La propietat procedeix de les terres de Son Berga que Tomàs Quint Zaforteza Dameto establí entre els anys 1848-52. Se situa a l’antic camí de Canet, denominat actualment camí de la Real. Desconeixen l’origen del topònim.
Mitjançant escriptura de 18 de març de 1851 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Miguel Lladó Salom, fill de Sebastià i de Maria, una peça de terra de 6 quarterades i mitja que confrontava amb el camí de Canet, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. El preu fou de 2.556 lliures 13 sous 4 diners, ço és, 1.040 lliures d’entrada i damunt les 1.516 lliures 13 sous 4 diners restants es creà un cens reservatiu de 45 lliures 10 sous, redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-434, f. 81v; RP2, 1704-terme, 1a).
Miguel Lladó Salom morí als 66 anys el 17 d’octubre de 1881 amb testament que havia disposat a Son Sardina el primer de gener de 1869 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Roca Estela (†29-5-1898), i propietaris, els seus fills: Sebastián (veïnat de Guadalupe de la Frontera, Tabasco, Mèxic), Juan (també veïnat de Guadalupe de la Frontera), Miguel (†25-7-1872), María i Catalina Lladó Roca. Mitjançant escriptura de 24 de desembre de 1898 autoritzada pel notari José Alcover Maspons acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la dividiren al mateix acte. Aleshores s’anomenava Son Escaliva i comprenia una casa de planta baixa, pis i dos aiguavessos marcada amb el nombre 10 del quarter 10è de la zona 4a (RP2, 1704-terme, 10a).
Catalina Lladó Roca s’adjudicà el pis superior de la casa, una porció de l’Hortet de 316 m² amb estable i soll i una peça de terra de 8.405 m² que confrontava al nord amb la porció adjudicada a Sebastián Lladó Roca; a l’est, amb el camí de Canet, i al sud i a l’oest, amb Son Berga Vell (RP2, 1704-terme, 12a).
Catalina Lladó Roca morí el 24 de gener de 1931 amb testament que havia disposat el 18 d’octubre de 1898 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: Miguel i Pablo Terrasa Lladó (veïnat de San Juan, Argentina). Miguel Terrasa Lladó (casat amb Lorenza Telesfora Aristegui Goicoechea) morí intestat el 2 de març de 1937, i en acte de 10 d’abril de 1958 dictat per Luis María Capell Bergada, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari judicial accidental José Solivellas Albertí en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: María Ignacia, Miguel Pablo (casat amb Delia García), Pedro, Antonio i Lidia Margarita Terrasa Aristegui (veïnats de Rosario, Argentina). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 4 de juny de 1958 autoritzada pel notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada (íd., 20a).
El 22 de novembre de 1961 davant dit notari Chacártegui, José Quint Zaforteza Amat redimí l’alou i el cens de 10 lliures 2 sous 3 diners de nombre de 45 lliures 10 sous cens que gravava aquesta porció de Son Escaliva després que els germans Terrasa Aristegui pagassin la quantitat de 3.466 pessetes per l’alou i 1.120 pessetes pel cens (íd., 22a).
En el decenni de 1960 la peça de terra de 8.405 m² passà a Monserrat Niell Seguí, i el pis i la porció de l’Hortet (316 m²), a Ana Salvá Lladó (RP2, 1389-1391-III, 1a).
Juan Lladó Roca s’adjudicà una peça de terra de 3 quarterades que confrontava al nord amb Son Pelat, de Francisco Coll Vives; al sud, amb la porció adjudicada a María Lladó Roca; a l’est, amb el camí de Canet, i a l’oest, amb terres de Son Berga Vell (RP2, 7282-terme, 1a).
Juan Lladó Roca morí sense testar el 17 de juliol de 1908, i en acte de 22 de setembre de 1913 dictat per Antonio Cáceres Cáceres, jutge de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari judicial Antonio Tomás Rosselló en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Miguel, Antonia María, Margarita i Catalina Lladó Camps, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Antonia María Camps Vaquer. Mitjançant escriptura de 15 de desembre de 1920 autoritzada pel notari Pedro Alcover Maspons acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la repartiren a raó de 3 quartons perhom (íd., 4a).
Margarita Lladó Camps s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb Son Pelat; al sud, amb terres procedents de Son Escaliva; a l’est, amb la porció adjudicada a Antonia María Lladó Camps, i a l’oest, amb Son Berga Vell i Son Pelat. El 12 d’agost de 1947 davant el notari Asterio Unzué Undiano la donà al seu fill Jaime Terrades Lladó, barber (RP2, 7282-terme: 4a, 6a).
