La propietat procedeix de l’establiment de la part de Son Berga tenguda sots alou de l’Hospital General. Pren nom del lloc on se situava: a la raconada que formaven el camí dels Molins de Canet o de Son Espanyol, la possessió de Son Pont de la Terra i la síquia de na Bastera.
El 27 de juliol de 1623 el conrador Jaume Femenia adquirí de Jaume Roca, curador depositari de l’heretat de Nicolau Berga, una peça de terra de 5 quarterades que confrontava amb la síquia de na Bastera, Son Pont de la Terra i el camí que anava del monestir de la Real a Canet. S’imposà un cens reservatiu de 17 lliures. El Racó era l’única propietat procedent de la part de Son Berga tenguda sots alou de l’Hospital General que se situava a ponent del camí de Canet. Segons es desprèn de la documentació, la síquia de na Bastera separava la part de Son Berga tenguda sots alou propi de la tenguda en alou de l’Hospital General (ARM, Not. M-1272, f. 280).
L’11 de març de 1635 Jaume Femenia donà la propietat al seu fill Joan, nascut del seu matrimoni amb Margarita Mir. Joan Femenia Mir testà el 5 de març de 1677 davant el notari Antoni Ferrer i nomenà hereus universals els seus fills Jaume i Joan, els quals quitaren el cens de 17 lliures que gravava la propietat mitjançant escriptura de 4 d’agost de 1688 autoritzada pel notari Joan Servera (ARM, Not. M-2101, f. 193).
Segons els estims de 1685, la propietat consistia en una peça de terra amb cases, pertanyia als germans Jaume i Joan Femenia i valia 700 lliures: «Pessa de terra y casas de Jaume y Joan Femenias, germans, set-centas lliuras» (ARM, D-1253, f. 200v).
Jaume Femenia testà el 10 de març de 1697 davant el notari Antoni Ferrer i nomenà hereva universal la seva filla Margarita. Joan Femenia morí sense testar el 3 d’abril de 1693 i en foren hereus els seus fills Joan i Joana, nascuts del seu matrimoni amb Antonina Sabater, els quals heretaren el patrimoni de son pare i també el del seu oncle Jaume per la mort sense descendència de la seva cosina Margarita (ARM, Not. M-2101, f. 193).
Mitjançant escriptura de 27 de juny de 1751 autoritzada pel notari Miquel Morey, Joana (casada amb el moliner d’aigua Mateu Amengual) i el seu germà Joan Femenia Sabater, del Racó, es repartiren la propietat amb els seus parents Joan i Gabriel Genestar Femenia, jornalers, fills de Guillem i de Magdalena. Aquesta divisió es realitzà amb l’objectiu de satisfer les llegítimes que corresponien als germans Genestar Femenia, els quals s’adjudicaren una de les dues cases i una porció d’1 quarterada i mitja que confrontava amb la síquia de na Bastera, terres de Miquel Ribas procedents de Son Pont de la Terra, el camí de Canet i la part adjudicada als seus cosins. Els germans Femenia Sabater s’adjudicaren l’altra casa i la porció restant, de 3 quarterades i mitja, que confrontava amb la síquia de na Bastera, la part adjudicada als seus cosins i el camí reial que anava del monestir de la Real a Canet, amb l’obligació de pagar el cens de 12 lliures que prestava l’íntegra propietat a Enric Fontichelli (íd.).
Joan Genestar Femenia morí intestat i sense deixar descendència el 20 de juny de 1757 i la seva meitat indivisa passà al seu germà, Gabriel. Aquest es casà amb Maria Aina Llinàs i en foren fills Magdalena, Joana Aina i Guillem Genestar Llinàs. Testà el 9 d’octubre de 1781 davant el notari Antoni Francesc Cànaves i llegà sengles porcions d’aquesta propietat a les seves dues filles en concepte de llegítima. La resta de la finca se l’adjudicà el seu fill, Guillem, a qui nomenà hereu universal propietari (ARM, Not. H-26, f. 279).
Magdalena Genestar Llinàs (†2-7-1791) es casà amb l’hortolà Vicenç Borràs, Bleda, i en fou filla Maria Aina Borràs Genestar (†17-4-1793 en edat pupil·lar). El 9 d’agost de 1796 Vicenç Borràs vengué la propietat per preu de 200 lliures al negociant Pere Onofre Ripoll Ripoll, qui l’agregà a Son Porro o Can Puça. Segons l’escriptura de compravenda, tenia unes cases edificades i ocupava una superfície d’1 quartó amb algunes figueres i dues o tres murteres. Confrontava amb el camí de Son Espanyol, la síquia de na Bastera i terres de Miquel Camps i Guillem Genestar de la mateixa procedència (íd.).
