La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Pren nom del seu primer propietari: Tomàs Vidal Mandilego.
El 2 d’octubre de 1808 davant el notari Rafel Rosselló Cladera, Tomàs Vidal Mandilego adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 13 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres d’Antoni Tomàs Pieras, Mostatxo, terres de Jaume Vallespir Homar i terres romanents mitjançant un camí. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (creat damunt un capital de 100 lliures 7 sous) quitable al for de 3% i pagador el 29 de setembre (ARM, Not. R-889, f. 41v).
Mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1814 autoritzada per dit notari Rosselló, Tomàs Vidal Mandilego adquirí d’Antoni Josep Romaguera Alemany el trast nombre 21 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terres de Jaume Vallespir Homar, terres de Joan Pelegrí Deyà mitjançant un camí i terres romanents. S’imposà un cens reservatiu de 4 lliures 10 sous (creat damunt un capital de 150 lliures) quitable al for de 3% i pagador el 29 de setembre. Antoni Josep Romaguera Alemany el tenia per compra a Josep Mascaró Pericàs, qui l’adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, mitjançant escriptura de 2 d’octubre de 1808 autoritzada pel dessusdit notari, imposant-se un cens reservatiu de 8 lliures (creat damunt un capital de 267 lliures 10 sous 6 diners) quitable al for de 3% i pagador el 29 de setembre (íd., f. 45; RP2, 1753-terme: 1a, 25a).
Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Tomàs Vidal Mandilego, ocupava una superfície de 2 quarterades de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 600 lliures (ARM, D-1530, f. 200v).
El 29 de juny de 1823 davant el notari Josep Fullana, Tomàs Vidal Mandilego i Mariano Valentí Forteza Aguiló signaren un conveni pel qual el primer es comprometia a pagar els censos de 8 lliures i 3 lliures al segon, qui al seu torn s’obligava a prestar-los al Crèdit Públic. El 7 de juliol de 1841 davant el notari Miquel Pizà Nadal, Mariano Valentí Forteza Aguiló se subrogà en el dret de l’Estat mitjançant la redempció dels censos (RP2, 1753-terme, 25a).
Mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1846 autoritzada pel notari Manuel Sancho, Tomàs Vidal Mandilego vengué al seu fill Tomàs Vidal Villalonga una porció de mitja quarterada que confrontava amb Cal Mostatxo, Can Pere Negre i el camí de Can Sossies. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura 10 sous quitable al for de 3% creat damunt un capital de 50 lliures (RP2, 7694-terme, 1a).
Tomàs Vidal Mandilego morí als 75 anys el 18 de maig de 1850 amb testament que havia disposat el 22 de desembre de 1848 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margalida Villalonga Ripoll (†9-2-1869 als 84 anys), i propietaris, els seus fills: Tomàs (conrador), Josep (mestre d’instrucció primària), Pau i Francesc Vidal Villalonga (jornaler). Pau Vidal Villalonga, casat amb Agustina Pujadas i veïnat de Guayama (Puerto Rico), morí sense testar als 50 anys el 5 d’agost de 1853, i en acte de 5 de maig de 1869 dictat per Ciriaco Pérez de Larriba, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Antonio Cañellas Clar, en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus sis fills: Rosa, María (femetera, casada amb Bartolomé Rigo Busquets), Francisca, Margarita (casada amb Pedro José Hernández Servera), Agustina (casada amb Juan Pujol Lladó) i Tomás Vidal Pujadas (conrador). Mitjançant escriptures de 22 de setembre de 1870 i 15 de gener de 1871 autoritzades pel notari Guillermo Sancho Mas, els germans Vidal Villalonga i els germans Vidal Pujadas es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat (RP2, 1753-terme, 1a).
Francesc Vidal Villalonga s’adjudicà una porció d’1 quartó i mig que confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Josep Vidal Villalonga i a Francisca, María i Tomás Vidal Pujadas; al sud, amb Son Pi o Cal Metge (dels hereus de Joan Pelegrí Deyà) mitjançant el camí de Can Sunyer; a l’est, amb terres de Can Terrades dels hereus d’Onofre Mateu Comas, i a l’oest, amb terres de Can Pere Negre dels hereus de Pere Josep Balle Mateu (RP2, 1753-terme, 1a).
El 23 de setembre de 1877 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Francesc Vidal Villalonga vengué la propietat per preu de 440 lliures a la seva neboda Margarita Vidal Pujadas (íd., 18a-19a).
Rosa Vidal Pujadas s’adjudicà una porció de 25 destres que confrontava al nord amb Cal Comprador (de María Josefa Marcó Seguí); al sud, amb les porcions adjudicades a Francisca i María Vidal Pujadas; a l’est, amb la porció adjudicada a Margarita Vidal Pujadas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Agustina Vidal Pujadas (RP2, 1757-terme, 1a).
