Can Ferragut

La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al nombre 5 del carrer de Can Ferragut, entre Son Roqueta i Son Ximelis. Es formà mitjançant la unió de tres peces de terra que adquirí Ignacio Ferragut Santandreu, de qui prengué nom.

La primera l’adquirí de José Quint Zaforteza Togores el 3 de gener de 1857 davant el notari Gabriel Oliver Salvà. Consistia en una peça de terra de 5 quarterades i mitja que confrontava al nord amb un camí d’establidors que anava a Son Roqueta, terres destinades a Catalina Arnau Calvó, terres de Francisca Llompart i altres terres; al sud, amb un camí d’establidors i Son Ximelis; a l’est, amb terres d’en Castelló i d’en Cabrer i terres de Salvador Janer, i a l’oest, amb terres de Benet Coll, en el segle Francesc (ARM, Not. O-440, f. 1).

La segona l’adquirí de Catalina Arnau Calvó, casada amb José León, filla de Magí i d’Antonina, mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1859 autoritzada pel mateix notari. Consistia en una peça de terra de mitja quarterada que confrontava amb terres del comprador, terres de Francisca Llompart i un camí d’establidors. La venedora la tenia per compra (1857) a José Quint Zaforteza Togores (íd., f. 4).

La tercera i darrera l’adquirí per preu de 300 lliures de Bartomeu Jordà Coll i del seu fill Rafael Jordá Cañellas, jornalers, mitjançant escriptura de primer de setembre de 1868 autoritzada pel mateix notari. Consistia en una peça de terra de mitja quarterada de nombre d’1 quarterada que confrontava amb el bosc de Son Anglada, terres del comprador, terres de Juan Bennásar Bauzá, de la Cabana, Son Ximelis i la mitja quarterada restant. Els venedors la tenien per herència del seu onclo i avonclo respectiu fra Francesc Coll Nicolau, dominic exclaustrat, en la religió Benet, fill de Gabriel i de Joana, natural de Llorito, qui morí el 3 de desembre de 1862 amb testament que havia disposat el 9 de desembre de 1857 davant el mateix notari, en què nomenà hereu universal el seu renebot Rafael Jordá Cañellas, veïnat de Son Llull de la Vileta, i li deixà la dessusdita mitja quarterada de nombre d’1 quarterada. Nomenà hereu usufructuari d’aquesta mitja quarterada el seu nebot Bartomeu Jordà Coll, casat amb Caterina Cañellas Pujol. La mitja quarterada restant la deixà a les seves nebodes Juana María i Catalina Jordá Cañellas. Francesc Coll Nicolau l’adquirí per via d’emfiteusi de José Quint Zaforteza Togores mitjançant escriptura de 17 de febrer de 1855 autoritzada pel mateix notari (RP2, 31-PG).

Ignacio Ferragut Santandreu (†1-5-1886), notari major i secretari del jutjat eclesiàstic de la diòcesi de Mallorca, i la seva dona, María Francisca Pou Bonet (†26-4-1896), atorgaren testament nuncupatiu el 18 de febrer de 1881 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenaren hereus universals amb designació de béns els seus fills: Guillermo, María Ignacia i María Francisca Ferragut Pou. Guillermo s’adjudicà, entre altres béns, aquesta propietat i la possessió de Son Mir, situada al terme de la ciutat. Aleshores ocupava una superfície de 6 quarterades i mitja, comprenia casa i diverses dependències i confrontava al nord amb un camí que anava al rafal de Son Roqueta, terres de successors de Francisca Llompart, terres de successors de Juan Sampol, terres de Jerónimo Castelló i terres d’Antonio Cabrer; a l’est, amb dites terres de Castelló i Cabrer i terres de Salvador Janer; al sud, amb un camí d’establidors i el rafal de Son Ximelis, i a l’oest, amb terres de Catalina i Juana María Jordá i terres de Juan Bennásar. Era tenguda en alou dels successors de José Quint Zaforteza Togores al 10% de lluïsme (RP2, 4978-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de primer d’agost de 1903 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Guillermo Ferragut Pou, notari major i secretari del jutjat eclesiàstic de la diòcesi de Mallorca, vengué la propietat per preu de 22.500 pessetes al jornaler Melchor Picornell Juan (íd., 4a).

Melchor Picornell Juan morí casat el 28 d’agost de 1915 amb testament que havia ordenat el 2 de novembre de 1895 davant dit notari Font, en què instituí en la porció llegítima les seves filles: Antonia (casada amb Bartolomé Frontera Borrás) i Margarita Picornell Vaquer (casada amb Guillermo Matas Font), i nomenà hereva la seva dona, Catalina Vaquer Carbonell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 26 d’octubre següent autoritzada pel notari José Alcover Maspons (íd., 6a).

A la dècada de 1920 els historiadors de l’art nord-americans Arthur Byne i Mildred Stapley visitaren diverses possessions de l’illa per tal d’estudiar les característiques de l’arquitectura tradicional mallorquina. La feina restà plasmada al llibre Majorcan Houses and Gardens, publicat a Nova York el 1928, en el qual trobam dues làmines dedicades a Can Ferragut que mostren un dibuix i dues fotografies de l’escalfapanxes (Byne i Stapley, 2002: 133-134).

El 3 de desembre de 1934 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Catalina Vaquer Carbonell vengué el domini útil de les 2/3 parts que li pertanyien de la propietat a la seva filla Margarita Picornell Vaquer per preu de 12.500 pessetes. La venedora es reservà el dret d’estatge. Aleshores comprenia dues cases i altres dependències (RP2, 4978-terme, 8a).

Mitjançant escriptura de 23 d’agost de 1939 autoritzada per dit notari Unzué, les germanes Picornell Vaquer procediren a la divisió dels béns que posseïen per indivís i aquesta propietat se l’adjudicà Margarita, casada amb Guillermo Matas Font (íd., 9a).