Can Milló

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa a la carretera de Puigpunyent. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.

El 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Mateu Terrasa Pons, fill de Guillem i d’Esperança, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra d’1 quarterada i 18 destres que confrontava amb el camí de Puigpunyent. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures damunt un capital de 200 lliures (ARM, Not. O-428, f. 96).

El 1842 Mateu Terrasa Pons permutà una porció de 3 quartons i 75 destres amb la seva germana Magdalena Terrasa Pons i el seu nebot Bartolomé Salom Terrasa. Es reservà una porció de 25 destres que comprenia dues cases petites contigües marcades amb el nombre 23 (RP2, 6105-terme, A-1a).

El 1843 Magdalena Terrasa Pons entregà la seva part indivisa de la propietat al seu fill Bartolomé, qui hi feu construir una casa marcada amb el nombre 30 (íd.).

Mitjançant escriptura de 18 d’octubre de 1861 autoritzada pel notari Miguel Font Muntaner, els germans Bartolomé (conrador), Guillermo, Jaime, Mateo, Miguel, Antonia (casada amb Antonio Riutort) i Esperanza Salom Terrasa (casada amb Jaime Cabrer), hereus del seu oncle Mateu Terrasa Pons i dels seus pares, Jaume Salom i Magdalena Terrasa Pons, es dividiren els béns i Bartolomé s’adjudicà la porció de 25 destres que es reservà el seu oncle, la qual confrontava amb el camí de Puigpunyent i terres de Rafael Pons (RP2, 263-PG, 1a).

Bartolomé Salom Terrasa morí el 9 de març de 1868 amb testament i codicil que havia disposat respectivament el 29 de juny de 1864 i el 12 de juliol següent davant el notari Manuel Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Ana Lladó Vidal, i propietària, la seva pubila, Magdalena Salom Lladó. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 30 d’abril següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície d’1 quarterada i comprenia tres cases: dues de contigües marcades amb els nombres 30-1r i 30-2n (abans 23) i una altra que duia el nombre 30-3r (abans 30). Confrontava al nord amb el camí de Puigpunyent; al sud, amb terres de Juan Villalonga; a l’est, amb terres d’Antonio Martorell Bauzá, i a l’oest, amb terres de Rafael Pons (RP2, 6133-terme, 1a-2a).

Magdalena Salom Lladó morí el 13 de març de 1920 amb testament obert que havia ordenat el 21 de gener anterior davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats i de la resta de béns nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Luciano Magraner Baltasar (†23-1-1940), i propietari, Bartolomé Ferrer Lladó. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 7 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 10a).

Bartolomé Ferrer Lladó, moliner, morí viudo el 5 de febrer de 1931 amb testament que havia disposat el mateix dia davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Margarita (casada amb Miguel Palmer Bonet), Antonio (jornaler), Magdalena (veïnada de Fornalutx, casada amb Antonio Arbona Colom), Bartolomé i Juana Ana Ferrer Ribas (casada amb Antonio Mesquida Cañellas) (íd., 13a).

L’11 d’octubre de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 6.150 pessetes a Antonio Llabrés Ramón (íd., 14a).

Antonio Llabrés Ramón es casà en primeres núpcies amb Martina Coll Palmer i en fou fill José Llabrés Coll. En segones núpcies es casà amb María Vallespir Arbós i en fou fill Francisco Llabrés Vallespir. Morí el 13 de març de 1955 amb testament que havia ordenat el 14 de maig de 1951 davant dit notari Chacártegui, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Vallespir Arbós, i propietaris en parts iguals, els seus dos fills. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 15a).

El 19 de novembre de 1955 davant dit notari Chacártegui, els germans consanguinis José Llabrés Coll i Francisco Llabrés Vallespir, fusters, vengueren la propietat per preu de 13.775 pessetes al guarda jurat Juan Talón Sánchez. Aleshores les dues cases contigües estaven marcades amb el nombre 111, i l’altra casa, amb el nombre 107 (íd., 16a).