El 18 de maig de 1794 Joana Aina Genestar Llinàs, casada amb el jornaler Guillem Verdera, vengué al també jornaler Rafel Pocoví Llobera, fill d’Antoni i de Joana Maria, la seva porció de la propietat, situada al lloc anomenat lo Racó Petit. Segons l’escriptura de compravenda, ocupava una superfície de mig quartó i confrontava amb el camí reial de Son Espanyol, terres de Miquel Ribas, terres de Joan Arbona i terrenys romanents. Es creà una servitud de pas perquè el comprador pogués accedir a la propietat pel camí de Son Espanyol. El 12 de maig de 1807 Antonina Aina Vidal, viuda de Rafel Pocoví Llobera, vengué la propietat al negociant Pere Onofre Ripoll Ripoll, qui l’agregà a Son Porro o Can Puça (íd., f. 163; ARM, Not. H-1, f. 463).
L’11 de gener de 1793 Guillem Genestar Llinàs, conrador, vengué una porció de mig quartó franca de cens per preu de 30 lliures al també conrador Joan Arbona, qui l’adquirí per edificar-hi unes cases. Confrontava amb la síquia de na Bastera, terres dels hereus de Miquel Ribas i terrenys romanents al venedor. Es creà una servitud de pas perquè el comprador pogués accedir a la propietat pel camí de Son Espanyol. Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Joan Arbona, Solleric, tenia cases, ocupava una superfície de mig quartó de camp de segona qualitat i valia 300 lliures. En ocasions la finca apareix documentada com a Cal Solleric (ARM, D-1530, f. 209).
El 23 de febrer de 1798 Guillem Genestar Llinàs vengué al jornaler Rafel Pocoví Llobera una porció de mig quartó i un hort franca de cens que confrontava amb Can Ribes, Cal Solleric i terrenys romanents al venedor. El 12 de maig de 1807 Antonina Aina Vidal, viuda de Rafel Pocoví Llobera, vengué la propietat al negociant Pere Onofre Ripoll Ripoll, qui l’agregà a Son Porro o Can Puça (ARM, Not. H-14: f. 7, 463v).
Guillem Genestar Llinàs morí el 20 de març de 1798 amb testament que havia disposat el 23 de febrer anterior davant el notari Pere Josep Bonet, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Joana Alemany, i propietari, el seu fill Gabriel Genestar Alemany. L’heretat comprenia una peça de terra procedent del Racó que confrontava amb el camí de Son Espanyol, Son Porro o Can Puça mitjançant una paret, la síquia de na Bastera i les cases de Joan Arbona. Segons l’Apeo (1818), la propietat pertanyia a Gabriel Genestar Alemany, tenia cases, ocupava una superfície de mitja quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers i valia 400 lliures. El 1832 Joana Alemany capbrevà la propietat (ARM, Hospitals 84, f. 8v; ARM, D-1530, f. 209).
Joana Femenia Sabater morí intestada i sense deixar descendència el 16 de desembre de 1752 i fou succeïda pel seu germà, Joan, qui el 29 de febrer de 1768 establí al conrador Miquel Camps (†3-10-1783) una peça de terra de 3 quartons que confrontava amb el camí reial de Son Espanyol, la síquia de na Bastera, terres romanents al venedor i terres de Gabriel Genestar Femenia. S’imposà un cens reservatiu d’1 lliura. Aquesta propietat fou coneguda posteriorment com a Can Camps (ARM, Not. H-22, f. 352).
Joan Femenia Sabater testà el 7 d’agost de 1795 i repartí la propietat entre el seu net Joan (fill de Joan Femenia i de Maria Frontera) i el seu fill Miquel. Aleshores ocupava una superfície de 3 quarterades i mitja i comprenia dues cases (ARM, Hospitals 84, f. 15).
Joan Femenia Frontera s’adjudicà una peça de terra de 2 quarterades i mitja i 1 hort amb les cases majors. Es creà una servitud de pas per abeurar el bestiar del seu oncle Miquel Femenia, permetent-li emprar el forn i posar aigua en el pou sec; en cas de fer-se una font en dit pou, havia de ser comuna. Prestava 4 lliures 11 sous 6 diners cens a Josep Fontichelli. Confrontava amb terres del seu oncle Miquel Femenia, la síquia de na Bastera, terres de Joan Camps Espases procedents de Can Camps, el camí de Canet i terres de Bartomeu Femenia. Segons l’Apeo (1818), tenia cases, ocupava una superfície de 2 quarterades i mitja de camp de segona qualitat i valia 1.800 lliures. Fou capbrevada el 1832 (íd.; ARM, D-1530, f. 208v).
