Els Molins Nous

La propietat se situava a la confluència del camí d’Esporles i del carreró del Rei, a prop del monestir de la Real. Prengué nom d’un dels dos molins d’aigua que Nicolau Sala Cotoner adquirí a les acaballes del segle XVI, denominat lo Molí Nou.

Un dels molins el comprà al moliner Gaspar Verger el 15 d’octubre de 1597. Aquest el tenia per establiment que li signà el mercader Joan Riera el 28 de maig de 1585. Anteriorment havia pertangut a Tomàs Melis, qui n’apareix com a propietari als estims de 1578, segons els quals valia 1.000 lliures: «Lo molí de Thomàs Melis, mil liures» (ARM, Not. R-893, f. 10; ARM, D-1251, f. 147).

L’altre molí l’adquirí de Margarita Bibiloni (viuda i hereva usufructuària de Miquel Bibiloni) i d’altres administradors de Cristòfol Bibiloni Ramis, hereu de dit Bibiloni. Consistia en un molí draper amb cases edificades i en una peça de terra que feia partió amb dit molí, terres del moliner Antoni Garau, terres de Baltasar Thomàs i el camí d’entrada al molí. Es correspon amb el molí que els estims de 1578 documenten a nom d’Antonina Olivera, viuda de Pere Oliver, valorat en 1.600 lliures: «Lo molí de Antonina Olivera, vídua, mil y sis-centes lrs.» (ARM, Not. R-893, f. 10v; ARM, D-1251, f. 147).

Nicolau Sala Cotoner, fill de Joanot i d’Eleonor, es casà amb Esperança Desjuny i en foren fills Felip, Joanot i Nicolau. Tengué també un fill natural anomenat Miquel Joan. Morí el 3 de juliol de 1603 amb testament que havia disposat el mateix dia, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Felip. El 29 següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que fou rebut pel mercader Climent Socies, com a administrador de l’heretat per decret de la Reial Audiència de 23 anterior. A l’inventari es descriuen les cases on vivia el difunt, que tenia llogades dels hereus d’Elisabet Berga Sales, i un molí fariner de dues rodes anomenat lo Molí Nou que es trobava arrendat al moliner Antoni Serralta per 4 lliures mensuals (AM, Llibre d’inventaris de Reus, Berga, Sala i d’altres, f. 139).

Felip Sala Desjuny morí el 10 de febrer de 1622 amb testament que havia ordenat el 23 de maig de 1618 davant el notari Pere Mut, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Joanot. Aquest morí sense descendència el 28 de maig de 1683 amb testament que havia disposat el 5 de febrer anterior davant el notari Salvador Suau, en què fundà un fideïcomís que recaigué damunt el seu nebot Nicolau Sala Sales, fill de Nicolau i de Beatriu (ARM, Not. R-895, f. 102).

Segons els estims de 1685, la propietat era denominada la Torre dels Molins Nous, pertanyia a Nicolau Sala i valia 500 lliures: «La Torre dels Molins Nous, de M.ᵒ Nicolau de Sala, sinch-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 199).

Per la mort sense descendència de Nicolau Sala Sales i del seu germà Felip, la propietat passà al seu nebot Jaume Berga Sala Cotoner, fill de Jaume Joan Berga Comellas (†1678) i de la seva primera dona, Esperança Sala Sales (†1674) (AM, Genealogia de Sala; ARM, Not. R-895, f. 102).

Mitjançant escriptura de 4 de març de 1738 autoritzada pel notari Miquel Florit, Jaume Berga Sala Cotoner feu donació universal fideïcomissària al seu nebot Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga, fill de la seva germana consanguínia Mònica Berga Canals (†1713, filla de Jaume Joan Berga Comellas i de la seva segona dona, Magdalena Canals Martorell) i del seu primer home, Miquel Reus Vallès de Sollerich (AM, s/s).

