La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al nombre 51 del carrer de Joan Mascaró i Fornés. Pren nom del seu primer propietari, Jaume Suñer, de malnom Salí.
El 2 de gener de 1839 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el ferrer Jaume Suñer, Salí, adquirí de Maria Francisca Dameto Sureda una peça de terra de 7 quarterades i mitja que confrontava amb terres de Jaume Castelló, el camí reial d’Esporles i terres romanents (ARM, Not. O-427, f. 66v).
Mitjançant escriptura de 7 de novembre de 1849 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet, Maria Suñer vengué la propietat al matrimoni Antoni Vidal i Esperança Carbonell (ARM, Not. 6022, f. 150v).
El 7 d’octubre de 1850 davant dit notari Feliu, Antoni Vidal i Esperança Carbonell vengueren la propietat a Magdalena Pascual Juan, viuda de Juan Roca. Aleshores tenia casa i confrontava al nord amb terres de Catalina Coll Tomás; al sud, amb terres de Juana Ana Castelló Riutort; a l’est, amb la carretera d’Establiments, i a l’oest, amb terres de Teodora Bernad (RP2, 5786-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1890 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Magdalena Pascual Juan feu donació entre vius al seu net Juan Roca Cañellas d’aquesta propietat i de Can Gualet, també procedent de Son Anglada. La donant es reservà el dret d’estatge a Can Salí. El donatari havia de respectar el contracte d’amitges que tenia la donant amb Francisco Frontera (íd.).
El 29 d’octubre de 1897 davant dit notari Font, Juan Roca Cañellas vengué al picapedrer Bartolomé Lladó Mas per preu de 1.000 pessetes un trast de 382,2 m² que confrontava al nord amb terres de Catalina Coll; al sud i a l’oest, amb terres romanents, i a l’est, amb la carretera d’Establiments (RP2, 7060-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 22 de novembre de 1898 autoritzada per dit notari Font, Juan Roca Cañellas permutà amb els germans Bartolomé i Antonio Aguiló Martí aquesta propietat per Can Gualet, valorades en 11.000 i 6.000 pessetes, respectivament. Els germans Aguiló pagaren a Roca 5.000 pessetes per la diferència de valor. Després de la segregació esmentada al paràgraf anterior, Can Salí ocupava una superfície de 7 quarterades, 1 quartó i 78 destres i comprenia la casa (RP2, 5786-terme, 7a).
Bartolomé Aguiló Martí morí viudo el 12 de juliol de 1913 amb testament que havia disposat el 30 d’agost de 1911 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereves universals en parts iguals les seves filles: Ana María i Mercedes Aguiló Aguiló, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 10 de gener següent autoritzada pel mateix notari (íd., 11a).
Mitjançant escriptura de primer de juliol de 1927 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas, Antonio Aguiló Martí i les seves nebodes, Ana María i Mercedes Aguiló Aguiló, es dividiren els béns que posseïen per indivís i Can Salí se l’adjudicà Ana María (íd., 14a).
Ana María Aguiló Aguiló morí sense testar el 29 de maig de 1932. En acte de primer d’agost següent dictat pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Alejandro (agent comercial i industrial), Antonio, Carlos i Bartolomé Cortés Aguiló, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor del viudo, Alejandro Cortés Bonnín. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 de juliol de 1933 autoritzada per dit notari Pou (íd., 15a).
Mitjançant escriptura de 27 de novembre de 1950 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, els germans Cortés Aguiló es dividiren els béns de l’herència i Can Salí se l’adjudicà Alejandro. Aleshores comprenia una casa amb diverses dependències agrícoles, ametlers i altres arbres fruiters (íd., 16a).
Mitjançant escriptura de 28 de novembre de 1978 autoritzada pel notari Rafael Gil Mendoza, Alejandro Cortés Aguiló vengué a Juan Flexas Pujol per preu de 8 milions i mig de pessetes una porció de 47.471,53 m² amb la casa, marcada amb el nombre 39 del carrer del Coronel Beorlegui, i diverses dependències agrícoles. Confrontava al nord amb terres que foren de Catalina Coll Tomás i de Bartolomé Lladó Mas; al sud, amb terres que foren de Juana Ana Castelló Riutort i terrenys romanents al venedor; a l’est, amb la carretera d’Establiments, dites terres que foren de Lladó i terrenys romanents al venedor, i a l’oest, amb terrenys romanents al venedor (RP2, 7037-III: 22a, 30a).
Bartolomé Lladó Mas es casà en primeres núpcies amb Francisca Pujol Bosch, de qui no deixà successió. En segones núpcies es casà amb Magdalena Pujol Bosch i en fou fill Gabriel. Morí viudo als 66 anys el 31 d’agost de 1918 amb testament que havia ordenat el 29 anterior davant el notari Rafael Togores Palou, en què deixà doblers en metàl·lic a la seva fillastra Magdalena Sampol Palliser, filla de Magdalena, i nomenà hereu de dues terceres parts de l’herència el seu pubil, Gabriel Lladó Pujol, i de la tercera part restant, el seu fillastre Miguel Palliser Pujol. Mitjançant escriptura de 24 de gener de 1924 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Miguel Palliser Pujol. Aleshores comprenia una casa de planta baixa i pis, corral i altres accessoris i estava marcada amb els nombres 21 i 21-2n (RP2, 7060-terme: 6a, 11a-12a).
Mitjançant escriptura de 18 de març de 1936 atorgada al Secar de la Real davant el notari Nicasio Pou Ribas, Miguel Palliser Pujol vengué la propietat per preu de 2.000 pessetes a Antonio Riutort Cabrer (†13-7-1969), casat amb Catalina Capó Rosselló (†29-7-1971), el qual la donà a la seva filla Magdalena Riutort Capó el 25 de març de 1964 davant el notari de Santa Maria del Camí Ramón Altuna Uriarte (íd.: 16a, 21a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 191 del polígon 8 i ocupa una superfície de 52.991 m².
El terme de Palma 