Ca na Guideta

Son Quint, Ca les Rafeles Vell

La propietat procedeix de la possessió de Son Berga. Se situa al camí de Son Espanyol, entre el torrent de na Bàrbara i la síquia de na Bastera. Desconeixem l’origen dels topònims.

Mitjançant escriptura de 13 de febrer de 1850 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí a Jaime Cabrer Tous, fill de Jordi i de Magdalena, una peça de terra de 2 quarterades i 2 quartons que confrontava amb el camí de Son Espanyol, el torrent de na Bàrbara, la síquia de na Bastera mitjançant un camí i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 15 lliures (creat damunt un capital de 500 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-433, f. 36; RP2, 6581-terme, 1a).

Jaime Cabrer Tous, veïnat d’Esporles, morí viudo als 77 anys el 6 de desembre de 1894 amb testaments que havia disposat el 10 de desembre de 1888 i el 22 de febrer de 1892 davant els notaris Miguel Ignacio Font Muntaner i Juan Bauzá Clar, respectivament, en què nomenà hereus universals propietaris els seus fills: Jorge (amo), Jaime (amo, veïnat de Bunyola), Magdalena (casada amb Juan Riutort Palmer), Esperanza i Francisca Cabrer Salom. Mitjançant escriptura de 16 de maig següent autoritzada pel notari d’Esporles Juan Bauzá Clar acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Magdalena. Aleshores comprenia una casa marcada amb el nombre 12 del quarter 10è de la zona 4a. Confrontava al nord amb terra de Miguel Salom i el torrent de na Bàrbara; al sud, amb la possessió de Son Berga Vell mitjançant un camí; a l’est, amb la síquia de na Bastera mitjançant un camí, i a l’oest, amb el camí de Son Espanyol (RP2, 6581-terme, 1a-2a).

El 13 de desembre de 1900 davant dit notari Bauzá, Magdalena Cabrer Salom vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a l’amo Jerónimo Martorell Camps (íd., 3a).

Jerónimo Martorell Camps era fill de Jerónimo Martorell Flexas (†29-1-1879) i de María Ana Camps Cañellas. Morí el 12 de gener de 1907 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereva universal la seva dona, Margarita Roca Palliser. Mitjançant escriptura de 12 de juliol següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència, entre els quals hi havia Son Coves (2 quarterades i 370 destres), una porció de 3 quartons procedent de Son Magraner que el difunt tenia per herència de son pare i la propietat denominada Ca na Guideta (íd., 4a).

Margarita Roca Palliser morí viuda als 73 anys el primer d’abril de 1924 amb testament que havia ordenat el 20 de febrer de 1919 davant dit notari Massanet, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu diversos llegats als seus nebots i nebots polítics, i en la resta de béns nomenà hereus universals la seva neboda Catalina Vidal Roca i el seu home, Salvador Llinás Santandreu (†16-3-1962, jornaler), sota la següent divisió: a Catalina li deixà la propietat denominada Son Quint o Ca na Guideta, i a Salvador, Can Coves, i la resta, per meitats indivises. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 29 de setembre següent autoritzada pel mateix notari (íd., 6a).

En el decenni de 1970 la propietat fou dividida entre Miguel (680 destres amb la casa) i Catalina Llinás Vidal (320 destres) (RP2, 16099-16101-III, 1a).

Segons el cadastre, es tracta de les parcel·les 163 i 225 del polígon 10 i ocupen una superfície de 7.638 m² i 11.644 m², respectivament.