El Puig dels Bous

L’Olivar Espès

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada. Es formà mitjançant la unió de diverses peces de terra que adquiriren el notari Miguel Ignacio Font Muntaner i el seu fill, Antonio Font Sbert, entre 1871-1934. Prengué nom dels antics sementers de la possessió denominats el Puig del Bou i l’Olivar Espès, per on s’estenen les terres d’aquesta propietat, els quals tenim documentats des d’almanco el 1641.

El 2 de maig de 1871 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Miguel Ignacio Font Muntaner adquirí del conrador Bartolomé Bernat Homar, veïnat de Bunyola i després d’Esporles, fill de Josep i d’Esperança, per preu d’11.000 pessetes una peça de terra oliverar i garroverar situada al lloc denominat el Puig dels Bous. Consistia en dues peces de terra contigües: una de 6 quarterades i 210 destres i una altra de mitja quarterada. El venedor la tenia, ço és: la porció de 6 quarterades i 210 destres, per compra a José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 29 de gener de 1855 autoritzada pel mateix notari per preu de 2.329 lliures, ço és, 380 lliures d’entrada i damunt les 1.949 lliures restants es creà un cens reservatiu de 58 lliures 10 sous redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre; i la porció de mitja quarterada, per compra a Antonio Mir Palmer, fill d’Antoni i de Francina, mitjançant escriptura de 3 de setembre de 1859 autoritzada pel mateix notari per preu de 161 lliures 13 sous i l’obligació de prestar 4 lliures 5 sous cens de major nombre el 8 de setembre redimible al for de 3%. D’aquesta darrera porció Bartolomé Bernat Homar havia venut 62 destres a la Casa d’Expòsits amb l’obligació de prestar 4 lliures 10 sous cens el 8 de setembre. L’íntegra propietat ocupava una superfície de 6 quarterades i 348 destres, tenia una casa marcada amb el nombre 25 i confrontava al nord amb un camí d’establidors; al sud, amb la Casa d’Expòsits i terres de Lorenzo Gomila, Juan Coll i Ventura Rubí; a l’est, amb terres d’Antonio Mir, i a l’oest, amb terres de Rafael Pizá i Antonio Terrasa. Prestava 58 lliures 5 sous cens redimible al for de 3% el 8 de setembre a José Quint Zaforteza Togores (RP2, 809-terme: 1a, 4a).

El 13 de juny de 1871 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Miguel Ignacio Font Muntaner adquirí de Magdalena Ordinas Lladó, casada amb Jaime Simó Pons, filla de Miquel i d’Antonina, una peça de terra oliverar i garroverar d’1 quarterada situada al lloc del Puig dels Bous. Confrontava al nord amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres del matrimoni Sebastián Garau Jaume i Isabel María Ordinas Lladó; al sud i a l’oest, amb terres del comprador, i també al sud, en part amb un camí d’establidors. Prestava 8 lliures 10 sous cens el 8 de setembre a José Quint Zaforteza Togores. La venedora la tenia per compra a José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1855 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà per preu de 293 lliures 6 sous, ço és, 10 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 8 lliures 10 sous redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (íd., 5a; RP2, 1340-terme, 1a).

El 4 de juliol de 1879 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miguel Ignacio Font Muntaner adquirí d’Antonio Terrasa Bernat per preu de 14.375 pessetes una peça de terra oliverar i garroverar de 8 quarterades i 182 destres denominada l’Olivar Espès, la qual estava formada per dues peces de terra de 4 quarterades i 4 quarterades i 182 destres que estaven una mica separades però formaven una única labor. La porció de 4 quarterades comprenia una casa marcada amb el nombre 26 i confrontava al nord amb terres de Bartolomé Garau; al sud, amb terres dels hereus de Rafael Pons; a l’est, amb terres de Juan Llaneras i del comprador, i a l’oest, amb terres dels hereus de Pedro Sans Serra. La porció de 4 quarterades i 182 destres confrontava al nord i a l’est amb terres de Son Anglada de Francisco Villalonga; al sud, amb terres de Juan Rosselló, i a l’oest, amb la carretera de Puigpunyent. Miguel Ignacio Font Muntaner l’adquirí en pública subhasta el 20 de juny anterior després que fos embargada a petició de Juan Llinás Ferrá, creditor d’Antonio Terrasa Bernat (RP2, 1196-terme: 6a, 12a).

