La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Desconeixem la procedència del topònim.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Bartomeu Amengual Vallespir adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, els trasts nombres 5 i 6 del plànol de parcel·lació. Ocupaven una superfície de 2 quarterades i confrontaven amb terres de la possessió de Son Berga, terres d’Antoni Terrades i terres de Tomàs Vidal i de Jaume Vallespir mitjançant un camí tender. S’imposà un cens reservatiu de 14 lliures 5 sous (ARM, Not. R-889: f. 95v, 100v).
El 20 de gener de 1809 Bartomeu Amengual Vallespir vengué a Joan Mascaró Arbós, fill de Nicolau i de Caterina, una peça de terra d’1 quartó que s’ha d’identificar amb Ca l’Escolana. El comprador s’obligà a la prestació de 3 lliures cens de nombre de 14 lliures 5 sous cens (ARM, Not. R-241, f. 30).
Segons l’Apeo (1818), la resta de la propietat, de Bartomeu Amengual Vallespir, ocupava una superfície d’1 quarterada i mitja de camp de tercera qualitat amb ametlers i valia 750 lliures (ARM, D-1530, f. 201).
Bartomeu Amengual Vallespir morí el 12 d’octubre de 1839 amb testament que havia disposat el 9 de desembre anterior davant el notari Pere Joan Ferrer, en què nomenà hereus els seus fills: Bartomeu, Francesc, Nadal i Caterina Amengual Tomàs, nascuts del seu matrimoni amb Praxedis Tomàs. Mitjançant escriptura de 16 d’octubre de 1840 autoritzada pel notari Sebastián Feliu Bonet vengueren la propietat a Cayetano Forteza Forteza per preu de 1.001 lliures i l’obligació de prestar 21 lliures cens (redimible al for de 3%) a Mariano Valentí Forteza Aguiló (com a hereu de son pare, Bartomeu Valentí Forteza Aguiló) el 29 de setembre. Segons l’escriptura, es denominava Can Mosca, ocupava una superfície de 7 quartons i tenia unes cases edificades amb porxo, forn i un corralet on hi havia un planter d’ametlers. Confrontava amb terres de Jaume Vallespir, terres de Bartomeu Salom i la possessió de Son Berga (ARM, Not. 6018, f. 134v).
Cayetano Forteza Forteza nasqué el primer de maig de 1804. Era fill de Miquel Forteza Segura, Ceba (1777-1861), i de la seva primera dona, Eleonor Forteza Aguiló, Comelles (1782-1812). Morí viudo el 14 d’agost de 1865 amb testament que havia disposat el 8 anterior davant el notari Juan Palou Coll, en què instituí en la porció llegítima els seus fills: Miguel, José, Conrado (†19-3-1871), Cayetano, Luis, Teodora, Dorotea i Concepción, nascuts del seu matrimoni amb María Forteza, i nomenà hereus universals en parts iguals els seus dos fills José i Teodora. Mitjançant escriptura de primer de desembre de 1881 autoritzada pel notari Joaquín Pujol Muntaner acceptaren i es dividiren els béns hereditaris. José s’adjudicà aquesta propietat; Teodora, la finca urbana situada al carrer dels Paners, i José i els seus germans Cayetano i Luis, la finca urbana situada entre els carrers del Segell i de Can Escursac. Aleshores Can Mosca confrontava al nord amb la propietat de Gabriel Feliu; al sud, amb un camí sender; a l’est, amb terra de Bartolomé Salom, i a l’oest, amb terra de Juan Llabrés (RP2, 713-terme, 5a-9a).
El 22 de juliol de 1884 davant dit notari Pujol, José Forteza Forteza vengué sengles terceres parts indivises de la propietat als seus germans Luis i Cayetano per preu global de 2.000 pessetes (íd., 10a).
Mitjançant escriptura de 18 de gener de 1897 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas, José, Cayetano i Luis Forteza Forteza vengueren la propietat per preu de 3.966 pessetes amb 66 cèntims a Juan Tomás Garau, qui el 10 d’agost de 1917 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán la vengué per preu de 7.500 pessetes al matrimoni Mateo Flexas Llinás i Teresa Mulet Perpiñá (íd.: 11a, 13a).
Mateo Flexas Llinás, viudo en primeres núpcies de Magdalena Mulet Perpiñá i casat en segones núpcies amb Teresa Mulet Perpiñá, morí als 45 anys el 16 de juny de 1924 amb testament que havia ordenat el 10 de febrer de 1905 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Teresa Mulet Perpiñá, i propietaris en parts iguals, els seus sis fills: Antonia, Magdalena, Mateo, Catalina, Lorenzo i Antonio Flexas Mulet, nascuts del primer matrimoni (íd., 17a).
Teresa Mulet Perpiñá, veïnada de Calvià, morí el 8 de desembre de 1941 amb testament que havia disposat el 10 de febrer de 1905 davant el notari Miguel Ignacio Font Muntaner, en què nomenà hereu usufructuari el seu home, Mateo Flexas Llinás, i propietaris en parts iguals, els seus nebots i fillastres: Antonia, Magdalena (casada amb Miguel Daviu Campins), Mateo (veïnat de Tarragona), Catalina, Lorenzo (rellotger) i Antonio Flexas Mulet (rellotger, veïnat d’Alger). Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 31 de gener següent autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 20a).
Antonia Flexas Mulet, viuda de Gabriel Oliver Esteva, morí sense testar el 26 de maig de 1932, i en acte de 2 de desembre de 1942 dictat pel jutjat de primera instància nombre 1 de Palma en foren declarats hereus legals en parts iguals els seus cinc fills: Antonia, Jaime, Magdalena (casada amb Francisco Verger Bosch), Mateo (mecànic) i Gabriel Oliver Flexas (mecànic), els quals acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura de 27 de setembre de 1943 autoritzada pel notari Juan Alemany Valent (íd., 21a).
El 14 de gener de 1944 davant dit notari Alemany es dividiren els béns hereditaris i aquesta propietat se l’adjudicà Lorenzo Flexas Mulet (íd., 22a-23a).
Mitjançant escriptura de 12 de juny de 1945 autoritzada pel notari Manuel Cerdó Pujol, Lorenzo Flexas Mulet vengué la propietat per preu de 15.000 pessetes a Bartolomé Planas Rosselló. Lo endemà davant el mateix notari els hereus de Mariano Valentí Forteza Aguiló quitaren el cens de 21 lliures (creat damunt un capital de 702 lliures 8 sous 5 diners) que gravava la propietat després que Lorenzo Flexas Mulet pagàs la quantitat de 1.400 pessetes (íd., 24a-25a).
El 22 de març de 1952 davant el notari Germán Chacártegui Sáenz de Tejada, Bartolomé Planas Rosselló vengué la propietat per preu de 20.300 pessetes al misser Ramón Ferragut Sbert, qui mitjançant escriptura de 22 de febrer de 1961 autoritzada pel mateix notari la vengué per preu de 17.500 pessetes a l’amitgera María Burguera Terrades (íd., 26a-27a).
El terme de Palma 