El 5 de juliol de 1623 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al moliner Nadal Alomar una peça de terra de 5 quarterades que confrontava amb les terres de Joana Alomar, Mateu Gallur i Rafel Quetgles, Blai. S’imposà un cens reservatiu de 24 lliures a raó de 4 lliures 16 sous per quarterada (ARM, Not. M-1272, f. 278).
El 12 de juliol de 1623 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Jaume Femenia una peça de terra de 5 quarterades que confrontava amb la síquia de na Bastera, terres de Son Pont de la Terra i el camí que anava de la Real a Canet. S’imposà un cens reservatiu de 17 lliures. Aquesta propietat es denomina el Racó i també ha donat origen a Cal Solleric (ARM, Not. M-1272, f. 280).
El 13 de juliol de 1623 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Mateu Gallur, fill de Bartomeu, una peça de terra de 7 quarterades que confrontava amb el camí que anava de la Real a Canet, terres de Guillem Riera, Nadal Alomar i Joana Alomar, terres romanents al venedor, el camí del Molí de la Terra i la síquia de na Bastera. S’imposà un cens reservatiu de 31 lliures. Aquesta propietat es denomina Ca na Gallura (ARM, Not. M-1272, f. 285).
El 29 de gener de 1624 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Rafel Quetgles, Blai, una peça de terra de 15 quarterades que confrontava amb el camí reial de Valldemossa, Son Magraner (de Francesc Puigdorfila), la síquia de na Bastera, terres de Joana Alomar, terres del moliner Nadal Alomar i un camí d’establidors. S’imposà un cens reservatiu de 26 lliures. Aquesta propietat donà lloc a dues finques diferents: Son Blai o Son Baixvola i Can Revell, Cal Moixac o Can Moreno (ARM, Not. M-1272, f. 321).
El 9 de juliol de 1624 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Guillem Riera una peça de terra de 10 quarterades i mitja imposant un cens reservatiu de 14 lliures 6 sous 10 diners. Uns anys després Guillem Riera es desfeu de la propietat. El 24 d’octubre de 1632 establí a Margarita, viuda de Francesc Vidal, una porció de 4 quarterades que confrontava amb el camí pel qual s’anava a la possessió de Son Espanyol, terres de Mateu Gallur, terres de Jaume Salvà i terres romanents al venedor, amb l’obligació de prestar 9 lliures cens de nombre de 14 lliures 6 sous 10 diners cens als hereus de Nicolau Berga Lloscos. Aquesta propietat es denomina Son Porro o Can Puça. El 12 de juny de 1633 establí al paraire Francesc Sagreres les 6 quarterades restants, que confrontaven amb Son Pont de la Terra, el camí de Son Berga, terres de Margarita (viuda de Francesc Vidal) i el torrent de na Bàrbara, per preu de 5 sous i l’obligació de prestar 5 lliures 6 sous 10 diners cens de nombre de 14 lliures 6 sous 10 diners cens a Gabriel Berga. Aquesta propietat es denomina Son Sabater i en el segle XIX s’integrà dins Son Porro o Can Puça (ARM, Not. H-15, f. 124v).
El 9 de juliol de 1624 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Mateu Gallur una peça de terra de 10 quarterades que confrontava amb terres del comprador, terres de Guillem Riera, terres de Jaume Pont de la Terra, el camí reial de Valldemossa (d’un destre d’amplària), el camí del Molí de la Terra («qui és camí del molí y dels establidors») i terres de Joan Alomar (abans de son pare, Nadal Alomar). S’imposà un cens reservatiu de 9 lliures 10 sous. Una part de la propietat s’integrà dins Son Porro, i una altra part, dins Ca na Gallura (ARM, Not. M-1272, f. 328).
El 8 de setembre de 1624 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Antoni Oliver, Maridó, una peça de terra de 3 quarterades i 48 sous que confrontava amb Son Magraner, la síquia de na Bastera, la síquia del Molí de la Terra i terres de Joan Mir. S’imposà un cens reservatiu de 4 lliures 6 sous 4 diners pagador als hereus de Nicolau Berga. Aquesta propietat es denomina Can Borràs (ARM, Not. M-1272, f. 324).