Miquel Femenia s’adjudicà l’altra casa i una peça de terra d’1 quarterada. Morí el 9 de gener de 1795 amb testament que havia disposat el 16 de desembre anterior, en què nomenà hereus en parts iguals els seus fills Joan, Benet i Miquel Femenia Arbona (†12-3-1819), nascuts del seu matrimoni amb Magdalena Arbona (†14-12-1801). Segons l’Apeo (1818), tenia casa, ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de primera qualitat amb tarongers i valia 1.200 lliures (íd., f. 16v; íd.).
Mitjançant escriptura de 8 d’octubre de 1830 autoritzada pel notari Bartomeu Socias Dassí, els germans Joan i Benet Femenia Arbona i la seva cunyada Antonina Lladó (viuda de Miquel Femenia Arbona i administradora dels seus fills: Miguel i Gabriel Femenía Lladó) es dividiren la propietat (que aleshores comprenia unes cases i ocupava una superfície d’1 quarterada i mig quartó) a raó d’una tercera part perhom. La part de Joan Femenia Arbona comprenia les cases i confrontava amb terres de Bartomeu Femenia, les cases i terra de Joan Femenia, Son Berga Vell mitjançant la síquia de na Bastera, la porció adjudicada a Antonina Lladó i als seus fills i la porció adjudicada a Benet Femenia Arbona mitjançant un camí de tres peus d’ample que Joan i Benet havien de donar a Antonina per accedir a la seva propietat. La part de Benet Femenia Arbona confrontava amb la porció adjudicada a Joan Femenia Arbona mitjançant el dessusdit camí de tres peus d’ample, terres de Son Berga Vell mitjançant la síquia de na Bastera i la porció adjudicada a Antonina Lladó i als seus fills. La part d’Antonina Lladó confrontava amb les porcions adjudicades a Joan i Benet Femenia Arbona i Son Berga Vell mitjançant la síquia de na Bastera (ARM, Hospitals 84: 16v, 18, 19v).
Joan Femenia Frontera (†1864) es casà amb Caterina Ribas i en fou hereu el seu fill Joan Femenia Ribas. Aquest morí sense testar el 10 d’octubre de 1888, i en acte de 3 de juliol de 1890 dictat per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància del districte de la Catedral, davant l’escrivà Sebastián Gazá Ballester en foren declarats únics hereus legals en parts iguals els seus tres fills: José, Miguel i Catalina Femenía Seguí (casada amb Bernardo Campins Rosselló). Mitjançant escriptura de 29 de desembre de 1892 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat, que aleshores ocupava una superfície de 2 quarterades i 34 destres, tenia casa i estava conobligada a la prestació d’un cens de 4 lliures 11 sous 6 diners (creat damunt un capital de 153 lliures 2 sous 6 diners i mig) a Josep Fontichelli Ribas redimible al for de 3%. Confrontava al nord amb terres de Miguel Femenía Estela i de Joan Femenia; al sud, amb terres de Francisco Llinás Martorell procedents de Can Camps i la síquia de na Bastera; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb la síquia de na Bastera (RP2, 2442-terme, 1a-2a).
José Femenía Seguí s’adjudicà una porció d’1 quarterada, 1 quartó i 22 destres que confrontava al nord amb terres de Joan Femenia i de Miguel Femenía Estela; al sud, amb la porció adjudicada a Catalina Femenía Seguí; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb dita terra de Miguel Femenía Estela. Morí sense testar el 7 de desembre de 1891, i en sentència de 29 d’agost de 1893 dictada per José Escolano de la Peña, jutge de primera instància del districte de la Catedral, en foren declarats hereus legals en parts iguals la seva dona, Catalina Picornell Tomás, i els seus 11 fills: Juan Femenía Fornés i Antonio (militar), Catalina (casada amb Gabriel Vidal Terrasa), Margarita (casada amb Lorenzo Terrasa Servera), María Josefa, José (†4-11-1899 als 18 anys), Melchor (picapedrer), Miguel, Magdalena (veïnada de Madrid, casada amb Cándido Mendiola Arambari), Bárbara (casada amb Antonio Florit Verger) i Rosa Femenía Picornell (casada amb José Busquets Figuerola). Mitjançant escriptura de 10 de juliol de 1922 autoritzada pel notari Juan Bauzá Clar es repartiren aquesta propietat, que la dividiren en 11 lots (RP2, 2442-terme, 3a-4a).
