La propietat procedeix de les terres de Son Berga que Tomàs Quint Zaforteza Dameto establí entre els anys 1848-52. Se situa al camí de Cal Frare de la Torre. Desconeixen l’origen del topònim.
Mitjançant escriptura de 14 de novembre de 1848 autoritzada pel notari Gabriel Oliver Salvà, Josep Creus, com a apoderat de Tomàs Quint Zaforteza Dameto, establí al conrador Rafel Frontera Pizà, fill de Francesc i de Francina, una peça de terra de 2 quarterades, 1 quartó i 96 destres que confrontava amb terra d’Antoni Bonet Riera, Pastor, de la mateixa procedència, un camí d’establidors i terres romanents al venedor. S’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 18 sous 9 diners 3 cinquens de diner (creat damunt un capital de 498 lliures), redimible al for de 3% i pagador el primer de gener (ARM, Not. O-432, f. 178).
Rafel Frontera Pizà, veïnat de la Vileta, morí als 70 anys el 26 de gener de 1869 amb testament que havia disposat dos dies abans davant el notari Manuel Sancho, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margalida Tomàs Carbonell (†23-9-1880), i propietària, la seva pubila, Francisca Frontera Tomás, casada amb Francisco Font Morey. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 de febrer següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat consistia en una peça de terra poblada d’ametlers, tenia una casa marcada amb el nombre 1 del quarter 10è de la zona 4a i se situava al lloc de la Torre. Confrontava al nord amb Son Berga; a l’est, amb terra d’hereus d’Antoni Bonet Riera, i al sud i a l’oest, amb un camí d’establidors que actualment es correspon amb el carrer de Nicolau Bosch i el camí de Cal Frare de la Torre (RP2, 1304-terme, 1a).
Francisca Frontera Tomás, viuda en primeres núpcies de Francisco Font Morey, morí el 19 de febrer de 1901 amb testament que havia ordenat el 24 de març de 1891 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereu universal propietari el seu home, Sebastián Trías Mas (†15-9-1929), qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura atorgada al lloc de la Torre el 12 de març següent davant el mateix notari (íd., 3a).
El 5 de novembre de 1920 davant el notari Pedro Alcover Maspons, Sebastián Trías Mas vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a Joaquín Romaguera Borrás, qui mitjançant escriptura de 24 de gener de 1939 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 2.000 pessetes a la seva germana Antonia (íd.: 5a, 8a).
Antonia Romaguera Borrás morí el 9 de febrer de 1960 amb testament que havia disposat el 5 de maig de 1958 davant el notari Jorge Roura Rosich, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereus amb designació de béns els seus germans: María, Antonio, Juan (fuster) i Joaquín Romaguera Borrás (picapedrer). Mitjançant escriptura de 22 de juliol següent autoritzada pel notari José Vidal Busquets acceptaren i es dividiren els béns de l’herència. Joaquín i Juan s’adjudicaren aquesta propietat, ço és, el primer, la casa (d’uns 50 m²), i el segon, els terrenys. Aquest document és el primer que utilitza el nom de Cal Frare de la Torre per referir-s’hi (íd., 9a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 20 del polígon 11 i ocupa una superfície de 18.545 m².
El terme de Palma 