La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada. Se situa entre la carretera de Puigpunyent i el torrent de la Riera. Desconeixem l’origen de l’antropotopònim.
El 31 de maig de 1840 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Miquel Manera Comas, Xoriguer, casat amb Josepa Mulet Carbonell, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra d’1 quarterada i 60 destres que confrontava amb Son Anglada, el torrent de la Riera i el camí reial de Puigpunyent. S’imposà un cens reservatiu de 7 lliures 1 sou 7 diners al for de 3% pagador el primer de gener (ARM, Not. O-427, f. 79v; RP2, 1928-1930-terme, 1a).
Miquel Manera Comas morí sense testar el 10 d’abril de 1855. En providència de 16 de setembre de 1871 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Francisco María Donnet Arias davant l’escrivà Miguel Villalonga en foren declarats hereus legals els seus dos fills: Antonia, casada amb Jaime Palliser Oliver, i Antonio Manera Mulet, sabater. Mitjançant escriptura de 8 d’octubre següent autoritzada pel notari Manuel Sancho es dividiren la propietat de la següent manera: Josepa Mulet Carbonell s’adjudicà una porció de 80 destres a compte de la quarta marital que li pertanyia; Antonia Manera Mulet, una porció de 268 destres amb la casa, que era de dos aiguavessos i estava marcada amb el nombre 33, i Antonio Manera Mulet, la porció restant, de 112 destres (RP2, 1928-1930-terme, 1a).
Antonia Manera Mulet adquirí les porcions del seu germà i de sa mare per preu global de 410 lliures mitjançant escriptures de 25 de juliol de 1872 i 12 de desembre de 1875 autoritzades per dit notari Sancho. Aleshores l’íntegra propietat confrontava al nord amb el camí de Puigpunyent; al sud, amb el torrent de la Riera i terres de José Llinás; a l’est, amb terres de Rafael Font, i a l’oest, amb dites terres de José Llinás (RP2, 1928-terme, 1a-2a; RP2, 1930-terme: 1a, 3a).
Antonia Manera Mulet morí als 80 anys el 27 de gener de 1917 amb testament que havia ordenat el 5 de març anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Jaime Palliser Oliver (†8-5-1921), i propietaris amb designació de béns, els seus dos únics fills: Jaime, conrador, i Margarita Palliser Manera, casada amb Juan Vaquer Ribas. Mitjançant escriptura de 31 d’agost de 1918 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores es denominava Ca Madò Botera i ocupava una superfície d’1 quarterada i 61 destres. Estava plantada d’ametlers i comprenia dues cases. Jaime Palliser Manera s’adjudicà una porció de 281 destres amb la casa vella, i Margarita, la porció restant, de 208 destres, amb la casa de recent construcció (RP2, 10870-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 29 de març de 1924 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar, Margarita Palliser Manera (†1-8-1937) donà la nua propietat de la seva porció de Ca Madò Botera i d’altres dues finques més als seus fills, Juan i Antonia Vaquer Palliser, els quals es dividiren els béns materns i les sis propietats procedents de l’herència paterna i acordaren adjudicar Ca Madò Botera a Antonia, veïnada de Santa Maria del Camí, casada amb Mateo Mas Font. Aleshores confrontava al nord amb el camí de Puigpunyent o de la Donarda; al sud i a l’est, amb la porció que s’adjudicà Jaime Palliser Manera, i a l’oest, amb terres de Rafael Simó, abans de José Llinás (RP2, 10870-terme, 4a).
El 9 d’abril de 1954 davant el notari Manuel Cerdó Pujol, Antonia Vaquer Palliser donà la propietat al seu nebot Juan Vaquer Llabrés, agricultor (íd., 6a).
Segons l’escriptura que Juan Vaquer Llabrés atorgà el 4 de juliol de 1975 davant el notari Raimundo Clar Garau, la propietat confrontava al nord amb el camí de Puigpunyent o de la Donarda; al sud, amb el torrent de la Riera; a l’est, amb la propietat que fou de Jaime Palliser Manera, i a l’oest, amb terres que foren de Rafael Simó (RP2, 37005-III, 1a).
Jaime Palliser Manera morí el 28 de gener de 1945 amb testament que havia ordenat el 13 d’octubre de 1923 davant el notari Pedro Alcover Maspons, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus dos fills: Jaime (†13-5-1969), casat en primeres núpcies amb Antonia Capó Cánaves i en segones amb Francisca Mestre Adrover (†29-8-1975), i Antonia Palliser Martorell (†19-7-1962), casada amb el comerciant Francisco Vallespir Arbós. Mitjançant escriptura de 28 de maig següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Ca Madò Botera que comprenia la casa vella i confrontava al nord amb el camí de Puigpunyent o de la Donarda; al sud, amb el torrent de la Riera; a l’est, amb terres de Guillermo Gil, abans de Rafael Font, i a l’oest, amb la porció que s’adjudicà Margarita Palliser Manera. Dividiren la propietat en dues porcions de 140 destres i mig cadascuna i Jaime s’adjudicà la que comprenia la casa (de 120 m², marcada amb el nombre 67 del carrer del Molí del Comte), situada a la part de l’oest, i Antonia, la porció restant, situada a la part de l’est (RP2, 10871-terme: 1a, 3a).
El terme de Palma 