Catalina Lladó Camps s’adjudicà la porció marcada amb el nombre 1 al plànol que s’aixecà per dividir aquesta finca. Confrontava al nord amb el camí de Son Pelat; al sud, amb terres procedents de Son Escaliva; a l’est, amb el camí veïnal de la Real (abans camí de Canet), i a l’oest, amb la porció nombre 2 de dit plànol (RP2, 11420-terme, 1a).
Catalina Lladó Camps morí el 12 de febrer de 1950 amb testament que havia disposat el 14 de març anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereus Miguel (industrial), Margarita i Antonia María Lladó Camps (casada amb l’agricultor Matías Llinás Calafell); Francisco (comerciant), Juan (industrial), Matías (comerciant) i Miguel Llinás Lladó (agricultor); Antonia (casada amb el comptable Guillermo Pons Bisquerra) i Juan Lladó Juan (delineant); María (casada amb l’agricultor José Salom Alemany) i Jaime Terrades Lladó (comerciant) i el matrimoni Antonio Capó (serrador) i María Miquel Monjo. Mitjançant escriptura de 9 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Antonia María Lladó Camps, qui al mateix acte la vengué per preu de 4.900 pessetes al seu nebot Jaime Terrades Lladó (íd., 2a-3a).
Miguel Lladó Camps s’adjudicà una porció amb casa que confrontava al nord amb el camí de Son Pelat; al sud, amb terres procedents de Son Escaliva, i a l’est i a l’oest, amb les porcions adjudicades a Catalina i Antonia María Lladó Camps, respectivament (RP2, 11421-terme, 1a).
Antonia María Lladó Camps s’adjudicà una porció que confrontava al nord amb un camí de carro de 3 metres d’ample comú als germans Lladó Camps; al sud, amb terres procedents de Son Escaliva, i a l’est i a l’oest, amb les porcions adjudicades a Miguel i Margarita Lladó Camps, respectivament. L’11 de desembre de 1964 davant el notari José Clar Salvá la donà al seu fill Matías Llinás Lladó (RP2, 11422-terme, 1a-2a).
Sebastián Lladó Roca s’adjudicà una peça de terra de 8.405 m², una porció de l’Hortet de 316 m² i una porció de casa consistent en la botiga o magatzem (amb coberta de volta), la part de la planta baixa que no s’adjudicà María Lladó Roca i dues solls. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a María Lladó Roca; al sud, amb la resta de l’íntegra finca; a l’est, amb el camí de Canet, i a l’oest, amb Son Berga Vell (RP2, 7284-terme, 1a).
El 5 d’abril de 1900 davant el notari Juan Palou Coll, Sebastián Lladó Roca vengué la propietat per preu de 2.555 pessetes amb 55 cèntims a la seva germana María (íd., 4a).
D’altra banda, María Lladó Roca s’adjudicà una peça de terra de 8.405 m², una porció de l’Hortet de 316 m², dues solls, una porció de la casa consistent en la part de la planta baixa que no s’adjudicà Sebastián Lladó Roca i una porció de terreny a l’est de la casa amb diverses construccions. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Juan Lladó Roca; al sud, amb la resta de l’íntegra finca; a l’est, amb el camí de Canet, i a l’oest, amb Son Berga Vell (RP2, 7283-terme, 1a).
El 5 de febrer de 1907 davant el notari Guillermo Sancho Mas, María Lladó Roca vengué les dues peces de terra de 8.405 m² de què era propietària (una per herència i l’altra per compra a Sebastián Lladó Roca) per preu global de 3.000 pessetes al picapedrer Martín Vich Terrades, fill de Juan Vich Bauzá i de Catalina Terrades Perelló (RP2, 8833-8834-terme, 1a).
María Roca Lladó morí el 2 de novembre de 1937 amb testament que havia disposat el 18 d’octubre de 1898 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills: José (†10-2-1922, casat amb Juana Llabrés Villanueva), Sebastián (†22-12-1906), Juan, María, Margarita, Catalina, Jerónima (†16-3-1958, casada amb Miguel Vich Castelló), Juana María (†31-12-1936, casada amb Bernardo Salom Cabrer) i Antonia Salvá Lladó (†20-10-1903). Mitjançant escriptura de 18 d’octubre següent autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia una porció de Son Escaliva de 330 m² que comprenia tota la planta baixa de la casa, un edifici amb volta dit botiga (de planta baixa, pis i dues solls), una porció de terreny amb diverses construccions i una altra porció de terreny de 35,2 m² destinada a femer amb dues solls (RP2, 19091-19094-terme).
