La Punta Nova
La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre la carretera d’Esporles, el carrer del Molí del Comte i el camí de Son Anglada. Pren nom de la forma dels terrenys.
El 18 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joana Aina Coll Deyà adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada) i terres de la possessió (ARM, Not. O-427, f. 77).
Mitjançant escriptura de 23 següent autoritzada per dit notari Oliver, son pare, el conrador Antoni Coll Deyà, Majoralet, casat amb Joana Aina Deyà, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda 5 quarterades que estaven dividides en dues porcions: una de 3 quarterades que confrontava amb el camí reial d’Esporles, terres de Nicolau Coll i terres de Francesc Llinàs, i una altra de 2 quarterades i 6 destres que confrontava amb terres de Bernat Cabot i Son Anglada. S’imposà un cens reservatiu de 30 lliures (íd., f. 78v).
El primer de setembre de 1844 davant el notari Joan Muntaner Riera, Antoni Coll Deyà, viudo de Joana Aina Deyà, donà a la seva filla Joana Aina Coll Deyà en concepte de llegítima la peça de terra de 2 quarterades i 6 destres amb l’obligació de prestar 12 lliures cens de nombre de 30 lliures cens al for de 3% el primer de gener. La donatària hi agregà la peça de terra de mitja quarterada (RP2, 307-PG, 1a).
El 9 d’abril de 1856 davant el notari Sebastián Feliu Bonet, Joana Aina Coll Deyà vengué un trast de 14 destres al seu gendre Onofre Sorá Sancho, casat amb Juana Ana Nicolau Coll, per preu de 30 lliures i l’obligació de prestar 4 sous cens al for de 3% el primer de gener de nombre de 7 lliures 10 sous cens. Confrontava amb les cases de Bernat Cabot, un camí públic i terres romanents (RP2, 933-terme, 1a).
El 22 d’agost de 1859 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joana Aina Coll Deyà vengué una peça de terra de mitja quarterada denominada la Rota a Jaime Alorda Perelló per preu de 300 lliures i l’obligació de prestar 3 lliures cens al for de 3% el primer de gener de nombre de 7 lliures 10 sous cens. Confrontava amb terres romanents, un camí d’establidors, terra de Miguel Cabrer i un camí que anava a Son Anglada (RP2, 934-terme, 1a).
Al mateix acte Joana Aina Coll Deyà vengué una peça de terra d’1 quartó al jornaler Bartolomé Gamundí Bosch, fill de Bartomeu i d’Antonina, per preu de 200 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens al for de 3% el primer de gener de nombre de 7 lliures 10 sous cens. Confrontava amb el camí de Puigpunyent, terres de Jaime Alorda Perelló, terres de la mateixa procedència i un camí que anava a Son Anglada (RP2, 935-terme, 1a).
El 18 de desembre de 1859 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Joana Aina Coll Deyà vengué una peça de terra d’1 quartó i 4 destres a Juan Vich Bauzá, fill de Martí i de Caterina, per preu de 170 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous cens al for de 3% el primer de gener de nombre de 7 lliures 10 sous cens. Confrontava amb el camí de Puigpunyent, un camí d’establidors, terra de Miguel Cabrer i terra de Pablo Balaguer Mateu (RP2, 936-terme, 1a).
Joana Aina Coll Deyà es casà amb Antoni Nicolau Bauçà i en foren fills María Ana, Juana Ana, Andrés, Antonio, Catalina, Antonia i Margarita Nicolau Coll. Mitjançant escriptura de 18 de desembre de 1859 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Joana Aina Coll Deyà i els seus fills i gendres es repartiren el que restava de la propietat, que consistia en una peça de terra de 721 destres i mig, una casa i un aljub en el qual tenien empriu totes les parcel·les (RP2, 239-terme, 1a).
Joana Aina Coll Deyà es reservà una peça de terra d’1 quartó i 17 destres que vengué per preu de 250 lliures al seu gendre Juan Salom Ripoll, conrador, mitjançant escriptura de 25 d’abril de 1872 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Confrontava al nord amb la peça de terra que s’adjudicà Margarita Nicolau Coll; al sud, amb la peça de terra que s’adjudicà Antonio Nicolau Coll; a l’est, amb l’aljub comú, les cases de l’íntegra i el camí d’Establiments, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 307-PG: 1a, 4a).
