Son Perelló

La propietat se situava al lloc del Vinyet, entre els camins de Puigpunyent i del Rei. Al llarg de la seva història fou objecte de diverses divisions. Prengué nom de la família Perelló, alguns descendents de la qual encara posseeixen porcions procedents de l’antic rafal.

Les notícies més antigues que en tenim són del 3 de desembre de 1572, quan Pereta (viuda de Gaspar Genovard i posseïdora dels seus béns per solució dels drets dotals i de molts altres crèdits que tenia contra aquella heretat) establí la propietat al notari Antoni Moll imposant un cens de 16 lliures i 10 quarteres de forment. Aleshores consistia en un rafal, era tengut en alou propi (comprès en l’establiment) i prestava diversos censos a particulars i a institucions eclesiàstiques. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, el camí o travessia del Rei, el rafal de Gregori Santiscle i el rafal de Domingo Bonapart (ARM, Not. Ll-64, f. 30).

Segons els estims de 1578, la propietat consistia en un rafal, pertanyia al notari Antoni Moll i valia 2.700 lliures: «Rafal de mossèn Antoni Moll, nott., dos mília y set-centes liures» (ARM, D-1251, f. 148).

Mitjançant escriptura de 17 de març de 1587 autoritzada pel notari Pere Antoni Cirerols, Antoni Moll feu donació universal al seu fill Antoni, qui testà el 13 de desembre de 1594 davant el notari Nicolau Alemany. El 6 de setembre de 1595 davant dit notari Alemany, la viuda, Praxedis Caselles, establí el ple domini de la propietat al conrador Joan Perelló imposant un cens reservatiu de 69 lliures (ARM, Not. 479, f. 95).

El 7 de març de 1605 Joan Perelló feu donació en contemplació de matrimoni al seu fill Joan. D’altra banda, al testament que disposà el 5 de gener de 1619 davant el notari Jaume Despuig nomenà hereu universal el seu altre fill, Miquel. El 4 de març de 1620 la viuda, Margarita, rebé l’inventari dels seus béns, que només comprenia aquesta propietat, on habitava el difunt. Les cases tenien entrada, menjador, rebost, cuina, l’estudi on morí el difunt, una altra estança davall la sala anomenada el celler, la casa on jeia Joan Perelló i l’estable. També hi havia una antiga capella que no es feia servir on s’estotjaven molts d’objectes (ARM, Not. 4214, f. 152).

Mitjançant escriptura de 12 d’abril de 1621 autoritzada pel notari Bartomeu Parets, els germans Perelló es dividiren la propietat. A Joan li correspongué una part de les cases i la part de llevant del rafal, que feia partió amb el carreró del Rei, Son Santiscle, el rafal dels hereus de Bartomeu Joan, el rafal de Pere Joan Llull i la part que s’adjudicà el seu germà Miquel, al qual li correspongué la part restant de les cases i les terres situades a ponent, que feien partió amb el carreró del Rei, la part del seu germà Joan, el rafal de Pere Joan Llull i el camí reial de Puigpunyent (ARM, Not. P-758, f. 15).

Joan Perelló establí la seva part de la propietat. Mitjançant escriptures de 6 i 28 de desembre de 1627 autoritzades pel notari Bartomeu Parets establí dues peces de terra que sumaven 4 quarterades al seu germà Miquel. El mateix 6 de desembre i davant dit notari establí a l’hortolà Miquel Mestre una peça de terra d’unes 7 quarterades i 1 quartó que posteriorment formà part de la propietat denominada Son Flor i que feia partió amb el carreró del Rei, terres de la dona de Salvador Armengol, terres del rafal de Son Bartomeu Joan, terres de Joan Llull i terres de Miquel Perelló de la mateixa procedència (ARM, Not. P-760: f. 212, 388, 390).

Miquel Perelló testà el 4 d’octubre de 1635 davant el notari Bartomeu Parets i feu hereu universal el seu fill Gabriel, qui el 21 de desembre de 1637 rebé l’inventari de béns de son pare, que només comprenia aquesta propietat. Aleshores ocupava una superfície d’unes 12 quarterades i hi havia 4 quarterades sembrades d’ordi, 1 quarterada de faves, 2 quarterades de xeixa i 1 quartó de blat (ARM, Not. P-752, f. 1093).