Catalina Picornell Tomás s’adjudicà el lot 1, que consistia en la casa, de 194 m², i una peça de terra de 47 destres que confrontava amb Cal Prior, el lot 2 (de Rosa Femenía Picornell) i terres de Juan Ferrer Riera i Juan Fuster Piña. Al mateix acte el vengué per preu de 466 pessetes amb 66 cèntims a la seva filla Rosa Femenía Picornell (casada amb José Busquets Figuerola), qui s’adjudicà els lots 2 i 3, que consistien en sengles peces de terra de 47 destres afrontades amb el lot 4 (de María Josefa Femenía Picornell). Mitjançant escriptura de 8 de juny de 1929 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, José Busquets Figuerola i Rosa Femenía Picornell adquiriren d’Antonia Jaume Muntaner per preu de 4.000 pessetes una peça de terra contigua de 212 destres de superfície procedent de les porcions que s’adjudicaren Catalina i Miguel Femenía Seguí. José Busquets Figuerola i Rosa Femenía Picornell moriren el 27 de setembre de 1960 i el 30 d’octubre de 1964, respectivament, amb testament mancomunat que havien disposat el 8 de setembre de 1926 davant dit notari Alemany, en què es nomenaren recíprocament hereus usufructuaris i nomenaren hereva propietària la seva pubila, Margarita Busquets Femenía (casada amb l’oficial de Correus Pedro Sureda Mas), qui el 10 d’agost de 1967 davant el notari José Clar Salvá vengué les dessusdites peces de terra per preu global de 20.000 pessetes al matrimoni Nicolás Quintana Esbarranch i Margarita Sobrino Ripoll. Segons recent midament, els lots 1, 2 i 3 (que estaven agrupats sota una mateixa finca registral) ocupaven una superfície total de 157 destres i mig (RP2: 6290-terme, 11848-11850-terme, 11859-terme, 15316-terme, 15319-terme).
María Josefa Femenía Picornell s’adjudicà el lot 4, que consistia en una peça de terra de 47 destres que confrontava amb el camí que anava a la casa, Cal Prior, el camí de Son Espanyol i les porcions adjudicades a Miguel, Antonio, Margarita, Melchor i Catalina Femenía Picornell. Morí el 20 de setembre de 1959 amb testament que havia ordenat el primer de juny de 1953 davant el notari José Masot Novell, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Rafael Bosch Bestard (†26-4-1958), i propietaris en parts iguals, els seus quatre fills: Antonia (casada amb Antonio Llinás Estarellas), Sebastián (industrial), Catalina (casada amb Onofre Riutort Riutort) i José Bosch Femenía. Mitjançant escriptura de 22 de febrer següent autoritzada pel mateix notari acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà José (RP2, 11851-terme, 1a-2a).
Miguel Femenía Picornell s’adjudicà el lot 5, que consistia en una peça de terra de 47 destres que confrontava amb les porcions adjudicades a Antonio i María Josefa Femenía Picornell, Cal Prior i el camí de Son Espanyol. Al mateix acte adquirí del seu germà Antonio Femenía Picornell per preu de 283 pessetes amb 33 cèntims el lot 6, que comprenia una peça de terra de 47 destres afrontada amb el camí de Son Espanyol i les porcions adjudicades a Margarita i María Josefa Femenía Picornell. Mitjançant escriptura de 8 de juny de 1929 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Miguel Femenía Picornell adquirí d’Antonia Jaume Muntaner per preu de 2.000 pessetes una peça de terra contigua d’1 quartó de superfície procedent de les porcions que s’adjudicaren Catalina i Miguel Femenía Seguí (RP2: 6290-terme, 11852-11853-terme, 11858-terme, 13912-terme, 15317-15318-terme, 20716-III).
Margarita Femenía Picornell s’adjudicà el lot 7, que consistia en una peça de terra de 47 destres que confrontava amb el camí de Son Espanyol i les porcions adjudicades a Melchor, Antonio i María Josefa Femenía Picornell. Al mateix acte adquirí del seu germà Melchor Femenía Picornell per preu de 283 pessetes amb 33 cèntims el lot 8, que comprenia una peça de terra de 47 destres afrontada amb el camí de Son Espanyol i les porcions adjudicades a Catalina, Margarita i María Josefa Femenía Picornell. Mitjançant escriptura de 14 de febrer de 1949 autoritzada pel notari José Vidal Busquets, Margarita Femenía Picornell donà al seu fill José Terrasa Femenía els dessusdits lots, que estaven agrupats sota una mateixa finca registral que ocupava una superfície de 94 destres (RP2: 11854-11855-terme, 11926-terme).