Jaime Alorda Perelló, jornaler, fill de Joan i d’Esperança, viudo en primeres núpcies de Margarita Espases i casat al temps de la seva mort amb Ana María Sans Mesquida, morí als 86 anys el 17 de gener de 1903 amb testament que havia disposat el 8 de maig de 1901 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Ana María Sans Mesquida, i propietària, la seva pubila, María Alorda Espases, jornalera. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de desembre següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera. Aleshores la propietat confrontava al nord amb terra d’hereus de Francisco López; al sud, amb terra de Pablo Mateu; a l’est, amb terra de Guillermo Gamundí, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 934-terme, 2a).
El 16 de gener de 1905 davant dit notari Jaume, María Alorda Espases vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Ana María Rubí Alorda. Al mateix acte li vengué la finca denominada Can Vergueta (íd., 3a).
Ana María Rubí Alorda morí sense testar el primer de setembre de 1936. En acte de 2 de setembre de 1937 dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Catedral en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Pedro Francisco (practicant d’apotecari) i Antonia Buades Rubí (casada amb l’industrial Juan Pericás Camps), amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Gabriel Buades Buades (†9-2-1941) (íd., 6a).
El 5 de març de 1943 davant el notari Valentín Salas Medrano vengueren la propietat per preu de 4.500 pessetes al carreter Miguel Vallespir Arbós, qui la vengué per preu de 130.000 pessetes a l’industrial Jaime Serra Llabrés mitjançant escriptura de 4 de gener de 1967 autoritzada pel notari José Clar Salvá (íd., 7a-8a).
El 5 de maig de 1870 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bartolomé Gamundí Bosch vengué al jornaler Miguel Femenía Lladó per preu de 250 lliures una peça de terra de 2 destres amb el primer pis de la casa existent, que era d’un aiguavés i ocupava una superfície de 60,5 m². Confrontava al nord amb un camí d’establidors que anava a Son Anglada i terreny romanent al venedor; al sud, amb el camí de Puigpunyent; a l’est, amb terres d’Antonio Coll, i a l’oest, amb terreny romanent al venedor (RP2, 1656-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 30 de novembre de 1874 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Bartolomé Gamundí Bosch vengué al jornaler Guillermo Gamundí Perelló per preu de 250 lliures la part restant de la propietat, que consistia en una peça de terra de 98 destres i la planta baixa de la casa existent, que era d’un aiguavés i ocupava una superfície de 60,5 m². Confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres d’hereus d’Antonio Coll, i a l’oest, amb terres venudes a Miguel Femenía, el camí de Puigpunyent i un camí que es reservà José Quint Zaforteza. La planta baixa confrontava per la part superior amb el pis de Miguel Femenía Lladó (RP2, 935-terme, 2a).
Guillermo Gamundí Perelló morí el 3 de juliol de 1915 amb testament que havia disposat a la vila d’Establiments el 30 de desembre de 1910 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu universal Juan Bautista, expòsit, conegut per Juan Bautista Lladó, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).
Juan Bautista Lladó, picapedrer, morí el 18 de desembre de 1917 amb testament que havia ordenat el 13 de novembre anterior davant dit notari Jaume, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Cañellas Cañellas (†1-5-1948), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Bartolomé, Catalina, Miguel i Juan Bautista Cañellas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 7a).
El 21 d’agost de 1948 davant el notari Juan Alemany Valent, els germans Catalina (casada amb el conrador Melchor Llabrés Llabrés), Bartolomé, Miguel i Juan Bautista Cañellas, picapedrers els tres, es repartiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Bartolomé (íd., 8a).
Mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1963 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Bartolomé Bautista Cañellas donà la propietat al seu fill Juan Bautista Balaguer (†29-12-1983), fuster, casat amb Francisca Salas Lliteras. Ocupava una superfície de 98 destres, comprenia la planta baixa de la casa i confrontava al nord amb el camí de la Donarda, abans de Puigpunyent; al sud, amb terra de successors de Jaime Alorda; a l’est, amb terra de Francisca Martín, i a l’oest, amb un camí que des del camí de Puigpunyent davallava al llit de la Riera i amb una peça de terra de 36 m² que juntament amb el pis de la casa pertanyien als hereus de Miguel Femenía Lladó (íd., 9a).