El 19 d’octubre de 1625 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Guillem Coves una peça de terra de 6 quarterades i 8 destres que confrontava amb el comú que es trobava devora la síquia de na Bastera i el torrent de na Bàrbara. S’imposà un cens reservatiu de 16 lliures. Aquesta propietat donà lloc a tres finques diferents: Can Rom, Son Coves i Can Perelló (ARM, Not. H-1, f. 157).
El primer de novembre de 1625 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al moliner Joan Alomar una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 12 sous de terra que confrontava amb la síquia de na Bastera i les terres d’Antoni Oliver, Maridó, Joan Mir i Guillem Coves (ARM, Not. H-15, f. 115).
El 7 de desembre de 1625 davant el notari Joanot Mataró, el prevere Jaume Roca, com a curador depositari dels béns de Nicolau Berga Lloscos, establí al conrador Joan Mir una peça de terra de 3 quarterades i 1 quartó que confrontava amb Son Magraner i terres de Guillem Coves, Antoni Oliver, Maridó, i Joan Alomar. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures 10 sous. Aquesta propietat donà lloc a quatre finques diferents: Can Monjo o Can Coves, Can Romeguera, Can Verdera o Can Duet i Can Mut (ARM, Not. H-1, f. 87v).
El 7 de juliol de 1631 davant el notari Joanot Mataró, Gabriel Berga Gual establí la darrera peça de terra tenguda sots alou de l’Hospital General. L’adquirí el prevere Gabriel Ferrer, beneficiat de Sant Jaume, ocupava una superfície de 4 quarterades i confrontava amb el camí que anava al Molí de la Terra i les terres de Mateu Gallur i de Rafel Quetgles, Blai, de la mateixa procedència. S’imposà un cens reservatiu de 16 lliures (ARM, Not. H-15, f. 101).
El 1838 Tomàs Quint Zaforteza Dameto establí verbalment al picapedrer Mateu Font Salom una peça de terra de 2 quarterades i mitja que confrontava amb un camí d’establidors. S’imposà un cens reservatiu de 15 lliures (creat damunt un capital de 500 lliures), redimible al for de 3% i pagador el 8 de setembre. Més endavant Mateu Font Salom designà com a comprador Francisco Coll Vives, conductor de Son Mallol, a favor del qual José Quint Zaforteza Togores escripturà la propietat el 30 d’abril de 1866 davant el notari Gabriel Oliver Salvà. El preu fou de 2.300 lliures i l’obligació de continuar prestant el cens reservatiu de 15 lliures. Aquesta propietat es denomina Son Pelat (RP2, 481-terme, 1a).
El 12 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra d’1 quarterada, 3 quartons i 66 destres a Tomás Vidal Villalonga, fill de Tomàs Vidal Mandilego (†18-5-1850) i de Margalida Villalonga Ripoll (†9-2-1869). Era travessada pel camí de Son Espanyol i confrontava amb Ca na Gallura (de Tomàs Aguiló Cortès) mitjançant la síquia de na Bastera, un camí d’establidors de Son Berga i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu d’11 lliures 9 sous 9 diners 3 cinquens (creat damunt un capital de 383 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina Can Tomàs (ARM, Not. O-432, f. 156; RP2, 7695-terme, 1a).
El 12 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al comerciant Andreu Castelló Palou, fill de Guillem i de Margalida, una peça de terra de 12 quarterades, 1 quartó i 79 destres que confrontava amb la síquia de na Bastera que començava a Ca na Gallura, Can Sossies (del notari Cayetano Socías Bas) mitjançant una paret, terres romanents de Son Berga i un camí d’establidors que cal identificar amb el camí de Cal Frare de la Torre. S’imposà un cens reservatiu de 74 lliures 13 sous 19 cinquens de diner (creat damunt un capital de 2.488 lliures 17 sous 3 diners), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina la Torre o Can Calca (ARM, Not. O-432, f. 158).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Juan Pablo Martorell Arrom, fill d’Onofre i de Margalida, casat amb Margarita Roca Arbona, una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terres de Manuel Torres Sabater de la mateixa procedència, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures (creat damunt un capital de 200 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 168; RP2, 39-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al fuster Manuel Torres Sabater, fill de Francesc i de Margalida, casat amb María Tomás, una peça de terra de 3 quartons que confrontava amb terra d’Antonio Nadal Catany, Punyit, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 4 lliures 10 sous (creat damunt un capital de 150 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 166).