Catalina Femenía Picornell s’adjudicà el lot 9, que consistia en una peça de terra de 47 destres que confrontava amb el camí de Son Espanyol i les porcions adjudicades a Juan Femenía Fornés i Melchor i María Josefa Femenía Picornell. Al mateix acte adquirí del seu germà Juan Femenía Fornés per preu de 283 pessetes amb 33 cèntims el lot 10, que comprenia una peça de terra de 47 destres afrontada amb el camí de Son Espanyol, el camí que anava a la casa i les porcions adjudicades a Bárbara i Catalina Femenía Picornell (RP2: 11856-11857-terme, 11927-terme).
Bárbara Femenía Picornell s’adjudicà el lot 11, que consistia en una peça de terra de 47 destres que confrontava amb el camí de Son Espanyol, el camí que anava a la casa i la porció adjudicada a Juan Femenía Fornés (RP2, 2442-terme, 11a).
Catalina Femenía Seguí s’adjudicà una porció de 116 destres i mig que confrontava al nord amb la porció adjudicada a José Femenía Seguí; al sud, amb la porció adjudicada a Miguel Femenía Seguí i terres de Francisco Llinás Martorell procedents de Can Camps; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb terra de Miguel Femenía Estela. El 10 de juny de 1893 davant el notari Joaquín Pujol Muntaner la vengué per preu de 1.210 pessetes al jornaler Onofre Cabrer Vallespir, qui al mateix acte adquirí per dit preu la porció que s’adjudicà Miguel Femenía Seguí, que ocupava una superfície de 195 destres i mig i confrontava al nord amb la porció adjudicada a Catalina Femenía Seguí; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb terres de Francisco Llinás Martorell procedents de Can Camps, i a l’oest, amb terra de Miguel Femenía Estela (RP2, 6280-6281-terme, 1a-2a).
Mitjançant escriptura de 24 de setembre de 1906 autoritzada pel notari Miguel Ignacio Font Muntaner, Onofre Cabrer Vallespir vengué la propietat per preu de 3.166 pessetes amb 65 cèntims a Antonia Jaume Muntaner, casada amb Gabriel Feliu Manera. Aleshores ocupava una superfície de 312 destres (RP2, 6290-terme: 1a, 7a).
El 8 de juny de 1929 davant el notari Juan Alemany Valent, Antonia Jaume Muntaner vengué una porció de 212 destres per preu de 4.000 pessetes al matrimoni José Busquets Figuerola i Rosa Femenía Picornell, i la porció restant, d’1 quartó, per preu de 2.000 pessetes a Miguel Femenía Picornell (íd., 9a; RP2, 13912-terme, 1a).
Mitjançant escriptura de 23 de desembre de 1932 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent, Miguel Femenía Picornell i el matrimoni José Busquets Figuerola i Rosa Femenía Picornell permutaren sengles porcions de 200 m² (RP2, 15316-15317-terme, 1a).
Joan Femenia Arbona morí el 6 de febrer de 1858 amb testament que havia disposat el 27 de juliol de 1853 davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Estela, i propietari, el seu fill, Miguel Femenía Estela, amb substitució per al cas de morir sense descendència a favor de la seva filla, Magdalena Maria Femenia Cañellas. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 167 destres i comprenia una casa rústica. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Benet Femenia Arbona; al sud, amb la porció adjudicada a Gabriel Femenía Lladó; a l’est, amb terres de Benet i Joan Femenia, i a l’oest, amb la síquia de na Bastera. Estava conobligada a la prestació d’un cens de 2 lliures 12 sous 6 diners redimible al for de 3% a favor de Josep Fontichelli Ribas (RP2, 9615-terme, 1a).
