La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al carrer de l’Hospitalet. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.
El 1855 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Rafael Massot Ferrer adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra d’1 quarterada, 1 quartó i 64 destres d’oliverar i garroverar que confrontava amb un camí d’establidors, terres de Rafael Pons, terres romanents i terres de Francisca Roca. S’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 13 sous redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (ARM, Not. O-438, f. 198).
Mitjançant escriptura de 15 de febrer de 1856 autoritzada per dit notari Oliver, Rafael Massot Ferrer vengué la propietat al matrimoni Antonio Alemany Deyá i María Ana Palmer Matas. Antonio Alemany Deyá morí als 54 anys el 14 d’abril de 1871 amb testament que havia disposat a Son Anglada el 29 d’agost de 1869 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Ana Palmer Matas, i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Gaspar, Arnaldo i Juana Ana Alemany Palmer (RP2, 9628-terme, 1a).
Juana Ana Alemany Palmer morí sense testar l’11 de juliol de 1872. En acte de 27 de juliol de 1910 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Carlos Lago Freire davant l’escrivà Juan Bestard en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Magdalena (casada amb Antonio Bordoy Grimalt) i Onofre Bujosa Alemany (íd., 2a).
Gaspar Alemany Palmer morí als 36 anys el 2 de maig de 1881 amb testament que havia ordenat el 2 de desembre de 1878 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària la seva dona, Juana Ana Martorell Cañellas, filla d’Antonio Martorell Reig i de Juana Ana Cañellas Pujol. Juana Ana Martorell Cañellas morí sense testar el 3 de desembre de 1900, i en acte de 15 de març de 1902 dictat pel jutge de primera instància de Palma Pedro Armenteros Ovando davant l’escrivà Guillermo Vidal en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus set germans: Juan, Antonio, Catalina (casada amb José Massot Pascual), Isabel María, Francisca (casada amb Jerónimo Roca Borrás), Magdalena (casada amb Pedro Antonio Mir Torres) i Margarita Martorell Cañellas (casada amb Pedro José Pons Torres) (íd., 3a-4a).
Arnaldo Alemany Palmer morí als 58 anys el 2 de desembre de 1907 amb testament que havia disposat el 19 de maig de 1891 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: María, Magdalena i Margarita Alemany Castañer, i de la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Castañer Castañer, i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Antonio, Damián i Arnaldo Alemany Castañer (íd., 5a).
María Ana Palmer Matas morí el 6 de novembre de 1909 amb testament que havia ordenat el 14 de maig de 1891 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu el seu fill Arnaldo Alemany Palmer. Per al cas ocorregut de premorir-li nomenava hereus els fills d’aquest: Antonio, María, Magdalena (casada amb Antonio Fornés Ramis), Margarita, Damián i Arnaldo Alemany Castañer (íd., 6a).
Mitjançant escriptures de 10 de novembre de 1910 i 9 de gener de 1911 autoritzades pel notari José Socías Gradolí, els germans Bujosa Alemany, Martorell Cañellas i Alemany Castañer es repartiren els béns de l’herència i Can Morella se l’adjudicà Antonio Alemany Castañer (íd., 7a-8a).
El 15 d’abril de 1916 davant dit notari Socías la vengué per preu de 4.000 pessetes a Melchor Pascual Terrasa, fill de Francisco Pascual Calafell (†6-1-1931) i d’Esperanza Terrasa Bernat (†9-3-1930) (íd., 15a).
Melchor Pascual Terrasa morí el 7 de març de 1951 amb testament que havia disposat el 3 d’agost de 1921 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva la seva dona, Lorenza Cerdá Picornell, qui vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a les seves nebodes Catalina i Antonia Serra Cerdá (†14-5-1962, casada amb el mecànic electricista Juan Gallardo Palacios), filles d’Antonia Cerdá Picornell, mitjançant escriptura de 6 de març de 1952 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores Can Morella tenia casa i confrontava a l’est amb el camí de l’Hospitalet (íd., 19a-21a).