El 2 de setembre de 1901 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Rosa Vidal Pujadas vengué la propietat per preu de 100 pessetes a la seva germana Margarita Vidal Pujadas (íd., 22a).
Agustina Vidal Pujadas s’adjudicà una porció de 25 destres que confrontava al nord amb Cal Comprador (de María Josefa Marcó Seguí); al sud, amb la porció adjudicada a María Vidal Pujadas; a l’est, amb la porció adjudicada a Rosa Vidal Pujadas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Tomás Vidal Pujadas (RP2, 1758-terme, 1a).
El 24 de setembre de 1877 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Agustina Vidal Pujadas vengué la propietat per preu de 50 lliures a la seva germana Margarita Vidal Pujadas (íd., 18a).
María Vidal Pujadas s’adjudicà una porció de 25 destres que confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Rosa i Agustina Vidal Pujadas; al sud, amb la porció adjudicada a Francesc Vidal Villalonga; a l’est, amb la porció adjudicada a Francisca Vidal Pujadas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Tomás Vidal Pujadas (RP2, 1760-terme, 1a).
El 2 de setembre de 1901 davant el notari Guillermo Sancho Mas, María Vidal Pujadas vengué la propietat per preu de 100 pessetes a la seva germana Margarita Vidal Pujadas (íd., 22a).
Tomás Vidal Pujadas s’adjudicà una porció de la casa i una peça de terra de 25 destres que confrontava al nord amb Cal Comprador (de María Josefa Marcó Seguí); al sud, amb la porció adjudicada a Francesc Vidal Villalonga; a l’est, amb la porció adjudicada a Agustina Vidal Pujadas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Josep Vidal Villalonga (RP2, 1761-terme, 1a).
El 21 de maig de 1871 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Tomás Vidal Pujadas vengué la propietat per preu de 100 lliures a Pedro José Hernández Servera, casat amb Margarita Vidal Pujadas. Al mateix acte Pedro José Hernández Servera adquirí de Josep Vidal Villalonga per preu de 100 lliures una peça de terra d’1 quartó que comprenia la porció romanent de la casa (íd., 26a; RP2, 1846-terme, 1a).
Margarita Vidal Pujadas s’adjudicà una porció de 25 destres que confrontava al nord amb Cal Comprador (de María Josefa Marcó Seguí); al sud, amb la porció adjudicada a Francisca Vidal Pujadas; a l’est, amb terres de Can Terrades dels hereus d’Onofre Mateu Comas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a Rosa Vidal Pujadas (RP2, 1756-terme, 1a).
A més a més, era propietària d’una porció de la casa de Can Tomàs i de diverses porcions que adquirí dels seus germans Rosa (25 destres), María (25 destres), Agustina (25 destres) i Tomás Vidal Pujadas (porció de la casa i 25 destres) i del seu oncle Francesc Vidal Villalonga (1 quartó i mig). El seu home, Pedro José Hernández Servera, era propietari de la porció restant de la casa i d’una peça de terra d’1 quartó que adquirí de Josep Vidal Villalonga (RP2: 1753-terme, 1757-1758-terme, 1760-terme, 1846-terme).
El 24 d’octubre de 1901 davant el notari Guillermo Sancho Mas, Onofre Cañellas Tomás redimí el cens de 4 lliures 10 sous que pesava damunt una part de la propietat després que Margarita Vidal Pujadas pagàs la quantitat de 200 pessetes. Es tractava del trast nombre 21 del plànol de parcel·lació del Secar de la Real, que ocupava una superfície d’1 quarterada. Onofre Cañellas Tomás tenia el cens per compra a Francisca Romaguera Llinás per preu de 200 pessetes mitjançant escriptura de 30 de setembre de 1899 autoritzada pel notari Alejandro Rosselló Pastors. Francisca Romaguera Llinás se l’adjudicà en la divisió dels béns de son pare, Joan Baptista Romaguera Bonet, mitjançant escriptures de 16 i 23 de febrer de 1897 autoritzades pel notari Antonio Mulet Mas. Joan Baptista Romaguera Bonet se l’adjudicà en la divisió dels béns de son pare, Antoni Josep Romaguera Alemany, mitjançant escriptura de 26 de novembre de 1854 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet. Antoni Josep Romaguera Alemany imposà el cens quan establí la propietat a Tomàs Vidal Mandilego mitjançant escriptura de 28 d’agost de 1814 autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera (RP2, 1753-terme, 20a-24a).
