Ca la Mestra de la Punta

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa entre la carretera d’Esporles i el camí de Son Anglada. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.

El 23 de febrer de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Pere Josep Espases Salamanca, fill de Gabriel i de Margalida, casat amb Joana Maria Coll Salas, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de 2 quartons que confrontava amb el camí reial d’Esporles, el camí de la Tanca del Pi (que anava a Son Anglada) i terres de la possessió. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (ARM, Not. O-428, f. 40v).

Pere Josep Espases Salamanca testà el 26 de desembre de 1852 davant el notari Bernat Togores i nomenà hereva la seva dona, Joana Maria Coll Salas, la qual morí viuda als 80 anys el primer de juliol de 1870 amb testament que havia disposat a Son Anglada el 12 de maig anterior davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus quatre fills: Gabriel, Sebastián, José i Francisco Espases Coll. Repartí Ca la Mestra de la Punta entre els seus fills: a Gabriel li deixà mig quartó; a Sebastián, mig quartó i la meitat de la casa que mirava al camí d’Esporles; a José, mig quartó, i a Francisco, mig quartó i l’altra meitat de la casa. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis sense numerar, depòsit d’aigua, forn i altres dependències i estava plantada d’ametlers i figueres. Confrontava al nord amb terres de Gabriel Coll Salas; a l’est, amb el camí d’Esporles, i al sud i a l’oest, amb el camí de Son Anglada. Mitjançant escriptura de 10 de juny de 1884 autoritzada pel notari Emilio Guasp Vicens, els germans Espases Coll es dividiren la propietat d’acord amb la disposició testamentària (RP2, 4542-terme, 1a).


Francisco Espases Coll es casà en primeres núpcies amb Francisca Abraham i en fou fill Pedro José Espases Abraham, jornaler. En segones núpcies es casà amb Francisca Crespí Bernat i en fou filla María Espases Crespí, casada amb Gabriel Balaguer Marimón. Morí als 50 anys el 2 d’octubre de 1887 amb testament que havia ordenat el 12 d’abril de 1880 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Crespí Bernat (†15-6-1920), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de març següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 4542-terme, 3a-4a).

L’11 de juny de 1904 davant el notari José Socías Gradolí, Pedro José Espases Abraham vengué la seva meitat indivisa de la propietat a María Espases Crespí per preu de 250 pessetes (íd., 5a).

María Espases Crespí morí viuda el 12 de maig de 1951 amb testament que havia disposat el 18 de maig de 1932 davant el notari Antonio Rosselló Gómez, en què nomenà hereus en parts iguals els seus dos únics fills: Gabriel, ferrer, i Antonia Balaguer Espases, casada amb el moliner fariner Sebastián Trías Company. Mitjançant escriptura d’11 d’agost següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Antonia (íd., 10a).

Antonia Balaguer Espases morí sense testar el 14 d’abril de 1961. En acte de 28 de setembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus en parts iguals els seus tres fills: Juana Ana, María i Miguel Trías Balaguer (†7-4-1982) —xòfer, casat amb Catalina Mulet Vidal—, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Sebastián Trías Company (†3-3-1972). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 20 de març següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 936 m² (627 m² de sòl rústic i 309 m² de sòl urbà) i comprenia una casa de 169 m² marcada amb el nombre 109 del carrer del Coronel Beorlegui composta de planta baixa i pis, forn i depòsit d’aigua (íd., 11a).


José Espases Coll (†21-12-1904), jornaler, feu construir damunt la seva porció una casa de planta baixa amb depòsit d’aigua i altres dependències. Confrontava al nord amb la part que s’adjudicà el seu germà Gabriel. Mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1903 autoritzada pel notari Juan Palou Coll la vengué per preu de 1.250 pessetes al seu fill Pedro José Espases Bauzá, jornaler (RP2, 4543-terme: 1a, 6a).

Pedro José Espases Bauzá morí sense testar el 17 de setembre de 1929. En acte de 15 de febrer següent dictat pel jutge de primera instància del districte de la Catedral Luis Rosselló Sendra davant el secretari Gonzalo Fernández Espinar en fou declarada hereva legal la seva pubila, Margarita Espases Alemany, casada amb Juan Pons Casasnovas, nascuda del seu matrimoni amb Catalina Alemany Perpiñá (†29-12-1932) (íd., 11a).