Jaume Berga Sala Cotoner morí el 27 de març de 1740 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1738 davant dit notari Florit, en què nomenà hereu universal el seu nebot Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo «en lo vas de Bergas». Dos dies després de la seva mort s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer del Sr. Joan Sureda, marquès de Vivot; els molins d’aigua denominats els Molins Nous, situats a la síquia d’en Baster, amb una peça de terra contigua; el rafal de les Hortes, situat entre el camí d’Esporles i el convent de Jesús; la possessió de Son Cotoneret o Son Cotoner de la Casa Vella, situada al terme d’Esporles, que posseïa empenyorada; la possessió de Son Fuster, situada al terme d’Alaró; nombrosos censos (especialment sobre la Universitat) i la cavalleria de la Galera, a Felanitx (íd.).

Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga, algutzir major de la Reial Audiència, nasqué el 23 de juny de 1688. El 24 de novembre de 1715 es casà amb Clara Orlandis Çanglada (†1731), filla de Francesc i de Beatriu, i en foren fills Miquel, casat amb Magdalena Gual; Ignaci (†1736); Clara, casada amb Joan Truyols, i Mònica, casada amb Jeroni Morell de Pastoritx. El 3 de novembre de 1744 capbrevà els Molins Nous declarant que consistien, d’una banda, en un molí draper amb un tros de terra contigu, i de l’altra, en un molí d’aigua amb hort i vinya i una peça de terra contigua en alou de la Real que feia partió amb l’altre molí del denunciant, el camí d’Esporles i la possessió de Belldeport (ARM, Not. R-895: f. 102, 104).

Marc Antoni Reus de Sollerich Vallès Berga morí el 14 de maig de 1764 amb testament que havia disposat el 31 de març anterior davant el notari Joan Ginard, en què nomenà hereu universal propietari el seu fill Miquel. Fou enterrat lo endemà al convent de Sant Domingo «en lo vas de sos majors». El 23 de juny següent s’inicià la redacció de l’inventari dels seus béns, que comprenia unes cases situades a la parròquia de Santa Creu, al carrer de la Llonja «y are de Sant Martí», consistents en dues cases, una botiga, un estudi i una botigueta a la cantonada del carreró d’en Cifre; dos molins amb casa, torre i jardinet tancat de paret i una peça de terra fora del tancat amb empriu en les aigües de la síquia d’en Baster; la possessió d’Albenya, situada al terme d’Algaida, amb el seu agregat denominat el rafal Barcatx; unes cases situades a la vila d’Alaró; la cavalleria de la Galera, a Felanitx, i diversos alous i directes dominis a Binissalem i a Inca (AM, s/s).

Mitjançant escriptura de 3 de març de 1784 signada a la cúria de l’Abat de la Real, Miquel Vallès, I marquès de Solleric, vengué la propietat per preu de 2.000 lliures al pare Joan Carrió, qui l’adquirí en representació del monestir de la Real. Consistia en dos molins, un de fariner i un de draper, amb diverses peces de terra contigües que prestaven 9 lliures 18 sous cens alodial al monestir de la Real. Feia partió amb el camí d’Esporles, la possessió de Belldeport i, mitjançant la síquia d’en Baster, amb dues peces de terra procedents dels Molins Nous integrades dins la possessió de Belldeport (íd.).

En virtut de les lleis desamortitzadores, l’Estat s’apropià dels Molins Nous. Mitjançant escriptura de 27 de juliol de 1822 atorgada a la Reial Oficina d’Amortització, la propietat fou adquirida per Mariano Valentí Forteza Aguiló (RP2, 1099-terme, 1a).

