenim són del 12 de setembre de 1842, quan Bartomeu Jofre Simó la vengué al matrimoni Miquel Cabrer Enseñat (fill de Jaume i de Francina) i Margalida Martorell Flexas (filla de Jeroni i de Francina) mitjançant escriptura autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà. Ocupava una superfície de 3 quartons i confrontava amb la carretera de Puigpunyent i el torrent de la Riera. Prestava 4 lliures 10 sous cens de nombre de 6 lliures cens el primer de gener (RP2, 787-788-terme, A).
Miquel Cabrer Enseñat morí als 55 anys el 28 de gener de 1850 amb testament que havia disposat a la Vela el 24 de desembre anterior davant el notari Francisco Sancho Pujol, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Jaime (sabater), Jerónimo (jornaler), Margarita (casada amb Gabriel Alemany), Juana María, Antonia (casada amb Jerónimo Castelló) i Catalina Cabrer Martorell (†25-12-1857), nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margalida Martorell Flexas, i propietaris en parts iguals, els dos fills mascles. Margalida Martorell Flexas morí als 60 anys sense testar el 22 de novembre de 1865, i en providència de 8 de febrer següent dictada per Francisco de Madrid Dávila, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Jerónimo Sureda Guiscafré en foren declarats hereus els seus fills. Mitjançant escriptura de 16 d’abril següent autoritzada pel notari Pedro José Bonet acceptaren les herències paterna i materna i Jaime i Jerónimo es dividiren aquesta propietat, que era l’únic bé immoble que comprenien (íd., A-4a).
Jaime Cabrer Martorell s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i mig que comprenia una casa de planta baixa de 1.538 pams quadrats marcada amb el nombre 26-2n del quarter 8è de la zona 3a. Confrontava al nord amb terra de María Jofre; al sud, amb l’altra meitat de la Vela, de Jerónimo Cabrer Martorell; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb el torrent de la Riera. Jaime Cabrer Martorell morí als 85 anys el 28 de maig de 1911 amb testament que havia disposat l’11 de setembre de 1903 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus nets Jaime, Gabriel, Catalina, Margarita, Antonia, Francisca i Juan Garcías Cabrer en representació de la difunta Margarita Cabrer Terrasa, i en el romanent dels béns nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Terrasa Mateu (†18-4-1913), i propietaris amb designació de béns, els seus fills Miguel i Catalina Cabrer Terrasa. Mitjançant escriptures de 31 de juliol de 1913 i 12 de juny de 1915 autoritzades pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Catalina (RP2, 787-terme: A-5a, 8a-9a).
El 10 de juliol de 1930 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Cabrer Terrasa vengué aquesta i una altra propietat per preu global de 3.925 pessetes al seu germà Miguel, agricultor (íd., 11a).
Miguel Cabrer Terrasa (†2-4-1961) es casà amb María Jaume Ribas (†17-9-1953) i en foren fills Margarita, casada amb l’agricultor Jaime Espases Lladó; María, casada amb l’agricultor Sebastián Bauzá Mir; Catalina, casada amb l’industrial Simón Pons Tomás; Jaime, picapedrer; Gabriel, guàrdia civil i veïnat del Mercadal (Menorca), i Antonia Cabrer Jaume, en religió sor Antonia de la Sagrada Familia, germana de la Caritat i veïnada de Santa Maria del Camí. Mitjançant escriptures de 15 de març de 1952 i 28 d’abril de 1953 autoritzades pel notari José Masot Novell, Miguel Cabrer Terrasa i María Jaume Ribas donaren diverses propietats als seus fills i destinaren aquesta finca a Catalina Cabrer Jaume (†30-3-1973), casada amb Simón Pons Tomás. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 35 (després 25) del carrer del Molí del Comte (íd., 13a).
Jerónimo Cabrer Martorell s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i mig que comprenia una casa de planta baixa i pis de 1.489 pams quadrats marcada amb el nombre 26 del quarter 8è de la zona 3a. Confrontava al nord amb l’altra meitat de la Vela, de Jaime Cabrer Martorell; al sud, amb terra d’hereus d’Antonio Nadal; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb el torrent de la Riera (RP2, 788-terme, A-4a).