El 20 de febrer de 1906 davant dit notari Sancho, Josefa Aguiló Bonnín i la seva filla Gumersinda Valentí Forteza Aguiló quitaren 4 lliures 17 sous 6 diners dels censos de 8 lliures i 3 lliures que pesaven damunt l’íntegra propietat després que Margarita Vidal Pujadas i Pedro José Hernández Servera pagassin la quantitat de 541 pessetes amb 66 cèntims. Després d’aquesta redempció parcial, els censos restaren reduïts a 6 lliures 2 sous 6 diners que havia de prestar Francisco Vidal Morey per la seva porció de Can Tomàs (1 quarterada) (íd., 25a-28a).
Pedro José Hernández Servera morí el 22 de juny de 1920 amb testament que havia disposat el 5 de març de 1919 davant el notari Mateo Jaume Servera, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Francisco, Pablo i José Hernández Vidal, i els seus nets: Antonio, José, Catalina (casada amb Jerónimo Amengual Alcalá), Francisco i Margarita Torres Hernández. En la resta de béns nomenà hereva universal propietària la seva dona, Margarita Vidal Pujadas. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 9 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari (RP2, 1761-terme, 36a).
El 8 d’octubre de 1931 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Margarita Vidal Pujadas vengué les dessusdites porcions de Can Tomàs per preu global de 7.500 pessetes al seu fill Pablo Hernández Vidal, qui mitjançant escriptura de 20 d’abril de 1935 autoritzada pel mateix notari les agrupà sota una mateixa finca registral. Aleshores tenia casa, ocupava una superfície de 6.753 m² i confrontava al nord amb Cal Comprador, de Francisca Cabrer Sampol. En els decennis de 1960-70 la propietat fou dividida: 360 m² per a José Serra Hernández, 360 m² per a Pablo Serra Hernández, 2.699 m² amb la meitat de la casa per a Margarita Hernández Pons i 3.334 m² amb l’altra meitat de la casa per a Magdalena Hernández Pons (RP2, 1753-terme, 29a; RP2, 17017-terme, 1a; RP2, 343-III, 1a; RP2, 2448-III, 1a; RP2, 14610-III, 1a, RP2, 14612-III, 1a).
Tomàs Vidal Villalonga s’adjudicà una porció d’1 quartó i mig que confrontava al nord amb Can Mosca (de José Forteza Forteza) mitjançant el camí de Can Sossies; al sud, amb Can Pere Negre (dels hereus de Pere Josep Balle Mateu); a l’est, amb la porció adjudicada a Josep Vidal Villalonga, i a l’oest, amb terres de Tomàs Vidal Villalonga (RP2, 1754-terme, 1a).
El 10 de juny de 1871 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Tomàs Vidal Villalonga adquirí del seu germà Josep Vidal Villalonga per preu de 170 pessetes una porció de mig quartó que confrontava a l’oest amb la resta de la part adjudicada al venedor i que aleshores pertanyia a Pedro José Hernández Servera (RP2, 1755-terme, 18a-19a).
A més a més, Tomàs Vidal Villalonga era propietari d’una porció de mitja quarterada que adquirí de son pare, Tomàs Vidal Mandilego, mitjançant escriptura de 22 d’octubre de 1846 autoritzada pel notari Manuel Sancho (RP2, 7694-terme, 1a).
Tomàs Vidal Villalonga, viudo en primeres núpcies de Joana Aina Morey Salas i casat al temps de la seva mort amb Maria Garau Mas, morí als 86 anys el 20 de desembre de 1900 amb testament que havia disposat l’11 de juny de 1892 davant el notari Antonio Cañellas Clar, en què instituí en la porció llegítima la seva filla, Margarita Vidal Morey, i en la resta de béns nomenà hereus amb designació de béns els seus fills: Tomás, Pedro Juan, Pablo i Francisco Vidal Morey. Mitjançant escriptura de 26 d’abril següent autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner acceptaren i es dividiren els béns de l’herència i Francisco Vidal Morey s’adjudicà les porcions procedents de Can Tomàs, que foren agrupades al mateix acte sota una mateixa finca registral. Aleshores ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava al nord amb el camí de Can Sossies; al sud, amb Can Pere Negre (de Francisco Morey Cabrer) i terra d’hereus de Jaume Escat; a l’est, amb Cal Comprador (de Margarita Sampol Terrades), i a l’oest, amb terres procedents de Cal Mostatxo. Prestava 6 lliures 2 sous 6 diners cens de nombre de dos censos de 8 lliures i 3 lliures que es pagaven als hereus de Mariano Valentí Forteza Aguiló (íd.: 1a-4a, 6a-12a).