Mitjançant escriptura de 22 d’abril de 1849 autoritzada per dit notari Oliver, Manuel Torres Sabater vengué la propietat per preu de 300 lliures al jornaler Rafael Sampol Font (†5-9-1896), fill de Cristòfol i de Margalida, el qual hi feu edificar una casa (RP2, 272-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al saboner Bernat Feliu Tomàs, fill de Gabriel i de Francina, una peça de terra de 5 quarterades, 3 quartons i 42 destres que confrontava amb terres de Mateu Terrasa Pons, terres romanents al venedor i terres del Secar de la Real de Cayetano Forteza Forteza, Miquel Llabrés Barceló i d’altres. S’imposà un cens reservatiu de 35 lliures 2 sous 7 diners 1 cinquè (creat damunt un capital de 1.171 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina Cal Prior o Can Feliu Nou (ARM, Not. O-432, f. 162; RP2, 296-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Mateu Terrasa Pons una peça de terra de 3 quarterades que confrontava amb terres del comerciant Andreu Castelló Palou, terres de Caterina Terrasa, terres de Cayetano Fortesa Forteza, Ceba, terres romanents al venedor i un camí d’establidors. S’imposà un cens reservatiu de 18 lliures (creat damunt un capital de 600 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 160; RP2, 264-PG, 1a; RP2, 1183-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Juan Borrás Ferrá (†25-4-1878 als 63 anys), Togarada, fill de Joan i de Joana Aina, casat amb Catalina Palmer Sastre (†26-12-1879), una peça de terra de 2 quarterades que confrontava amb terres de Matías Sampol Font, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. El preu fou de 800 lliures, ço és, 400 lliures d’entrada i damunt les 400 lliures restants es creà un cens reservatiu de 12 lliures, redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 172; RP2, 2077-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra d’1 quarterada i 1 quartó a Matías Sampol Font (†25-2-1877), Poma, fill de Cristòfol i de Margalida, casat en primeres núpcies amb Francisca Terrades i en segones amb la jornalera Magdalena Bonet Manera. Confrontava amb terra de Juan Pablo Martorell Arrom, un camí d’establidors i terrenys romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 7 lliures 10 sous (creat damunt un capital de 250 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 170; RP2, 3095-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra d’1 quartó al jornaler Miguel Femenía Lladó (†1-7-1877 als 64 anys), Racona, fill de Miquel i d’Antonina, casat amb Margarita Alorda Perelló. Confrontava amb terra de Juan Borrás Ferrá, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous (creat damunt un capital de 50 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. El comprador hi feu construir una casa d’un aiguavés (ARM, Not. O-432, f. 174; RP2, 3197-terme, 1a).
El 13 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra de 2 quarterades i 1 quartó a Antonio Nadal Catany (†11-3-1889), Punyit, fill de Guillem i d’Antonina, casat amb Jaimeta Tomás Oliver (†4-9-1888). Confrontava amb terres de Tomás Vidal Villalonga de la mateixa procedència, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. El preu fou de 900 lliures, ço és, 450 lliures d’entrada i damunt les 450 lliures restants es creà un cens reservatiu de 13 lliures 10 sous, redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina Can Punyit (ARM, Not. O-432, f. 164; RP2, 3231-terme, 1a).
El 14 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Rafel Frontera Pizà (†26-1-1869 als 70 anys), fill de Francesc i de Francina, casat amb Margalida Tomàs Carbonell (†23-9-1880), una peça de terra de 2 quarterades, 1 quartó i 96 destres que confrontava amb terres d’Antonio Bonet Riera, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 18 sous 9 diners 3 cinquens (creat damunt un capital de 498 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina Cal Frare de la Torre (ARM, Not. O-432, f. 178; RP2, 1304-terme, 1a).
El 14 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra de mitja quarterada al jornaler Antonio Bonet Riera (†14-12-1852), Pastor, fill d’Antoni i de Magdalena, casat amb Catalina Manera. Confrontava amb terres de Miguel Femenía Lladó i Rafel Frontera Pizà de la mateixa procedència, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (creat damunt un capital de 100 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 176; RP2, 6025-terme, 1a).
