La propietat procedeix de l’establiment de Son Espanyol, concretament de la part de la possessió situada entre l’església d’Establiments, el camí reial d’Esporles, Son Morlà i Son Berga. Se situa al carrer de la Mare Alberta. Desconeixem l’origen del topònim.
El 18 de setembre de 1842 davant el notari Francisco Sancho Pujol, Francisco Javier Rocabertí de Dameto Boxadors establí al jornaler Vicenç Ramon Rosselló, fill de Guillem i de Joana Maria, els trasts nombres 9 i 10, que ocupaven una superfície de 52 destres i confrontaven amb la casa vicaria i el cementeri rural d’Establiments, un camí d’establidors d’un destre d’ample (actual carrer de la Mare Alberta), el trast nombre 11 (de Catalina Forteza Segura) i els trasts nombres 15 i 16 (de Pedro José Palmer Pons). S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures en qualitat d’alodial i inquitable, pagador el 29 de setembre al marquès de Bellpuig (ARM, Not. S-1947, f. 138; RP2, 1524-terme, 1a).
Vicenç Ramon Rosselló morí viudo als 75 anys el 12 d’octubre de 1869 amb testament que havia disposat el 25 de setembre anterior davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què instituí en la porció llegítima el seu pubil, Guillermo Ramón Pujol, i nomenà única i universal hereva propietària la seva germana Caterina Ramon Rosselló (†11-1-1891). Mitjançant escriptura de 6 de novembre següent autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Can Mengo, que ocupava una superfície de 52 destres i comprenia una casa d’un aiguavés de planta baixa i estable marcada amb el nombre 34 del quarter 11è de la zona 4a. Confrontava al nord amb la propietat de Pedro José Palmer Pons; al sud, amb un camí d’establidors d’un destre d’ample; a l’est, amb Son Alegre (de María Magdalena Manuela Cortés Aguiló), i a l’oest, amb la casa vicaria i el cementeri rural d’Establiments. El 17 següent davant el mateix notari, Guillermo Ramón Pujol i Caterina Ramon Rosselló arribaren a un acord extrajudicial pel qual Caterina usufructuaria la finca, Guillermo n’obtendria la nua propietat i a la mort de Caterina el ple domini es consolidaria a favor de Guillermo (RP2, 1524-terme, 1a-2a).
Guillermo Ramón Pujol morí viudo als 63 anys el 21 de febrer de 1906 amb testament que havia ordenat el 8 anterior al lloc conegut per Can Guillem de na Pepa (procedent de Son Espanyol) davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus universals propietaris amb designació de béns els seus fills: Guillermo, Josefa i Margarita Ramón Gamundí. Mitjançant escriptura de 29 de juny de 1913 autoritzada pel notari Emilio Fernández Sánchez acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la dividiren en tres porcions (íd., 5a).
El 24 d’agost de 1944 davant el notari Juan Alemany Valent, Guillermo Ramón Gamundí vengué la seva porció de la finca per preu de 575 pessetes a la seva germana Josefa (RP2, 10062-terme: 1a, 3a).
Margarita Ramón Gamundí morí fadrina el 16 de febrer de 1953 amb testament que havia disposat el 13 de febrer de 1943 davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal propietària la seva germana, Josefa, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 de maig següent autoritzada pel notari Tomás Sastre Gamundí (RP2, 10061-terme: 1a, 3a).
Josefa Ramón Gamundí morí viuda el 5 de setembre de 1957 amb testament que havia ordenat el 17 de juliol de 1956 davant dit notari Sastre, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva la modista Piedad Torrente Jiménez, filla de María Torrente Jiménez i viuda de Juan Bautista Rodríguez Sánchez. Mitjançant escriptura de primer de març següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns hereditaris, entre els quals hi havia Can Mengo, que comprenia l’antiga casa nombre 34 (aleshores marcada amb el nombre 7 del carrer de la Pureza) i una casa construïda per la difunta marcada amb el nombre 5 de dit carrer, ambdues de planta baixa (RP2, 1524-terme, 8a; RP2, 29210-terme: 1a, 4a).
El 20 de maig de 1958 davant dit notari Sastre, Piedad Torrente Jiménez vengué la casa nombre 7 (situada a l’extrem de mestral de la finca) per preu de 4.900 pessetes al matrimoni Vicente Pol Llompart i Margarita Roca Llabrés (RP2, 31893-terme, 1a).
El 30 d’abril de 1963 davant el notari Rafael Losada Perujo, Piedad Torrente Jiménez vengué una porció de 420 m² per preu de 10.150 pessetes al matrimoni Miguel Ferriol Servera (industrial) i Francisca Colom Salvá, i la casa nombre 5 (de 280 m²), a Juan Colom Ripoll (RP2, 29210-terme, 5a; RP2, 2122-III, 1a).