El 5 de gener de 1868 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Juan Vich Bauzá vengué la propietat a Francisco López Barceló, escrivent, per preu de 200 lliures i l’obligació de continuar prestant el cens d’1 lliura 10 sous. Aleshores confrontava al nord amb terra dels hereus de Miguel Cabrer; al sud, amb terra de Pablo Balaguer; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb un camí d’establidors que anava a Son Anglada i amb terra de Jaime Alorda. El comprador hi feu construir una casa de dos aiguavessos de planta baixa de 195 m² amb font i diverses marjades (RP2, 936-terme, 2a).
Francisco López Barceló morí viudo als 64 anys el 7 d’octubre de 1902 amb testament que havia disposat el 24 de juny de 1892 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus universals en parts iguals els seus tres fills: María Magdalena (casada amb Antonio Alzamora Coll), Clara (casada amb Matías Suau Sans) i Vicente López Cladera (escrivent) (íd., 12a).
El 24 de juliol de 1903 davant dit notari Font vengueren la propietat per preu de 1.700 pessetes a Pedro Miró Oliver, qui la vengué a Eusebio Ballester Mas, oficial de notaria, per preu de 2.000 pessetes mitjançant escriptura de 10 de juliol de 1908 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (íd.: 13a, 15a).
Eusebio Ballester Mas morí als 75 anys el 24 de desembre de 1926 amb testament obert que havia autoritzat el notari José Fernández del Busto el 24 d’abril de 1925, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Estarás Canals (†31-12-1938), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Concepción, Antonio i Luis Ballester Estarás. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra i en una casa de planta baixa i alts, cotxeria, corral i altres dependències (íd., 19a).
Antonio Ballester Estarás morí sense testar el 4 de novembre de 1933. En acte de 27 de desembre de 1937 dictat per Venancio Catalán Antón, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant el secretari habilitat Juan Bennáser Llinás en fou declarada hereva legal la seva pubila, Antonia Ballester Gamundí, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Luisa Gamundí Garau (íd., 20a).
El 6 de juny de 1939 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Antonia Ballester Gamundí vengué la seva tercera part indivisa de la propietat per preu de 2.850 pessetes a la seva tia Concepción Ballester Estarás (íd., 24a).
Mitjançant escriptura de 14 d’agost de 1956 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Concepción i Luis Ballester Estarás (veïnat de Buenos Aires, casat amb Agustina Sastre Gómez) vengueren la propietat per preu de 15.000 pessetes al comerciant Jaime Mir Garau (†3-8-1982), casat amb Caterina Antico (íd., 25a).
María Ana Nicolau Coll, casada amb Jaime Sabater Alemany, s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 17 destres que confrontava amb terra de Jaime Alorda Perelló, un camí d’establidors, la peça de terra que s’adjudicà Margarita Nicolau Coll i el camí de Puigpunyent. Prestava 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens (RP2, 239-terme, 1a).
María Ana Nicolau Coll morí sense testar el 8 de desembre de 1865. En acte d’11 de juny de 1889 dictat per Rafael Álvarez Peralta, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant l’escrivà Antonio Tomás en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Gaspar, Jaime, María Magdalena i Antonio Sabater Nicolau. Mitjançant escriptura de primer d’agost següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Jaime Sabater Nicolau s’adjudicà la propietat després de pagar 165 lliures als seus germans per les seves parts indivises (íd., 3a-4a).
El 24 de gener de 1890 davant el notari Antonio Cañellas Clar, Jaime Sabater Nicolau, jornaler, vengué la propietat per preu de 450 lliures al fuster Pablo Mateu Cabrer, qui al mateix acte vengué al jornaler Juan Roca Llabrés per preu de 85 pessetes un trast de 90 m² que confrontava al nord amb la casa d’Esperanza Femenía Alorda i terra de Guillermo Gamundí Perelló; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb terres romanents (íd.: 7a, 9a).
Pablo Mateu Cabrer morí el 21 d’octubre de 1907 amb testament que havia disposat el 16 d’abril de 1888 davant dit notari Cañellas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Ana Balaguer Florit (†16-10-1911), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Onofre, Francisca (casada amb Juan Roca Femenías) i Juana Ana Mateu Balaguer (casada amb Mateo Tous Porcel). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de març següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera i la propietat se l’adjudicà Francisca, qui hi feu construir una casa de planta baixa i pis. Aleshores ocupava una superfície de 2.000,24 m² i confrontava al nord amb terra de Jaime Alorda, terra de Guillermo Gamundí i el trast venut a Juan Roca Llabrés; al sud, amb terra de Margarita Nicolau; a l’est, amb dit trast i el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 9080-terme, 1a).