El 14 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra de 2 quarterades a Jaime Luis Garau Ximelis (†6-12-1856 als 55 anys), vicecònsol d’Àustria i Bèlgica a Palma, fill de Miquel i de Caterina, casat, successivament, amb María Victoria Estrany Salvá, María Ana Alemany Roig i Juana Ana Garau Pons. Confrontava amb terres del comprador, terres de Bartomeu Vallespir Pons procedents del Secar de la Real, terres del saboner Bernat Feliu Tomàs, un camí d’establidors i el camí d’Esporles. Aquesta propietat es denomina Cal Català (ARM, Not. O-432, f. 180; RP2, 1960-terme, 2a).
El 26 de novembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al jornaler Miguel Femenía Oliver (†12-1-1872 als 60 anys), casat amb la jornalera María Quintana Bernat, una peça de terra de 25 destres que confrontava amb terres del comerciant Andreu Castelló Palou, terres de Gabriel Femenía, terres de Miguel Femenía i terres de Miguel Femenía, de sa Polla. S’imposà un cens reservatiu de 7 sous 6 diners (creat damunt un capital de 12 lliures 10 sous), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. El comprador hi feu edificar una casa de planta baixa i alts de dos aiguavessos, de 1.763 pams quadrats, marcada amb el nombre 920 (ARM, Not. O-432, f. 182; RP2, 2007-terme, 1a).
El 12 de novembre de 1849 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Bartolomé Ribas Femenía (†21-4-1875 als 67 anys) una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb el camí de Canet i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 6 lliures (creat damunt un capital de 200 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina la Quarterada de Son Berga o Ca na Rafela (ARM, Not. O-432, f. 153v; RP2, 2620-terme, 1a).
El 13 de febrer de 1850 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí una peça de terra de 2 quarterades i 2 quartons a Jaime Cabrer Tous (†6-12- 1894 als 77 anys), fill de Jordi i de Magdalena. Confrontava amb el camí de Son Espanyol, el torrent de na Bàrbara, la síquia de na Bastera mitjançant un camí i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 15 lliures (creat damunt un capital de 500 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina Ca na Guideta, Son Quint o Ca les Rafeles Vell (ARM, Not. O-433, f. 36; RP2, 6581-terme, 1a).
El 20 de febrer de 1850 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Miguel Salom Terrasa, fill de Jaume i de Magdalena, una peça de terra de 2 quarterades i 60 destres que confrontava amb terra de Jaime Cabrer Tous, el torrent de na Bàrbara, el camí de Son Espanyol i terres romanents al venedor (ARM, Not. O-433, f. 45v).
El 20 de febrer de 1850 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Bartolomé Salom Terrasa, fill de Jaume i de Magdalena, una peça de terra d’1 quarterada que confrontava amb terra de Miguel Salom Terrasa, el torrent de na Bàrbara, el camí de Son Espanyol i terra de Nicolás Ripoll (ARM, Not. O-433, f. 55).
El 18 de març de 1851 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Miguel Lladó Salom (†17-10-1881 als 66 anys), fill de Sebastià i de Maria, una peça de terra de 6 quarterades i mitja que confrontava amb el camí de Canet, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. El preu fou de 2.556 lliures 13 sous 4 diners, ço és, 1.040 lliures d’entrada i damunt les 1.516 lliures 13 sous 4 diners restants es creà un cens reservatiu de 45 lliures 10 sous, redimible al for de 3% i pagador el primer de gener. Aquesta propietat es denomina Son Escaliva (ARM, Not. O-434, f. 81v; RP2, 1704-terme, 1a).
El 9 d’agost de 1898 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, María de las Mercedes Amat Olivar, en representació del seu fill José Quint Zaforteza Amat, vengué al conrador Bartolomé Martorell Roca per preu de 2.000 pessetes una peça de terra d’1 quarterada, 2 quartons i 40 destres que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents a la venedora; al sud, amb terres de Guillermo Nadal, Francisca Sampol, Pablo Martorell i Juan Cabrer, i a l’est, amb la Quarterada de Son Berga (de María Sastre Ribas) i terra de Tomás Vidal. La venedora cedí al comprador una faixa de terreny d’un metre d’ample perquè dins el termini d’un any aixecàs a costes i despeses seves una paret divisòria amb el terreny romanent de Son Berga Vell de 60 centímetres d’ample i d’una altura mínima d’1 metre i 40 centímetres. Aquesta propietat es denomina Cal Viudo (RP2, 7214-terme, 1a).