Miguel Femenía Estela, cambrer, morí sense deixar descendència als 44 anys el 10 de gener de 1882 amb testament que havia ordenat el primer d’abril de 1871 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal la seva dona, Margarita Mulet Oliver, jornalera. Per la mort sense descendència de Miguel Femenía Estela tengué lloc la substitució estipulada per Joan Femenia Arbona al seu testament i la propietat passà a Magdalena Maria Femenia Cañellas. Aquesta morí el 10 d’agost de 1894 amb testament que havia disposat el 15 d’octubre de 1883 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereus els seus dos fills: Pedro Antonio i Miguel Rigo Femenía. Pedro Antonio Rigo Femenía, peó caminer, morí el 27 de maig de 1902 amb testament que havia ordenat el 5 anterior davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Catalina Romaguera Florit, i propietàries, les seves filles: Magdalena (casada amb Juan Torres Vich), Isabel (casada amb Francisco Torres Vich), Catalina i María Rigo Romaguera (casada amb Guillermo Frau Calafell). Margarita Mulet Oliver morí als 82 anys el 16 de gener de 1917 amb testament que havia disposat el 5 de juliol anterior davant el notari Miguel Pons Pons, en què nomenà hereus universals en parts iguals els cònjuges José Verdera Parets i Catalina Lladó Camps. Mitjançant escriptura d’11 de juliol de 1917 autoritzada per dit notari Pons acceptaren i es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicaren Miguel Rigo Femenía i les filles de Pedro Antonio Rigo Femenía. Aleshores confrontava al nord amb la casa i terra de Joan Femenia Tomàs; al sud, amb la síquia de na Bastera; a l’est, amb la casa i terra que fou de Joan Femenia Ribas, i a l’oest, amb terres que foren de Benet Femenia Arbona (íd., 3a).
El 29 de juliol de 1918 davant el notari José Socías Gradolí vengueren la propietat per preu de 2.225 pessetes al matrimoni Juan Ferrer Riera, jornaler, i Margarita Pizá Santandreu (íd., 4a).
Margarita Pizá Santandreu i Juan Ferrer Riera moriren sense testar el 22 d’octubre de 1918 i el 28 de gener de 1956, respectivament, i en acte de 6 de juliol de 1956 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus fills: Margarita (casada amb el jornaler Sebastián Bris Jaume) i Gabriel Ferrer Pizá (llauner). Mitjançant escriptura de 26 d’abril de 1956 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano acceptaren i es dividiren els béns hereditaris, entre els quals hi havia aquesta propietat. Margarita Ferrer Pizá s’adjudicà una porció de 2.282 m², i Gabriel Ferrer Pizá, la porció restant, de 850 m² (íd., 5a-6a; RP2, 11325-11327-III, 1a).
Benet Femenia Arbona morí el 2 de novembre de 1856 amb testament i codicil que havia disposat el 21 d’abril de 1839 i el 25 de juliol de 1844, respectivament, davant el notari Gabriel Oliver Salvà, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margalida Oliver Trias (†24-5-1890), i propietaris, els seus fills: Miguel, Bartolomé i Magdalena Femenía Oliver (RP2, 6763-terme, 1a).
Miguel Femenía Oliver morí el 12 de gener de 1872 amb testament que havia ordenat el 2 anterior davant el notari Francisco Mateu, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, María Quintana Bernat (†14-2-1891), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Benito, Margarita, María i Magdalena Femenía Quintana. Margarita Femenía Quintana morí sense testar el 26 de juliol de 1880, i en acte de 23 de novembre de 1895 dictat per Francisco Rodríguez Ladrón de Guevara, jutge de primera instància de Palma, davant l’escrivà Pedro Gazá en fou declarada hereva legal la seva pubila, María Oliver Femenía (†31-10-1892), nascuda del seu matrimoni amb Pedro Juan Oliver Colomar. Magdalena Femenía Quintana morí sense testar el 9 de novembre de 1877, i en el dessusdit acte en fou declarada hereva legal la seva pubila, Margarita Pascual Femenía (casada amb Juan Garí), nascuda del seu matrimoni amb Ramón Pascual Pons (íd.: 2a, 4a-7a).
Mitjançant escriptures de 20 d’abril de 1896 i 27 de juliol de 1903 autoritzades, respectivament, pels notaris Juan Palou Coll i José Socías Gradolí es dividiren aquesta propietat, que aleshores ocupava una superfície de 157 destres, tenia una caseta rústica i confrontava al nord amb Can Calca i un camí d’establidors de Son Berga mitjançant la síquia de na Bastera; al sud, amb terra de Joan Femenia mitjançant un camí de tres peus d’ample; a l’est, amb Can Calca mitjançant dita síquia i terra d’hereus de Miguel Femenía Oliver, i a l’oest, amb un camí de tres peus d’ample que la separava de terra dels hereus de Gabriel Femenia i terra dels hereus de Miquel Femenia. Prestava 17 sous 6 diners cens de nombre de 2 lliures 12 sous 6 diners cens redimible al for de 3% a Josep Fontichelli (íd., 1a).
