La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al carrer del Molí del Comte. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.
El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Bartomeu Pons Barceló, Salados, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra d’1 quarterada i 13 destres que confrontava amb terres de la mateixa procedència i el torrent de la Riera. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures 3 sous 10 diners i mig redimible al for de 3% pagador el primer de gener (ARM, Not. O-428, f. 94v).
El 1842 fou heretada pel seu fill, Rafael Pons Jaume, veïnat de la Vileta, qui morí als 64 anys l’11 de maig de 1868 amb testament que havia disposat el 17 d’abril anterior davant el notari Juan Palou Coll, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Alcover Bennásar, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Bartolomé, Juan, Rafael, Jaime (†26-9-1874), Mateo, Antonio (†8-8-1873), José, Francisca (†5-12-1885), Margarita i Esperanza Pons Alcover. Aleshores la propietat estava dividida en dues porcions. Una d’1 quarterada que confrontava al nord amb la carretera de Puigpunyent; al sud, amb el torrent de la Riera; a l’est, amb la terra i casa de Magdalena Salom, i a l’oest, amb terra d’Antonia Manera. I una altra de 13 destres que comprenia una casa i confrontava al nord amb terra de la mateixa procedència de Rafael Pons Jaume radicada al terme d’Establiments; al sud, amb la carretera de Puigpunyent; a l’est, amb terra de Miguel Roca, i a l’oest, amb terra de Bartolomé Font (RP2, 6041-6042-terme, 1a-2a).
Juan Pons Alcover morí el 28 d’abril de 1879 amb testament que havia ordenat el primer anterior davant el notari Gaspar Sancho Coll, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Ana Juan Moragues, i propietàries, les seves filles: Margarita, Catalina (†25-7-1889) i Ana Pons Juan (íd., 5a).
Margarita Alcover Bennásar morí el 7 de gener de 1880 amb testament que havia disposat el 8 de novembre anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus fills: Bartolomé, Rafael, Mateo, José, Francisca, Margarita i Esperanza Pons Alcover, i la seva nora Ana Juan Moragues (íd., 6a).
Mateo Pons Alcover, veïnat de l’arraval de Santa Caterina, morí sense testar el 31 d’agost de 1888. En acte de 26 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja davant l’escrivà Guillermo Vidal en foren declarats hereus en parts iguals els seus fills: Rafael i Margarita Pons Juan, nascuts del seu matrimoni amb Francisca Juan Moragues, qui després es casà amb José Pons (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 4 d’abril de 1892 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner vengueren, ço és: al conrador Miguel Quintana Palmer, la porció d’1 quarterada per preu de 2.333 pessetes i l’obligació de prestar 4 lliures 12 sous cens de nombre de 6 lliures 3 sous 10 diners i mig cens; i al jornaler Miguel Salamanca Ramón, la peça de terra de 13 destres amb la casa per preu de 1.666 pessetes i l’obligació de prestar 1 lliura 10 sous 3 diners cens de nombre de 6 lliures 3 sous 10 diners i mig cens (íd., 11a).
Miguel Quintana Palmer morí als 67 anys el 29 de setembre de 1898 amb testament que havia ordenat a la vila d’Establiments l’11 de febrer de 1890 davant el notari Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Magdalena Terrasa Lladó (†9-7-1913), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Jaime, Isabel (casada amb Juan Borrás Cabrer), Margarita i Magdalena Quintana Terrasa (casada amb Guillermo Gil Enseñat). Poc abans de la seva mort, Miguel Quintana Palmer vengué als seus gendres Guillermo Gil Enseñat i Juan Borrás Cabrer sengles porcions de 110 i 100 destres (situades a la part nord de la propietat) per preu de 750 pessetes cadascuna mitjançant contracte privat, el qual fou elevat a escriptura pública pels hereus el 30 de desembre de 1900 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán. Aquest document és el primer que es refereix a la finca amb la denominació de Son Muntaner (RP2, 6041-terme, 12a-13a).
Mitjançant escriptura de 8 de gener de 1914 autoritzada per dit notari Massanet, els germans Quintana Terrasa es dividiren els béns de l’herència i Jaime i Margarita s’adjudicaren la porció restant de la propietat, que ocupava una superfície de 190 destres (íd., 16a).