Antonio Terrasa Bernat la tenia per herència de son pare, Antonio Terrasa Capllonch, qui morí als 64 anys el 12 de setembre de 1874 amb testament que havia disposat el 20 de juny anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Catalina (veïnada d’Estellencs, casada amb Jaime Palmer), Esperanza i Francisca Ana Terrasa Bernat, i nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Francisca Ana Bernat Homar, i propietaris en parts iguals, els seus fills: Antonio i Juan Terrasa Bernat. Antonio Terrasa Capllonch, conrador, veïnat de Calvià, fill de Joan i de Caterina, arrendatari de la possessió de Valldurgent, adquirí la propietat de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 9 de febrer de 1855 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà per preu de 3.186 lliures 13 sous, ço és, 1.500 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 50 lliures 12 sous redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (íd.: 1a, 6a).

El 22 d’agost de 1879 davant el notari Miguel Pons Barrutia, Miguel Ignacio Font Muntaner adquirí de José Quint Zaforteza Togores una peça de terra de 3 quarterades i 360 destres que confrontava al nord, oest i sud amb terres de Son Anglada; també al sud, amb terres dels hereus de Pedro Sans Serra i terres del comprador, i a l’est, amb una faixa de terra de Son Anglada destinada a camí d’establidors d’1 destre d’ample. El preu fou de 5.191 pessetes, ço és, 2.591 pessetes d’entrada i damunt les 2.600 pessetes restants es creà un cens reservatiu de 78 pessetes redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (RP2, 3555-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 18 de gener de 1899 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Miguel Ignacio Font Muntaner agrupà les dessusdites peces de terra sota una mateixa finca registral situada al lloc denominat el Puig dels Bous. Ocupava una superfície de 20 quarterades i 110 destres i tenia cases. Estava formada per dues porcions que estaven una mica separades però formaven una única labor. D’una banda, una sort de 4 quarterades que confrontava al nord i a l’est amb terres de Son Anglada de Francisco Villalonga; al sud, amb terres d’hereus de Guillermo Ignacio Mas, abans de Juan Rosselló, i a l’oest, amb la carretera de Puigpunyent. De l’altra, una porció de 16 quarterades i 110 destres amb una casa rústica i una casa urbana que confrontava al nord amb la garriga de Miguel Ignacio Font Muntaner, terres d’hereus de Catalina Borrás i un camí d’establidors; al sud, amb la Casa d’Expòsits i terres de Juan Coll, Ventura Rubí i hereus de Pedro Crespí; a l’est, amb terres de Juan Llaneras, Antonio Mir i hereus de Sebastián Garau o Isabel María Ordinas, i a l’oest, amb terres de Pedro Crespí, hereus de Pedro Sans Serra i la garriga de Miguel Ignacio Font Muntaner. Era tenguda sots alou dels hereus de José Quint Zaforteza Togores amb dret de lluïsme al 10%. Al mateix acte es quitaren els quatre censos que gravaven l’íntegra propietat: 58 lliures 5 sous, 8 lliures 10 sous, 50 lliures 12 sous i 78 pessetes. Font pagà a José Quint Zaforteza Amat 9.583 pessetes, quantitat que importaven els capitals de dits censos al 5% (RP2: 809-terme, 1196-terme, 3555-terme, 7302-terme).

Miguel Ignacio Font Muntaner, misser i notari, morí viudo als 78 anys el 3 de juliol de 1913 amb testament que havia ordenat el 10 de desembre de 1897 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereu universal el seu pubil, Antonio Font Sbert, misser, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 3 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 7302-terme, 2a).

Antonio Font Sbert agregà a la propietat algunes peces de terra que adquirí entre 1901-34.

