La propietat procedeix de la possessió de Son Anglada i se situa al nombre 47 del carrer de Joan Mascaró i Fornés.
El 17 de novembre de 1838 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Antonio Henales, mestre de cerimònies de l’Ajuntament de Palma, com a apoderat de Maria Francisca Dameto Sureda, establí al fuster o conrador Joan Coll Deyà, Majoralet, fill d’Antoni i de Joana Aina, una peça de terra de 3 quarterades i mitja procedent de Son Anglada. Es pagà un preu d’entrada de 700 lliures i s’imposà un cens reservatiu de 21 lliures redimible al for de 3% pagador el primer de gener. Confrontava amb el camí reial d’Esporles, terra de Pere Antoni Marroig de la mateixa procedència i terres de Son Anglada (ARM, Not. O-427, f. 65v; RP2, 127-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 4 de maig de 1864 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy, Joan Coll Deyà vengué la propietat per preu de 4.000 lliures a Antoni Coll Muntaner, fill de Miquel i de Francina Aina. Aleshores ocupava una superfície de 3 quarterades i mitja, estava plantada d’ametlers i tancada de paret i tenia casa rústica i urbana de 6.000 pams quadrats (240 m²) i dos aiguavessos construïda a l’extrem de llevant de la propietat, amb cisterna i entrada principal que mirava al sud. Confrontava al nord amb l’ametlerar de Jaume Castelló; al sud i a l’oest, amb la propietat de Pere Antoni Marroig, i a l’est, amb el camí d’Esporles o la carretera d’Establiments (RP2, 127-terme, 2a).
Antoni Coll Muntaner morí fadrí a Valldemossa als 80 anys el 12 d’octubre de 1865 amb testament que havia disposat el 18 de juny de 1849 davant el notari Joan Muntaner Riera, en què nomenà hereus universals, ço és, les seves germanes Caterina (†19-7-1859), Maria i Francina Aina, d’una cinquena part cadascuna; els seus nebots Francisca Ana (†19-7-1870), Miguel, Rosa, Catalina María i María Francisca Marcer Coll (casada amb Melchor Serra Mir), d’una altra cinquena part; i els seus nebots Antonio, Catalina (casada amb el capità de buc mercant Gabriel Giá Bosch), Damián i Francisco Cánaves Coll, de la cinquena part restant. Feu diversos llegats, com per exemple que es pagàs dels seus béns la carrera de misser del seu nebot Juan Palou Coll. Ordenà que durant els primers 10 anys després de la seva mort es continuàs la seva casa de comerç sota el nom Coll y sobrinos. Nomenà marmessors els seus nebots Antonio Cánaves Coll, Miguel Marcer Coll i Juan Palou Coll. Mitjançant escriptura de 31 de desembre de 1871 autoritzada pel notari Gregorio Vicens Bordoy acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el Collet, que se l’adjudicà Miguel Marcer Coll (íd., 3a-4a; CNIB, Gregorio Vicens Bordoy, Any 1871).
Mitjançant escriptura de 17 d’agost de 1891 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Marcer Coll vengué la propietat per preu de 10.000 pessetes a Juana María Rosselló Bernad. Confrontava al sud i a l’oest amb la propietat denominada Cal Forner, de la compradora i de la seva germana Paula (RP2, 127-terme, 6a).
Juana María Rosselló Bernad morí fadrina als 22 anys el 3 d’abril de 1899 amb testament que havia disposat el dia anterior davant dit notari Font, en què nomenà hereva universal sa mare, Teodora Bernad Jordá, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 8a).
Teodora Bernad Jordá morí viuda de Gabriel Rosselló Arrom el 22 de gener de 1905 amb testament que havia ordenat el 19 de setembre de 1903 davant dit notari Font, en què nomenà hereves universals amb designació de béns la seva filla Paula Rosselló Bernad (casada amb José Ramis de Ayreflor Gálvez) i la seva neta Teodora Ramis Rosselló, les quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 13 de juny següent autoritzada pel mateix notari (íd., 9a).
Mitjançant escriptura de 8 de juny de 1914 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, Paula Rosselló Bernad quità el cens de 21 lliures que gravava la propietat després de pagar 2.333 pessetes amb 33 cèntims a Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura (íd., 13a).
Paula Rosselló Bernad morí el 19 de desembre de 1935 amb testament que havia disposat el 22 de gener de 1931 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: María Regina, José, Teodora, Emilia, María de la Asunción, Juana i Guillermo Ramis de Ayreflor Rosselló (†12-10-1973), casat amb María de los Dolores Cardell Mir (†15-7-1996). Acceptaren i es dividiren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de juliol de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano i la propietat se l’adjudicà Guillermo. Aquest també heretà la propietat confrontant denominada Cal Forner (íd., 17a).
Segons el cadastre, el Collet està dividida (2025) en dues porcions. D’una banda, la parcel·la 223 del polígon 8, que ocupa una superfície de 7.323 m² i comprèn les cases. De l’altra, la parcel·la 224 del mateix polígon, que ocupa una superfície de 17.952 m².