Jaime i Margarita Quintana Terrasa moriren fadrins i sense testar el 17 de novembre de 1937 i el 25 de març de 1939, respectivament. En acte de 5 de gener de 1942 dictat pel jutge de primera instància nombre 2 de Palma Miguel González García davant el secretari Enrique Baena Mazzetti en fou declarada hereva legal la seva germana Magdalena, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de març de 1940 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano. Aleshores la propietat comprenia una casa (íd., 24a).
Magdalena Quintana Terrasa morí el 9 de desembre de 1955 amb testament que havia disposat el 12 de febrer de 1952 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què instituí en la porció llegítima la seva filla Francisca Gil Quintana (casada amb Juan Morey Llompart), llegà certa finca en parts iguals als seus nets Guillermo i Magdalena Gil Reus (fills del seu fill Juan Gil Quintana) i nomenà hereu usufructuari el seu home, Guillermo Gil Enseñat (†16-3-1952), i propietari, el seu fill Juan Gil Quintana (†22-1-1971), agricultor, casat amb Antonia Pons Tomás. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 de febrer següent autoritzada pel notari José Masot Novell i la propietat se l’adjudicà Juan Gil Quintana (íd., 25a).
Guillermo Gil Enseñat morí el 16 de març de 1952 amb testament que havia ordenat el 12 de febrer anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Magdalena Quintana Terrasa, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan i Francisca Gil Quintana. Llegà aquesta propietat als seus nets Jorge (ràdio tècnic), Guillermo (xòfer) i Juan Morey Gil (comerciant), fills de la seva filla Francisca. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 d’octubre de 1954 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Segons aquest document, la propietat era coneguda indistintament amb les denominacions de Son Muntaner o Can Milló, ocupava una superfície de 110 destres i comprenia una casa feta construir pel difunt i la seva dona, la qual estava marcada amb el nombre 45 antic i 125 modern de la carretera de Puigpunyent (després carrer del Molí del Comte). Confrontava al nord amb dita carretera; al sud, amb terres de la mateixa procedència; a l’est, amb la propietat de Juan Borrás Cabrer, i a l’oest, amb la propietat que fou d’Antonia Manera (RP2, 7628-terme: 1a, 10a-11a).
Mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 1954 autoritzada pel notari José Masot Novell, Magdalena Quintana Terrasa i els seus nets vengueren la propietat per preu de 5.500 pessetes al matrimoni Eusebio Fuster Velasco (†4-5-1980) i Mercedes Poza Olives (íd., 13a).
Juan Borrás Cabrer, viudo d’Isabel Quintana Terrasa i casat amb María Salamanca Llabrés (†16-4-1967), morí als 42 anys el 9 de febrer de 1922 amb testament que havia disposat el 25 d’agost de 1920 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, i propietaris en parts iguals, els fills pòstums i naixedors. Del seu matrimoni amb María Salamanca Llabrés només tengué una filla, Rafaela Borrás Salamanca, nascuda el 12 de desembre de 1921, la qual en fou declarada única hereva legal. L’acceptació dels béns de l’herència es feu el 4 d’agost de 1922 davant el mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 100 destres i comprenia una casa feta construir pel difunt. Confrontava al nord amb la carretera de Puigpunyent (després carrer del Molí del Comte); a l’est i al sud, amb terres de la mateixa procedència, i a l’oest, amb la propietat de Guillermo Gil Enseñat (RP2, 7629-terme: 1a, 7a, 12a).
Miguel Salamanca Ramón morí el 31 de maig de 1926 amb testament que havia ordenat el 16 de setembre de 1924 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Bonet Cabrer (†25-2-1938), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonia, José, Jaime (jornaler), Juan, Gaspar i María Salamanca Bonet, casada amb Antonio Ferriol Vanrell (RP2, 6042-terme, 22a).
Mitjançant escriptura de 13 de juny de 1951 autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí, els germans Salamanca Bonet es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Jaime, qui la donà al seu fill Miguel Salamanca Font, jornaler, el 20 de febrer següent davant el mateix notari (íd., 23a).
El terme de Palma 