Francisca Mateu Balaguer morí el 29 de juliol de 1940 amb testament que havia ordenat el 10 d’octubre de 1918 davant dit notari Jaume, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Roca Femenías (†9-2-1954), i propietaris, els seus fills: Jaime i Pablo Roca Mateu, perruquers. Mitjançant escriptura de 8 d’octubre de 1954 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol es dividiren la propietat, que comprenia una casa de planta baixa, semisoterrani i pis marcada amb el nombre 7 (abans 3) de la carretera de Puigpunyent. Confrontava al nord amb terres de successors de Jaime Alorda, terres de Bartolomé Bautista (abans de Guillermo Gamundí) i terres d’hereus de Miguel Roca (abans de Juan Roca Llabrés); al sud, amb terra de Jaime Cabrer (abans de Margarita Nicolau); a l’est, amb dita terra d’hereus de Miguel Roca i el camí de Puigpunyent, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 5a).
Jaime Roca Mateu morí sense testar el 8 de desembre de 1958. En acte de 5 de gener següent dictat per Gerardo María Thomás Sabater, jutge de primera instància nombre 1 de Palma, davant el secretari habilitat Juan Mesquida en fou declarat hereu legal el seu germà, Pablo Roca Mateu, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia Palmer Escalas. Aleshores la casa estava marcada amb els nombres 9 i 11 de la carretera de Puigpunyent (íd., 6a-7a).
Juan Roca Llabrés es casà amb Esperanza Femenía Alorda i en foren fills Miguel (jornaler, casat amb María Vaquer Martorell), Antonio (obrer, veïnat de l’Havana) i Juana María Roca Femenía. Morí sense testar el 14 de desembre de 1908, i en acte de 3 d’agost de 1912 dictat per Julio Torres Gisbert, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari Antonio Tomás en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 19 de desembre següent autoritzada pel notari Rafael Togores Palou i la propietat se l’adjudicà Miguel (RP2, 239-terme, 9a).
Miguel Roca Femenía també s’adjudicà una propietat procedent de la Punta que consistia en una peça de terra de 2 destres amb una casa de planta baixa d’un aiguavés de 60,5 m² composta de botiga i diverses dependències. La tenia per herència de sa mare, Esperanza Femenía Alorda, qui morí als 42 anys el 16 d’abril de 1896 amb testament que havia disposat al lloc de Ca la Polla el 23 de febrer anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Roca Llabrés, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juana María, Juan (†23-10-1896), Miguel i Antonio Roca Femenía, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura d’11 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Esperanza Femenía Alorda la tenia per herència de son pare, Miguel Femenía Lladó, jornaler, qui morí als 64 anys el primer de juliol de 1877 amb testament que havia ordenat el 3 de febrer de 1873 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Alorda Perelló, i propietàries amb designació de béns, les seves filles, Antonia i Esperanza Femenía Alorda, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Miguel Femenía Lladó l’adquirí del jornaler Bartolomé Gamundí Bosch per preu de 250 lliures mitjançant escriptura de 5 de maig de 1870 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà (RP2, 1656-terme, 1a-3a).
Miguel Roca Femenía morí sense testar el 8 de gener de 1934. En acte de 24 de setembre de 1951 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills: Juan, Esperanza, Miguel, María (†16-5-1965, casada amb el marbrista Antonio Llabrés Jaume [†29-1-1981]) i Margarita Roca Vaquer, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, María Vaquer Martorell. Mitjançant escriptura de 19 d’agost de 1958 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Roca Vaquer es dividiren els béns de l’herència. Esperanza s’adjudicà una porció de la casa de 45,68 m² i una porció de terra o corral de 35,51 m². María s’adjudicà la porció restant de la casa, de 14,82 m², i el trast de 90 m² (RP2, 239-terme, 12a; RP2, 30904-terme, 1a; RP2, 30906-terme, 1a; RP2, 30908-terme, 1a).
Juana Ana Nicolau Coll, casada amb Onofre Sorá Sancho, s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 17 destres que confrontava amb terres de Bernat Cabot, un camí d’establidors i la peça de terra que s’adjudicà Antonia Nicolau Coll. Prestava 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens (RP2, 240-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1895 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, Juana Ana Nicolau Coll i el seu home, Onofre Sorá Sancho, vengueren a Miguel Salom Nicolau per preu de 333 pessetes amb 33 cèntims l’empriu que aquesta i altres dues propietats procedents de la Punta tenien en l’aljub existent a l’íntegra (íd., 3a; RP2, 524-terme, 2a; RP2, 308-PG, 6a).