El 28 de juny de 1933 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Margarita Espases Alemany vengué la propietat per preu de 1.750 pessetes al matrimoni Vicente Roig Bonet, jornaler, i Margarita Mateu Verdera, els quals la vengueren per 1.000 pessetes al matrimoni Jaime Balaguer Llabrés i Catalina Morey Balaguer, conradors, mitjançant escriptura de 16 de març de 1955 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 15a-16a).

Catalina Morey Balaguer i Jaime Balaguer Llabrés moriren el 26 de febrer de 1969 i el 17 de març de 1975, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 2 d’octubre de 1968 davant dit notari Chacártegui, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereva propietària la seva pubila, Catalina Balaguer Morey. Aleshores la propietat ocupava una superfície de mig quartó, tenia casa de planta baixa amb corral, estava marcada amb el nombre 103 (abans 193) del carrer del Coronel Beorlegui i confrontava amb dit carrer i el camí de Son Anglada (íd., 17a).


Gabriel Espases Coll vengué la seva porció a Onofre Terrasa Cabrer, qui la vengué a Onofre Vaquer Cabrer per preu de 800 pessetes mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1904 autoritzada pel notari José Socías Gradolí. Confrontava al nord i al sud, respectivament, amb les porcions que s’adjudicaren Sebastián i José Espases Coll (RP2, 4544-terme: 1a-4a, 6a).

Onofre Vaquer Cabrer hi feu construir una casa de planta baixa amb soterrani, corral i altres dependències marcada amb el nombre 115 de la carretera d’Esporles. Morí el 3 d’agost de 1936 amb testament que havia disposat el 25 de febrer de 1933 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Balaguer Salas (†9-9-1954), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio, conrador; Pablo, tramvier; María (†14-9-1945), casada amb el conrador Bartolomé Roig Picornell; Francisca, casada amb el conrador Jaime Munar Arrom; Catalina, casada amb el conrador Bartolomé Roig Picornell, viudo de María, i Ana Vaquer Balaguer, casada amb el conrador Pedro Balaguer Serra. Mitjançant escriptura de 28 de juliol següent autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada acceptaren els béns de l’herència i la propietat se l’adjudicà Antonio Vaquer Balaguer (íd.: 13a, 16a).

El 31 d’octubre de 1956 davant dit notari Chacártegui, Antonio Vaquer Balaguer vengué la propietat per preu de 5.650 pessetes al matrimoni Gabriel Cañellas Mulet i Francisca Salom Sastre, conradors (íd., 17a).


Sebastián Espases Coll, jornaler, morí als 76 anys el 20 d’agost de 1905 amb testament que havia ordenat a Can Sunyer (procedent de Son Anglada) el primer de març de 1899 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Marimón Mateu, i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: José, María (jornalera) i Margarita Espases Marimón (casada amb Juan Ordinas Vich), i destinà a José aquesta propietat, que comprenia la meitat de l’íntegra casa i confrontava al nord amb la porció que s’adjudicà Francisco Espases Coll i terres de Gabriel Coll Salas; al sud, amb la porció que s’adjudicà Gabriel Espases Coll; a l’est, amb la carretera d’Esporles, i a l’oest, amb el camí de Son Anglada i la meitat de l’íntegra casa que s’adjudicà Francisco Espases Coll. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 12 d’agost de 1912 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (RP2, 4545-terme, 1a-2a).

José Espases Marimón morí el 7 de desembre de 1930 amb testament que havia disposat el 4 anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Lladó Sabater (†21-2-1951), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Jaime (fuster), Sebastián (ferrer) i Francisca Espases Lladó (casada amb Arnaldo Abraham Morey), i manifestà el desig que Jaime s’adjudicàs aquesta propietat, que aleshores era denominada Can Sebastià de la Mestra de la Punta. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 18 d’agost de 1951 autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).

Deixa un comentari