Mariano Valentí Forteza Aguiló, Moixina, era fill del negociant Bartomeu Valentí Forteza Aguiló (†1821), Moixina, i de Margalida Aguiló Piña. Es casà fins a tres vegades. Del seu primer matrimoni amb Dorotea Forteza no deixà descendència. El 4 de maig de 1816 es casà en segones núpcies amb Josefa Forteza Forteza, de qui nasqueren María Margarita (†1882), María Ignacia (†1886, casada amb Baltasar Valentí Forteza Valls) i Leocadia. El 2 de març de 1838 es casà en terceres núpcies amb Josefa Aguiló Bonnín i en foren fills Bartolomé, Dorotea (casada amb el comandant d’infanteria Pedro Cervera Ferrer) i Gumersinda. El 1852 fou nomenat cavaller de l’orde de Sant Joan de Malta per la condonació del préstec al Govern que ell i son pare havien fet per a la guerra contra els francesos (íd.; RP9, 650-terme, 1a-2a).

Mitjançant escriptura de 24 d’octubre de 1845 autoritzada pel notari Antonio Fernández, Mariano Valentí Forteza Aguiló vengué a Miguel Esteva Moll (†1846, fill d’Antoni i d’Aina, casat amb María Berga) i a Bartolomé Bonet Bosch (fill de Sebastià i d’Antonina), veïnats de l’arraval de Santa Caterina, els dos molins d’aigua dels Molins Nous, la porxada que els cobria (de 1.500 pams quadrats), totes les seves pertinences i entrades i sortides que tenia l’aleshores conductor pel camí de la síquia que menava als molins i al camí d’Esporles. Els molins estaven marcats amb el nombre 2 i eren travessats per la síquia d’en Baster. Feien partió amb la terra romanent dels Molins Nous i la possessió de Belldeport. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures pagador el 21 de desembre de cada any. Mitjançant escriptures de 28 de març de 1889 i 29 d’abril de 1905 autoritzades, respectivament, pels notaris Miguel Ignacio Font Muntaner i Alejandro Rosselló Pastors, Gumersinda Valentí Forteza Aguiló adquirí de Bartolomé Bonet Bosch i de María Berga les seves meitats indivises dels molins d’aigua per preu de 25 pessetes i 135 pessetes, respectivament (RP2, 1100-terme: 1a, 4a-5a).

Mariano Valentí Forteza Aguiló morí als 66 anys el 4 de febrer de 1866 amb testament que havia disposat el 23 d’abril de 1864 davant el notari Miguel Pons Barrutia, en què feu hereu propietari el seu fill Bartolomé amb la condició que si moria sense fills legítims i naturals nomenava hereva, ço és, la seva filla María Margarita de la propietat denominada Son Ametler (amb els mobles i arreus) i de la casa principal que habitava al carrer de Sant Miquel (amb els mobles i adorns i la botiga contigua), mentre que la resta de béns s’havien de repartir en parts iguals entre la viuda i les altres filles del testador: María Ignacia, Leocadia, Dorotea i Gumersinda. Nomenà comptador i partidor de la seva herència Antonio Piña, el qual, juntament amb Vicente i José Forteza, procedí a la formació de l’inventari, liquidació i adjudicació per sorteig de l’herència, valorada en 189.471 lliures 18 sous 7 diners, la meitat de la qual corresponia a l’hereu, i l’altra meitat, als sis fills del testador en parts iguals. La quantia per llegítima que li espectava a cadascun dels hereus era de 15.789 lliures 6 sous 6 diners i mig. Les operacions foren aprovades particularment pels interessats i després pel jutjat de primera instància del districte de la Llonja en providència de 28 de setembre de 1866. Mitjançant escriptura de 20 de març de 1868 autoritzada pel notari Antonio Fernández acceptaren i es repartiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia la propietat denominada els Molins Nous, valorada en 1.650 lliures, que fou adjudicada a Bartolomé (RP9, 650-terme, 1a-2a; RP2, 1099-terme, 1a).

Aleshores la propietat consistia en una peça de terra de 389 destres, una font i una casa rústica de 2.400 pams quadrats que comprenia planta baixa i torre amb coberta de dos vessants, marcada amb el nombre 3. Confrontava per tots els punts cardinals amb la possessió de Belldeport, i al nord i a l’est, també amb la carretera d’Esporles (RP2, 1099-terme, 1a).