Després de la mort del fill primogènit, Gabriel, la propietat passà al seu germà Joan. L’11 d’octubre de 1656 Ramon Llull (com a administrador de Joan Perelló) capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície d’unes 8 quarterades i que era tenguda sots alou propi. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres del doctor en drets Joan Moll i el rafal de Son Llull (ARM, ECR-1149, f. 53v).

Els anys següents Joan Perelló i el seu administrador, Ramon Llull, establiren la propietat mitjançant la venda de petites porcions que anà acumulant el conrador Jaume Planes Tries (fill d’Antoni), «dit de Son Quint», donant lloc, d’una banda, a una altra propietat denominada Son Perelló, i de l’altra, a Son Flor. Així, el 14 d’octubre de 1662 Planes adquirí de Llull una peça de terra de 3 quarterades, el 25 d’abril de 1673 adquirí una porció d’1 quarterada i el 14 d’octubre de 1674 comprà una peça de terra de 2 quarterades. D’aquesta manera, Jaume Planes Tries unificà l’antic rafal de Son Perelló, excepte una propietat de 3 quarterades que continuà en mans de la família Perelló (ARM, Not. 1624, f. 250; ARM, Not. 1620, f. 107; ARM, Not. 1621, f. 224v).

Joan Perelló es casà amb Francina Florit i en foren fills Gabriel, Joan i Miquel. Morí el 21 de juny de 1684 amb testament que havia disposat el 13 anterior davant el notari Salvador Balle, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt els seus fills Gabriel i Joan (ARM, ECR-1151, f. 38).

Segons els estims de 1685, la propietat consistia en unes cases i peça de terra, pertanyia als hereus de Joan Perelló i valia 600 lliures: «Casas y pessa de terra de hereus de Joan Parelló, sis-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 197).

El 3 de febrer de 1690 Joan Perelló Florit capbrevà la propietat declarant que ocupava una superfície de 3 quarterades i que prestava 2 sous 6 diners cens de nombre de 5 sous cens al Reial Patrimoni per l’empriu en un aljub que compartia amb terres de la mateixa procedència. Feia partió amb el camí de Puigpunyent, terres de Jaume Planes i altres propietats (ARM, ECR-1151, f. 38).

Per la mort sense descendència masculina de Gabriel i Joan Perelló Florit, la propietat passà al seu nebot Francesc Perelló Juan, fill del seu germà Miquel i de Caterina (ARM, ECR-1120, f. 62).

Francesc Perelló Juan es casà amb Antonina Llabrés i en fou fill Miquel, Sord, qui n’apareix com a propietari a l’Apeo (1818), segons el qual la propietat ocupava una superfície de 3 quarterades de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 2.100 lliures (ARM, ECR-1157, f. 104; ARM, ECR-1154, f. 177v; ARM, ECR-1156, f. 62v; ARM, D-1530, f. 149v).

Després passà a Francesc Perelló Rosselló, qui morí el 9 de gener de 1857 amb testament que havia disposat el 16 de novembre de 1855 davant el notari Miguel Font Muntaner, en què deixà Son Perelló a les seves germanes Eleonor, Caterina (casada amb Antoni Pujol Fiol) i Antonina i al seu nebot Jerónimo Perelló Salleras en la proporció de 2/7 parts indivises per a cadascuna de les germanes i la 1/7 part indivisa restant per al seu nebot. No obstant això, com que la propietat procedia del fideïcomís fundat (1684) per Joan Perelló, n’hi corresponia una meitat a Miguel Perelló Salleras (RP2, 3090-terme, 1a).

Així doncs, mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1877 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner procediren a la divisió de Son Perelló. Miguel Perelló Salleras, en pagament de dita meitat del fideïcomís, s’adjudicà una porció d’1 quarterada, 1 quartó i 93 destres i l’edifici major dels dos que componien les cases principals, amb la clastra de l’íntegra propietat. Els terrenys confrontaven al nord i a l’est amb Son Flor; al sud, amb una altra porció de Son Perelló, i a l’oest, amb el camí de la Vileta. L’edifici confrontava al nord amb terres romanents de la mateixa procedència mitjançant un carreró de mig destre d’ample; a l’est, amb la casa de Son Flor, el segon pis de la qual s’estenia sobre la casa de Son Perelló; al sud, amb la casa de Miguel Bennásar, i a l’oest, amb l’altre edifici de Son Perelló mitjançant un espai o carrera que restava annex en aquest darrer. Era tenguda en alou propi i prestava 2 sous 6 diners cens al Reial Patrimoni. L’íntegra propietat de la qual procedia aquesta porció tenia empriu en l’aigua de l’aljub de Son Perelló, «situado entre el camino dels Reys y la viña de Son Flor» (íd.).