Onofre Sorá Sancho, fuster, era també propietari de tres peces de terra procedents de la Punta. Com hem vist abans, mitjançant escriptura de 9 d’abril de 1856 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet adquirí un trast de 14 destres de la seva sogra, Joana Aina Coll Deyà, per preu de 30 lliures i l’obligació de prestar 4 sous cens al for de 3% el primer de gener de nombre de 7 lliures 10 sous cens. Mitjançant escriptura de 10 de juny de 1866 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà adquirí la peça de terra d’1 quartó i 17 destres que s’adjudicà el seu cunyat Antonio Nicolau Coll, picapedrer, per preu de 200 lliures i l’obligació de prestar 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens. Finalment, mitjançant escriptura de 16 de maig de 1869 autoritzada pel notari Manuel Sancho adquirí la peça de terra d’1 quartó i 17 destres que s’adjudicà el seu cunyat Andrés Nicolau Coll, jornaler, per preu de 65 escuts amb 400 mil·lèsimes i l’obligació de prestar 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens (RP2, 933-terme, 1a; RP2, 524-terme, 1a; RP2, 308-PG, 3a).
Onofre Sorá Sancho morí als 76 anys el 3 de gener de 1899 amb testament que havia disposat el 25 de juny de 1889 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Juana Ana Nicolau Coll, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel, María (casada amb Miguel Cerdá Cabrer) i Juana Ana Sorá Nicolau (casada amb Lorenzo Gallur Sabater). Mitjançant escriptura de 8 de gener de 1907 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas es repartiren els béns de l’herència. Juana Ana Sorá Nicolau s’adjudicà tres peces de terra procedents de la Punta: la de sa mare i les dues que son pare adquirí de Joana Aina Coll Deyà i Antonio Nicolau Coll. Al mateix acte les agrupà sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 4.403,32 m², tenia cases i confrontava al nord amb terra de María Sorá; al sud, amb terra de Matías Sans; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb un camí d’establidors. D’altra banda, María Sorá Nicolau s’adjudicà la peça de terra procedent de la Punta que son pare adquirí d’Andrés Nicolau Coll (RP2, 933-terme: 1a, 4a; RP2, 240-terme, 4a-5a; RP2, 8844-terme, 1a).
El 19 de febrer de 1933 davant el notari de Porreres José Bauzá Gayá, Juana Ana Sorá Nicolau vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a Margarita Bennáser Pujol, casada amb Mateo Salvá Marcús. Aleshores les cases estaven marcades amb el nombre 147 de la carretera d’Esporles (RP2, 8844-terme, 5a-6a).
María Sorá Nicolau, jornalera, es casà amb Miguel Cerdá Cabrer i en foren filles Lorenza (casada amb Juan Terrasa Vaquer) i Juana Ana Cerdá Sorá (casada amb Ignacio Cifre Oller). Morí el 2 d’octubre de 1926 amb testament obert que havia ordenat a Establiments el 26 de setembre anterior davant el notari José Fernández del Busto, en què, entre altres coses, era la seva voluntat que aquesta propietat se l’adjudicàs Lorenza. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptures de 17 de gener de 1927 i 27 d’abril de 1931 autoritzades pels notaris respectius José Fernández del Busto i Manuel Cerdó Pujol (RP2, 308-terme, 12a).
Lorenza Cerdá Sorá morí el 25 de maig de 1952 amb testament que havia disposat el 8 de gener de 1945 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Terrasa Vaquer (†9-1-1950), i propietari, el seu pubil, José Terrasa Cerdá (†26-5-1990, casat amb Elionor Florit Palmer [†11-4-2010]), fuster, el qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 21 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa feta construir per la difunta, la qual estava marcada amb el nombre 279 del carrer del Coronel Beorlegui (íd., 15a-16a).
Catalina Nicolau Coll, casada amb el conrador Juan Salom Ripoll, s’adjudicà una peça de terra de 19 destres i mig denominada la Punta Nova, la qual comprenia la casa i carrera de l’íntegra propietat, marcada amb el nombre 25. Confrontava amb la peça de terra que es reservà sa mare, la peça de terra que s’adjudicà Margarita Nicolau Coll, l’aljub de l’íntegra propietat i el camí d’Establiments. Prestava 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens (RP2, 938-terme, 1a).
