Cal Majoralet
La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al lloc del Secar de la Real, entre els camins d’Esporles i de Can Sunyer. La denominació de Cal Majoralet la pren de la família Coll. Desconeixem l’origen de l’altre antropotopònim.
Les notícies més antigues que en tenim són del 16 d’agost de 1858, quan Joan Coll Deyà, Majoralet, fill d’Antoni i de Joana Aina, vengué la propietat per preu de 550 lliures al conrador Guillermo Terrasa Mateu, fill de Jaume i de Caterina, mitjançant escriptura autoritzada pel notari Juan Palou Coll. Ocupava una superfície de 80 destres, comprenia una casa i confrontava al nord amb terra ametlerar de Bartolomé Palmer; al sud i a l’est, amb terra d’Antonia Coll, i a l’oest, amb el camí d’Esporles (RP2, 128-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 28 de març de 1874 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll, Guillermo Terrasa Mateu donà al seu fill Jaime Terrasa Coll, conrador, un trast de 321 m² que confrontava al sud amb terra d’Antonia Coll. Segons aquest document, la propietat es denominava Can Prim, abans Cal Majoralet, i confrontava al nord amb terra de Juan Borrás; al sud i a l’est, amb el trast segregat i terra d’Antonia Coll, i a l’oest, amb un camí. Segons recent midament, ocupava una superfície d’1 quartó (íd.: 2a, 5a).
Guillermo Terrasa Mateu contragué deutes amb Antonio Cánaves Coll per import de 13.287 pessetes amb 20 cèntims. Per aquest motiu, Can Prim i Ca na Milla (també del deutor) foren embargades i posades a la venda en pública subhasta. Com que no s’hi presentaren licitadors, en providència de 17 de juliol de 1876 se n’acordà l’adjudicació a favor de Cánaves per dues terceres parts del preu, és a dir, per preu global de 6.220 pessetes (íd., 7a).
Antonio Cánaves Coll morí el 28 de juny de 1897 amb testament que havia disposat el 27 de setembre de 1893 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Damián, Gabriel, Francisca, Antonia i Luisa Cánaves Vidal, en la proporció de 2/7 parts per a cadascun dels fills mascles i 1/7 part per a cadascuna de les filles. Mitjançant escriptura de 16 de desembre següent autoritzada pel notari Juan Palou Coll acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca. L’heretat comprenia tres cases al carrer del Sindicat, abans de Sant Silvestre; una casa al carrer de Reus; una casa amb pati, entresols i quatre pisos al carrer dels Apuntadors; una casa de planta baixa, pis i jardí al Terreno; una cotxeria al Terreno; una casa coneguda amb el nom de Casino de Vista Alegre; una peça de terra hort anomenada l’Hort Gran de la Real; el rafal de Son Cocoví; una peça de terra denominada Ca na Milla, de mitja quarterada, i una peça de terra amb casa anomenada Can Prim, abans Cal Majoralet, de 82 destres de superfície, que confrontava al nord amb terra de Ramón Vallespir; al sud, amb la carretera de Palma a Establiments i Esporles; a l’est i al sud-est, amb terres d’Antonia Coll i Antonia Cánaves, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 9a-10a; ARM, Juan Palou Coll, Any 1897, f. 1902).
Francisca Cánaves Vidal morí el 21 de novembre de 1930 amb testament que havia ordenat el 31 d’agost de 1893 davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Juan Bauzá Capó (†6-8-1922), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juan i Catalina Bauzá Cánaves, casada amb Antonio Bennásar Capó. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de febrer següent autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores Can Prim tenia dues cases marcades amb els nombres 112 i 114 (RP2, 128-terme, 11a).
El 31 de maig de 1933 davant dit notari Massanet, els germans Juan i Catalina Bauzá Cánaves vengueren a l’hortolà Rafael Sampol Batle per preu global de 2.280 pessetes una porció de 1.108,6 m² amb la casa nombre 112 (1.260 pessetes) i la porció de Can Prim (1.020 pessetes) que Guillermo Terrasa Mateu donà (1874) al seu fill Jaime Terrasa Coll, la qual fou adquirida (1889) en pública subhasta per Antonio Cánaves Coll, avi de dits germans Bauzá Cánaves (íd., 12a; RP2, 2450-terme, 8a).
Al mateix acte els germans Juan i Catalina Bauzá Cánaves vengueren al criat José Pol Ramis per preu de 2.400 pessetes la porció restant de la propietat, que ocupava una superfície de 347,26 m² i comprenia la casa nombre 114. Confrontava al nord amb la porció adquirida per Rafael Sampol Batle; al sud, amb la carretera d’Esporles; a l’est, amb terra d’Antonia Pujol, i a l’oest, amb un camí d’establidors (RP2, 15575-terme, 1a).
Mitjançant escriptures de 30 d’agost i 23 de setembre de 1937 autoritzades pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Rafael Sampol Batle vengué un trast de 216 m² per preu de 120 pessetes al matrimoni Juan Arcona Muntaner i María Juaneda Sans i un trast de 230 m² per preu de 125 pessetes al matrimoni Mateo Sabater Vaquer i Margarita Cañellas Roca. Confrontaven al nord i a l’est amb terres dels fills de Juan Bennásar; al sud, amb terrenys romanents, i a l’oest, amb el carrer de Suñer, abans camí d’establidors. Arcona i Juaneda feren construir damunt el seu trast una casa de planta baixa amb corral marcada amb el nombre 12 del carrer de Suñer (RP2, 18115-terme, 1a-2a; RP2, 18124-terme, 1a).