Miguel Perelló Salleras també s’adjudicà una porció de 25 destres per la 1/6 part que li correspongué de l’herència de la seva tia Antonina Perelló Rosselló, morta sense testar el 2 de gener de 1868. Confrontava al nord amb la seva porció; al sud, amb la del seu germà Jerónimo Perelló Salleras; a l’est, amb Son Flor, i a l’oest, amb el camí de la Vileta (RP2, 3091-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 28 de maig de 1900 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Miguel Perelló Salleras declarà que la paret de la casa que donava a l’espai o carrera de Miguel Planes Perelló i Miguel Pujol Perelló, que fins aleshores feia uns 2 metres d’alçada, l’havia aixecada fins als 6 metres i hi havia obert vuit finestres, de les quals quatre donaven a la carrera de Planes, i les altres quatre, a la de Pujol, per la qual cosa els havia demanat concessió temporal per temps de 5 anys (valorada en 100 pessetes), passats els quals Planes i Pujol podien exigir que les obertures fossin tapiades si els convenia edificar damunt el terreny o carrera on miraven, avisant-lo, però, amb sis mesos d’antelació (RP2, 3090-terme, 2a).

Miguel Perelló Salleras es casà amb Juana María Salom Cánaves (†1912) i en foren fills Jaime (industrial), Onofre (jornaler), Jerónimo (caixer), Miguel (jornaler) i Francisco (jornaler). Morí als 73 anys el 24 de gener de 1911 amb testament que havia disposat el 16 de maig de 1907 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus fills. Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1912 autoritzada pel notari José Socías Gradolí acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia dues porcions de 10.529 m² i 444 m² procedents de Son Perelló. La primera se la repartiren de la següent manera: Jaime s’adjudicà una parcel·la de 5.223 m² que comprenia una casa recentment construïda, el cos principal dels dos edificis que componien les antigues cases de Son Perelló, la clastra de l’íntegra i el dret que tenia tota la propietat de prendre aigua de l’aljub de Son Perelló; Jerónimo s’adjudicà una porció de terra de 2.875 m², i Onofre, la parcel·la restant, de 2.431 m², més la porció de 444 m², és a dir, 2.875 m² en total (íd.: 1a, 4a-5a; RP2, 9874-9875-terme, 1a; RP2, 3091-terme, 3a).

Mitjançant escriptura de 6 d’abril de 1920 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Jaime Perelló Salom adquirí la porció del seu germà Jerónimo per preu de 800 pessetes, i el 17 de gener següent davant el mateix notari en vengué una porció de 2.227,5 m² al seu altre germà Onofre per preu de 500 pessetes (RP2, 9874-terme, 2a; RP2, 11412-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1947 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Jaime Perelló Salom i Catalina Servera Mora vengueren els seus respectius emprius en l’aigua de l’aljub de Son Perelló al metge Damián Tous Nadal per preu de 100 pessetes. Tous (†1973) era propietari d’una peça de terra de 1.490,6 m² procedent de Son Perelló que feia partió amb Son Flor, el carrer nombre 413 (ara d’Antoni Villalonga) i la propietat denominada Cal Cotxer. Després fou, successivament, de Magdalena Caldés Pons, l’entitat Balear de Tasaciones SA (1998) i l’entitat Instituto Balear de Infertilidad Laboratorios SL (1999), la qual hi feu construir (2003-04) una clínica de reproducció assistida i fertilitat (RP2: 3090-terme, 23604-III, 48372-VI).

Jaime Perelló Salom morí viudo el 20 de maig de 1948 amb testament que havia ordenat el 28 de novembre anterior davant dit notari Alemany, en què deixà una propietat a la seva filla Juana Perelló Planes i nomenà hereus en parts iguals els seus fills Miguel i Juan Perelló Planes, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 27 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 3090-terme, 10a).