Martín Vich Terrades, viudo en primeres núpcies de Juana María Castelló Franch i en segones de Catalina Castelló Franch, morí als 75 anys el 5 d’abril de 1922 amb testament que havia disposat el 17 de setembre de 1914 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Catalina Castelló Franch (†21-11-1918), i propietaris amb designació de béns, els seus fills: Juan Vich Castelló, nascut del primer matrimoni, i Francisca (casada amb Mateo Sabater Gil), Magdalena (casada amb Juan Borrás Salamanca), Miguel, Martín, Catalina (casada amb Jaime Balaguer Marqués) i María Vich Castelló (casada amb Pedro Palmer Barceló), nascuts del segon matrimoni. Mitjançant escriptura de 8 d’agost següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia Can Valldemossí (1 quarterada), procedent de Son Espanyol, i una peça de terra de 16.810 m² procedent de Son Escaliva. Al mateix acte els germans Catalina, Miguel, Francisca, Juan i Martín es repartiren la porció de Son Escaliva i destinaren a camí comú una porció de 3 metres d’ample (RP2, 8835-terme: 1a, 3a).
Catalina Vich Castelló s’adjudicà una porció de 3.209 m² que confrontava a l’est i al sud amb les porcions adjudicades a Miguel i Francisca Vich Castelló, respectivament (RP2, 11844-terme, 1a).
El 5 d’octubre de 1922 davant el notari Rafael Togores Palou, Catalina Vich Castelló vengué la propietat per preu de 725 pessetes al seu germà Miguel (íd., 2a).
D’altra banda, Miguel Vich Castelló s’adjudicà una porció de 3.209 m² que confrontava a l’est, al sud i a l’oest amb les porcions adjudicades a Juan, Francisca i Catalina Vich Castelló, respectivament (RP2, 11845-terme, 1a).
Miguel Vich Castelló morí el 21 de maig de 1946 amb testament que havia disposat el 16 d’octubre anterior davant el notari Manuel Cerdó Pujol, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Jerónima Salvá Lladó (†16-3-1958), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Martín (fuster) i Catalina Vich Salvá (casada amb Francisco Amengual Serra). Mitjançant escriptura de 20 d’agost de 1958 autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i Martín s’adjudicà les terres procedents de Son Escaliva (íd., 2a; RP2, 8835-terme, 6a; RP2, 11844-terme, 3a).
Francisca Vich Castelló s’adjudicà una porció de 3.686 m² que confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Catalina, Miguel, Juan i Martín Vich Castelló mitjançant el camí comú de 3 metres d’ample; al sud, amb terres procedents de Son Escaliva de María Lladó Roca; a l’est, amb el camí veïnal de la Real (abans camí de Canet), i a l’oest, amb Son Berga Vell (RP2, 11843-terme, 1a).
Juan Vich Castelló s’adjudicà una porció de 3.209 m² que confrontava a l’est, al sud i a l’oest amb les porcions adjudicades a Martín, Francisca i Miguel Vich Castelló, respectivament (RP2, 11846-terme, 1a).
Juan Vich Castelló, viudo en primeres núpcies de María Romaguera Castelló i en segones de María Verd Pou, morí el 14 de desembre de 1954 amb testament que havia disposat el 24 d’abril de 1941 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Verd Pou (†19-4-1953), i propietària, la seva pubila, María Vich Romaguera (casada amb Juan Rigo Amengual), qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 23 de març següent autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano (íd., 2a).
María Vich Romaguera morí el 3 d’agost de 1962 amb testament que havia ordenat el 18 d’abril de 1956 davant dit notari Unzué, en què instituí en la porció llegítima el seu pubil, Guillermo Rigo Vich (comerciant), i en la resta de béns nomenà hereu universal el seu home, Juan Rigo Amengual (comerciant). Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 24 de novembre següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 3a).
El 7 de febrer de 1970 davant dit notari Losada vengueren la propietat al matrimoni suís Hugo Erwin Neher (sabater) i Etina Anna Neher (nascuda Mettaner) (íd., 4a).
Martín Vich Castelló s’adjudicà una porció de 3.209 m² que confrontava a l’est amb el camí veïnal de la Real; al sud, amb la porció adjudicada a Francisca Vich Castelló mitjançant el camí comú de 3 metres d’ample, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Juan Vich Castelló (RP2, 11847-terme, 1a).
Martín Vich Castelló morí el 15 de març de 1962 amb testament que havia disposat el 30 de gener de 1939 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Antonia Seguí Font (†20-2-1966), i propietaris, els seus dos fills: Martín i Melchor Vich Seguí. Mitjançant escriptura de 29 de setembre de 1966 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo acceptaren els béns hereditaris, entre els quals hi havia la peça de terra procedent de Son Escaliva (que se l’adjudicà Martín) i la propietat denominada Can Guasp (3 quarterades i 60 destres), procedent de Son Magraner (íd., 2a).
El 3 de juny de 1970 davant el notari Antonio Coll Pericás, Martín Vich Seguí vengué la propietat per preu de 45.000 pessetes a Antonio Mesquida Muntaner, industrial hoteler (íd., 3a).
El terme de Palma 