Can Punyit

La propietat procedeix de la possessió de Son Berga. Se situa al camí de Cal Frare de la Torre. Pren nom de la família Nadal, de malnom Punyit.

Mitjançant escriptura de 13 de novembre de 1848 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí a Antonio Nadal Catany, Punyit, fill de Guillem i d’Antonina, una peça de terra de 2 quarterades i 1 quartó que confrontava amb terres de Tomás Vidal de la mateixa procedència, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. El preu fou de 900 lliures, ço és, 450 lliures d’entrada i damunt les 450 lliures restants es creà un cens reservatiu de 13 lliures 10 sous, redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 164; RP2, 3231-terme, 1a).

El 13 de desembre de 1877 davant el notari Miguel Pons Barrutia, José Quint Zaforteza Togores quità el cens que gravava la propietat després que Antonio Nadal Catany pagàs la quantitat de 450 lliures, capital de dit cens. Aleshores comprenia una casa marcada amb el nombre 6 i confrontava al nord amb Son Berga Vell; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terra de Tomás Vidal, i a l’oest, amb terra de Rafael Sampol (RP2, 3231-terme, 3a).

Antonio Nadal Catany morí viudo l’11 de març de 1889 amb testament que havia disposat el 31 de gener de 1884 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què instituí en la porció llegítima els seus nets Antonio, Francisco i Guillermo Llabrés Nadal, en representació de sa difunta mare, Antonia Nadal Tomás. En la resta de béns nomenà hereus usufructuaris la seva dona, Jaimeta Tomás Oliver (†4-9-1888), i el seu fill Guillermo Nadal Tomás (†4-12-1888), i propietaris, els seus tres fills: Guillermo (†4-12-1888), Francisca (†9-9-1905) i Jaimeta Nadal Tomás (casada en primeres núpcies amb Antonio Coll Tomás i en segones amb Jaime Rotger Rosselló). Per la mort de Guillermo Nadal Tomás, casat amb Margarita Sastre Ripoll (†29-4-1913, filla de Rafael Sastre Sans i de María Ripoll), n’eren hereus els seus fills: Antonio (†29-4-1913), Jaimeta, María (casada amb Rafael Sampol Batle) i Margarita Nadal Sastre. Per la mort de Francisca Nadal Tomás n’eren hereus els seus fills: Lorenzo, Antonio i Antonia Coll Nadal. Mitjançant escriptures de 3 de novembre de 1908 i 27 d’abril de 1914 autoritzades pels notaris Guillermo Sancho Mas i José Alcover Maspons, respectivament, acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Can Punyit, que se la repartiren les germanes Jaimeta, Margarita i María Nadal Sastre (íd.: 4a-6a, 8a).


Jaimeta i Margarita Sastre Nadal s’adjudicaren una porció de 450 destres (la meitat de la propietat) i la casa, marcada amb el nombre 6. Confrontava al nord amb terres de Bartolomé Martorell; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb la porció adjudicada a María Nadal Sastre, i a l’oest, amb terres de María Sampol (RP2, 3231-terme, 9a).

El 4 de gener de 1926 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Jaimeta i Margarita Sastre Nadal donaren la propietat al seu cosí Francisco Llabrés Nadal. Aquest morí viudo el 2 de març de 1956 amb testament que havia ordenat el 25 de maig de 1928 davant el mateix notari, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Vaquer Ribas (†29-5-1949), i propietaris amb designació de béns, els seus dos fills: Francisco i Juan Llabrés Vaquer (†15-1-1952). Mitjançant escriptura de 9 de juliol de 1959 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisco Llabrés Vaquer, comerciant, domiciliat al nombre 135 del carrer de l’Alcázar de Toledo (íd., 10a-11a).

El 7 de juny de 1962 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Francisco Llabrés Vaquer vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a l’enginyer industrial Wifredo Ricart Medina, veïnat de Madrid. Aleshores confrontava al nord amb la propietat de Pablo Martorell Riutort (abans dels hereus de Bartolomé Martorell); al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres de la mateixa procedència de Jacoba Sampol Reynés (abans de María Nadal Sastre), i a l’oest, amb la propietat que fou de María Sampol (íd., 14a).

Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 29 del polígon 11 i ocupa una superfície de 8.671 m².


María Nadal Sastre s’adjudicà l’altra meitat de la propietat, de 450 destres. Confrontava al nord amb terres de Bartolomé Martorell; al sud, amb un camí d’establidors; a l’est, amb terres d’hereus de Pablo i Pedro Juan Vidal, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Jaimeta i Margarita Nadal Sastre (RP2, 10192-terme, 1a).

María Nadal Sastre morí als 41 anys el 24 d’octubre de 1914 amb testament que havia disposat el 17 d’agost anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos feu un llegat de 500 pessetes a Francisca Reynés Suau si es complien tres condicions: la testadora moria sense descendència, el seu home es tornava a casar i la llegatària era fadrina en aquell moment. En la resta de béns nomenà hereu el seu home, Rafael Sampol Batle. El llegat no tengué efecte perquè Francisca Reynés Suau es casà amb Rafael Sampol Batle el 9 de gener següent. L’acceptació de béns es feu mitjançant escriptura de 21 d’abril següent autoritzada pel mateix notari (íd., 2a).

Rafael Sampol Batle, conrador, morí el 4 de març de 1958 amb testament que havia ordenat el 23 de març de 1948 davant el notari Antonio Soldevilla Guzmán, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Cristóbal, Miguel i Jacoba Sampol Reynés (casada amb Bernardo Munar Perelló), i en la resta de béns nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Reynés Suau (†20-3-1969), i propietària, la seva filla, Jacoba. Deixà a Cristóbal una peça de terra de 183 destres procedent de Son Anglada. Mitjançant escriptura de 17 de juny següent autoritzada pel notari José Masot Novell acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Jacoba (íd., 5a).

Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 30 del polígon 11 i ocupa una superfície de 7.887 m².

Deixa un comentari