Mitjançant escriptures de 18 de gener i 14 de febrer de 1961 autoritzades pel notari Francisco Servera Amengual, Juan Perelló Planes feu donació d’1/10 part indivisa de la seva meitat indivisa de Son Perelló al seu nebot Blas Cifre Perelló (fill de Francisco Cifre Riera) i li vengué les 9/10 parts indivises restants per preu de 27.000 pessetes. Aleshores la casa estava marcada amb el nombre 60 del camí de la Vileta (íd., 12a-13a).

Miguel Perelló Planes, propietari de l’altra meitat indivisa, morí el 20 de desembre de 1974 amb testament que havia disposat l’11 de desembre de 1948 davant el notari Juan Alemany Valent, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Antonia Bennásar Mulet, qui mitjançant escriptura de 19 de desembre de 1975 autoritzada pel notari Bartolomé Torres Serra vengué al metge Jaime Vicens Bennásar (†1976), casat amb Benita Alicia Sastre Lázaro, per preu global de 300.000 pessetes dita meitat indivisa de Son Perelló i el ple domini d’una altra porció de Son Perelló (648 m²) que tenia una casa que feia cap de cantó amb el carrer nombre 413 (ara d’Antoni Villalonga, on estava marcada amb el nombre 2) i el camí de la Vileta (íd., 15a-16a; RP2, 41754-III, 1a-2a).

Els hereus de Jaime Vicens Bennásar cediren a Blas Cifre Perelló l’altra meitat indivisa de la porció de Son Perelló que tenia la casa marcada amb el nombre 60 del camí de la Vileta. La cessió es feu perquè Cifre l’havia adquirida en contracte privat de compravenda signat el 14 de maig de 1970. D’altra banda, Julián Jaime Vicens Sastre (fill de Jaime Vicens Bennásar) heretà (1988) la porció de Son Perelló de 648 m² que tenia la casa que feia cap de cantó amb el carrer nombre 413 i el camí de la Vileta (RP2, 20649-VI, 1a; RP2, 73175-VI, 1a).

El 24 d’abril de 1986 davant el notari Eduardo Martínez Piñeiro Caramés, Blas Cifre Perelló (comerciant) vengué una meitat indivisa de la propietat a Francisca Cifre Perelló (comercianta) per preu de 2,5 milions de pessetes (RP2, 20649-VI, 3a).

Onofre Perelló Salom es casà amb Juana Ana Vidal Palmer (†1946) i en foren fills Miguel, José i Juana María. Morí el 7 de juny de 1939 amb testament que havia disposat el 25 d’octubre de 1937 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, i propietaris amb designació de béns, els seus fills. Mitjançant escriptura de 10 de desembre de 1947 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Perelló de 2.875,5 m², que se l’adjudicà José. Aleshores confrontava al nord amb terres de Jerónimo Perelló Salom; a l’est, amb Son Flor; a l’oest, amb el camí de la Vileta, i al sud, amb terres de Monserrate Tous (RP2: 3091-terme, 9875-9876-terme).

Mitjançant escriptura de 12 de juny de 1979 autoritzada pel notari Raimundo Clar Garau, José Perelló Vidal donà als seus fills Francisco i José Juan Perelló Bennásar una propietat procedent de Son Llull i dues que procedien de Son Perelló. La de Son Llull consistia en una casa botiga amb corral de 197 m² marcada amb el nombre 116 del camí de la Vileta. Les de Son Perelló ocupaven una superfície total de 5.409,27 m² i comprenien tres immobles marcats amb els nombres 70, 72 i 74 del camí de la Vileta (RP2: 1943-1945-VI, 58969-58972-VI).

Altres porcions de Son Perelló que sorgiren de la divisió efectuada el 12 de juliol de 1877 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner foren les que s’adjudicaren Jerónimo Perelló Salleras i les germanes Eleonor i Caterina Perelló Rosselló (RP2: 3092-3094-terme).