Catalina Nicolau Coll morí sense testar el 22 d’agost de 1893. En providència de 30 de març de 1897 dictada per Felipe Augusto Corral Laredo, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Sebastián Gazá en foren declarats hereus legals els seus quatre fills: Miguel, Jaimeta (veïnada d’Esporles), Antonio i Juana Ana Salom Nicolau. Mitjançant escriptura de 27 de desembre de 1898 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Miguel després de pagar 300 pessetes a cadascun dels seus germans. Aleshores confrontava al nord amb terres de Miguel Salom i la carretera de Puigpunyent (íd., 8a-9a).
Miguel Salom Nicolau morí viudo l’11 d’octubre de 1950 amb testament que havia disposat el 20 de febrer de 1946 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereves en parts iguals les seves tres filles: Micaela, María i Catalina Salom Mayol. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de juliol següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada i la propietat se l’adjudicà Catalina (íd., 14a).
El 23 d’octubre de 1954 davant el notari Jorge Roura Rosich, Catalina Salom Mayol, veïnada de Madrid, vengué la propietat per preu de 2.300 pessetes al picapedrer Juan Roig Mayans (íd., 17a).
Antonia Nicolau Coll, veïnada de Deià, s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 17 destres denominada la Punta Nova. Confrontava amb la peça de terra que s’adjudicà Andrés Nicolau Coll, un camí d’establidors, la peça de terra que es reservà sa mare i el camí d’Establiments. Prestava 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens (RP2, 937-terme, 1a).
El 2 de gener de 1879 davant el notari Guillermo Sancho Mas la vengué per preu de 250 lliures al seu cunyat Juan Salom Ripoll, conrador, casat amb Catalina Nicolau Coll. Aleshores confrontava al nord amb terres del comprador de la mateixa procedència; al sud, amb terres d’Onofre Sorá Sancho; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 2a).
Margarita Nicolau Coll, casada amb Bartolomé Ribas, s’adjudicà una peça de terra d’1 quartó i 17 destres que confrontava amb la peça de terra que es reservà sa mare, un camí d’establidors, la peça de terra que s’adjudicà María Ana Nicolau Coll i el camí d’Establiments. Prestava 1 lliura 11 sous 10 diners i mig cens de nombre de 12 lliures 15 sous cens (RP2, 939-terme, 1a).
El 31 de desembre de 1894 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar la vengué per preu de 1.150 pessetes al jornaler Gabriel Jaume Llinás, casat amb Juana María Ribas Rosselló (íd., 3a).
Gabriel Jaume Llinás morí als 56 anys el 16 de gener de 1897, i Juana María Ribas Rosselló, el 30 de juny de 1902 amb testament mancomunat que havien disposat el 22 de novembre de 1896 davant dit notari Bauzá, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereus propietaris en parts iguals els seus fills: Miguel, Gabriel (†25-4-1900), Margarita (casada amb Guillermo Llabrés Nadal), María (†17-9-1953) i Rafael Jaume Ribas. Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1903 autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà María (íd., 5a-7a).
El 26 de març de 1936 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, María Jaume Ribas vengué a Miguel Salom Nicolau per preu de 105 pessetes l’empriu que aquesta propietat tenia en l’aljub existent a l’íntegra (íd., 9a).
Mitjançant escriptures de 15 de març de 1952 i 28 d’abril de 1953 autoritzades pel notari José Masot Novell, María Jaume Ribas donà la propietat al seu fill Jaime, nascut del seu matrimoni amb Miguel Cabrer Terrasa (†2-4-1961). Aleshores comprenia una casa (íd., 12a).
Jaime Cabrer Jaume morí el 23 de juny de 1971 amb testament que havia disposat el 15 d’abril de 1970 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Bárbara Jaume Lladó (†14-6-1985), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: María (religiosa franciscana), Bárbara, Margarita i Miguel Cabrer Jaume. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 22 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa marcada amb el nombre 5 del carrer del Molí del Comte, abans camí d’Establiments, la qual havia estat feta construir pel difunt, i una casa de semisoterrani i planta baixa de 290 m². Confrontava amb dit carrer i la costa de Ca na Verda (íd., 15a).
El terme de Palma 