Bartolomé Valentí Forteza Aguiló morí fadrí i sense successió als 22 anys el 6 de desembre de 1870 amb testament que havia ordenat el 4 d’abril de 1866 davant dit notari Fernández, en què nomenà hereus els seus fills pòstums i naixedors. Per al cas de morir sense descendència (com així ocorregué), nomenava hereves en parts iguals sa mare, Josefa Aguiló Bonnín, i les seves germanes, Dorotea i Gumersinda. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).

Dorotea Valentí Forteza Aguiló morí als 53 anys el 23 d’octubre de 1896 amb testament que havia disposat el 19 de juny de 1891 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal propietària sa mare, Josefa Aguiló Bonnín. Aquesta morí als 95 anys el primer de març de 1915 amb testament que havia ordenat el 10 de juliol de 1907 davant el notari Miguel Pons Pons (com a substitut del notari Alejandro Rosselló Pastors), en què nomenà hereva universal propietària la seva filla Gumersinda, la qual acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 d’agost següent autoritzada pel notari Mateo Jaume Servera (íd., 3a-4a).

Gumersinda Valentí Forteza Aguiló es casà (ca. 1876) amb el misser Gabriel Fausto Fuster Forteza (1851-1923), fill de Gabriel Fausto Fuster Forteza (1828-1874) i de María Buenaventura Forteza Maura Cortés (1826-1917). En foren fills Gabriel (1876-1942, misser), María, Mariano (pèrit agrícola) i Josefa. Morí als 73 anys el 4 de juny de 1918 amb testament que havia disposat el 8 de maig anterior davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus universals usufructuaris el seu home i la seva filla Josefa, i propietari, el seu fill Gabriel. Mitjançant escriptura de 23 de novembre de 1918 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència, entre els quals hi havia els Molins Nous, que se l’adjudicà Mariano (íd., 5a; RP2, 1100-terme, 9a).

El 29 de setembre de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Mariano Fuster Valentí vengué els Molins Nous i el seu dret d’aigua per preu de 3.080 pessetes a Salvador Janer Tous. Aleshores la propietat consistia, d’una banda, en una peça de terra de 389 destres amb font i casa rústica marcada amb el nombre 3, i de l’altra, en dos molins d’aigua i una porxada marcats amb el nombre 2. Tot i que el conjunt formava una sola unitat, la propietat es trobava inscrita sota dues finques registrals diferents perquè, com hem vist abans, entre 1845-1905 pertanyeren a distints propietaris. Per la primera finca es pagaren 1.940 pessetes; per la segona, 640 pessetes, i pel dret d’aigua, 500 pessetes (RP2, 1099-terme, 6a; RP2, 1100-terme, 10a).

Salvador Janer Tous era comerciant i vivia a la ciutat argentina de Rosario, a Santa Fe. Mitjançant escriptura de 27 d’abril de 1911 autoritzada pel notari José Socías Gradolí, havia adquirit mitjançant son pare, Andrés Janer Roca, una porció de Belldeport de 3 quartons que confrontava al nord amb els Molins Nous. Comprenia una casa (feta construir pel jornaler Jaime Terrasa Sbert), la qual tenia planta baixa i pis i coberta de dos vessants. El 1970 estava marcada amb el nombre 11 del carrer del Coronel Beorlegui (ara Joan Mascaró i Fornés) (RP2, 5073-terme: 1a, 7a-8a, 13a).

Mitjançant escriptura de 2 de març de 1949 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano, Salvador Janer Tous vengué la nua propietat de les dues porcions dels Molins Nous, de la porció de Belldeport i del dret d’aigua per preu global de 34.300 pessetes a les seves nebodes María i Catalina Verdera Janer, les quals l’adquiriren per iguals parts indivises. Per la porció dels Molins Nous de 389 destres es pagaren 6.900 pessetes; per la porció que comprenia els dos molins d’aigua, «todo en ruinas», es pagaren 1.500 pessetes; per la porció de Belldeport, 25.350 pessetes, i pel dret d’aigua, 550 pessetes. El venedor, qui es reservà l’usdefruit vitalici, morí cinc dies després (RP2: 1099-1100-terme, 5073-terme).