Jerónimo Perelló Salleras s’adjudicà una porció de 126 destres que confrontava al nord amb la porció adjudicada al seu germà Miguel; al sud, amb la porció adjudicada a Caterina Perelló Rosselló; a l’est, amb Son Flor, i a l’oest, amb el camí de la Vileta. Es casà amb Antonia Salleras Oliver (†1920) i en foren fills Jaime (†1935), Juan (†1881), Ana (1882-1920, casada amb Jaime Enseñat Campomar), Francisca (n. 1884), Juan (n. 1886) i Antonia (n. 1888). Morí el 30 de març de 1918 amb testament que havia disposat el 17 de setembre de 1881 davant dit notari Font, en què nomenà hereva universal la seva dona. Mitjançant escriptura de 10 de setembre de 1920 autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la porció de Son Perelló, que se la repartiren Francisca i Antonia Perelló Salleras a raó de 1.179 m² perhom (RP2, 3092-terme, 2a).

Francisca Perelló Salleras es casà amb Bartolomé Palmer Mulet i en foren fills Francisca (casada amb Pedro Flexas Lázaro) i els botiguers Bartolomé, Jerónimo i Martín Palmer Perelló. Morí intestada el 16 de setembre de 1921, i en acte de 26 de novembre de 1954 dictat pel jutge de primera instància nombre 2 de Palma Francisco Noguera Roig en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills. Mitjançant escriptura de 12 de novembre de 1954 autoritzada pel notari Jorge Roura Rosich acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Perelló, que se la repartiren a raó de 941,19 m² per a Martín i 313,81 m² per a Bartolomé (RP2: 14067-terme, 28144-terme).

Antonia Perelló Salleras morí fadrina i sense testar el 17 de març de 1935, i en acte de 25 de gener de 1938 dictat pel jutge de primera instància del districte de la Llonja Miguel González García davant el secretari judicial Enrique Baena en foren declarats hereus legals el seu germà Jaime, els seus nebots Palmer Perelló i els seus nebots Enseñat Perelló. Mitjançant escriptura de 18 de febrer de 1938 autoritzada pel notari Nicasio Pou Ribas acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Perelló, que se l’adjudicà Bartolomé Palmer Perelló (RP2, 3092-terme, 3a).

Caterina Perelló Rosselló s’adjudicà una porció de 229 destres que confrontava al nord amb la porció del seu germà Jerónimo; al sud, amb la porció de la seva germana Eleonor; a l’est, amb Son Flor, i a l’oest, amb el camí de la Vileta. També s’adjudicà una part de 90 m² de la casa petita o cos d’edifici menor dels dos que comprenia l’antiga casa, amb forn i altres dependències, situada al costat nord, més una porció de la carrera que hi havia darrere, ço és, a la part de llevant, de mig destre d’ample, i un corralet situat al costat oest, és a dir, a l’enfront, de 93 m². La porció de casa i els seus annexos confrontaven al nord i a l’oest amb la terra adjudicada a la seva germana Eleonor mitjançant la dita carrera de mig destre d’ample; a l’est, amb la casa de Miguel Perelló Salleras, i al sud, amb la porció de cases adjudicada a Eleonor (RP2, 3093-terme, 1a).

Caterina Perelló Rosselló es casà amb Antoni Pujol Fiol (†1884) i en foren fills Miguel (jornaler), Antonio (jornaler) i Margarita. Morí l’11 de maig de 1881 amb testament que havia disposat el 12 de juliol de 1877 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què ordenà diversos llegats als seus fills Miguel i Antonio i als seus nets Juan i Francisca Rosselló Pujol, fills de la seva difunta filla Margarita. Nomenà hereu universal usufructuari el seu home, i propietari, el seu fill Miguel. Mitjançant escriptura d’11 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia una porció de Son Perelló, que se l’adjudicà Miguel mitjançant escriptura de 15 de gener de 1886 autoritzada pel mateix notari (íd.: 2a, 4a).

Miguel Pujol Perelló morí als 70 anys el 20 de desembre de 1913 amb testament que havia disposat el 23 de febrer de 1912 davant el notari José Alcover Maspons, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos prellegà aquesta propietat al seu nebot Antonio Pujol Tous, a qui també nomenà hereu en la resta de béns juntament amb els seus germans Catalina, María Ana, Rafael, Bartolomé i Francisca Pujol Tous, Juan i Francisca Rosselló Pujol i María de las Mercedes i Josefa Pujol Palmer. Mitjançant escriptura de 8 de març de 1914 autoritzada pel mateix notari acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia el cos d’edifici menor dels dos que comprenia l’antiga casa, amb forn i altres dependències, perquè la porció de terra de 229 destres havia estat venuda pel difunt als germans Monserrate i José Tous Santandreu per preu de 2.000 pessetes mitjançant escriptura de 26 de juny de 1911 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner (íd., 8a; RP2, 9659-terme, 1a).