El 13 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al comerciant Antonio Moyá Suau per preu de 3.400 pessetes una peça de terra de 4 quarterades i 67 destres que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el camí de la Torre i establiments de Son Berga Vell, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16681-terme, 1a).
El 13 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al comerciant Antonio Moyá Suau per preu de 500 pessetes un trast de 840 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast de Bartolomé Morey Palmer i Magdalena Gil Enseñat, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16682-terme, 1a).
El 13 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Gaspar Moyá Suau, casat amb Margarita Gallur Sorá, per preu de 1.800 pessetes una peça de terra de 2 quarterades i 58 destres que confrontava al nord amb terres romanents al venedor; al sud, amb establiments de Son Berga Vell; a l’est, amb Cal Viudo i terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la peça de terra d’Antonio Moyá Suau (RP2, 16683-terme, 1a).
El 21 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Antonio Coll Nadal per preu de 105 pessetes un trast de 210 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast de José Gelabert Cladera, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16754-terme, 1a).
El 21 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Bartolomé Morey Palmer (†19-6-1962) i Magdalena Gil Enseñat per preu de 500 pessetes un trast de 840 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16755-terme, 1a).
El 21 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al mecànic José Gelabert Cladera (†28-2-1971), casat amb Eugenia Ramis Pons, per preu de 125 pessetes un trast de 210 m² que confrontava al nord amb el trast d’Antonio Coll Nadal; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. El comprador hi feu construir una casa de planta baixa i corral marcada amb el nombre 168 del carrer de l’Alcázar de Toledo (RP2, 16764-terme, 1a).
El 21 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Pedro José Vaquer Ribas (†5-8-1957) per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast d’Antonio Coll Nadal, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16946-terme, 1a).
El 26 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Antonio Riutort Cabrer per preu de 250 pessetes un trast de 445 m² que confrontava al nord amb el camí de Son Berga; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16772-terme, 1a).
El 26 de març de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Francisco Llabrés Vaquer per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16773-terme, 1a).
El 2 d’abril de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Jaime Terrasa Cabrer, fill de María Cabrer Ordinas, per preu de 250 pessetes un trast de 444 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16774-terme, 1a).
El 9 d’abril de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Antonia Tugores Riutort, casada amb Lorenzo Coll Nadal, per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast d’Antonio Coll Nadal; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16775-terme, 1a).
El 7 de juny de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Andrés Cloquell Perelló per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast de Jaime Terrasa Cabrer; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16978-terme, 1a).
El 7 de juny de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Francisco Vicens Crespí, fill del comerciant Miguel Vicens Salvá, per preu de 250 pessetes un trast de 450 m² que confrontava al nord amb el trast d’Antonio Riutort Cabrer; al sud, amb el trast de Jaime Terrasa Cabrer; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 16979-terme, 1a).
El 4 de desembre de 1935 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Pablo Martorell Riutort per preu de 2.500 pessetes una peça de terra de 17.757 m² que confrontava al nord amb terres romanents al venedor mitjançant un camí; al sud, amb terres del comprador; a l’est, amb terres de María Terrasa mitjançant una síquia, i a l’oest, amb terres de Gaspar Moyá Suau (RP2, 17235-terme, 1a).
El 5 de maig de 1936 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Gabriel Roig Riera per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast d’Andrés Cloquell Perelló; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17580-terme, 1a).
El 5 de maig de 1936 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Miguel Batista Cañellas i María Pons Cladera per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17581-terme, 1a).
El 6 de maig de 1936 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Antonia Serra Verdera, casada amb Sebastián Pizá Moyá, per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17582-terme, 1a).
El primer de setembre de 1936 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Bartolomé Quetglas Miquel i Ana Pons Cañellas per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast de Gabriel Roig Riera; al sud, amb el trast de Miguel Batista Cañellas i María Pons Cladera; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17795-terme, 1a).