Francisco Vidal Morey morí el 16 de gener de 1932 amb testament que havia ordenat el 5 de novembre de 1924 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Gil Terrasa (†11-6-1937), i propietaris amb designació de béns, els seus tres fills: Juana Ana, Tomás (comerciant) i Margarita Vidal Gil, veïnats els dos darrers de Meaux (França). Mitjançant escriptures de 28 de juny de 1932 i 17 de gener de 1933 autoritzades pel notari Antonio Rosselló Gómez acceptaren els béns de l’herència, entre els quals hi havia aquesta propietat, que se la dividiren de la següent manera: Juana Ana s’adjudicà una porció d’1 quartó que confrontava amb Cal Comprador (est) i la porció adjudicada a Margarita (oest); Tomás s’adjudicà una porció de mitja quarterada que confrontava amb la porció adjudicada a Margarita (est), Ca la Forastera (sud) i Cal Mostatxo (oest); Margarita s’adjudicà una porció d’1 quartó que confrontava amb les porcions adjudicades a Juana Ana (est) i Tomás (oest) i Can Pere Negre (sud) (íd., 13a; RP2, 15392-15393-terme, 1a).
Juana Ana Vidal Gil morí el 25 de febrer de 1958 amb testament que havia disposat el 23 de desembre de 1943 davant el notari Asterio Unzué Undiano, en què després de declarar que mancava d’hereus forçosos nomenà hereu usufructuari el seu home, Francisco Florit Verger (†6-8-1957), i propietària, la seva germana, Margarita Vidal Gil, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 d’abril següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (RP2, 7694-terme, 17a).
Margarita Vidal Gil morí fadrina i sense testar el 8 d’abril de 1967, i en acte de 5 d’agost següent dictat per Ángel García López, jutge de primera instància nombre 2 de Palma, davant el secretari judicial Manuel Telo Álvarez en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus nebots Francisco i José Vidal Lladó. Mitjançant escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría acceptaren i es dividiren els béns de l’herència. Francisco inscrigué al seu favor la porció de Can Tomàs que s’adjudicà Margarita Vidal Gil, i José, la que s’adjudicà Juana Ana Vidal Gil (íd., 18a; RP2, 15393-terme, 1a-2a).
Josep Vidal Villalonga s’adjudicà una porció de la casa i una peça de terra d’1 quartó i mig que confrontava al nord amb Can Mosca (de José Forteza Forteza) mitjançant el camí de Can Sossies; al sud, amb la porció adjudicada a Francesc Vidal Villalonga; a l’est, amb Cal Comprador (de María Josefa Marcó Seguí) i la porció adjudicada a Tomàs Vidal Villalonga, i a l’oest, amb Can Pere Negre (dels hereus de Pere Josep Balle Mateu) (RP2, 1755-terme, 1a).
El 20 de maig de 1871 davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, Josep Vidal Villalonga vengué a Pedro José Hernández Servera per preu de 100 lliures una porció d’1 quartó que comprenia la part de la casa que s’adjudicà el venedor. El 10 de juny següent davant el mateix notari vengué al seu germà Tomàs Vidal Villalonga el mig quartó restant per preu de 170 pessetes (íd., 18a-19a; RP2, 1846-terme, 1a).
Francisca Vidal Pujadas s’adjudicà una porció de 25 destres que confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Margarita i Rosa Vidal Pujadas; al sud, amb la porció adjudicada a Francesc Vidal Villalonga i terres de Can Terrades dels hereus d’Onofre Mateu Comas, i a l’oest, amb la porció adjudicada a María Vidal Pujadas (RP2, 1759-terme, 1a).
Francisca Vidal Pujadas morí el 2 de juliol de 1911 amb testament que havia disposat el 16 de gener de 1900 davant el notari José Alcover Maspons, en què nomenà hereus propietaris amb designació de béns els seus tres fills: Juan, Pablo i Guillermo Cañellas Vidal. Mitjançant escriptura de 26 de novembre següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Guillermo. Aleshores comprenia una casa que hi feu construir la difunta (íd.: 18a, 28a).
Guillermo Cañellas Vidal morí el primer de novembre de 1940 amb testament que havia ordenat el 27 d’octubre anterior davant el notari Luis Gonzaga Pascual Ruiz, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Lladó Flexas (†17-5-1957), i propietaris en parts iguals, els seus tres fills: Francisca (casada amb Guillermo Pons Terrasa), Catalina (casada amb Antonio Mas Alemany) i Guillermo Cañellas Lladó. Mitjançant escriptura de 10 de juny de 1943 autoritzada pel notari Jaime Gelabert Ferrer es dividiren els béns de l’herència i aquesta propietat se l’adjudicà Guillermo (íd., 29a).
El terme de Palma 