María Femenía Quintana s’adjudicà una porció de 50 destres que comprenia una casa que hi feu edificar Miguel Femenía Oliver amb el permís de son pare, Benet Femenia Arbona. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Magdalena Femenía Oliver; al sud i a l’oest, amb la porció adjudicada a Bartolomé Femenía Oliver, i a l’est, amb terra d’hereus de Miquel Femenia. María Femenía Quintana morí el 2 de gener de 1925 amb testament que havia disposat el 16 d’octubre de 1916 davant el notari José Socías Gradolí, en què nomenà hereves amb designació de béns les seves filles: Francisca i María Vaquer Femenía, nascudes del seu matrimoni amb Antonio Vaquer. Mitjançant escriptura de 30 de juliol de 1931 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Francisca Vaquer Femenía. Aquesta morí sense testar el 13 d’abril de 1941, i en acte de 27 de desembre de 1947 dictat pel jutjat de primera instància nombre 2 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus quatre fills: Arnaldo, Antonio, Gabriel i Pedro Abraham Vaquer. Mitjançant escriptura de 19 de gener de 1948 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Gabriel Abraham Vaquer (íd.: 8a-9a, 11a, 14a).
Bartolomé Femenía Oliver s’adjudicà una porció de 50 destres amb una casa, carrera i corralet d’uns 7 destres. Confrontava al nord amb les porcions adjudicades a Magdalena Femenía Oliver i María Femenía Quintana; al sud, amb terra de Joan Femenia mitjançant un camí de tres peus d’ample; a l’est, amb la porció adjudicada a María Femenía Quintana i terra dels successors de Miguel Femenía Oliver, i a l’oest, amb terra de Gabriel Femenia mitjançant un camí de tres peus d’ample i terra de Miquel Femenia. El 26 de setembre de 1896 davant el notari Juan Palou Coll la vengué per preu de 1.000 pessetes al jornaler Jorge Verd Porcel, qui mitjançant escriptura de primer de febrer de 1937 autoritzada pel notari Asterio Unzué Undiano la vengué per preu de 1.500 pessetes a Miguel Verd Femenía (RP2, 6764-terme: 1a-2a, 7a).
Magdalena Femenía Oliver s’adjudicà una porció de 50 destres que confrontava al nord amb un camí d’establidors i Can Calca mitjançant la síquia de na Bastera; al sud, amb les porcions adjudicades a María Femenía Quintana i Bartolomé Femenía Oliver; a l’est, amb Can Calca mitjançant dita síquia, i a l’oest, amb terra de Miquel Femenia. Magdalena Femenía Oliver morí viuda als 79 anys el 20 de setembre de 1908 amb testament que havia ordenat el 3 de setembre de 1907 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu universal el seu pubil, Juan Oliver Femenía, jornaler, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 9 de juny següent autoritzada pel mateix notari. Juan Oliver Femenía morí el 22 de maig de 1926 amb testament que havia disposat el 26 de novembre de 1923 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, María Oliver Balaguer (†12-3-1925), i propietari, el seu pubil, Sebastián Oliver Oliver, qui acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 30 de juliol següent autoritzada pel mateix notari. Sebastián Oliver Oliver morí sense testar el 22 d’agost de 1931, i en acte de 14 de juliol següent dictat per Gerardo María Thomás Sabater, jutge municipal encarregat accidentalment del jutjat de primera instància del districte de la Llonja, davant el secretari Juan Bestard Giá en foren declarades hereves legals en parts iguals les seves filles: María i Margarita Oliver Villalonga, amb reserva de la quota legal en usdefruit a favor de la viuda, Isabel Villalonga Soler, els quals acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 5 d’agost següent autoritzada per dit notari Massanet. L’11 de febrer de 1970 davant el notari Florencio Villanueva Echeverría vengueren la propietat per preu de 100.000 pessetes al matrimoni Pablo Bennásar Barceló, mestre d’obres, i Margarita Sabater Roca (RP2, 6765-terme: 1a-2a, 4a-6a).
Antonina Lladó, viuda de Miquel Femenia Arbona i administradora dels seus fills, s’adjudicà una porció de 137 destres que confrontava al nord amb la síquia de na Bastera; al sud, amb terra de Miguel Femenía Estela; a l’est, amb la porció adjudicada a Benet Femenia Arbona, i a l’oest, amb terra d’Andreu Castelló mitjançant la síquia de na Bastera i una paret divisòria. Prestava 17 sous 6 diners cens de nombre de 2 lliures 12 sous 6 diners cens redimible al for de 3% a Josep Fontichelli. Mitjançant escriptura de 12 de febrer de 1860 autoritzada pel notari Antonio Fernández, els germans Gabriel i Miguel Femenía Lladó es dividiren la propietat (RP2: 3105-terme, 3198-terme).
