La propietat procedeix del Racó, i aquest, al seu torn, de la possessió de Son Berga. Desconeixem l’origen del topònim.
Les primeres notícies que en tenim són de mitjan segle XIX, quan n’era propietari Josep Ignaci Ripoll Mesquida. Aquest morí el 5 d’agost de 1859 amb testament que havia disposat el 9 d’agost de 1857 davant el notari Cayetano Socías Bas, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Miquela Planas Carrió, i propietàries, les seves filles: Francisca (†1-3-1866) i María Josefa Ripoll Planas (casada amb el misser Pedro Sampol Rosselló). Aleshores la propietat es denominava Can Paloni, ocupava una superfície de 125 destres amb arbres, tenia casa, se situava al quarter 9è de la zona 4a i era tenguda sots alou de l’Hospital General (RP2, 7594-terme, 1a).
Miquela Planas Carrió morí viuda als 86 anys el 9 d’abril de 1900 amb testament que havia ordenat el 5 anterior davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva universal la seva filla, María Josefa Ripoll Planas, qui mitjançant escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari acceptà els béns de l’herència, que consistien en una casa marcada amb el nombre 29 del carrer del Sol (illeta 24), una casa marcada amb el nombre 7 del carrer de l’Almudaina (illeta primera) i la propietat denominada Can Paloni, que aleshores confrontava al nord amb terra de María Morro Genestar i terra d’hereus de María Mulet; al sud, amb terra d’hereus de Manuel Segura; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb Cal Solleric (d’hereus de Joan Arbona Pou) (íd., 1a-2a).
El 18 d’agost de 1916 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, María Josefa Ripoll Planas vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes al jornaler Miguel Pallicer Roca. Aquest morí viudo als 58 anys el 5 de maig de 1923 amb testament que havia disposat el 13 d’abril de 1910 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Juana Ana (casada amb Juan Oliver Sabater), Miguel i Jaime Pallicer Vich, i en la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Juana Ana Vich Picornell (†21-2-1923), amb substitució a favor dels seus fills en parts iguals (íd., 3a-4a).
Mitjançant escriptura de 29 d’abril de 1931 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Miguel i Jaime (íd., 5a).
Jaime Pallicer Vich morí sense testar el 24 de juliol de 1946, i en acte de 18 d’octubre següent dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en fou declarada hereva legal la seva pubila, Juana María Pallicer Coll, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Isabel María Coll Bestard (†26-10-1965) (íd., 7a).
Miguel Pallicer Vich morí viudo el 9 d’abril de 1974 amb testament que havia ordenat el 6 de febrer de 1963 davant el notari José Masot Novell, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Francisca Coll Bestard (†27-7-1968), i propietaris en parts iguals, els seus dos fills: Juana i Miguel Pallicer Coll (empleat d’Iberia). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 15 de juliol següent autoritzada pel notari Jerónimo Massanet Sampol (íd., 10a).
El 23 d’octubre de 1975 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría, Miguel Pallicer Coll vengué la seva 1/4 part indivisa de la propietat a la seva germana, Juana, per preu de 50.000 pessetes (íd., 11a).
Segons el cadastre, es tracta de la parcel·la 69 del polígon 11 i ocupa una superfície de 2.181 m².
El terme de Palma 