María Verdera Janer morí fadrina i sense testar el 4 de setembre de 1961, i en acte de 18 de novembre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 3 de Palma, en fou declarada hereva legal sa mare, María Janer Tous, qui mitjançant escriptura de 22 de juliol de 1966 autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol feu donació de la seva meitat indivisa de les porcions dels Molins Nous, de la porció de Belldeport i d’altres propie­tats a la seva filla Catalina Verdera Janer (íd.; RP2, 20372-terme).

Catalina Verdera Janer morí el 5 de març de 1970 amb testament que havia ordenat el 22 de març de 1945 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu el seu home, Teodoro Pérez Rioja, qui acceptà l’herència mitjançant escriptura de 29 de maig següent autoritzada pel mateix notari (RP2: 1099-1100-terme, 5073-terme).

El 10 de maig de 1972 davant el notari Francisco Servera Amengual, Teodoro Pérez Rioja vengué a Bartolomé Fuster Segura (†2002) per preu global de 350.000 pessetes la porció dels Molins Nous de 389 destres i la porció de Belldeport. El 26 següent davant el mateix notari, Pérez vengué a Fuster per preu global de 41.000 pessetes el dret d’aigua i la porció dels Molins Nous que comprenia antigament els molins d’aigua, la qual, segons recent midament, ocupava una superfície de 1.800 m² (RP2: 21516-III, 21520-III, 22443-III).

Mitjançant escriptura de 31 de juliol de 1984 autoritzada pel notari José Rafael Clar Garau, Bartolomé Fuster Segura vengué una porció dels Molins Nous de 3.000 m² que comprenia la casa de 91,73 m² i el dret de percebre una hora d’aigua cada 15 dies de la font Major (RP2, 27394-27396-VI).

En sessions celebrades el 30 d’abril de 1987 i el 9 de setembre de 1988 el Ple de l’Ajuntament de Palma acordà iniciar expedient expropiatori de les parcel·les afectades de l’ampliació del camí dels Reis. Pel que fa als Molins Nous, es tractava de dues porcions de 845,5 m² i 198,95 m². El preu just es fixà en 5.801.731 pessetes per la primera porció i en 816.509 pessetes per la segona. El 28 de desembre de 1989 el Consell de Govern de la CAIB acordà la declaració d’urgent ocupació dels terrenys afectats de l’expropiació (RP2: 21520-III, 27396-VI, 30335-VI).

El 3 d’abril de 1990 davant el notari Emilio Mulet Sáez, Bartolomé Fuster Segura vengué dues porcions dels Molins Nous que ocupaven una superfície total de 5.690 m². El nou propietari les vengué mitjançant escriptura de 5 de juliol de 1993 autoritzada pel mateix notari, tot i que amb una superfície de 198,95 m² manco per mor de l’expropiació per a ampliar el camí dels Reis (RP2, 21520-III: 3a, 5a; RP2, 22443-III: 2a, 4a).

Segons les dades cadastrals i una escriptura atorgada el 7 d’octubre de 2004 davant el notari José Andrés Herrero de Lara, la propietat estava marcada amb les parcel·les 201 i 202 del polígon 8, les quals ocupaven una superfície respectiva de 4.152 m² i 2.166 m². La primera comprenia una casa de planta baixa de 112 m² i estava marcada amb el nombre 17 del carrer del Coronel Beorlegui, i la segona, una casa de 91,73 m² i el dret d’aigua. A l’escriptura «se consigna que los dos molinos de agua contiguos con porche y pertenencias se hallan demolidos» (RP2: 27396-VI, 61917-61918-VI, 63094-VI).