El 18 d’abril de 1901 davant dit notari Massanet, Antonio Font Sbert adquirí del jornaler Sebastián Garau Martorell per preu de 1.500 pessetes una peça de terra oliverar i garroverar d’1 quarterada denominada Cal Segall. Comprenia una casa d’un aiguavés de planta baixa marcada amb el nombre 33. Confrontava al nord i a l’est amb el camí de Puigpunyent; al sud, amb un camí d’establidors, i a l’oest, amb terres de Magdalena Ordinas. El venedor la tenia com a hereu universal propietari de la seva àvia Isabel María Ordinas Lladó, qui morí viuda als 75 anys el 27 de setembre de 1886 amb testament que havia disposat el 26 de febrer anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima el seu fill Sebastián Garau Ordinas, carreter, llegà als seus nets Sebastián i Pedro Garau Alorda (en representació del fill difunt de la testadora Miguel Garau Ordinas) una peça de terra d’1 quarterada procedent de Son Anglada que el seu home, Sebastián Garau Jaume, adquirí (1869) de Bernardo Roca Pascual i en la resta de béns nomenà hereu universal propietari el referit Sebastián Garau Martorell. Isabel María Ordinas Lladó (filla de Miquel i d’Antonina) i el seu home, Sebastián Garau Jaume (fill de Sebastià i de Sebastiana), la tenien per compra a José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1855 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà per preu de 293 lliures 6 sous, ço és, 10 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 8 lliures 10 sous redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre. Sebastián Garau Jaume, jornaler, morí als 67 anys el 18 de juliol de 1879 amb testament que havia ordenat el 10 de febrer de 1872 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Sebastián i Miguel Garau Ordinas, i en la resta de béns nomenà hereva universal la seva dona, Isabel María Ordinas Lladó. Mitjançant escriptura de 31 d’octubre de 1905 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, José Quint Zaforteza Amat quità el cens de 8 lliures 10 sous després que Antonio Font Sbert pagàs 705 pessetes amb 75 cèntims (RP2, 1331-terme: 1a, 11a, 13a, 17a, 24a).

El 14 de setembre de 1905 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Font Sbert adquirí de Mateo Pou Alorda per preu de 2.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada i 126 destres i mig amb font o cisterna situada al lloc de la Garriga. Confrontava al nord amb terres de Melchor Picornell Abraham, i al sud, est i oest, amb terres i la garriga de Miguel Ignacio Font Muntaner. La propietat estava formada per dues peces de terra contigües que el venedor tenia, ço és: una meitat amb font, per compra a Pedro José Garau Borrás per preu de 900 pessetes mitjançant escriptura de 19 de febrer de 1895 autoritzada pel notari José Alcover Maspons; i l’altra meitat, per compra a Margarita Garau Borrás per preu de 700 pessetes mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1895 autoritzada per dit notari Alcover. Els germans Garau Borrás les tenien per herència de sa mare, Catalina Borrás Borrás, qui morí sense testar el 27 de maig de 1880 i en providència de 20 d’octubre de 1881 dictada pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Victorio Andrés Catalán davant l’escrivà Jorge Perelló en foren declarats hereus legals els seus fills: Onofre, Pedro José, Margarita, Bartolomé i Bernardo Garau Borrás. Catalina Borrás Borrás, casada amb Bartolomé Garau Mas, adquirí l’íntegra propietat, d’1 quarterada i 126 destres i mig, de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 19 de juliol de 1872 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà per preu de 467 lliures 8 sous, ço és, 205 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 7 lliures 17 sous 6 diners redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre. El 31 d’octubre de 1905 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, José Quint Zaforteza Amat quità el cens de 7 lliures 17 sous 6 diners després que Antonio Font Sbert pagàs 653 pessetes amb 75 cèntims (RP2, 2094-terme: 1a, 4a-6a; RP2, 6605-terme, 1a-2a; RP2, 8517-terme: 1a-2a, 9a).

El 22 de març de 1920 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Antonio Font Sbert adquirí dels germans Bárbara, Jorge, Jaime, Antonia i Paula Mayol Picornell i de son pare, Jaime Mayol Canet, per preu de 4.250 pessetes una peça de terra d’1 quarterada i 26 destres i mig de major nombre que confrontava al nord i a l’oest amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres del comprador, i al sud, amb una porció de la mateixa procedència que s’adjudicà Antonia Picornell Juan. Els venedors la tenien per herència de sa mare, Paula Picornell Juan, qui morí als 54 anys el 23 d’octubre de 1918 amb testament que havia disposat el 8 de novembre de 1912 davant el notari Miguel Pons Pons, en què instituí en la porció llegítima els seus fills i de la resta de béns nomenà hereu universal el seu home, Jaime Mayol Canet (†24-10-1918). Paula Picornell Juan la tenia per herència de son pare, Melchor Picornell Abraham, qui morí viudo el 10 de desembre de 1905 amb testament que havia disposat el 7 d’octubre de 1900 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Antonia Juan Sastre (†9-10-1900), i propietaris, els seus fills: Melchor, Jaime, Salvador, Catalina, Paula i Antonia Picornell Juan, els quals mitjançant escriptura de 21 de novembre de 1906 autoritzada per dit notari Font es dividiren els béns de l’herència i l’íntegra propietat de la qual procedia aquesta la dividiren en dues porcions: Paula Picornell Juan s’adjudicà la peça de terra ja descrita, d’1 quarterada i 26 destres i mig, i la seva germana Antonia, la resta, que ocupava una superfície d’1 quarterada i 1 quartó. Melchor Picornell Abraham, conrador, adquirí l’íntegra propietat, de 2 quarterades i 126 destres i mig, de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 19 de juliol de 1872 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà per preu de 867 lliures 8 sous, ço és, 405 lliures d’entrada i damunt la resta es creà un cens reservatiu de 13 lliures 17 sous 6 diners redimible al for de 3% pagador el 8 de setembre (RP2, 8793-terme, 1a-3a).