Mitjançant escriptura de 18 d’abril de 1919 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonio Pujol Tous vengué la propietat per preu de 1.000 pessetes a Catalina Servera Mora, casada amb Juan Busquets Escalas (RP2, 3093-terme, 8a).

Eleonor Perelló Rosselló, com la seva germana Caterina, també s’adjudicà una porció de 229 destres i una part de 26,7 m² de la casa petita. La terra confrontava al nord amb la porció adjudicada a la seva germana Caterina; a l’est, amb Son Flor, i al sud, amb la casa de Son Flor, la de Miguel Perelló, la porció de casa i corral de Caterina Perelló i la vinya de Son Flor. La porció de casa confrontava al sud i a l’oest amb la terra descrita; al nord, amb la porció de casa de la seva germana Caterina, i a l’oest, amb la casa de Miguel Perelló Salleras (RP2, 3094-terme, 1a).

Eleonor Perelló Rosselló morí viuda als 80 anys el 4 d’abril de 1883 amb testament que havia ordenat el 8 de febrer de 1882 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal propietari el seu pubil, Miguel Planes Perelló, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 25 següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).

Miguel Planes Perelló es casà amb Juana María Mas Palmer i en foren fills Antonio (†1913), jornaler, casat amb Juana María Palmer Palmer; Jerónimo; Francisca, casada amb Pedro Pons Rayó, i Catalina, casada amb Juan Porcel Alemany. Morí als 64 anys el 25 d’octubre de 1911 amb testament que havia disposat el 15 de març de 1900 davant dit notari Font, en què nomenà hereva universal la seva dona. Mitjançant escriptura d’11 de maig de 1918 autoritzada pel notari Francisco de Paula Massanet Beltrán acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la part de 26,7 m² de la casa petita i una porció de 89 destres, perquè els 140 destres restants havien estat venuts pel difunt als germans Monserrate i José Tous Santandreu per preu de 510 pessetes mitjançant escriptura de 22 d’agost de 1911 autoritzada per dit notari Massanet (íd., 4a; RP2, 9705-terme, 1a).

El 24 de maig de 1918 davant dit notari Massanet, Juana María Mas Palmer vengué una porció de 789,88 m² per preu de 500 pessetes a les germanes María i Catalina Mora Garcías, casades, respectivament, amb Miguel Pascual Morey i Miguel Triay Palliser, de qui passà (1953) a Catalina Triay Mora (RP2, 10829-terme, 1a-3a).

El 18 d’abril de 1919 davant el mateix notari, Juana María Mas Palmer vengué la porció restant (790 m²) amb la part de casa per preu de 500 pessetes a Catalina Servera Mora, casada amb Juan Busquets Escalas (RP2, 3094-terme, 7a).

Catalina Servera Mora morí el 27 de gener de 1951 amb testament que havia ordenat el 22 anterior davant el notari Juan Alemany Valent, en què nomenà hereus els seus nets Lorenzo, Juan, Magdalena i Catalina Ordinas Busquets, fills de l’industrial Miguel Ordinas Ferrá (†1956). Mitjançant escriptura de 30 de gener de 1952 autoritzada pel notari José Masot Novell acceptaren els béns de l’herència, que comprenia les cases nombres 11 i 13 del carrer de Santa Clara i una porció de Son Perelló de 790 m² amb la part de 26,7 m² de la casa petita, que fou dividida en dues porcions iguals de 395 m² i adjudicades a les germanes Magdalena i Catalina, casades, respectivament, amb Juan Navarrete Fernández, marí, i Antonio Coll Roca, industrial (íd., 9a; RP2, 26504-terme, 1a).

Finalment, cal esmentar dues cases que foren aixecades a establits de Son Perelló i que apareixen reflectives al Plano Topográfico Estadístico (1850) de José Antonio Togores.