El 8 de març de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Sebastián Massanet Ginard per preu de 420 pessetes un trast de 840 m² que confrontava al nord amb el trast de Francisco Llabrés Vaquer; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17873-terme, 1a).
El primer d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al jornaler Antonio Coll Nadal (†1-12-1961), casat amb Antonia Quetglas Matilde, per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast de Sebastián Massanet Ginard; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. El comprador hi feu edificar dues cases marcades amb els nombres 116 i 118 del carrer de l’Alcázar de Toledo (RP2, 17908-terme, 1a).
El 8 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a José Grau Ripoll i Apolonia Alcover Mas per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast d’Antonio Coll Nadal; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. Els compradors hi feren edificar una casa de planta baixa i jardí que treia portal al carrer de l’Alcázar de Toledo (RP2, 17935-terme, 1a).
El 20 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Juan Quetglas Ferrá i Margarita Sastre Morante per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast de Luciano Quetglas Roca i María Cañellas Terrasa, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17963-terme, 1a).
El 20 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Luciano Quetglas Roca i María Cañellas Terrasa per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast de Juan Quetglas Ferrá i Margarita Sastre Morante; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17967-terme, 1a).
El 29 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Sebastián Garau Vanrell i Gertrudis Coll Ribas per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. Els compradors hi feren construir una casa marcada amb el nombre 82 del carrer de l’Alcázar de Toledo (RP2, 17979-terme, 1a).
El 29 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Pablo Garau Vanrell i Antonia Camps Mas per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord, al sud i a l’est amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17980-terme, 1a).
El 29 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Jaime Riutort Cabrer (†31-3-1970) i Antonia Picornell Vich (†8-1-1951) per preu de 3.000 pessetes una peça de terra de 6 quarterades que confrontava al nord amb terres romanents al venedor; al sud, amb el camí de Son Espanyol; a l’est, amb terres de María i Catalina Lladó, Francisca Verd i Catalina Lladó, i a l’oest, amb un torrent (RP2, 17990-terme, 1a).
El 29 d’abril de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Joaquín Romaguera Borrás i Ana Crespí Marroig per preu de 400 pessetes un trast de 694 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres d’Antonio Moyá Suau, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 17991-terme, 1a).
L’11 de maig de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Lorenza Cerdá Sabater per preu de 1.325 pessetes una peça de terra de 2 quarterades que confrontava al nord amb terres romanents al venedor mitjançant un camí d’establidors; al sud, amb terres d’Antonio Moyá Suau, i a l’est i a l’oest, amb terres romanents al venedor (RP2, 17997-terme, 1a).
L’11 de maig de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Bartolomé Sabater Borrás i Juana Vaquer Balaguer per preu de 250 pessetes una peça de terra de 2 quarterades que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Gaspar i Antonio Moyá Suau, i a l’oest, amb terres de Lorenza Cerdá Sabater. Els compradors hi feren construir una casa marcada amb el nombre 50 del carrer de l’Alcázar de Toledo (RP2, 17998-terme, 1a).
El 19 de maig de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Nicolás Tous Mulet i Lorenza Balaguer Cerdá, veïnats de Marratxí, per preu de 1.325 pessetes una peça de terra de 2 quarterades que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Gaspar i Antonio Moyá Suau, i a l’oest, amb terres de Lorenza Cerdá Sabater (RP2, 17999-terme, 1a).
El 21 de maig de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Miguel Jaume Ribas (†15-3-1939) i Catalina Vaquer Ribas per preu de 1.630 pessetes una peça de terra de 13.671 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor, i al sud i a l’oest, amb terres romanents mitjançant un camí (RP2, 18014-terme, 1a).
El 28 de maig de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Gaspar Pou Palmer per preu de 1.482 pessetes una peça de terra de 19.510 m² que confrontava al nord amb terres romanents al venedor i el camí de la Basseta; al sud, amb terres de Nicolás Tous Mulet i Lorenza Balaguer Cerdá i terres romanents mitjançant un camí; a l’est, amb terres de Pablo Martorell Riutort, i a l’oest, amb terres romanents (RP2, 18015-terme, 1a).
El 2 de juny de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Ana Miquel Bonet per preu de 630 pessetes una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Lorenza Cerdá Sabater mitjançant un camí, i a l’oest, amb terres de Miguel Jaume Ribas i Catalina Vaquer Ribas (RP2, 18019-terme, 1a).