Gabriel Femenía Lladó, jornaler, morí als 59 anys el 4 de maig de 1876 amb testament que havia disposat el dia anterior davant el notari Gregorio Vicens Bordoy, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Margarita Carbonell Vidal (†27-2-1892), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Miguel (jornaler), Antonia (casada amb Miguel Camps Boté), Salvador (jornaler), Gabriel (jornaler) i Francisca Femenía Carbonell. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 28 d’octubre de 1877 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 67 destres i comprenia una casa. Prestava 8 sous 9 diners cens de nombre de 17 sous 6 diners cens i aquest de nombre de 2 lliures 12 sous 6 diners cens redimible al for de 3% a Josep Fontichelli. Confrontava al nord amb la porció adjudicada a Miguel Femenía Lladó. Mitjançant escriptura d’11 de juny de 1893 autoritzada pel notari Gaspar Sancho Coll es dividiren els béns hereditaris i la propietat se l’adjudicà Francisca Femenía Carbonell. Aquesta morí el 20 de maig de 1911 amb testament que havia ordenat el 21 de juny de 1909 davant el notari Rafael Togores Palou, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Jorge Verd Porcel (†3-1-1938), i propietaris, els seus fills: Miguel (mecànic) i Maciana Verd Femenía (casada amb Nicolás Ripoll Sureda), i el seu fill de llet, Gabriel Tomás Porcel. Mitjançant escriptura de 5 de setembre de 1958 autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Maciana (RP2, 3105-terme: 1a-2a, 4a).
Miguel Femenía Lladó morí als 64 anys el primer de juliol de 1877 amb testament que havia disposat el 3 de febrer de 1873 davant el notari Guillermo Sancho Mas, en què nomenà hereva universal usufructuària la seva dona, Margarita Alorda Perelló (†5-6-1895), i propietàries amb designació de béns, les seves filles: Antonia i Esperanza Femenía Alorda, destinant aquesta finca a Esperanza. Acceptaren els béns de l’herència mitjançant escriptura de 6 d’octubre següent autoritzada pel mateix notari. Aleshores la propietat ocupava una superfície de 70 destres i confrontava al sud amb la porció adjudicada a Gabriel Femenía Lladó. Prestava 8 sous 9 diners cens de nombre de 17 sous 6 diners cens i aquest de nombre de 2 lliures 12 sous 6 diners cens redimible al for de 3% a Josep Fontichelli. Esperanza Femenía Alorda morí el 16 d’abril de 1896 amb testament que havia ordenat el 23 de febrer anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Juan Roca Llabrés (†14-12-1908), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juana María, Juan (†23-10-1896), Miguel (jornaler, casat amb María Vaquer Martorell) i Antonio Roca Femenía (obrer, veïnat de l’Havana). Acceptaren els béns hereditaris l’11 d’octubre següent davant el mateix notari. Mitjançant escriptura de 19 de desembre de 1912 autoritzada pel notari Rafael Togores Palou es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Juana María Roca Femenía (RP2, 3198-terme: 1a-2a, 6a).
Finalment cal esmentar una finca situada al lloc del Racó que documenta el registre de la propietat i que, segons sembla, no procedeix de cap de les propietats anteriorment citades. Es tracta d’una peça de terra de mitja quarterada amb casa marcada amb el nombre 9 del quarter 9è de la zona 4a. Confrontava al nord amb terres d’Andreu Castelló mitjançant la síquia de na Bastera; al sud, amb terra de Joan Femenia Ribas; a l’est, amb el camí de Son Espanyol, i a l’oest, amb terres de Miguel Femenía Estela. Pertanyia a Joan Femenia Frontera, qui la tenia per herència de son pare, Bartomeu Femenia Frontera. Juan Fuster Piña l’adquirí en pública subhasta per preu de 960 pessetes i la compravenda fou elevada a escriptura pública el 7 de desembre de 1897 davant el notari José Alcover Maspons (RP2, 6835-terme, 1a-2a).
Juan Fuster Piña morí el 8 d’octubre de 1932 amb testament que havia disposat el 15 d’octubre de 1929 davant el notari Nicasio Pou Ribas, en què nomenà hereva universal la seva dona, Josefa Sabrafén Enseñat, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 31 de març següent autoritzada pel mateix notari (íd., 3a).
El 31 d’octubre de 1935 davant el notari Juan Alemany Valent, Josefa Sabrafén Enseñat vengué la propietat per preu de 9.000 pessetes a José Busquets Figuerola (íd., 4a).
Mitjançant escriptura de 15 de març de 1960 autoritzada pel notari José Masot Novell, José Busquets Figuerola vengué una porció de 3.451 m² amb la casa a Francisco San Basilio Gomila (íd., 5a; RP2, 181-III, 1a).
El terme de Palma 