La propietat té l’origen en la parcel·lació i establiment de les terres del Secar de la Real que els frares cistercencs efectuaren entre 1808-10. Desconeixem la procedència de la denominació.
Mitjançant escriptura autoritzada pel notari Rafel Rosselló Cladera, Maria Camps adquirí del pare Antoni Bauçà, com a apoderat de la comunitat del monestir de la Real, el trast nombre 7 del plànol de parcel·lació. Ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava amb terra de Bartomeu Amengual Vallespir, terra de Joan Vanrell i un camí sender. S’imposà un cens reservatiu de 3 lliures (ARM, Not. R-889, f. 36).
Segons l’Apeo (1818), la propietat ocupava una superfície d’1 quarterada de camp de segona qualitat amb ametlers, pertanyia a Maria Camps i valia 300 lliures (ARM, D-1530, f. 200-bis).
Maria Camps es casà amb Bartomeu Salom i en fou fill Bartomeu Salom Camps. Aquest morí als 52 anys el 2 d’agost de 1845 amb testament que havia disposat el 30 de juliol anterior davant el notari Bernat Togores, en què nomenà hereva usufructuària la seva dona, Caterina Terrasa Salamanca (†14-9-1866), i propietària, la seva filla Ana María Salom Terrasa, casada amb Juan Llabrés Juan, la qual acceptà els béns hereditaris mitjançant escriptura de 29 de novembre de 1869 autoritzada pel notari Guillermo Sancho Mas. Aleshores la propietat ocupava una superfície d’1 quarterada i confrontava al nord amb terra de Mateo Salom Terrasa; al sud, amb terra de Miguel Salom mitjançant un camí d’establidors; a l’est, amb terra de Jaime Salom, i a l’oest, amb terra de Cayetano Forteza (RP2, 1620-terme, 1a).
Josefa Aguiló Bonnín, viuda de Mariano Valentí Forteza Aguiló, acudí al jutjat de primera instància del districte de la Llonja i escrivania de Jerónimo Sureda Guiscafré sol·licitant acreditar la possessió en què es trobava el seu difunt home de percebre un cens de 3 lliures redimible al for de 3% (creat damunt un capital de 100 lliures) que aquesta propietat prestava el 29 de setembre de cada any. Hi presentà una escriptura que atorgà el 28 d’abril de 1871 davant el notari Antonio Fernández, segons la qual constava que Mariano Valentí Forteza Aguiló adquirí el dret de percebre dit cens en virtut de l’obligació que contragué de prestar-lo al Crèdit Públic per compte de la censatària Maria Camps i d’haver-se subrogat després en el dret de l’Estat mitjançant la redempció que de dit cens i d’altres verificà en escriptura de 7 de setembre de 1841 autoritzada pel notari Miquel Pizà Nadal (íd., 6a; ARM, Antonio Fernández, Any 1871, f. 169).
Ana María Salom Terrasa morí viuda el 15 de maig de 1894 amb testament que havia atorgat a la vila d’Establiments l’11 anterior davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, en què nomenà hereus en parts iguals els seus quatre fills: Miguel, Antonia, Catalina i María Llabrés Salom. Mitjançant escriptura de 12 de juliol de 1899 autoritzada pel mateix notari es dividiren els béns de l’herència materna i aquesta propietat se la repartiren Antonia i Miguel a raó de mitja quarterada perhom (RP2, 1620-terme, 4a-5a).
El 30 de gener de 1930 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, Antonia Llabrés Salom vengué la propietat per preu de 3.000 pessetes a Francisca Cañellas Riutort (†19-7-1954), casada amb José Simó Tomás (RP2, 1620-terme, 10a).
Mitjançant escriptura de 14 de desembre de 1933 autoritzada per dit notari Massanet, Francisca Cañellas Riutort vengué un trast de 285 m² per preu de 300 pessetes al picapedrer Guillermo Mateu Verdera, qui hi edificà una casa de planta baixa denominada Can Pineta, la qual estava marcada amb el nombre 13 del carrer de Can Sossies (RP2, 16371-terme, 1a).
El 19 de maig de 1954 davant el notari Tomás Sastre Gamundí, Francisca Cañellas Riutort vengué la resta de la propietat per preu de 2.000 pessetes al xòfer Jorge Cañellas Tomás. Aleshores ocupava una superfície de 3.266 m² i comprenia una caseta de planta baixa (RP2, 1620-terme, 18a).
Mitjançant escriptura de 13 d’octubre de 1965 autoritzada pel notari Florencio Villanueva Echeverría, Jorge Cañellas Tomás, agent comercial, vengué la propietat per preu de 15.022 pessetes a Guillermo Cañellas Tomás, transportista, qui hi agregà el dret de percebre 1 hora d’aigua cada 15 dies de la síquia de na Bastera mitjançant escriptura de 18 de desembre de 1973 autoritzada pel mateix notari (íd., 20a-21a).
El 21 de setembre de 1899 davant el notari d’Esporles Juan Bauzá Clar, Miguel Llabrés Salom vengué la propietat per preu de 1.500 pessetes a Francisca Salom Carrió. Ocupava una superfície de mitja quarterada i confrontava a l’oest amb la porció adjudicada a Antonia Llabrés Salom (RP2, 7424-terme, 1a-2a).
Francisca Salom Carrió morí el 2 d’octubre de 1907 amb testament que havia atorgat a Can Terrassa del Secar de la Real el 24 de juny anterior davant el notari Mateo Jaume Servera, en què nomenà hereu universal usufructuari el seu home, Onofre Cabrer Vallespir (†20-7-1941), i propietaris en parts iguals, els seus fills: Juana Ana, Catalina, Jaime, Onofre, Francisca (†8-9-1926, casada amb Francisco Llinás Vich), Magdalena i Esperanza Cabrer Salom. Acceptaren els béns hereditaris mitjançant escriptura d’11 de febrer següent autoritzada pel notari José Socías Gradolí (íd., 4a).
El 16 d’abril de 1942 davant el notari Asterio Unzué Undiano, Jaime Cabrer Salom adquirí les parts indivises dels seus germans per preu global de 3.950 pessetes (íd., 13a).
Jaime Cabrer Salom, fuster, morí el 30 de maig de 1957 amb testament que havia disposat el 12 de gener de 1928 davant el notari Francisco de Paula Massanet Beltrán, en què nomenà hereva universal la seva dona, María Ginard Solivellas, qui acceptà els béns de l’herència mitjançant escriptura de 23 de juliol següent autoritzada pel notari Rafael Losada Perujo (íd., 18a).
El 8 d’agost de 1962 davant dit notari Losada, María Ginard Solivellas vengué la propietat per preu de 5.500 pessetes a Antonio Aguiló Cortés (íd., 19a).
El terme de Palma 