El 30 de juliol de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Luciano Alorda Frontera (†22-4-1966), casat amb Antonia Font Mas, per preu de 570 pessetes una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Lorenza Cerdá Sabater mitjançant un camí; a l’est, amb terres de Gaspar Pou Palmer, i a l’oest, amb terres d’Ana Miquel Bonet (RP2, 18053-terme, 1a).
El 15 de setembre de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Arnaldo Serra Verdera i Francisca García Cabrer per preu de 110 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb terra d’Antonio Serra; al sud, amb el trast de Francisco Llabrés Vaquer; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 18122-terme, 1a).
El 19 de novembre de 1937 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Gaspar Pou Palmer per preu de 680 pessetes una peça de terra de 9.436 m² que confrontava al nord amb terra del comprador mitjançant un camí; al sud, amb terra de Gaspar Moyá Suau; a l’est, amb terra de Pablo Martorell Riutort, i a l’oest, amb terra de Nicolás Tous Mulet i Lorenza Balaguer Cerdá (RP2, 18168-terme, 1a).
El 9 d’abril de 1938 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Luciano Alorda Alcover, mestre d’obres, i Catalina Font Tomás per preu de 1.200 pessetes una peça de terra de 2 quarterades que confrontava al nord amb el camí que anava de Son Berga a Son Espanyol; al sud i a l’oest, amb terres romanents al venedor, i a l’oest (sic), amb el camí que separava les possessions de Son Berga i Son Espanyol (RP2, 18369-terme, 1a).
El 9 d’abril de 1938 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Sebastián Martorell Alorda i Catalina Bauzá Riutort per preu de 450 pessetes una peça de terra d’1 quarterada que confrontava al nord amb terres de Luciano Alorda Alcover i Catalina Font Tomás; al sud i a l’oest, amb terres romanents al venedor, i a l’oest (sic), amb el camí que separava les possessions de Son Berga i Son Espanyol (RP2, 18370-terme, 1a).
El 9 d’abril de 1938 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni José Frontera Ferrer (†8-5-1951) i María Ferrá Llinás per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast de Pablo Garau Vanrell i Antonia Camps Mas, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 18371-terme, 1a).
El primer de juliol de 1938 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Matías Salamanca Lladó per preu de 295 pessetes un trast de 492 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres romanents mitjançant un camí, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 18921-terme, 1a).
El 25 d’octubre de 1938 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Pedro José Juan Terrades i Magdalena Frau Servera per preu de 756 pessetes un trast de 1.260 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast de José Frontera Ferrer i María Ferrá Llinás, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 19048-terme, 1a).
El 28 de març de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Pedro Terrasa Pujol per preu de 547 pessetes un trast de 913 m² que confrontava al nord amb el trast de Matías Salamanca Lladó mitjançant un camí; al sud i a l’est, amb terres de Nadal Noguera Sansó, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles. El comprador hi feu construir una casa de planta baixa tipus xalet i cotxeria marcada amb els nombres 70 i 72 del carrer de l’Alcázar de Toledo (RP2, 19329-terme, 1a).
El 28 de març de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Nadal Noguera Sansó per preu de 2.000 pessetes una peça de terra de 16.154 m² que confrontava al nord amb terres de Miguel Jaume Ribas i Catalina Vaquer Ribas mitjançant un camí i el trast de Pedro Terrasa Pujol; al sud, amb terres d’Antonio Moyá Suau i de Miguel Romaguera; a l’est, amb terra de Lorenza Cerdá Sabater, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles, el trast de Pedro Terrasa Pujol i el trast de Joaquín Romaguera Borrás i Ana Crespí Marroig (RP2, 19330-terme, 1a).
El 14 de juny de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Catalina Juan Terrades, casada amb Lorenzo Gomila Pol, per preu de 250 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord i a l’est amb terres romanents al venedor; al sud, amb el trast de Pedro José Juan Terrades i Magdalena Frau Servera, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 19593-terme, 1a).
