La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada. Es formà mitjançant la unió de tres peces de terra que els banquers Pedro Sans Serra i Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas adquiriren el 1870 i que acabaren en mans del comerciant Elviro Sans Masferrer. Prengué nom del primer.
El 24 de març de 1870 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el banquer Pedro Sans Serra adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra de 6 quarterades, 3 quartons i 29 destres procedent de la garriga de Son Anglada per preu d’entrada de 1.364 lliures 10 sous i l’obligació de satisfer 40 lliures 19 sous 2 diners cens redimible al for de 3% el 8 de setembre. Confrontava al nord-est amb la garriga de Son Anglada del venedor; al sud-est, amb terres adquirides el mateix dia pel banquer Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas, i a l’est, amb establits de Son Anglada d’Antonio Terrasa, Rafael Pons, Antonio Morella, Francisco de Son Roca i Bartolomé Feliu (RP2, 1630-terme, 1a).
Pedro Sans Serra, viudo de Teresa Rodríguez, morí als 67 anys el 13 de febrer de 1873 amb testament que havia disposat el 17 d’agost de 1871 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà únic i universal hereu el seu nebot Elviro Sans Masferrer, comerciant, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 d’agost següent autoritzada pel mateix notari (íd., 5a).
El 24 de març de 1870 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, el banquer Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra de 3 quarterades, 2 quartons i 15 destres procedent de la garriga de Son Anglada per preu de 1.131 lliures 16 sous. Confrontava al nord amb la garriga de Son Anglada del venedor; al sud, amb terres de Sebastián Carbonell; a l’est, amb terres de Bartolomé Guasp, i al nord-est, amb terres adquirides el mateix dia pel banquer Pedro Sans Serra (RP2, 1631-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1870 autoritzada per dit notari Oliver, Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas adquirí de José Quint Zaforteza Togores per preu de 1.280 lliures una peça de terra de 4 quarterades i 78 destres procedent de la garriga de Son Anglada que confrontava amb terres del venedor i del comprador. Aquesta peça de terra i la del paràgraf anterior foren agrupades sota una mateixa finca registral (íd.: A, 4a).
Esteban Gil Buenaventura Fabra Illas morí als 61 anys el 24 de febrer de 1871 amb testament que havia ordenat el 12 d’octubre de 1865 davant el notari de Madrid Ángel Marcos Bauzá, en què nomenà únic i universal hereu el seu fill Leocadio Esteban Fabra Bellido, menor d’edat, i nomenà curadors Buenaventura Fabra, Carlos María Ponte i Pedro Sans Serra. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 17 d’agost següent autoritzada pel notari Cayetano Socías Bas. Aleshores la propietat tenia una casa en construcció, ocupava una superfície de 7 quarterades i 293 destres i confrontava al nord, a l’oest i en part al sud amb la garriga de Son Anglada; al nord-est, amb terres de Pedro Sans Serra; a l’est, amb terres de Bartolomé Guasp, i en part al sud, amb terres de Sebastián Carbonell (íd., 5a).
El 22 de maig de 1902 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Leocadio Esteban Fabra Bellido, veïnat de la vila de Madrid, vengué la propietat per mitjà del seu apoderat, Elviro Sans Masferrer, per preu de 5.000 pessetes a Miguel Borrás Barceló, qui mitjançant escriptura de 29 d’agost següent autoritzada pel mateix notari la vengué pel mateix preu a Elviro Sans Masferrer (íd., 6a-7a).
Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1903 autoritzada per dit notari Font, Elviro Sans Masferrer, veïnat de Barcelona, agrupà totes les dessusdites peces de terra sota una mateixa finca registral i la vengué per mitjà del seu apoderat, Juan Toribio Llobet, per preu de 20.000 pessetes a Juan Marqués Luigi. Aleshores ocupava una superfície de 14 quarterades i 222 destres de terra de conreu i pinar i tenia casa de planta baixa i alts. Confrontava al nord i a l’oest amb la garriga de Son Anglada; a l’est, amb terres d’Antonio Terrasa, Rafael Pons, Antonio Morella, Francisco de Son Roca i Bartolomé Feliu, i al sud, amb terres dels successors de Sebastián Carbonell (RP2, 8164-terme, 1a-2a).
El 15 de febrer de 1906 davant dit notari Font, Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura quità el cens de 40 lliures 19 sous 2 diners que gravava la part de la propietat que fou de Pedro Sans Serra després que Juan Marqués Luigi pagàs la quantitat de 3.500 pessetes (íd., 8a).
Juan Marqués Luigi morí el 25 de desembre de 1936 amb testament que havia disposat el 6 de juny de 1934 davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus la seva dona, Catalina Bennáser Entero, i els seus fills: Adela (casada amb Juan Antonio Fuster Villalonga), Antonio, Joaquín i Juan Marqués Bennáser. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de primer d’octubre de 1938 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas (íd., 9a).
El 16 d’abril de 1941 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada vengueren la propietat per preu de 25.000 pessetes al comerciant Antonio Llompart Garcías, qui la vengué pel mateix preu al seu cunyat Antonio Roca Planas, comerciant, mitjançant escriptura de 7 de novembre de 1942 autoritzada pel mateix notari. Aquest la vengué al mateix acte pel mateix preu a la seva germana Ana Roca Planas, casada amb Antonio Llompart Garcías (íd., 10a-12a).
Ana Roca Planas morí als 39 anys el 24 d’agost de 1943 amb testament que havia disposat el 27 de juny de 1942 davant dit notari Chacártegui, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos instituí en la porció llegítima els seus pares, Jaime Roca Rayó i Margarita Planas Morey, nomenà hereu usufructuari el seu home, Antonio Llompart Garcías, i propietaris en parts iguals, els seus germans Antonio (marí), Catalina i Margarita Roca Planas i la seva neboda Margarita Roca Martorell, filla d’Antonio Roca Planas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari i la propietat se l’adjudicà Antonio Llompart Garcías (†14-2-1977), fill de Sebastián i de Catalina. Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la nombre 15 del polígon 7 i ocupa una superfície de 9.334 m². Les cases foren reformades el 2014 (íd., 13a).
Mitjançant contracte privat de 5 de juny de 1973 Antonio Llompart Garcías vengué a Martín Santandreu Vicens, veïnat de Son Mossènyer (Valldemossa), per preu de 3,3 milions de pessetes una porció de Can Sanç i Serra denominada la Pleta. Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la nombre 14 del polígon 7 i ocupa una superfície de 97.746 m² (RP2, 31908-VI, 1a).
El terme de Palma 