La casa marcada amb el nombre 1 fou venuda pels germans Joan, Francina i Antonina Ramon Cañellas (fills d’Antoni i de Montserrat) per preu de 65 lliures a Miquel Rosselló Vicens (†1869, fill de Miquel i de Margalida, casat amb Francina Pujol Bauçà [†1871]) i a Francesc Perelló Roca (fill de Francesc i d’Eleonor, casat amb Margarita Pujol) mitjançant escriptura de 19 de gener de 1827 autoritzada pel notari Jaume Rosselló. La casa tenia una carrera de 495 pams quadrats i era tenguda sots alou de Francesc Perelló. Confrontava amb terres d’Onofre Tous, cases i corral de Jordi Bennàssar i terres de Francesc Perelló. Francesc Perelló Roca morí intestat el 16 de maig de 1858 i la seva meitat indivisa passà al seu pubil, Francisco Perelló Pujol (casat amb Juana Ana Rosselló Vicens), qui vengué (1861) la seva meitat indivisa per preu de 200 lliures a Francina Pujol Bauçà. Després passà (1869) al seu fill Miguel Rosselló Pujol, qui morí sense deixar hereus forçosos el 8 de gener de 1910 i la propietat passà a Miguel Perelló Rosselló (fill de Francisco Perelló Pujol i de Juana Ana Rosselló Vicens). Aquest la vengué (1911) per preu de 250 pessetes a Bernardo Mora García (†1917), a la mort del qual passà a les seves filles, María i Catalina, nascudes del seu matrimoni amb Antonia Garcías Pascual (†1936). Catalina Mora Garcías (casada amb Miguel Triay Pallicer) donà (1953) la seva part a la seva filla Catalina. María Mora Garcías morí sense deixar hereus forçosos el 12 de maig de 1958 i la seva part se l’adjudicà (1967) la seva neboda Catalina Triay Mora, casada amb Ramón Ferrer Ramón (RP2, 2064-terme, 1a-11a; RP2, 27249-terme, 3a-4a).

La casa marcada amb el nombre 3 fou venuda per Joan Bennàssar Amengual al seu germà Jordi mitjançant escriptura de primer de maig de 1816 autoritzada pel notari Pere Miquel Roig. Jordi Bennàssar Amengual (†1846) feu (1842) donació universal causa mortis al seu fill Miquel Bennàssar Cañellas (†1878), a la mort del qual passà (1880) als seus fills Miguel i Juan Bennássar Bauzá, ço és, al primer la casa nombre 3-2n (168 m²) amb carrera i al segon la resta. Aleshores consistia en tres cases marcades amb els nombres 3, 3-2n i 3-4t i una cisterna, ocupava una superfície de 20 destres i era tenguda en alou de Miguel Perelló i a mercè de lluïsme. Confrontava al nord amb el corral o terres de Damián Tous Salas; a l’est, amb terres de dit Tous i cases de Miguel Rosselló Pujol; al sud, amb terres d’Eleonor Perelló Rosselló, i a l’oest, amb terres de dita Perelló i de Miguel Perelló Salleras. Miguel i Juan Bennássar Bauzá vengueren (1887-88) les seves parts respectives per preu de 1.500 pessetes i 481,66 pessetes al forner Pedro Francisco Vicens Buades i a la seva dona, Catalina Salvá Xamena. Pedro Francisco Vicens Buades vengué (1891) la seva part per preu de 1.000 pessetes a Antonia Figuerola Rama (†1912), casada amb José Cabrer Serra, a la mort de la qual passà, successivament, a la seva neboda María Vich Figuerola (†1914), al germà d’aquesta, Miguel Vich Figuerola (suboficial), i a les filles d’aquest (1947), Magdalena, Francisca (†1953) i Catalina, nascudes del seu matrimoni amb Magdalena Torres Salvá. Catalina Salvá Xamena vengué (1890) la seva part al fabricant Miguel Guasp Pujol per preu de 500 pessetes. Consistia aleshores en casa de planta baixa i pis en estat ruïnós, carrera i corralet. Guasp la vengué (1895) per preu de 100 pessetes a Antonia Garcías Pascual (†1937, casada amb Bernardo Mora García [†1917]), de qui passà (1953) a les seves filles, María i Catalina Mora Garcías (RP2, 4822-terme: 1a-3a, 5a, 7a, 9a-13a).