Mitjançant escriptura de 7 de maig de 1893 autoritzada a Establiments pel notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, Jerónimo Cabrer Martorell, veïnat de Calvià, vengué a Gabriel Jaume Llinás per preu de 80 pessetes una peça de terra de 12 destres que confrontava al nord i a l’oest amb terra romanent al venedor; al sud, amb la casa i terra de Francisco López, i a l’est, amb la carretera de Puigpunyent. El comprador hi feu construir una casa de planta baixa de dos aiguavessos (RP2, 6210-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 20 de març de 1897 autoritzada a Establiments pel notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, Jerónimo Cabrer Martorell, veïnat de Calvià, vengué a Juan Vaquer Gelabert per preu de 2.000 pessetes la resta de la propietat, que consistia en una peça de terra de 132 destres amb una casa de planta baixa i pis de 1.489 pams quadrats marcada amb el nombre 26 del quarter 8è de la zona 3a. Confrontava al nord amb la porció de la Vela de Jaime Cabrer Martorell; al sud, amb les propietats de Gabriel Jaume i Pablo Balaguer; a l’est, amb la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb el torrent de la Riera (RP2, 7038-terme, 1a).
Gabriel Jaume Llinás i la seva dona, Juana María Ribas Rosselló, moriren el 16 de gener de 1897 i el 30 de juny de 1902, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 22 de novembre de 1896 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus fills: Miguel, Gabriel (†25-4-1900), Margarita (casada amb Guillermo Llabrés Nadal), María (†17-9-1953) i Rafael Jaume Ribas. Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1903 autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Rafael (RP2, 6210-terme, 2a-4a).
El 3 d’octubre de 1933 davant el notari Juan Alemany Valent, Rafael Jaume Ribas, conrador, fadrí i veïnat de San Francisco (Califòrnia), vengué la propietat per preu de 750 pessetes a la seva germana María, veïnada de Puigpunyent i casada amb Miguel Cabrer Terrasa (íd., 6a).
Mitjançant escriptures de 15 de març de 1952 i 28 d’abril de 1953 autoritzades pel notari José Masot Novell, María Jaume Ribas i Miguel Cabrer Terrasa donaren diverses propietats als seus fills i destinaren aquesta finca a Gabriel Cabrer Jaume. Aleshores confrontava al nord i a l’oest amb la casa i terra denominada Can Ferrà, abans terra de Jerónimo Cabrer Martorell; al sud, amb la casa d’Emilio Ballester, abans casa i terra de Francisco López, i a l’est, amb la carretera de Puigpunyent (íd., 8a).
Juan Vaquer Gelabert es casà amb Antonia Ribas Lladó i en foren fills Juan, Pedro, Antonia, Catalina (casada amb Miguel Jaume Ribas), Francisca (casada amb Francisco Llabrés Nadal) i Juana Ana Vaquer Ribas (casada amb Mateo Sabater Ferrá). Morí viudo als 81 anys el 23 de desembre de 1913 amb testament que havia disposat el 8 de febrer de 1906 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills. Mitjançant escriptura de 19 d’agost següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana Ana. Per referències indirectes sabem que aquesta finca es denominava Can Ferrà (RP2, 7038-terme, 3a).
Juana Ana Vaquer Ribas morí el 4 de novembre de 1931 amb testament que havia ordenat el 29 de setembre anterior davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Mateo, picapedrer; María (†27-6-1978), casada amb el picapedrer Juan Mas Alemany (†20-8-1977); Juan, picapedrer; Antonia, casada amb Pablo Sabater Vaquer, i Francisco Sabater Vaquer, picapedrer, i en el romanent dels béns nomenà hereu el seu home, Mateo Sabater Ferrá (†27-6-1959), conrador. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 4a).
El 6 de maig de 1953 davant el notari Jorge Roura Rosich, Mateo Sabater Ferrá donà les seves 5/10 parts indivises de la propietat a la seva filla María, qui al mateix acte adquirí dels seus germans les 4/10 parts indivises restants per preu de 1.300 pessetes (íd., 6a-7a).
El terme de Palma 