El 3 d’abril de 1934 davant el notari José Socías Gradolí, Antonio Font Sbert adquirí d’Antonia Picornell Juan, casada amb Gabriel Roig Oliver, per preu de 1.150 pessetes una peça de terra d’1 quarterada i 1 quartó de major nombre que confrontava al nord amb una porció de la mateixa procedència que s’adjudicà Paula Picornell Juan; al sud i a l’est, amb terres del comprador, i a l’oest, amb un camí d’establidors. Com hem vist al paràgraf anterior, la venedora la tenia per herència de son pare, Melchor Picornell Abraham (RP2, 2093-terme: 1a, 4a-5a).

Antonio Font Sbert morí fadrí i sense testar el 17 de juny de 1939. En acte de 30 de novembre següent dictat pel jutge de primera instància nombre 2 de Palma Miguel González García davant José Solivellas Albertí, oficial habilitat del secretari Enrique Baena Mazzetti, en fou declarada única hereva legal la seva tia María Sbert Canals, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 14 de setembre de 1939 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol (RP2, 1331-terme, 25a).

Mitjançant escriptura de 23 de juny de 1941 autoritzada per dit notari Cerdó, María Sbert Canals vengué a Antonia Garau Mas per preu de 4.500 pessetes una peça de terra de 1.219 m² amb casa procedent de la propietat denominada Cal Segall, que Antonio Font Sbert adquirí (1901) del jornaler Sebastián Garau Martorell. Confrontava al sud amb un camí d’establidors, i a l’est, amb l’antiga carretera de Puigpunyent (íd., 17a; RP2, 21441-terme, 1a).

El 10 de gener de 1942 davant dit notari Cerdó, María Sbert Canals vengué totes les dessusdites propietats (24 quarterades i 3 quartons) i la garriga de Son Anglada (92 quarterades) per preu global de 205.000 pessetes als germans Margarita (casada amb Bernardo Juan Juan), Gaspar (metge), Miguel (manescal) i José Pujol Moner (xofer d’aviació) (RP2: 438-terme, 1331-terme, 2093-terme, 7302-terme, 8517-terme, 8793-terme).

Mitjançant escriptura de 8 de gener de 1954 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, els germans Pujol Moner agruparen les peces de terra procedents del Puig dels Bous sota una mateixa finca registral i la vengueren juntament amb la garriga de Son Anglada per preu global de 275.000 pessetes al misser Tomás Capllonch Darder. El Puig dels Bous ocupava una superfície de 24 quarterades i 3 quartons i confrontava al nord amb terres de Son Anglada de Francisco Villalonga, Can Maneguí o la Cabana (d’Antonio Marroig Marroig) i la garriga de Son Anglada; al sud, amb terres d’hereus de Guillermo Ignacio Mas, la Casa d’Expòsits i terres de Juan Coll, Ventura Rubí, hereus de Pedro Crespí i Salvador Picornell; a l’est, amb terres de Son Anglada i la carretera de Puigpunyent, i a l’oest, amb dita carretera, la garriga de Son Anglada, terres d’hereus de Pedro Sans Serra i terres de Salvador Picornell (RP2, 27234-terme, 1a-2a).

El 23 de novembre de 1957 davant dit notari Chacártegui, Tomás Capllonch Darder vengué a Mercedes Altayó Sala, casada amb Ernesto Nordbeck, per preu de 27.000 pessetes una porció d’11.217 m² del Puig dels Bous que comprenia l’edificació urbana (composta de cotxeria, estable, bugaderia, rebost, planta principal i pis) i la meitat d’un altre habitatge rústic (compost d’un petit habitatge d’una sola planta independitzat d’un altre de major consistència). Mitjançant escriptura de 17 de juny de 1963 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Mercedes Altayó Sala, súbdita de Costa Rica, resident a Palma, viuda d’Ernesto Nordbeck, la vengué per preu de 35.000 pessetes a l’entitat Aerovista Mallorca SA (RP2, 29607-terme: 1a, 3a).