Rafael Sampol Batle morí el 4 de març de 1958 amb testament que havia disposat el 23 de març de 1948 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Cristóbal, Miguel i Jacoba Sampol Reynés (casada amb Bernardo Munar Perelló), i nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Reynés Suau (†20-3-1969), i propietària, la seva filla, Jacoba. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 de juny següent autoritzada pel notari José Masot Novell. Aleshores Can Prim ocupava una superfície de 662,6 m² i comprenia la casa nombre 112. Confrontava a la dreta amb les propietats de José Pol Ramis i de Mateo Sabater Vaquer i Margarita Cañellas Roca; a l’esquerra, amb una altra propietat del difunt; a l’esquena, amb terra d’Antonia Pujol, i a l’enfront, amb el carrer de Suñer i les propietats de Juan Arcona Muntaner i María Juaneda Sans i de Mateo Sabater Vaquer i Margarita Cañellas Roca (RP2, 128-terme: 13a, 15a).
Jaime Terrasa Coll contragué deutes amb la Hisenda Pública per impagament de la contribució territorial de 1887 i 1888. Com a conseqüència, el 5 de novembre de 1888 li foren embargats els béns i el trast de Can Prim, de 321 m², fou posat a la venda en pública subhasta el primer de maig de 1889. El 18 següent el rematà per 760 pessetes Rafael Salvá Crespí en nom d’Antonio Cánaves Coll. La compravenda fou elevada a escriptura pública el 19 de novembre següent davant el notari Emilio Guasp Vicens. Aleshores la propietat comprenia una casa de planta baixa que hi havia fet construir Jaime Terrasa Coll (RP2, 2450-terme: 2a, 4a).
A la mort d’Antonio Cánaves Coll (†28-6-1897) la propietat fou heretada successivament per la seva filla Francisca Cánaves Vidal (†21-11-1930) i els fills d’aquesta, Juan i Catalina Bauzá Cánaves, els quals la vengueren per preu de 1.020 pessetes a l’hortolà Rafael Sampol Batle mitjançant escriptura de 31 de maig de 1933 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aleshores confrontava al nord i a l’est amb terra d’Antonia Pujol; al sud, amb terrenys romanents dels venedors, i a l’oest, amb un camí d’establidors (íd., 5a-8a).
En morir Rafael Sampol Batle (†4-3-1958) la propietat fou heretada per la seva filla, Jacoba Sampol Reynés, qui entregà al seu germà Miguel (mecànic) en pagament de la llegítima paterna una casa (44 m²) i corral (102 m²) marcada amb el nombre 4 (després 2) del carrer de Suñer mitjançant escriptura de 10 d’abril de 1967 autoritzada pel notari José Rafael Clar Garau. Jacoba restà amb un trast de 174,77 m² amb una cotxeria i una porxada que tenia entrada pel mateix carrer (íd., 11a-12a; RP2, 7909-III, 1a).
José Pol Ramis morí el 21 de març de 1936 amb testament que havia disposat el 13 de març de 1933 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Mariana Palmer Blascos (†6-9-1955), i propietari, el seu fill Antonio Pol Palmer. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 2 de maig següent autoritzada pel notari Antonio Gual Ubach (RP2, 15575-terme, 2a).
El 28 de desembre de 1966 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Antonio Pol Palmer, industrial, vengué la propietat per preu de 25.000 pessetes al matrimoni Antonio Munar Serra i Rosa Mora Juliá. Una part de la propietat es trobava arrendada a Gabriel Palmer. Confrontava a l’esquerra amb el carrer de Suñer, abans camí d’establidors, i a l’enfront, amb el carrer del Coronel Beorlegui, abans carretera de Palma a Establiments i Esporles (íd., 4a).
Antonio Munar Serra i Rosa Mora Juliá moriren el 30 de juny de 1981 i el 6 de setembre de 1982, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 19 de setembre de 1975 davant el notari Juan Alemany Vich, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereva propietària la seva pubila, Rosa Munar Mora (†28-3-2015), casada amb Joaquín Julián Fueris Fantova (RP2, 8522-VI, 1a-2a).
El 12 de desembre de 1970 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Miguel Sampol Reynés vengué la propietat per preu de 20.000 pessetes a l’industrial Pedro Veny Grau, qui la vengué per preu de 50.000 pessetes a Rosa Munar Mora mitjançant escriptura de 20 de juliol de 1972 autoritzada pel mateix notari (RP2, 7909-III, 2a-3a).
Jacoba Sampol Reynés morí el 6 de març de 1989 amb testament que havia disposat el 30 de novembre de 1987 davant el notari Miguel Antich Pujol, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Bernardo Munar Perelló (†10-12-1993), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Bernardo, Rafael, María de la Salud i Pedro Munar Sampol. Destinà Can Prim a Bernardo i a Rafael, i Cal Frare de la Torre, a María de la Salud i a Pedro (RP2, 39179-39180-VI, 1a).
Aleshores la propietat estava formada per dues porcions: una peça de terra de 174,77 m² amb cotxeria i porxada marcada amb el nombre 4 del carrer de Suñer i una peça de terra de 618,6 m² amb una casa marcada amb el nombre 4 (abans 112) del mateix carrer. Com que eren contigües, Bernardo i Rafael Munar Sampol les agruparen sota una mateixa finca registral mitjançant escriptura de 17 d’octubre de 1994 autoritzada pel notari Víctor Alonso Cuevillas Sayrol. El 16 de novembre següent davant el mateix notari la vengueren per preu d’11,5 milions de pessetes a José Antonio Ferrer Ferrá i Magdalena Vidal Balaguer (íd.; RP2, 39182-VI, 1a).
El terme de Palma 