El 27 de juny de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Gabriel Coll Vidal i Micaela Albertí Albertí per preu de 300 pessetes una peça de terra de 2.968 m² que confrontava al nord amb terres romanents al venedor i el trast de Sebastián Garau Vanrell i Gertrudis Coll Ribas; al sud, amb un camí i el trast de Matías Salamanca Lladó; a l’est, amb un camí i terres de Miguel Jaume Ribas i Catalina Vaquer Ribas, i a l’oest, amb terres de Matías Salamanca Lladó, Sebastián Garau Vanrell i Gertrudis Coll Ribas i la carretera d’Esporles (RP2, 19621-terme, 1a).
El 14 de desembre de 1939 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Bartolomé Vaquer Balaguer per preu de 200 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb terra de Miguel Bautista; al sud, amb terra de Pedro Vaquer; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 19869-terme, 1a).
El 17 d’agost de 1940 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a José Borrás Llabrés, trencador o picapedrer, per preu de 300 pessetes un trast de 554 m² que confrontava al nord amb el trast d’Antonia Tugores Riutort; al sud i a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 20628-terme, 1a).
El 20 de maig de 1943 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Guillermo Ferrá Palmer i Bartolomé Sabater Borrás per preu de 500 pessetes un trast de 420 m² que confrontava al nord amb el trast de Bartolomé Morey Palmer i Magdalena Gil Enseñat; al sud, amb el trast d’Antonia Serra Verdera; a l’est, amb terres romanents al venedor, i a l’oest, amb la carretera d’Esporles (RP2, 22357-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 6 de març següent autoritzada per dit notari Chacártegui, Ferrá i Sabater manifestaren que damunt el solar havien fet construir una casa de planta baixa destinada a cinema, la qual estava marcada amb el nombre 50 del carrer de l’Alcázar de Toledo. Per sufragar les obres, Bartolomé Sabater Borrás, la seva dona (Juana Vaquer Balaguer) i Guillermo Ferrá Palmer hipotecaren aquesta i una altra propietat en garantia d’un préstec de 35.000 pessetes de principal (6% d’interès anual, termini de quatre anys i 7.000 pessetes per a costes) que els feu Jaime Riutort Cabrer. La sala s’anomenava Diorama (íd., 2a).
El 15 de febrer de 1947 davant dit notari Chacártegui vengueren la propietat per preu de 10.000 pessetes a Jaime Seguí Vidal, veïnat de Selva, qui mitjançant escriptura de 22 de gener de 1955 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 19.000 pessetes al matrimoni Antonio Riera Camps, industrial, i Bárbara Terrades Berasategui (íd.: 3a, 5a).
El 15 de novembre de 1944 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni Mateo Cañellas Seguí, conrador, i Margarita Bestard Oliver per preu de 2.000 pessetes una peça de terra de 2 quarterades, 3 quartons i 73 destres que confrontava al nord i a l’oest amb terres romanents al venedor; al sud, amb terres de Jaime Riutort Cabrer i Antonia Picornell Vich, i a l’est, amb el camí de Son Espanyol i terres de Jerónimo Coll i Margarita Lladó mitjançant una paret (RP2, 23041-terme, 1a).
El 21 de juny de 1945 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué al matrimoni José Verdera Gallur i Leonor Tous Vidal per preu de 2.000 pessetes una peça de terra de 21.486 m² que confrontava al nord amb terra de Sebastián Martorell Alorda i Catalina Bauzá Riutort; al sud, amb un camí i terra de Mateo Cañellas Seguí i Margarita Bestard Oliver; a l’est, amb la possessió de Son Espanyol mitjançant un camí, i a l’oest, amb terres romanents al venedor (RP2, 23556-terme, 1a).
El 17 de setembre de 1951 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, José Quint Zaforteza Amat vengué a Margarita Vallespir Vallespir, casada amb l’agricultor Ramón Balaguer Ramis, per preu de 3.000 pessetes una peça de terra de 4 quarterades, 1 quartó i 65 destres que confrontava al nord amb la possessió de Son Espanyol mitjançant un camí; al sud, amb terres romanents al venedor; a l’est, amb terra de Luciano Alorda Alcover i Catalina Font Tomás mitjançant un camí, i a l’oest, amb establiments de Son Espanyol (RP2, 26757-terme, 1a).
El 1982 es registrà la darrera segregació: una peça de terra d’1 quarterada a favor de Ramón Vecina García (RP2, 4619-III, 1a).
El terme de Palma 